Les circumstàncies personals del bon amic Luca Scala, per a mi la persona que més bé coneix la variant algueresa del català, l'han portat a viure fora del país. En concret, actualment resideix a Madrid, on ha obert un exquisit cafè-llibreria.
La distància, però, no l'ha fet oblidat allò que ha estat durant anys el seu principal impuls vital: la llengua. Us aconsello de llegir el que acaba d'escriure en el fòrum d'una publicació digital algueresa. No és una lectura que recreï les oïdes, que acontenti aquells qui volen veure l'Alguer com el lloc on la "llengua no mor mai" (com vaig sentir a dir en boca d'uns mariners algueresos fa anys, en un dels primers reportatges que es van fer aquí sobre la ciutat catalana de Sardenya). És un escrit dur, real, amb aquell punt d'agror d'aquella persona que, treballant tota la vida pel català, ha vist com les institucions alguereses i bona part dels parlants no s'acaben de creure la llengua.
Una sensació (que amb més o menys mesura) també veus a la Catalunya Nord, a parts importants del País Valencià i, també, i cal no oblidar-ho, al mateix Principat de Catalunya, quan sents que, sense vergonya, hi ha gent que afirma que el català ja està normalitzat i que no cal protegir-lo i que la llengua en perill és el castellà (ja m'agradaria ja plorar amb els seus ulls!).
El text el reproduïm tot seguit (hi he posat alguns aclariments lingüístics per als catalanoparlants no algueresos)... Us aconsello també de clicar-ne els enllaços que ens ofereix el propi Luca.
Nota: a la imatge, una de les moltes contradiccions alguereses (de fet, hauríem de dir catalanes)., que pots trobar en uns cartells turístics del port de la ciutat -desembre 2010.
Un dels primers apunts que vam publicar en aquest bloc, l'octubre de 2006, va ser, justament, sobre l'aparició de l'Alguerès 1, el primer llibre de text per ensenyar l'alguerès, "lo català de l'Alguer", a "minyons" dels primers nivells de l'Educació Primària. Com el cas anterior, aquest llibre, publicat per l'Editorial EUMO, ha estat possible gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Espai Llull a l'Alguer), el Municipi de l'Alguer i Òmnium Cultural de l'Alguer.
Una iniciativa que, si les circumstàncies econòmiques i les prioritats polítiques ho permeten, hauria de continuar per a dotar de materials didàctics la resta de nivells educatius.
Arxius:Guia didàctica alguerès 2- Per conèixer el material i com s'hauria de fer servir, us recomanem la lectura de la guia que us adjuntem
I encara hauria d'afegir al títol que presentava l'acte un valencià, en Joan Elies Adell, director de l'Espai Llull de l'Alguer. Certament, hi eren representades (quasi) totes les terres catalanes. A part d'aquest fet -malauradament no sempre és habitual que ens trobem gent de les diverses regions catalanes- la presentació divendres a l'Espai Mallorca d'un llibre-cd-dvd que recorda la figura de Pino Piras va ser un acte dels que cal recordar.
D'una banda, Xavier Brotons, estudiós de l'alguerès i de les cançons de Piras, ens va emmarcar l'obra d'aquest cantant alguerès (vegeu-ne el que escriu en el seu magnífic bloc L'Almadrava) i, de l'altra, l'actor Joan Crosas va fer una glossa de les sensacions que li havia produït tot el treball que ens han ofert Claudia Crabuzza (cantant i la persona que ha ideat el projecte) i Claudio G. Sanna, responsable de la direcció artística.
I després un tast d'algunes de les 12 cançons que formen part del CD: la veu magnífica de Crabuzza i la personalitat artísitica de Sanna han donat com a resultat un treball també magnífic que ens permet redescobrir un dels cantants més populars de l'Alguer (molta gent canta encara les seves cançons pensant que formen part del patrimoni històric de l'Alguer), mort, jove, el 1989.
Avui havíem de ser a l'Alguer, participant en una taula rodona presentant, en el meu cas, la versió algueresa del Galí, un mètode d'autoaprenentatge de la llengua catalana fet pel Departament d'Educació (la versió en català de l'Alguer va tenir la col·laboració del Centre de Recursos Maria Montessori de la ciutat catalana de Sardenya).
Malauradament, sóc a casa, perquè la companyia Ryanair va cancel·lar els vols a la ciutat catalana de l'Alguer. Sense pràcticament cap explicació i amb cap alternativa possible, més de vint-i-cinc catalans que anàvem a participar en el retrobament (periodistes, autors de llibres, empresaris de productes vinícoles, d'empreses de distribució...) vam haver de tornar ahir vespre, decebuts, emprenyats... cap a casa.
Per sort, segons ens ha explicat Joan-Elies Adell, representant de la Generalitat a l'Alguer, el retrobament està sent un èxit i comença a tenir repercussions en l'ús de la llengua, com, per exemple, la traducció al català dels menús dels restaurants. La ciutat és plena de centenars i centenars de catalans arribats amb vaixell (700 van arribar en el vaixell de la Grimaldi) o amb vols d'Alitalia, la qual cosa demostra la vitalitat de la nostra comunitat lingüística, malgrat crisis i desencisos diversos.
(...)
Nota: a la imatge presentació oficial dels actes del Retrobament.
Amb motiu del seu 81è aniversari, i a iniciativa del bloc Triticària, diversos blocs del nostre país ens volem sumar a fer conèixer l'obra d'una de les veus més interessants de la poesia algueresa actual: Antoni Canu.
En aquest bloc de sociolingüística volem compartir un dels poemes d'Antoni Canu que, justament, tenen un més alt component sociolingüística: el poema Vella Alguer, que, a part de llegir-lo, també podreu escoltar, en l'àudio adjunt, en la veu del propi poeta.
Nota: si voleu conìexer més en profunditat la vida i l'obra d'Antoni Canu us recomanem el llibre Itinerari poètic, publicat per l'Editorial Fasolcat, on trboareu la seva obra completa, bona part de les musicacions de la seva obra així com alguns poemes recitats pel propi autor (una mostra la tenim en l'àudio que trobareu en aquest apunt).
Explicàvem en un apunt anterior que l'impacte del retrobament entre Catalunya i l'Alguer que es va fer a l'any 60 va ser tan gran que, fins i tot, una publicació de la Diputació de Barcelona, la revista San Jorge, havia fet un monogràfic sobre la ciutat catalana de Sardenya.
Hi trobem articles de Pere Català sobre llengua i història, d'Artur Llopis (pseudònim del periodista Artur Llorenç Opisso) sobre turisme, del professor de prehistòria Antoni Arribas Palau (que estudia les relacions a la prehistòria entre Catalunya, Balears i Sardenya), de l'arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó Vicent Salavert Roca, del, aleshores, director d'aquest Arxiu, Frederic Udina Martorell, de l'escriptor, traductor i historiador valencià Jesús Enric Martínez Ferrando, que ens ofereix un article sobre la influència hispànica a la literatura sarda, de l'estudiós sard de tradicions populars Francesco Alziator, del professor d'història Alberto Boscolo, que ens parla de les llegendes sobre Martí el Jove, del filòleg Pere Bohigas, que ens recorda la figura d'Eduard Toda, del director de l'arxiu comunal de Càller Evandro Putzulu, sobre el Castell de Bonaire, on hi hagué la primera comunicat catalana de Sardenya, de Giovanni Todde, arxiver, sobre els mercaders catalans a la Sardenya del XIV, fins i tot, trobarem un article en català de Dalmau Valls, que comentarem en el text de l'apunt, i, finalment, una petita antologia de literatura algueresa a càrrec de l'alguerès Pasqual Scanu, que acaba amb textos de poesia algueresa (Antoni Bal·lero de Càndia, Ramon Clavellet, Rafael Catardi, Rafael Sari, Lluís Cossu, Pasqual Scanu, Josep Loi, Àngel Cao, Francesc Manunta, Pasqual Gallo) i amb textos sobre l'Alguer de poetes de la resta dels Països Catalans (Salvador Espriu, Pere Català i Roca, Lluís Gassó, Antoni Sala, Tomàs Garcés, Ricard Sanmartí.
La revista també ofereix els articles traduïts a l'italià (!).
Certament una curiositat on la força de la història i de la llengua que representa l'Alguer va poder més que la mirada restringida que tenia la Catalunya franquista del moment.
No voldríem acabar aquesta entradeta sense recordar els llibres de Pere Català i RocaInvitació a l'Alguer actual (Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1957) o Crònica descriptiva de l'Alguer de Manuel Pagès i Mercader (també de l'any 1957), que varen permetre tornar a situar l'Alguer en la mirada dels catalans d'aquesta altra riba de Mediterrània i que varen fer possible publicacions tan curioses com la que hem comentat, publicada per un Diputació no precisament catalanista, però que en el fons començava a ser una mica catalana (el President de la Diputació d'aquell moment, Joaquim Buxó, va crear la Càtedra de Filologia Catalana a Sant Cugat del Vallès i va donar suport a les classes de llengua catalana als municipis, país curiós aquest...).
(...)
Nota: a la fotografia imatge de l'Alguer de l'any 1960 amb una para-sol que ens rep en català.
El 26 d’ agost proper farà 50 anys que el creuer Virginia de Churruca ancorà al golf de la ciutat catalana de Sardenya, l'Alguer. Hi arribaven 139 passatgers catalans, entre els quals volem destacar un dels impulsors dels contactes moderns entre la Barceloneta de Sardenya i la resta dels Països Catalans Pere Català i Roca, que l'any 1957 havia publicat Invitació a l'Alguer Actual. A l'Alguer, foren rebuts per milers d'algueresos que anaren a rebre els "germans catalans"... Aquell fet fou conegut com "Lo Viatge del Retrobament" i l'impacte que tingué a la grisa Catalunya dels anys 60 fou sorprenent ja que, fins i tot, la Diputació de Barcelona dedicà un dels seus monogràfics San Jorge a l'Alguer, amb algun article en català inclòs... Sens dubte, era un dosi gran d'autoestima col·lectiva, on intentava surar una catalanitat que havia estat durament castigada després de la Guerra Civil.
Per commemorar-ho, el Municipi de l'Alguer i la Generalitat de Catalunya han impulsat un nou retrobament... sense, és clar, les connotacions quasi mítiques, de redescobriment que va tenir en aquells moments, però amb la certesa que les relacions entre l'Alguer i la resta de la comunitat lingüística s'han capgirat espectacularment i positiva aquests anys darrers. Una companyia aèria de baix cost irlandesa i una naviliera italiana ens han situat l'Alguer a tocar de casa, la qual cosa ha permès que milers de catalans de la resta dels Països Catalans la visitessin. Uns milers de catalans que han fet que el català torni a ser una llengua útil a l'Alguer, útil també per dinamitzar una economia que es basa, en bona part, en el turisme. A part, a més, s'ha obert la primera línia educativa en la nostra llengua, La Costura, s'ha obert la Delegació de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear a la ciutat, s'està treballant, per primer cop d'una forma seriosa, per introduir el català com a assignatura oficial en els centres educatius de la ciutat, hi ha una televisió que emet parcialment en català... Per tot això i per molt més penso que paga la pena de participar en aquesta gran festa de retrobament entre catalanoparlants d'una banda i i d'una altra de la mediterrània: per la nostra autoestima col·lectiva!
Per participar-hi, podeu consultar la pàgina web del retrobament i també la de l'agència de Viatges Meridià-Club Català de Viatges, que s'encarrega de gestionar, des de Barcelona, l'anada dels catalans de la resta dels Països Catalans.
Podeu consultar també el bloc de Xavier Brotons L'Almadravai llegir aquesta notícia del Diari El Punt.
Fa uns dies comentàvem l'homenatge que la Institució de les Lletres Catalanes havia fet a l'Alguer al poeta Antoni Canu amb motiu del seu 80è aniversari. El divendres 27 de novembre, a les 19,30, es farà, ara a Barcelona, la segona part d'aquest reconeixement.
L'acte es farà a l'Ateneu Barcelonès (al carrer de la Canuda, 6) i comptarà amb la presència de l'autor i dels cantants algueresos Franca Masu i Claudio Sanna, que recitaran poemes de Canu.
Sens dubte, es tracta d'una excel·lent ocasió per sentir la variant més oriental de la llengua catalana i de poder sentir i llegir una de les veus més interessants de la poesia algueresa actual. En aquest sentit, cal recordar que s'acaba d'editar la, fins ara, obra completa d'Antoni Canu, un llibre que s'acompanya d'un CD on podem sentir la pròpia veu del poeta recitant i poemes interpretats per cantants algueresos (escolteu la versió del poema L'esperença, interpretat per Franca Masu), catalans i, fins i tot, sards (que canten, però, en català), d'entre els quals volem destacar la magnífica veu de Franca Masu.
Antoni Canu (Ocier, 1929) celebra enguany 80 anys i la Institució de les Lletres Catalanes i el Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya (mitjançant la Representació de la Generalitat que hi ha a la ciutat de l'Alguer) han volgut impulsar un doble acte de reconeixement al poeta, on, a més, es presentarà l’edició de les seves obres completes, que han comptat amb el suport de la ILC. El llibre, publicat per l’editorial Fasolcat el passat mes de juliol, inclou un recull dels versos publicats durant els últims quinze anys i també algunes composicions inèdites fins al moment. També inclou CD amb alguns dels textos recitats pel propi poeta així com cançons basades en els seus poemes interpretades per veus com la de Franca Masu. L’edició, a més, va acompanyada de textos complementaris sobre la realitat sociolingüística de l'Alguer i sobre com aquesta realitat ha influït en l'obra de Canu.
La setmana passada es va celebrar a l'Alguer la XV Escola d'Estiu de l'Alguer per a professorat de llengua catalana que participa en el projecte Palomba. Enguany, però, l'Escola d'Estiu tenia alguna cosa d'especial. En aquest sentit, crec que hi havia la certesa entre els professionals que hi participen i les administracions i entitats que hi col·laboren (la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de l'Alguer i Òmnium Cultural de l'Alguer) que ha acabat una etapa transitòria, que s'ha caracteritzat pel voluntarisme de mestres i per la voluntat, massa vegades pràcticament unipersonal, de les diverses administracions i entitats que hi treballen, i que ara cal un pas endavant en l'ensenyament de l'alguerès. Un pas que passa per la implicació directa de les diverses administracions de l'Estat italià (local, regional i estatal, amb la col·laboració, a partir de la seva experiència, de l'adminsitració catalana), ja que les lleis de política lingüística italiana i sarda emparen la introducció de la llengua catalana com a llengua curricular i com a llengua vehicular de continguts curriculars. En definitiva, fer del català una assignatura normal del currículum de les escoles de l'Alguer i poder començar a impartir algunes matèries en la nostra llengua d'una forma oficial.
L'editorial barcelonina Fasolcat acaba de publicar l'obra, fins ara, completa del poeta alguerès Antoni Canu. Es tracta del recull de poesies que Canu ha anat publicant en aquests quinze anys darrers a més d'unes quantes poesies inèdites.
En la línia d'aquesta editorial, recentment creada, el llibre ens ve acompanyada d'un CD on podem trobar la veu del propi poeta recitant alguns dels seus textos així com cançons basades en el poemes de Canu interpretades per veus tant de referència com Franca Masu.
El llibre, a més, apareix acompanyat de diversos textos complementaris, entre els quals cal destacar un del professor Giuseppe Tavani, professor de la Universitat "La Sapienza" de Roma i membre de l'IEC, sobre la realitat sociolingüística de l'Alguer i sobre com aquesta realitat ha influït en l'obra de Canu.
Enguany els Premis Joan Coromines, que atorga anualment la Coordinadora d'Associacions per la Llengua a entitats i a persones que, des dels seus àmbits, han destacat en la defensa, promoció, difusió i ús de la llengua i de la cultura catalanes, presenten un ventall de premiats certament molt interessant.
Pel que fa a la trajectòria personal es premia el poeta alguerès Antoni Canu, que, als seus 80 anys, simbolitza, sens dubte, la història sociolingüística recent de la ciutat catalana de Sardenya: d'origen sard, quan arribà de jovenet a l'Alguer féu ràpidament de l'alguerès la seva llengua, ja que era la llengua del carrer, del joc, de la vida...; casat amb una algueresa de soca-rel, a la seva família sempre s'ha mantingut l'ús de la llengua catalana fins al punt que, quan als anys 60 bona part dels algueresos van deixar de parlar alguerès als seus fills, l'Antoni i la seva dona van continuar usant-la senzillament perquè era la seva llengua; ara fa 20 anys comença a aprendre i a usar literàriament l'alguerès per escriure poesia i d'aleshores ençà ha portat la nostra llengua i la nostra literatura al conjunt de Sardenya, a l'Estat italià i a molts punts dels Països Catalans... Des de la humilitat i des de la senzillesa, l'Antoni Canu, potser sense voler-ho, ha esdevingut ambaixador de l'Alguer a la resta de la comunitat lingüística i, alhora ambaixador de la nostra llengua a Sardenya i a Itàlia.
Pel que fa a la trajectòria d'una entitat, es premia, el també alguerès, Centre de Recursos Maria Montessori, que dins d'Òmnium Cultural de l'Alguer, ha estat la impulsora de les classes de llengua catalana a les escoles de l'Alguer, que ha promocionat l'edició de material didàctic en la nostra llengua, que ha fet la formació dels mestres algueresos, que ha impulsat la primera línia escolar en alguerès (la Costura), que ha ajudat a consolidar un model de llengua estàndard per a l'Alguer d'acord amb l'Institut d'Estudis Catalans, que ha ajudat a consolidar les relacions institucionals entre l'Alguer i la resta de les administracions catalanes, especialment, que no únicament, les del Principat de Catalunya... Sens dubte, pel seu rigor i per la seva projecció a la societat algueresa, l'entitat que, en aquests moments, esdevé de referència obligada quan parlem de la situació del català de l'Alguer.
Pel que fa a la trajectòria empresarial, el premi ha recaigut en la revista Cavall Fort, una revista que, des de fa quasi 50 anys (fou creada el 1961), no ha deixat de faltar a la seva cita amb els seus lectors i que ha esdevingut el referent català per a moltes generacions de nens i de nenes catalans ja que ha ajudat a consolidar l'hàbit lector en la nostra llengua. En renovació constant, com ho demostra l'edició recent de la revista per als més petits El tatano, és tot un exemple de constància malgrat que el mercat, abans i ara, sigui especialment hostil a les iniciatives en català.
Pel que fa a la trajectòria empresarial, el premi a la Llibreria Ona representa la fidelitat a un projecte, que arrenca el 1962, i a un país. Especialitzada en llibres en català (només ven llibres en la nostra llengua), és un referent indiscutible de catalanitat i de promoció de la nostra llengua i cultura.
Pel que fa a la trajectòria en la comunicació audiovisual, el premi al Club Súper 3 simbolitza l'intent reeixit de crear un espai comunicacional de qualitat en llengua catalana per als nostres infants i joves. En definitiva, crear un món referencial en català que, sens dubte, és el gran aliat que té l'escola (potser l'únic?) per difondre el coneixement i l'ús de la llengua catalana. Hem escrit altres cops que el Club Súper 3 és per als nostres nens i per a les nostres nenes el que En Patufetva ser per als nostres pares i avis.
I, finalment, pel que fa al premi a la trajectòria periodísitca, el premi ha recaigut en la figura de Vicent Partal. El seu equip ha estat capaç de crear el diari digital més llegit dels Països Catalans (i dels més llegits de l'Estat) i tenint sempre present el marc referencial de tota la nació catalana. Un exemple de com qualitat i fidelitat al país no són termes oposats, en aquest cas ans al contrari. Sense un espai comunicacional comú els Països Catalans no són possibles i Partal, des dels seus inicis professionals, sempre ho ha tingut molt clar i ha obrat en conseqüència.
Malauradament, des del Pirncipat de Catalunya, hi ha una certa tendència a considerar la situació de la llengua catalana a la resta de territoris com a molt més precària del que realment és (que ho és, és clar, però potser no tant), sobretot perquè hi ha una certa comparació, si voleu de bona fe, amb la situació del Principat (que potser no és tan bona com ens pensem).
De fet, en aquest apunt us reproduïm la contesta que el responsable del Centre de Recursos Pedagògics de l'Alguer, Luca Scala, va fer a un article del diari Avui on l'articulista afirmava que a la ciutat catalana de Sardenya ningú no parla alguerès. Una afirmació feta justament el dia que certs polítics qüestionaven al Parlament el perquè la Generalitat obria una representació permanent a l'Alguer. Sort que el periodista Salvador Cot sí que estava al cas (llegiu l'article Fidelíssima ciutat de l'Alguer).
Per a molts catalans, l’Alguer té quelcom de màgic: és un referent de la nostra història més o menys gloriosa, és un trosset de la nostra comunitat lingüística a Itàlia, és, en definitiva, una mica d’autoestima col·lectiva. Per això no ens pot estranyar que l’aproximació que hi fan, té molt de nostàlgia i de bona fe, ja que hi pensen trobar aquella Catalunya perduda on tothom parlava català i que és un petit miracle de la història. Ara bé, i cal tenir-ho present, també hi ha als incrèduls que pensen que tot plegat és part del passat que els quatre catalanistes de torn s’entossudeixen a explicar per fer veure que som alguna cosa més que una regió espanyola.
Fotografia de La Costura, l'escola d'immersió lingüística en català de l'Alguer
Avui m’han comunicat la mort de Pere Català i Roca. Havia nascut a Valls el 1923 i era fill del fotògraf, publicista i escriptor Pere Català i Pic, i germà del també fotògraf Francesc Català i Roca. En Pere, que també fou fotògraf i escriptor, i historiador (va publicar més quinze llibres), serà recordat especialment per la promoció que ha fet de les relacions de culturals entre Catalunya i l’Alguer, ciutat que li concedí la ciutadania honorària l’any 2000.
Aquest país nostre (aquests països nostres) encara és capaç d'engrescar, d'aconseguir que hi hagi gent que, desinteressadament, treballi per la nostra llengua i per la nostra cultura. I, justament, aquest és el cas del Jordi Ametller i de l'Eulàlia Ara, que han dut endavant un projecte certament ambiciós d'edició de la musicació i de la interpretació de vint poemes algueresos: deu del recentment traspassat Rafael Caria i deu d'Antoni Canu.
Constituïts en editorial (FASOLCAT Edicions Musicals SCP), han entidat un CD amb les magnífiques interpretacions de la soprano Eulàlia Ara de les versions musicades per Manuel Garcia Morante d'aquests vint poemes. A més, podem gaudir de sis recitacions més fetes per l'actor Fèlix Pons. Paral·lelament, han editat també un llibret on podem trobar també les partitures de Manuel Garcia Morante.
Feia ben bé dos anys que no anava a la nostra Barceloneta de Sardenya i, certament, hi he vist alguns canvis que penso que paga la pena de fer conèixer. Alguns de positius, altres de no tant...
L'any 1993 naixia a l'Alguer, de la mà de Francesc Manunta, el CRP "Maria Montessori" amb la finalitat d'introduir a les escoles un tipus d'alguerès el més normatiu possible, tot i mantenint-ne l'algueresitat., i d'anar dotant d'eines el professorat que, d'una forma pràcticament voluntària, feia classes de llengua catalana.
En altres apunts hem explicat com a partir d'aquesta iniciativa s'han anat fent materials didàctics, com ha continuat el Projecte Palomba de classes de llengua catalana a les escoles... però avui ens volem centrar en la revista Mataresies, que fa quasi quinze anys que es publica.
Com sabeu, recentment s'ha aprovat que a l'article 75 de la Constitució francesa es declari que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni" de França. Si voleu, un pas per a nosaltres més simbòlic que real, però que per a una òptica jabobina és un gran avenç, perquè, si més no, existeixen legalment unes llengües, entre les quals el català, que per a molts francesos han estat (i són) una realitat a eliminar.
En aquesta sèrie d'apunts us remetrem a les constitucions que patim (i només en un cas gaudim) els catalans: l'espanyola, la francesa, la italiana, l'andorrana i, sense oblidar, l'europea.
Avui, en el diari La Nuova Sardegna, de Sàsser, la capital de la província on es troba l'Alguer, s'han pogut llegir diverses esqueles que recordaven la figura de Rafael Caria.
Com podreu llegir en el document adjunt hi ha tota una pàgina d'esqueles, algunes en català (es tracta del diari més llegit a l'Alguer), algunes en italià.
El més curiós és, però, que l'Institut d'Estudis Catalans (Rafael Caria n'era membre) ha publicat la seva esquela en italià! I si voleu acabar de quedar sobtats era escrit, com ens recorda un bon amic alguerès, en una mena d'italià mig arcaic i mig no se sap què..., ple de faltes d'ortografia.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
