Llegeixo al bloc "El Mont" un escrit titulat "El Conseller vicepresident" on l'autor es pregunta quin mal hi ha en anomenar-se "Conseller Primer".
No hi ha cap mal en ser Conseller Primer. Tampoc hi ha cap mal en
anomenar-se Govern Tripartit. Tampoc hi ha cap mal en reconèixer els
propis errors.
El mal és no voler reconèixer els propis errors. Aleshores s'ha de
canviar el nom de Govern Tripartit per Govern d'Entesa i el Conseller
Primer s'ha de dir Vicepresident.
És com si els demés fóssim curts de
gambals i ens creguéssim "sopars de duro".
Però, com diuen els
espanyols, "aunque la mona se vista de seda, mona se queda".
Després d'una hora d'entrevista encara no m'ho crec. L'entrevista més avorrida que he vist, tant per l'entrevistat com per la presentadora.
És la pitjor entrevista que li he vist fer a la Mònica Terribas. Ni una pregunta fora del guió, ni una resposta improvisada, qui vulgui que m'interpreti. Allò era un entrevista o una trobada d'amics?
On era aquella periodista que posa el dit a la nafra, que fa preguntes compromeses, que no permet que l'entrevistat s'escapoleixi de respondre? Realment era ella?
Davant d'un polític que ha demostrat feblesa durant la campanya electoral, que en el debat de TV3 va ser superat àmpliament per Artur Mas, la temible presentadora es va convertir en una periodista mediocre. Aquella entrevista li podia haver fet qualsevol estudiant de periodisme en pràctiques.
Diuen que l'estruç quan veu un perill imminent amaga el cap sot l'ala o en un forat del terra i, com que no veu l'amenaça, ja està salvat! Dons bé, el nostre futur govern fa el mateix. I això que només està decidint el seu programa. (segueix)
Llegeixo a LaVanguardia (14-11-2006), que Joan Saura vol dirigir el seu departament (Conselleria d'Interior) des d'un despatx del Palau de la Generalitat en lloc de fer-ho des del despatx de la seu que el departament inaugurarà al Passeig de Sant Joan. Com que Montilla tindrà el despatx lògicament al Palau i Carod també, dons resulta que Saura no vol ser menys i també vol ser-hi. Després diran que el país està per damunt dels càrrecs i no sé quantes coses més. (segueix)
