Llegint el que he llegit en el programa de les Festes del Pilar que ha editat l'Ajuntament de Fraga, i parafrasejant Joan Fuster, el títol d'aquest apunt és el més suau que se m'acut davant la indiferència i menyspreu envers la nostra llengua que mostra l'actual equip de govern (PP) de la capital franjolina.
De fet, aquesta portada que reproduïm, i la frase "Ole le, ola la, se peñero e, lo millor que ña..." (sic) i un lacònic "Bones Festes", que acaba un article fet íntegrament en castellà, són les úniques expressions escrites en llengua catalana (en algun cas hauríem de dir pseudoescrites) en un programa de 70 pàgines!
Però això no és el més greu, la lectura de la introducció que es fa al pregoner de les festes, Hipólito Gómez de las Roces, i el que diu aquest personatge ens fan recordar altres temps que, malauradament, sembla que estan tornant, si és que mai no se n'havien anat.
És cert que en aquests anys darrers hi ha hagut una certa voluntat política de fer avançar l'ensenyament del català i en català a la Franja, que hi ha hagut persones amb responsabilitats tècniques però també en alguns casos polítiques que han mostrat una sensibilitat per la llengua com, segurament, mai no hi havia hagut des del Govern d'Aragó... Cal ser conscients, però, que segurament s'hauria pogut anar més enllà si l'anticatalanisme no impregnés bona part de la política aragonesa (a voltes penso que un suposat aragonesisme, profundament espanyolista, només s'entén des de l'anticatalanisme...), el qual ha servit de fre (o d'autofre) al català a la Franja...
I també és cert que els qui ara arriben fan por, molta por. Sembla una broma de mal gust nomenar com a consellera d'educació, universitat, cultura i esport una catalana que escriu el que escriu, i més en un moment en què dos dels ligitis "nacionals" aragonesos són l'art de la Franja i una llei de llengües que li diu català al català... (no sembla casual la tria, no), però ja sabem el que diu la cançó:
Què té aquesta terra nostra que congria traïdors, diputats i senadors, hi ha mestres i professors, i també el senyor rector, i aquests són els pitjors: ells diuen que són senyors i sols en tenen per mostra, semblen tot triats a posta.
Els resultats electorals a les municipals a la part del nostre país que és dins de l'Estat espanyol i els resultats als parlaments regionals a tres de les quatre comunitats autònomes de l'Estat on hi ha territoris catalanoparlants (Aragó, Comunitat valenciana i Illes Balears) han estat, realment, negatius per al futur de la unitat de la llengua, per al futur del seu ús social i per al futur d'un mínim de treball conjunt entre tots els territoris.
La més que probable arribada al poder en aquestes regions del PP i l'ascens d'aquest partit a Catalunya (i l'ascens, cal no oblidar-ho, de la PxC de l'exmembre de Fuerza NuevaJosep Anglada mitjançant un discurs antiimmigració) no fan albirar un futur fàcil.
En aquest apunt veurem les primeres passes que el PP (partit, per cert, responsable directe de totes les sentències contra l'Estatut de Catalunya i, per tant, de totes sentències contra la llengua catalana) al País valencià i veurem el que ens diu el seu programa electoral per al català de la Franja i per a Illes Balears.
Després del que llegireu, se'm fa difícil d'entendre com algú que valori mínimament la llengua i la cultura catalanes pugui pactar, encara que sigui a l'ajuntament més petit, amb aquesta gent, que ha fet del seu anticatalanisme un dels seus arguments més potents...
Ja sabem que, d'uns anys ençà, tothom s'ha apuntat a la interculturalitat, fins i tot aquells que mai no han entès gaire cosa del que significa la diversitat. Fixem-nos en el que hem trobat en aquesta web del Centro Aragonés de Recursos para la Educación Intercultural: una perla referida a la llengua àrab i una altra a la llengua catalana.
El 21 de desembre proppassat es va aprovar, després d’anys i panys de parlar-ne (només 20!), la famosa Llei de Llengües d’Aragó, que ha despertat passions i que ha fet renàixer, com sempre, la fòbia anticatalana d’una part molt important de la societat aragonesa que, en el fons (o potser no tant en el fons) és profundament espanyolista (és allò d’haver estat, però no del tot, i no suportar que el teu veí sigui allò que tu t’hagués agradat ser però que mai no ho has acabat de ser del tot).
Només cal recordar les declaracions del PAR (Partit Aragonès Regionalista), barrejant el tema de la llengua, de l’aigua, dels béns de la Franja (que encara no entenc per què parlen de retornar, quan aquests béns mai no han estat propietat d’una diòcesi aragonesa?) o el PP feroçment en contra de la denominació de català al català de la Franja (mireu la imatge), com podem comprovar en aquesta web creada únicament per a aquest tema i que té com a títol “No a la imposición del catalán” (http://www.noalaimposiciondelcatalan.es/). I no cal oblidar polèmiques estèrils i absurdes que desperten passions a Aragó com, per exemple, el nom medieval de la corona que compartíem, la nomenclatura d'un rei... o la recent candidatura (per a mi absurda) de Barcelona a les Olimpíades d'Hivern, a les quals també opta, sense gaire èxit, per cert, Saragossa... Per veure'n un exemple un recomano veure aquests vídeos de la Televisió pública d'Aragó d'un gust més aviat dubtós i, sobretot, de molt mala educació: http://www.youtube.com/watch?v=nG8tRj4D6Sw&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=vV0S1MzhlhA&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=klgBXlaY4hc&feature=channel
És evident que només amb una feina de respecte per la diversitat, de promoure-la en els mitjans de comunicació, en l'escola... es podia haver fet entendre a la població aragonesa el respecte pel català i per l'aragonès, però ja se sap que contra Catalunya tot s'hi val, perquè cohesiona el grup (l'aragonès i l'espanyol en general).
En l’apunt següent intentarem desgranar què pot significar aquesta llei per a la nostra llengua en territoris administrativament aragonesos.
El 1997, la majoria dels partits representats a les Corts d’Aragó (PSOE, Partit Aragonès Regionalista, Izquierda Unida i Xunta Aragonesista) han instant el Govern autonòmic a presentar durant l’any 1998 un projecte de Llei de Llengüesd’Aragó, enquè es reconeguin, a les comarques on es parlen,la fabla -l’aragonès- i elcatalàcoma llengües cooficials,conjuntament ambel castellà.El Partit Popular,quegovernaal’AragóconjuntamentambelPartitAragonèsRegionalista, s’hi ha abstingut i, fins i tot, el president de la comunitat autònoma, Santiago Lanzuela, del PP, ha declarat que no veu necessària una llei de llengües. Sigui com sigui, el Govern aragonès té l’obligació de redactar el projecte. En aquest sentit, cal destacar que, des de Madrid, on governa també el PP, ja s’ha insinuat que el Govern espanyol pot vetar la cooficialitat del català i de l’aragonès. L’any 1998 pot ser un any clau en el procés d’oficialitat de la nostra llengua a l’Aragó.
És evident que em vaig equivocar de ple, perquè tot just ara, després d’11 anys (i amb un govern socialista des de fa 10 anys, amb president catalanoparlant inclòs) el partit socialista presenta una Proposició de Llei d’Ús, Protecció i Promoció de les Llengües Pròpies d’Aragó sota mínims en què el català continua sent voluntari i no és cooficial.
Tot i que no és una qüestió estrictament sociolingüística, però tenint present com és d'important l'autoestima col·lectiva en l'ús d'una llengua, avui us comentem la sorpresa catalanista amb la qual s'ha trobat a Nova York el bon amic de Fraga Francesc Ricart...
Amb aquest títol altament metafòric, però molt representatiu del que representa per a l’autor la seva part de país, Francesc Ricart ens ofereix un recull d’una vintena llarga d’articles sobre la Franja de Ponent. Hi trobareu reflexions i referències que ens poden ajudar a comprendre el, com diu l’autor, poc o molt (depèn de com es miri) camí recorregut per lla gent que ha treballat a les comarques més occidentals del país per la dignificació de la llengua i la cultura catalanes, que ha treballat en aquesta mena d’erm cultural en què han convertit aquestes comarques de parla catalana que actualment depenen de l’Aragó.
La Franja de Ponent és el segon dels territoris on, malgrat haver-hi població autòctona de parla catalana, el català no té reconeixement legal a nivell estatutari (només té una presència relativa a l'ensenyament com a matèria optativa i en algunes retolacions d'alguns ajuntaments més o menys favorables a la llengua). De fet, com ja dèiem l'octubre de l'any passat en aquest bloc, l'aprovació del nou Estatut d’Aragó feia evident que, si més no a l'Aragó, ningú no s'acabava de creure el plurilingüisme i menys la igualtat de les llengües (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/47523).
Ho dèiem en un altre apunt, tota la política que no estigui feta per gent que no es creu el país és una política que, a la curta o a la llarga, va contra nosaltres i, en concret, en el cas que us presentem contra la llengua catalana.
Ens referim al cas de l'alcalde de Fraga (el Baix Cinca, a la Franja), el qual va retornar a l'Ajuntament d'Almacelles (el Segrià) una comunicació pel fet que era únicament en català...
L'any 1984 s'introduïa, lentament, la llengua catalana a les escoles de la Franja com a assignatura optativa. Era l'any de la famosa Declaració de Mequinensa, en què 17 alcaldes de la Franja reconeixien la unitat de la llengua i demanen una certa presència pública de la llengua. Vint i escaig d'anys després, el català continua sent una assignatura optativa tot i que el nombre d'alumnes que la fan ha crescut espectacularment. Ara bé, a part de l'assignatura poca cosa més s'ha fet: alguns centres fan alguna matèria en català, activitats d'incentivació de la llengua i s'han editat conjuntament amb la Generalitat de Catalunya algun materials didàctic en català nord-occidental.
La sensació, però, és que s'ha tocat sostre i que cal un revulsiu per a l'ensenyament de la llengua, un revulsiu que passa, òbviament, per una llei de llengües que l'impulsi. El panorama no és, de tota manera, gaire engrescador, per això l'Assocciació Cultural del Matarranya i altres entitats organitzen una interessant jornada per plantejar la situació actual (especialment als representants del govern d'Aragó).
L’aprovació del nou Estatut d’Aragó aquesta setmana fa evident que a l’Estat espanyol ningú no es creu el plurilingüisme i menys la igualtat de les llengües.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
