Actituds com les que vam poder veure ahir d'alguns representants sindicals dels mossos em fan avergonyir com a funcionari (en aquest cas, docent) i com a ciutadà d'un país que ha rebut i rep constants atacs a la seva llengua. Si la mesura de pressió és fer ús de la llengua castellana és que tots plegats hem perdut el nord... I, certament, els fan perdre tota la raó que puguin tenir i posar (encara més) bona part de la ciutadania en contra del funcionariat (que, en molts fòrums, se'ns ha presentat com a culpables d'una crisi financera que, certament, no hem generat pas nosaltres, i menys a Catalunya).
Potser les mesures haurien de ser altres, com, per exemple, apostar per un model policial que eviti, de totes totes, l'ús de la violència, l'exhibicionisme gratuït de cascos i d'una mena d'armadures modernes com les que vam poder veure, per exemple, l'estiu passat a la Festa Major de Mataró, "Les Santes" o no parlar entre vosaltres en castellà quan esteu vigilant l'estàtua de Rafael de Casanova l'11 de setembre...
I, mireu, la vostra actitud em fa recordar altres èpoques passades, en les quals, potser, alguns se sentiren més còmodes (de fet, no els haguessin demanat ni el nivell B de català, que és el que es demana a la convocatòria de mossos! -recordeu que, quan s'acaba l'ESO s'obté l'equivalent del nivell C!!!!).Si en teniu ganes, llegiu la batalleta següent i entendreu per què, a molts, ens ha molestat, i molt, la vostra actitud...
Ho sento, però n'estic fart... I, sobretot, disculpeu-me pel to, però en un moment en què tothom jutja la feina dels treballadors en general i dels funcionaris en particular, permeteu-me que parli de dos polítics que, se suposa, haruien de ser model de saber fer les coses, i més quan són membres de les forces polítiques amb responsabilitats de govern, uns a Catalunya, els altres a l'Estat. Us imagineu una llengua "normal", com és l'espanyol a Madrid, el francès a París o l'italià a Roma, en què els polítics parlessin la seva llengua com parlen molts dels nostres polítics o que, a l'hora d'escriure, fessin els errros de l'escrit que us ensenyem en aquest article? Haurien de plegar per vergonya, perquè tothom els veuria com uns ignorants...
Doncs bé, al país amb una llengua on tot s'hi val, resulta que tenim polítics (la carta és signada per dues forces polítiques de la ciutat de Mataró) capaços de fer un escrit que no arriba a les dues pàgines amb més de 20 errors de tota mena.
Per a més inri, el regidor que signa en nom de l'alcalde, Joaquim Fernández, de CiU, és actualment el president del Consorci per a la Normalització Lingüística del Maresme i el regidor que signa en nom del PP, José Manuel López, és, segons la seva biografia oficial, mestre i copropietari d'un col·legi d'infantil i primària a Sant Boi de Llobregat (sense comentaris!).
El text l'ha fet públic la revista Capgròs de Mataró i es tracta d'un acord de governabilitat, que sembla que no ha reeixit, que van signar aquestes dues forces polítiques i que s'ha mantingut en secret fins ara...
Massa vegades sentim a dir que el català és l'única llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya. I tothom dóna per fet que és així: els contraris al català perquè els permet reforçar el seu discurs de presentar-se com a possibles "víctimes" (un dels molts exemples que hi ha de com el botxí es pot arribar a presentar com a vícitma i al revés, com les vícitmes són presentades com a botxins quan intenten aixecar el cap!); i molts els que hi estan a favor, perquè és una manera d'enfortir el discurs, a voltes cofoista, de l'anem avançant...
La realitat, però, és molt més complexa, i en aquest apunt, mitjançant autopreguntes, intentem explicar-la un xic...
De petit, quan anava amb els meus pares al mercat de Sant Antoni, agafàvem al barri de Sant Josep de l'Hospitalet el carrilet -ens duia fins a la plaça d'Espanya de Barcelona. Allà baixàvem per l'avinguda de Frederic Mistral fins al carrer Floridablanca, on trobàvem els Jardinets de l'Alguer. Crec que va ser la primera vegada que vaig tenir informació sobre la ciutat catalana de Sardenya. Recordo molt vagament la placa informativa.
Passats els anys, els jardinets no sé si són mereixedors d'aquest nom, malgrat que, sortosament, encara hi ha qui l'utilitza, com és el cas de l'Assemblea del barri de Sant Antoni. Els jardinets fan una sensació d'abandonament evident i la mostra és la placa que jo recordava, que està -de fet, ja no hi és- com podeu veure en la fotografia que acompanya aquest apunt i en la fotografia, de més aprop, que trobareu com a document adjunt.
Gris homenatge barceloní a una ciutat que ha conservat la nostra llengua durant 700 anys. Que coneguem, només hi ha una altra referència a l'Alguer al nomenclàtor barceloní: el carrer de l'Alguer, un carrer curt, curtíssim, ple d'escales, situat al Carmel i sense cap mena d'interès...
En altres apunts d’aquest bloc, ja hem explicat que l’escola d’aquest país no sempre respon a aquell lema de l’època de transició: escola catalana en llengua i continguts. Les nostres universitats no han format en les dècades darreres els mestres que el país necessita: a la immensa majoria de les noves fornades de mestres ningú no els ha explicat què vol dir ensenyar català i en català en contextos en què la llengua familiar de la majoria de l’alumnat no és el català –és a dir, qui els ha explicat què vol dir “immersió lingüística”. En aquesta línia, no cal dir que la formació inicial dels llicenciats en didàctica de la seva assignatura en general i de l’aplicació d’aquesta didàctica en contextos en què l’alumnat té una baixa competència lingüística en català en particular no és que no sigui l’adequada, és senzillament nul·la. La formació continuada, la feta principalment des de l’administració i des de les escoles d’estiu dels moviments de renovació pedagògica, relacionada amb aquesta immersió va ser realment important els anys 80... Després un cert esllanguiment als anys 90, com si tot ja estès fet... no és fins al final de la primera dècada del segle xxi que no es torna a reemprendre el tema, però sense l’impuls institucional que havia tingut vint-i-cinc anys abans...
Però i pel que fa als continguts? Que lluny són les nostres escoles del que es pot veure en altres entorns... Quins referents es donen als nostres alumnes? Per fer-nos una idea de la situació, farem servir un article publicat aquest mes d’octubre a Perspectiva Escolar, una publicació de Rosa Sensat.
En el marc dels actes del Correllengua 2011 que es fan a Mataró, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) organitza a la capital maresmenca la conferència Per què molesta tant la immersió lingüística i l’escola en català?a càrrec del professor de la UOC i de la UB Llorenç Andreu.
L'acte es farà el dijous dia 20 d’octubre proper, a les 19,30 a Can Palauet de Mataró (carrer d'en Palau, 32-34, darrere la plaça de l’Ajuntament).
L'objectiu de la conferència és fer conèixer, mitjançant allò que ens diu la recerca en temes d’educació, els avantatges que té la utilització de programes d’immersió lingüística en alumnes que no tenen el català com a primera llengua. La conferència, a més de poder ser de l’interès dels professionals de l’ensenyament, també pot ser interessant per a les associacions de pares i mares, ja que intentarem explicar els avantatges que té el nostre model lingüístic escolar per al conjunt de la població, independentment de l’origen lingüístic de les famílies.
Molt s’ha dit sobre les sentències en contra del català, especialment les que fan referència a l’ensenyament no universitari, que, en principi, al Principat de Catalunya, es vehicula normalment en aquesta llengua, per això em limitaré a fer algunes consideracions a l’espera del que, finalment, decideixin tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (que ha acceptat la interlocutòria de la Generalitat mitjançant la qual s’intenta provar que la Generalitat fa un model educatiu ajustat a la llei) com, un altre cop, el Tribunal Constitucional, que encara té pendent de decidir sobre la constitucionalitat de la Llei d’educació de Catalunya (en concret els impulsors del recurs també afirmen, entre d’altres qüestions, que el català discrimina el castellà), i a l’espera, és clar, del que pugui fer el govern (desacatar, acatar, intentar negociar políticament, com ja es va fer en el passat, fer veure que no ha passat res...).
Catalunya ha estat, sens dubte, la part dels Països Catalans en què hi ha hagut elconsens polític i social més ampli (fins i tot més que Andorra, l’únic territori de parla catalana “independent”) a l’hora de fer del català la llengua primera (principal) del sistema educatiu.
En aquest apunt, repassarem el procés que s’ha seguit, a voltes més lent del que hagués estat desitjable, i que podem dividir en cinc grans etapes (la cinquena etapa tot just està començant):
En el document adjunt trobareu les preguntes (i les respostes) que m’han fet des del periòdic popular dels Països Catalans L'Accent (núm. 210).
Crec que ens poden ajudar a centrar un xic més la qüestió, sobretot després de l’allau de despropòsits que he sentit aquests dies (jutges amb responsabilitat que un dia diuen una cosa i l’endemà una altra, periodistes i polítics que confonen immersió lingüística i ensenyament en català...).
Fa uns dies comentàvem que una de les característiques d'una llengua no normalitzada era la poca cura que es podia observar en molts dels escrits públics que s'hi feien.
M'ha sorprès, però, que aquesta manca de rigor, de seriositat (impensable en llengües com l'espanyol o el francès), arribi als contes infantils, tal com he pogut observar en el Conte de Santes que enguany ha publicat en paper el diari digital i també revista setmanal gratuïtaCapgròs de Mataró i el Maresme. Una publicació que, per cert, tant en la versió en paper com en la digital (menys en aquest cas) sempre s'ha caracteritzat per un ús força correcte de la llengua...
Tot i que, segons consta en els crèdits, l'escrit de Manuel Cusachs i Corredor ha passat per les mans d'una correctora (sic!), les errades que hi trobem són pròpies d'un alumne que no hauria de passar l'assignatura de llengua catalana de batxillerat (o potser de 4t d'ESO si fóssim un pèl més estrictes!).
Aquest era el títol del ban que va publicar l'alcalde de Mataró el 9 d'agost de 1940 (es tractava d'un model únic que el governador civil de la província,el tristament famósWenceslao González Oliveros, va fer arribar a tots els ajuntaments).
Davant de l'actual ofensiva judicial contra l'ús predominant (ei, que no exclusiu!) de la llengua catalana a les administracions catalanes i a l'ensenyament, la lectura de documents com aquest ens fa recordar d'on venim i per què molesta tant que el català pugui ser una llengua "normal".
Potser caldria que tots aquells qui diuen que ara el català s'imposa com abans s'havia imposat el castellà (recordeu la famosa portada de l'ABC Como Franco pero al revés -que trobareu en el PDF adjunt) se'l llegissin per veure què vol dir realment imposar una llengua.
Aquesta setmana he anat a buscar uns familiars a la Terminal 2 de l'Aeroport de Barcelona. Venien d'Eivissa, un topònim que, cal no oblidar-ho, és oficial! Però es veu que, per als responsables de l'aeroport, no ho és.
Com es pot observar, malgrat que sigui també en català la informació fixa, els topònims només són en espanyol: Moscú (en rus es transcriu com a Moskvà, molt més proper al nostre Moscou), Luxemburgo, Hamburgo (per cert, en alemany, llengua oficial tant al Gran Ducat -conjuntament amb el francès i el luxemburguès, una variant de l'alemany- com, evidentment a Alemanya aquests topònims s'escriuen Luxemburg i Hamburg, ves per on, com en català).
En aquest curs que tot just acaba, he tingut l’oportunitat de presentar a Olot, per iniciativa del Col·leciu de Mestres de la Garrotxa, el llibre Alumnado de otras culturas. Acogida y escolarización, d’Eva Colomé i Carles Oller, publicat a la col·lecció “Escuela inclusiva: alumnos distintos pero no diferentes” de l’Editorial Graó el setembre de 2010.
Tot i que és un llibre d’encàrrec (per això és en castellà), els seus autors han tingut la virtut de saber explicar, de forma molt pràctica, la política d’acollida que hi ha hagut a Catalunya ens els set anys últims. Sens dubte, la seva experiència com a tutors d’acollida en un institut de la Garrotxa els ha permès, al meu entendre, millorar amb exemples el que ha estat el Pla per a la Llengua, la Interculturalitat i la Cohesió Social (Pla LIC), que va dur a terme el Departament d’Educació (ara Ensenyament) des del 2004 fins al 2010. L’esforç de síntesi i els exemples d’aplicació són, sens dubte, dos dels grans encerts d’aquesta obra.
L'estudi, com sempre, permet diverses lectures, ja que es tracta de dades declarades que, d'entrada, reflecteixen intencions -que ja és molt- i que, per tant, no acaben de reflectir del tot la realitat (per analitzar dades observades caldria un autèntic estol d'investigadors, que no té pràcticament mai cap treball de camp d'aquestes dimensions).
Bo i això, les dades ens permeten fer unes primeres conclusions sobre la salut de la nostra llengua a Catalunya (encara que també hi trobem dades sobre les Illes Balears i sobre el País Valencià)...
En aquests cursos darrers, m'ha tocat diversos cops explicar en castellà la gestió de les llengües en el sistema educatiu del Principat de Catalunya, tant a fora del país -fora dels nostres països- (a Bogotà, a Palenque -totes dues poblacions de Colòmbia-, al País Basc, a Galícia), com a delegacions, normalment de població ameríndia, que han vingut de Perú, de Guatemala, de Xile, de Bolívia...
Per ajudar-los a entendre la nostra (complexa, d'altra banda, com totes) realitat, els ofereixo el text següent (el trobareu en format PDF), que, espero, pugui ser útil per explicar la situació de la nostra llengua al sistema educatiu a persones que entenen la llengua espanyola.
Vèiem en l'apunt anterior com, encara, no s'ha produït la catalanització de moltes plaques de carrers d'aquest país i posàvem com exemple el cas de la "calle Maragall" de Mataró. Ara bé, no sé si encara és més greu el que us ensenyem en aquesta fotografia -una imatge presa el dia 8 de març de 2011! - a l'Institut Joan Maragall de Barcelona, l'edifici del qual ha estat recentment rehabilitat. Evidentment que no es tracta del rètol principal, ni de bon tros, però es veu perfectament venint pel carrer Provença des Balmes. Recordem que es tracta d'un edifici de titularitat pública i que la normativa és clara en aquest aspecte des de l'any 1983!
D'entrada, podríem pensar que és a Madrid o a Saragossa, on, finalment, han entès la diversitat lingüística i cultural de l'Estat, però no, en aquestes ciutats no hi ha cap nom dedicat al nostre poeta...
A Ciutat de Mallorca i a València ciutat sí que hi ha carrers dedicats a Joan Maragall (malgrat tot, encara hi ha una idea d'espai cultural i lingüístic comú!), però tampoc no hi ha plaques tan desastroses com aquesta...
La ciutat on es troba aquesta placa és... Mataró, la capital del Maresme, on conviu amb altres plaques en català (que, per cert, en alguns cas, es troben en un estat lamentable: mireu la fotografia adjunta primera).
Potser la commemoració de l'Any Maragall hagués estat una bona excusa per dignificar-ne les referències a Mataró!
Com és normal en un país democràtic, on hi ha alternança política, avui ha estat cessat Josep Vallcorba, subdirector general de llengües i cohesió social des del 2004. Vallcorba ha estat l'impulsor tecnicopolític del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social i, per tant, ha estat responsable de les aules d'acollida per a alumnat estranger, dels plans educatius d'entorn, del pla per a l'actualització de la immersió lingüística, del projecte de convivència intercultural, del projecte lingüístic plurilingüe, del pla de llengües estrangeres, de l'ensenyament de les llengües d'origen, del programa El Gust per la Lectura, dels intercanvis escolars entre alumnat de les diverses terres de parla catalana...
Sens dubte, ha estat una feina intensa, continuada, a voltes ingent, que, de ben segur, ha marcat profundament totes aquells persones que, des dels serveis centrals del Departament, des dels serveis territorials d'educació i des dels centres hi han treballat. I, sobretot, i això és el més important, vull pensar que han deixat una empremta en els centres educatius de la qual s'han beneficiat els nostres alumnes, els qui donen sentit a qualsevol política educativa.
Com a balanç del que han estat aquests anys, plens de reptes, però també plens d'idees, de recursos -es van viure anys molt bons econòmicament parlant- en el text adjunt trobareu un petita reflexió sobre el que, penso, ha significat el pla LIC.
El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu del Departament d’Educació (ara Ensenyament) de la Generalitat de Catalunya va publicar, tot just quan s’acabava la legislatura, el document L’avaluació de sisè de primària 2010..., on es presenta la síntesi de resultats de la segona prova externa i censal que s’ha fet (2010) a tot l’alumnat de 6è de primària per comprovar el nivell d’assoliment de les competències bàsiques lingüístiques i matemàtiques. En l’article adjunt analitzarem, des d’una mirada més sociolingüística, els resultats de llengua catalana i de llengua castellana. Nota: curiosament, en contextos socioeconòmics alts on predomina la llengua catalana s'obtenen, també, millors resultats de castellà (inclòs, és clar, l'alumnat que té el castellà com a llengua familiar) i en contextos socioeconòmics baixos on predomina la llengua castellana (inclosos, és clar, els alumnes que tenen el català com a llengua familiar) s'obtenen pitjors resultats de castellà. És evident que l'element determinant no és la llengua familiar sinó el nivell socioeconòmic.
Dijous vinent, l'Ateneu Mulei de Molins Rei m'ha convidat, com a coneixedor del tema, a participar en una taula rodona que porta com a títol "La immersió lingüística: situació i perills". I, certament, m'ha agradat molt el plantejament que fan a l'hora de presentar l'acte: "volem veure quina és la situació del català a l'escola: saber si la immersió s'està implementant actualment, si les sentències obligaran a canviar el model, qui hi ha darrere dels atacs al model d'escola catalana...".
Lluny del missatge simplista que massa vegades es fa des dels àmbits polítics i periodístics, on és norma general confondre immersió lingüística amb ensenyament en català, els organitzadors volen aprofundir en el tema de les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que, com estem veient, tenen múltiples lectures, segons els interessos o les idees de qui les digui.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
