Diumenge vaig seguir la nit electoral de les eleccions espanyoles a l'Ateneu Francesc Layret. A camí entre els barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, sempre és un plaer deixar-s’hi caure per fer una cervesa entre bona gent i seguir les activitats tant interessants que s’hi fan.
Tots els que érem allí, ho sabíem que la nit no ens donaria gaires sorpreses. L’ascens del PP era un fet més enllà de la matemàtica parlamentària. Només calia saber de quin mal hauríem de morir en nombre d’escons. Els 186 aconseguits van ser un gerro d’aigua freda. Les majories absolutes, diguin el que diguin, sempre són una temptació massa poderosa.
Vam aplaudir, en canvi, que en la propera legislatura s’hi sentirà la veu d’almenys 10 diputats obertament independentistes. Els 3 d’Erc i els 7 d’Amaiur. També que la gent de Compromís tornava a tenir representació. Érem conscients, però, que el mapa de la península ibèrica diumenge va deixar-se de dir la pell de brau per passar a ser la pell del blau. Entre el desànim, però, no em vaig voler donar a aquesta aclaparadora majoria.
El dia 13 de novembre, per exemple, a Agramunt, vaig tenir l’honor de moderar una taula rodona organitzada pel PEN Català on els guionistes de la pel•lícula Fènix 11*23, al voltant del cas de l’Eric Bertran, van voler deixar-nos constància la capacitat de la Guàrdia Civil per la literatura més repressora i malèvola. A contiunació la Nazanin Amirian ens va mostrar com les gastaven a l’Iran.
Dos dies després, també aixoplugats pel PEN Català, a Vilaweb, vam llegir poemes per recordar la barbàrie que viuen escriptors i periodistes a Mèxic. La Montserrat Abelló ens ho va deixat ben dit en el seu preciós poema Aprenc a dir que no. En podeu veure el video aquí.
És d’aquesta manera, que entre tant de blau omnipotent i arrabassador, jo pensava que malgrat tot, l’hegemonia dels que tot ho voldrien veure sota el mateix color, no era tan agredolça si podia gaudir de l’humil privilegi de formar part dels qui calladets no estem més guapos. A l’Ateneu Layret, a Vilaweb, al PEN Català, ja fa temps que no els dóna la gana de veure-ho tot amb les ulleres de la majoria.
S’alcen veus encara. S’erigeixen aparents intranscendents actes que no tenen una gran repercussió, però que en canvi, tan sols perquè hi hagi algú al darrera que aposti per fer sorgir totes aquestes realitats moltes vegades alienes a la nostra més immediata, ja es suficient victòria per tornar a tenir a les mans un retolador i marcar-hi, entre tanta blavor marejadora, uns punts de color ferms i diàfans que ens permetin dir que ja no és el temps plorar ni de lamentar-se, perquè fa temps que els plantem cara. Perquè fa temps que hem après a dir que no. I que duri.
Aquesta tarda a les 19:00h a Vilaweb, una colla d’escriptors i lletraferits, llegirem textos propis i aliens per recordar, avui que s’escau el Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat, a la gent de lletra assassinada a Mèxic i a tot el món.
Demà dia 13 de novembre es dóna el tret de sortida dels actes del PEN Català per commemorar el Dia Internacional de l'Escriptor Empresonat que s'escau cada 15 de novembre. Podeu consultar aquí tots els actes programats.
L'acte serà a Agramunt, a les 12h, a l'Espai Guinovart i consistirà en la taula rodona que moderaré "Quan el cinema enfoca la llibertat d'expressió".
Comptarà amb la presència dels guionistes Hèctor Hernàndez Vicens i Albert Plans, que han escrit la pel·lícula Fènix 11*23 dirigida pel Joel Joan al voltant del cas de l'Èric Bertan. També hi intervindrà l'escriptora iraniana Nazanin Amirian que ens parlarà sobre la censura en el cinema del seu país.
Posteriorment amb l'Àngels Marzo, el Ferran Aisa, la Nazanin Amirian i jo mateíx, farem un petit recital literari.
La companyia Teatredetics farà una intervenció poeticoteatral.
Demà dia 27 a les 19:00 h al Palau de la Virreina (La Rambla, 99 - Barcelona)
El PEN Català amb col·laboració amb l'Institut Català de les Dones, la Institució de les Lletres Catanes, l'institut de Cultura de Barcelona, amb motiu del 20è aniversari de la mort de les escriptores Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig organtiza aquest acte.
Es projectarà un video amb fragments d'entrevistes a les dues escriptores.
Taula rodona moderada per l'Àngels Gregori amb la participació de Josep M. Castellet, Isabel Graña i Dolors Oller.
Enguany es commemora el 60è aniversari de la Convenció de Ginebra sobre l'Estatut del Refugiat. Un instrument que va néixer responent a l'allau de refugiats que es donaren durant la Segona Guerra Mundial.
Dilluns dia 20 de juny a les 18:00 hores a la Biblioteca Jaume Fuster se celebrarà un acte per tal de recordar aquest aniversari.
En nom del PEN Català i com a membre que sóc del seuComitè d'Escriptors Empresonats, tindré l'honor de llegir el manifestredactat per diverses organitzacions que es dediquen a treballar pels Drets Humans.
Quina alegria ens ha donat l'acadèmia sueca avui! L'escriptor empresonat xinès Liu Xiabo, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la pau.
El cas de Liu Xiabo, apadrinat pel PEN Internacional, és un immillorable exemple dels temps que estem vivint.
No hi ha cap mena de dubte que el gegant econòmic que és la Xina avança a tot ritme per les aigües del capitalisme. Amb tot, cal deixar clar quina és la base sobre la qual se sustenta aquesta evolució.
A la gairebé esclavització dels treballadors amb sous irrisoris i condicions de vida infrahumanes, afegir-hi la nul·la llibertat democràtica amb censures de tota mena i duríssims càstigs per tots aquells que posin en dubte el règim xinès.
En aquest sentit, com a membre que sóc del Comitè d'Escriptors Empresonats delPEN Català estic content que malgrat les amenaces de la Xina cap als responsables d'atorgar el premi, hagi prevalgut la valentia per donar a conèixer una realitat que durant els Jocs Olímpics de Pekín molts ja vam denunciar.
Adjunto diversos apunts sobre la repressió a la Xina publicats en aquest bloc així com un article aparegut a L'Avenç de Manel Ollé sobre l'escriptor:
En aquests moments, alhora crítics i estimulants, que viu el poble català, el PEN Català i la Presidència del comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional volen subratllar que qualsevol projecte polític que es plantegi a Catalunya ha d’expressar clarament el compromís amb la llengua i la cultura pròpies d’aquest país; llengua i cultura a la qual s’han anat incorporant al llarg de la història generacions de nouvinguts i que, per això mateix, constitueix el nervi irrenunciable de la nació. En aquest sentit, situant-nos al costat del que manifesta de forma majoritària el poble català, ens declarem a favor d’assolir les màximes cotes de llibertat per a Catalunya. Només així podrem garantir la cohesió social al voltant de la plenitud lingüística i cultural de la nació catalana.
En relació amb la sentència dictada pel Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut de Catalunya, el PEN Català, entitat internacional d’escriptors, que treballa per la llibertat d’expressió i vetlla pels drets lingüístics dels pobles, entre d’altres objectius, i la Presidència del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, volen expressar als seus associats, amics, així com a l’opinió pública en general, que:
1. Cap tribunal, i encara menys un òrgan polititzat i ple d’anomalies contradictòries amb la constitució que suposadament interpreta, no té legitimitat per retallar ni condicionar la voluntat del poble català expressada mitjançant els seus representants electes i ratificada en un referèndum democràtic.
2. La decisió del Tribunal Constitucional de llevar a la llengua catalana el seu caràcter de “preferent” en l’ús de les administracions públiques catalanes i el mitjans de comunicació de titularitat pública constitueix una humiliació inacceptable per a tots els catalans d’esperit lliure, a part de comportar una fractura social. Per això la rebutgem sense cap ambigüitat.
3. Qualsevol interpretació que negui ple valor jurídic a l’obligació de conèixer la llengua catalana equival a la seva subordinació legal respecte de la llengua castellana i perpetua una situació imposada per antics drets de conquesta, incompatibles amb la llibertat i la democràcia. A més, el dret a emprar la llengua pròpia és un dret inalienable dels pobles que tot Estat ha de protegir i fomentar com un patrimoni propi.
4. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de tots els graus de l’ensenyament públic i privat a Catalunya, sense perjudici de l’aprenentatge d’altres llengües, inclosa la castellana. La transmissió intergeneracional és un dels elements clau d'una llengua i en garanteix l'ús social. El coneixement de la llengua catalana, doncs, és imprescindible per a la bona convivència de la societat catalana, per a la integració dels nouvinguts i situa els ciutadans que no la coneguin en un grau d’inferioritat. Qualsevol altra interpretació no només és contrària a la legislació emanada del Parlament de Catalunya des de fa 30 anys, sinó que posaria en greu perill la supervivència del català i la cohesió social.
5. La llengua catalana és l’eina de l’escriptor català, la que ha configurat una literatura mil•lenària com ho és la catalana, fundacional en l’imaginari europeu. És un deure de l’administració de l’Estat vetllar perquè sigui coneguda i utilitzada amb llibertat i igualtat per tots els seus parlants.
6. El sentiment d’injustícia derivat d’una sentència irrespectuosa amb la legitimitat democràtica, lluny d’abatre’ns ens esperona a lluitar per la llibertat de Catalunya i pel més alt reconeixement dels drets lingüístics, socials, econòmics i polítics dels catalans en tots els nostres actes diaris.
El PEN Català, que des del 1922 treballa en la mateixa direcció, ja va ser una de les entitats promotores de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 1996. El proppassat mes de maig, va presentar a la seu de les Nacions Unides de Ginebra, en el curs de la sessió oficial de l’Informe Periòdic Anual sobre Espanya, un dictamen sobre la situació precària i minoritària de la llengua catalana en l’àmbit de l’administració de la Justícia, cosa que vulnera els drets dels catalanoparlants reconeguts pels tractats internacionals subscrits per l’Estat espanyol. La present declaració s’inscriu en la mateixa línia: la defensa dels drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya.
PEN Català Presidència del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional
Demà dimarts, 23 de març, a les 11.30 hores, al Col•legi de Periodistes de Catalunya, el PEN Català presentarà en roda de premsa el nou programa Escriptor Refugiat a Barcelona.
Enguany, la persona que viurà acollida a Barcelona serà la periodista tunisiana Sihem Bensedrine, qui pateix greus atacs al seu país per defensar els drets humans.
Sihem Bensedrine ha estat peça clau en la denúncia sistemàtica de la violació dels drets humans i la corrupció que es duu a terme a Tunísia, així com una defensora de la premsa lliure i de les llibertats de les dones als països àrabs. Redactora en cap de Ràdio Kalima, des de 1999 viu greus assetjaments policials, ha estat empresonada i ha viscut una forta campanya de difamació.
El proper mes d’abril, és una de les poques periodistes que podrà viatjar al Sudan, país que coneix en profunditat, com a Observadora Internacional del procés electoral que se celebrarà l’11 d’abril del 2010, en representació de la Fundació Carter.
El proper dia 15 de novembre s'escau el Dia de l'Escriptor Empresonat. Un dia per recordar-nos i recordar tots aquells que escriuen i que per motius polítics, no poden donar a conèixer allò que escriuen en llibertat.
Un any més, el PEN català, a través del seu Comitè d'Escriptors Empresonats, commemora aquest dia amb tot d'actes. Els actes [facebook] seran demà dia 12 de novembre a Barcelona a més d'Agramunt i la ciutat italiana de Potenza.
A les 11:30 del matí, a l'Ateneu Barcelonès, s'instal·larà la tradicional gàbia on diversos escriptors i periodistes llegiran textos breus d'altres escriptors i periodistes que han estat empresonats. L'acte es repetirà a la tarda.
El PEN català està d'homenatge. I per partida doble. I per partida doble, per reblar el clau, homenatja dues escriptores.
Demà dia 27 obrirà aquest doble reconeixement, els actes que a les Illes, tornaran a fer present l'enyorada col·lega blocaire i escriptoraXesca Ensenyat. Dos actes a Palma i un a Pollença, ens acostaran a la realitat teixida de tinta i teixida de píxels d'aquesta reina del teclat i de la ploma.
Això serà dimecres dia 30 de setembre a la Casa Àsia (Avinguda Diagonal, 373 - Barcelona)
De la mà dels puntals de la modernitat literària europea, a partir dels anys vint del segle xx les lletres catalanes van trobar en els ressons poètics del japonisme i la chinoiserie diccions, espais imaginatius i estrofismes que van suscitar represes, versions i adaptacions.
Més recentment han començat a produir-se traduccions de prosa i de teatre, i també d’obres dels corrents contemporanis. La jornada es planteja d’una banda refl exionar sobre la recepció de les lletres xineses i japoneses —debatre què, com i per què es tradueix—, i de l’altra fer un repàs a algunes de les principals traduccions de poesia japonesa i xinesa al català.
Em dol la mort d'Isidor Cònsul i Giribet. L’editor, escriptor i crític literari va ser secretari general del PEN Català des de 1988 al 1997 i vice-president de l’entitat des de 1997 al 2002.
De la seva gestió com a secretari del PEN Català cal destacar l’organització del 57è Congrés Mundial del PEN Internacional que es va celebrar a Barcelona l’abril de 1992, i que va aplegar a la capital catalana més de quatre-cents escriptors d’arreu del món. Amb la calebració d’aquest congrés, el PEN Català se situava entre els centres més actius i compromesos de la xarxa del PEN Internacional i en una indiscutible plataforma de projecció internacional de la literatura catalana.
En l’àmbit del PEN Internacional, Isidor Cònsul també va ostentar la presidència del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics, (comitè presidit en aquest moment per Josep Maria Terricabras), des d’on va plantejar el repte d'organitzar una Conferència Mundial sobre els Drets Lingüístics. La Conferència, celebrada a Barelona el 1996, aprovà una Declaració Universal dels Drets Lingüísticsque fou assumida en la seva totalitat pel PEN Internacional, també per governs d’arreu del món i personalitats com el Dalai Lama o Nelson Mandela.
Els meu condol sincer als seus amics i a la família.
Tohti va ser detingut després d'haver publicat un article a internet on criticava l'actitud de Nur Bekri, president de la regió autònoma de Xinjiang, afavorint les accions de l'ètnia Han en contra dels uigurs en la revolta començada el dia 5 de juliol a la regió.
Tohti és professor associat de l'Escola d'Economia a la Universitat Central de les Nacionalitats de Pequín. A més és director de la pàgina web uigur Uyghur Online que va ser clausurada pel govern xinès.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
En aquests moments, alhora crítics i estimulants, que viu el poble català, el 
Demà dimarts, 23 de març, a les 11.30 hores, al Col•legi de Periodistes de Catalunya, el 
El 
