Potser la fe mou muntanyes però segur que no cura constipats. Divendres 10 d’abril del 2009, per als cristians Divendres Sant, són tres quarts d’onze de la nit i els sons dels tambors han deixat de sentir-se perquè la pluja és més forta que no pas el brogit que produeixen els cops de maces i baquetes. Els centenars o milers de fidels –o aficionats a la música- que toquen continuen fent sorolls estridents de marxa militar davall de la pluja que ja no és anecdòtica. Demà, una bona colla d’ells covaran un constipat dels bons. La fe, ja se sap, malgrat els miracles dels sants i els pegats dels beats, té aquestes coses, et fa perdre el món de vista i els virus ho aprofiten. En tot cas, les farmàcies faran l’agost en ple abril; i això no ho podem qualificar de miracle? I és clar que sí.
La matinada de l’11
d’abril del 1993, era assassinat Guilem Agulló a la localitat de Montanejos, a
la comarca de l’Alt Millars. Al Guillem el va matar Pedro Cuevas, qui va ser
condemnat a catorze anys de presó (dels quals en complí quatre) per un
assassinat que no van condemnar ni PP ni Unió Valenciana, i el silenci dels
quals no els valgué la il·legalització...
"Aquestes minories
havien estat desautoritzades, per dretes i esquerres, en funció de criteris
ideològics consensuats pel mite del creixement, com a “contraris al progrés”. A
patir d’aquell moment, un cop articulada l’arquitectura político-jurídica
institucional, els opositors minoritaris passarien a ser sospitosos de la
democràcia, per pretendre’n vulnerar les seves lleis”.
Dimecres 6 d’agost,
a dos quarts de vuit del vespre, la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona
acollirà la presentació del llibre “La primera dècada de lluita antinuclear a
Catalunya (1970-1980)”, del periodista i escriptor Xavier Garcia.
Del dijous 24 de juliol al
dissabte 26, Móra d’Ebre ha estat seu del Congrés Internacional de la Batalla
de l’Ebre, organitzat per l’entitat Terra de Germanor i per la Universitat
Rovira i Virgili.
Foto: el brigadista Juan Miquel de Mora saludant amb el puny clos.
El Toni Orensanz, periodista
i escriptor, ha publicat un llibre que val la pena de llegir. I aquest crec que
és un argument interessant per llegir-lo, perquè de llibres se’n publiquen cada
dia, però que et facin menjar-te les pàgines una darrere l’altra fins al final
sense parar, ja n’hi ha menys. El llibre porta per títol “L’òmnibus de la mort.
Parada Falset” i jo el definiria com el resultat accessible d’una llarga
investigació al voltant d’un tema que al Toni l’ha obsessionat i ha investigat
durant anys i panys.
Venim de
lluny. I primer –que no era primer sinó segon o tercer però ja ens val- va ser
no res i a poc a poc va començar a fer calor i tot es va tornar a acabar. Era
el 92 i ens vam consumir entre baralles internes, escissions entre quatre gats
i la imbècil mania de pensar que millor sols que mal acompanyats; el que ens
portava a estar sempre sols, sols, sols... Foto: David Abelló.
Aquesta és la meva segona col·laboració a Tottarragona:
A finals dels anys
seixanta del segle passat, just quan jo vaig néixer, un tarragoní agosarat,
Joan Tuset, va fer un viatge per l’Europa del moment. Una cosa que li va cridar
l’atenció va ser que a Bèlgica hi havia publicacions que es distribuïen gratis
a totes les cases, sense que s’hagués de pagar res de res. Junt amb Carlos
Álvarez, que en feia el repartiment, i la seva dona que apareixia a la majoria
d’anuncis, va posar en marxa una publicació d’aquesta mena a la zona d’on ell
era, a Tarragona. Després, se’ls afegiria Josep Maria Roch. Així naixia, l’any
1969, “Claxon”, la primera publicació gratuïta de tot l’Estat espanyol, feta
des de Tarragona aleshores; posteriorment, sortiria “Espais 7” a Reus.
A l'adreça www.tottarragona.cat es troba allotjat el primer diari digital de la ciutat de Tarragona. El dirigeix l'incombustible Pitu Terrasa, que jo he conegut sobretot de la seva estada a la ràdio, a Onda Rambla, i pel seu tarragonisme total. De la ràdio en va ser desallotjat en temps de Nadal, quan l'exalcalde dretà i regionalista, després de fosques maniobres al voltant de la direcció de la ràdio, intentava decidir i decidia qui podia parlar d'ell i qui no. El Pitu se'n va refer obrint un restaurant que amb la gent del Claxon van isitar en diverses ocasions i ara torna a la càrrega periodística. Que vagi molt bé.
Avui, he publicat el meu primer article en el diari digital de Tarragona Tottarragona "(www.tottarragona.cat), dirigit i coordinat pel periodista Pitu Terrasa. Reincideixo en el tema del Fortí de la Reina i el fet que ningú pagarà els plats trencats. I no és per venjança però comença a resultar una mica repugnant tot plegat, sobretot si comparem l'actitud de l'Ajuntament amb altres que ha tingut... (http://www.tottarragona.cat/opinio.php?idopinio=34)
Company Jesús de
Girona -que no de Natzaret-, entenc que et sentis atacat per qui l'únic que ha
fet ha estat demanar precisament el que tu vols, respecte.
La
censura ja no s'articula, almenys en aquests rodals immediats del Camp, a
partir del poder municipal. Els seus camins són ara amplis i els tentacles que
utilitza per fer diana, llargs i complexos.
Aquesta és la meva segona col·laboració a Tottarragona
