Vam tenir sort i ahir al matí quasi no va ploure. Feia força fred, això sí, i un vent que en moments puntuals resultava força empipador. Però els prop de tres mil participants a la marató de Donosti vam poder gaudir d'unes vistes inoblidables (monte Igeldo, la Concha, pont de la Zurriola...) mentre sentíem el calor i l'afecte d'un públic que desafiava les adversitats climatològiques per animar els corredors. "Oso ona!" i "Aupa!" eren els crits més freqüents durant tot el recorregut, però sobretot quan t'aproximaves als últims metres a l'estadi d'Anoeta. I al final vaig assolir el meu objectiu: 3h 38' 35'', quatre minuts i dinou segons menys que a la marató de l'u de març a Barcelona, a una mitjana de 5'11'' per quilòmetre.
Moratalaz. Vuit de novembre. Dos quarts d'onze del matí. Participo en la XXXIII edició de la mitja marató, que aquest any ha escollit com a lema Si la crisi et persegueix, surt corrent. El recorregut combina pujades i baixades i m'hi sento prou còmode. Tot i que als últims quilòmetres afluixo una mica (no em queda més remei), en aturar el cronòmetre a l'arribada veig que marca 1h 36 minuts, el meu rècord de l'edat madura.
Tinc alguns lectors (poquets) que lamenten que en els últims mesos em prodigui tan poc. La veritat és que tinc un munt de temes pendents (cinema, teatre, alguna bestiesa d'altres àmbits), però em resulta complicat trobar el moment per posar-m'hi. Avui, ni que sigui breument, continuaré parlant de la preparació per a la marató del 29 de novembre a Sant Sebastià.
Falten menys de dos mesos i ja encaro la recta final de la preparació per a la marató de Sant Sebastià. El 27 de setembre vaig córrer el cross de Yuncos (Toledo) i el pròxim diumenge participaré en la mitja marató de Roda de Ter.
Quasi sempre corro sol, però de tant en tant tinc l'oportunitat de fer-ho acompanyat. Ahir, per exemple, vaig compartir entrenament amb un amic gironí que segur que s'identificarà sense problemes amb el títol del post.
Tot i que fa uns dies vaig acomiadar-me del bloc de maraton.es, la veritat és que em costarà no parlar de la meva preparació per a la marató de Sant Sebastià. Falten quasi quatre mesos, però ja he començat a entrenar.