"L"Accent" arriba al número 200 i hi he escrit un article. Aquest: Mitja teulada damunt de
les cinc vocals fa màgia noBorràs i quan aixequem el mocador en
tenim dues més, de vocals. I només depèn de la inclinació de la
mitja teulada, de res més que això, que les diguem obertes o
tancades. Quan és teulada sencera es diu circumflex però nosaltres
no l'usem ni falta que ens fa. Certament, les catalanes tenim certa
tendència a posar noms de signes de puntuació a les nostres
publicacions: “El Punt” tenia un suplement humorístic anomenat
“La Coma”, i “L'Accent” mateix, de qui he parlat abans i de
què em toca dir-ne mil cinc-cents caràcters a petició de la Laia.
La veu dels pobres, d'aquests i d'altres, mai no surt enlloc, per això reproduir-la és bàsic per dir-los als que diuen des de poltrones llepaires que el benestar no és possible per a totes i tots que mentre quedi un ric no podem deixar que hi hagi un sol pobre. Si en el procés cap a la independència no solucionem aquests problemes, tingueu clar que la independència que tindrem serà de merda., com la dependència d'ara. Per això, obert el procés de canvi i alliberament nacional, tal com deia Frantz Fanon, aprofitem la força del procés alliberador per canviar-ho tot, començant per la pobresa, repartint la riquesa i el treball que hi hagi, protegint els més febles. I poseu-li el nom que vulgueu, però si no ho fem ara anirem a pitjor. Així que res de la independència primer i després ja veurem, perquè els de les retallades no paren de retallar i el seu sistema també té nom o noms: entre altres, "capitalisme" o "sistema de merda".
Ahir divendres 18 de març, la tercera planta del Casal Despertaferro va acollir el sopar debat sobre premsa alternativa dins de les jornades "Tramuntana sobre anarquisme i alliberament nacional" organitzades per Capdetrons. El sopar d'ahir va anar a càrrec de l'Assemblea de Joves de Reus, així com la festa posterior al bar del Casal.
Al debat hi van participar "Cutlura Obrera" de Mallorca, "Catalunya-Papers" del Principat i Balears, "Directa" dels PPCC, "Punt de Mira" de Reus, "Paraules per la Pau" de Tarragona, "Sense Pàtria" de Vinaròs i "La Bicicleta" de Tarragona. S'hi van tractar diversos temes però vam incidir i reincidir en dos de bàsics: el finançament i la relació amb Internet. Opinions de tots els colors i alhora un debat que alguns van dir que es va desplaçar del tema en centrar-se en el món digital i digitalitzat però que jo crec que si hi va fer cap és perquè és un dels "temes". En tot això, un plaer conèixer la gent de "Cultura Obrera" i el seu projecte-realitat que cada mes es pot adquirir en paper o en pdf aquí.
Aprofitant la vinguda al Principat de quatre membres de "Cultura Obrera" de Balears i dins del cicle "Tramuntana: sobre anarquisme i alliberament nacional", el col·lectiu Capdetrons hem organitzat, demà a les vuit del vespre al Casal Despertaferro de Reus, una xerrada-debat sobre la premsa alternativa en català. Comptarem amb la presència de diverses publicacions com "Directa" (PPCC), "Catalunya-Papers" (Catalunya i Balears), "Paraules per la Pau" (Tarragona), "Sense Pàtria" (Vinaròs), "Punt de mira" (Reus), "La Bicicleta" (Tarragona), el web Pobleviu (el Camp) i potser "L'Accent" i "El Pèsol Negre". Després hi haurà sopar a càrrec de l'AJR i sessió de dj a càrrec de DjKimu d'AJR Selectors.
Divendres, la xerrada de Xavier Díez a l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona va estar a l'alçada del previst, és a dir molt amunt. El Xavier hi va explicar el seu proper llibre, que encara no està clar quan sortirà però que planteja un enfrontament radical, és a dir des de baix, a les tesis defensades per Vicens Vives al seu "Notícia de Catalunya". Aquest serà un llibre que hauria de provocar una polèmia important per tal d'aconseguir remoure inèrcies definitòries i creadores de tòpics que a mi em molesten profundament i que alhora serveixen, a qui mana, per esborrar-nos com a classe combatent i com a persones que venim d'una tradició no precisament pactista o ximpleta. Tot i això, trobo que costa de fer entendre la importància de posicionaments com aquest dins del món llibertari. I és una llàstima que algunes dels "protagonistes" de la història no entenguin o no vulguin entendre la seva pròpia història i com hem estat esborrats pels benpensants. No es tracta de "repetir" amb altres cançons, draps i llengües allò que l'Estat espanyol ha fet en el seu tros de món sinó d'aliberar-nos aprofitant-ho tot, i sobretot el nostre propi passat comú que els poderosos de l'indret s'han encarregat de manipular i de rebaixar segons les seves necessitats.
Divendres 11 de març, l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona (al carrer Misser Sitges, al costat de la Sala Trono a la Part Alta) acollirà una nova xerrada del cicle "Tramuntana: sobre anarquisme i alliberament nacional" organitzades per Capdetrons. En aquest cas tindrem l'ocasió d'escoltar, conversar, afirmar o contradir les paraules de Xavier Díez (podeu veure'n la biografia desplegant a baix) al voltant del tema "Països Acratalans: el silenciat paper històric de l'anarquisme en la història comuna". En un text inèdit que l'autor ha escrit sobre el tema (i del qual només en reprodueixo un fragment) hi diu: "Tanmateix, de la mateixa
manera que és innegable la tradició cristiana del país, tot parafrassejant
Torras i Bages, és necessari assumir el conjunt de l’herència que ens
singularitza com a nació europea. Sense els valors del triangle llibertari,
sense els tres vèrtexs equilàters que Ricardo Mella dibuixà com a “la llibertat
com a base, la igualtat com a mitjà, la fraternitat com a fi”, serem un poble
amb passat i sense futur. Perquè Catalunya serà llibertària... o no serà!"
"El taxista ful" és la pel·lícula que tanca el cicle Cinema Polític Català, dins de les jornades Tramuntana: sobre anarquisme i alliberament nacional. La projectarem a les vuit a l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, al carrer Misser Sitges de la Part Alta. "Jose R. desenvolupa la seva
rutina de conductor de taxi pels carrers de Barcelona. La seva vida seria igual
a la de qualsevol taxista de 52 anys, si no fós perquè els taxis que condueix
són robats. Jose roba per a poder treballar. Com es pot arribar a una
situació tan absurda? Es tracta d'un boig, o d'un
treballador sense treball a qui la lògica del Sistema ha abocat sense remei a
semblant paradoxa?" Per si no veniu...
I, per acabar la nit, Joan Monegre, alter ego de Carlus Jové, va interpretar part del seu repertori de cançons íntimes i intimistes. Ja he parlat en altres ocasions d'aquest cantautor que acostumo a escoltar sol algunes nits per casa. A l'Ateneu em va agradar força per la sonoritat de veu i guitarra i per la claredat de les lletres cantades, tot i que no són "fàcils". Després, alguns altres van tocar i cap a casa hi falta gent.
El sopar per recollir diners per a la biblioteca de l'Ateneu va ser, com acostuma a passar, superb. No sabria explicar-ho però a mi, que cuino com puc, veure, beure i menjar tot el que es menja en aquests sopars em resulta increible, pels gustos, textures i presentacons que es donen. I tot per tres euros! Increible!!!
Ahir tarda-nit, l'Ateneu Llibertari Alomà va acollir una altra xerrada-debat sobre anarquisme i alliberament nacional en això que hem anomenat Jornades Tramuntana. Des de tres òptiques diferents i complementàries però no coincidents al cent pert cent, per sort, van arribar al tema de les jornades. els ponents El Carlus, més des d'una crítica lingüística que ja va defensar al "Catalunya"; l'Ermen des de les lluites concretes i des de la indestriabilitat dels dos conceptes i lluites; i l'Arcadi, reincidint en la defensa lingüística. Evidentment, tot el que s'hi va dir és molt més que això, sobretot des de les participacions del públic que no és pacient (és a dir que és tan subjecte actiu com qui s'hi anuncia com a parlador), amb intervenciona del Miquel i del Bruno molt interessants des del meu punt de vista, tot i que no hi coincideixi.
Dimecres 16 de febrer a les vuit del vespre, l'Ateneu Llibertari Alomà projectarà "De nens", una pel·lícula de Joaquim Jordà sobre el judici als suposats pederastes del Raval. La pel·lícula-documental dura tres hores i retrata descarnadament un judici per exemplificar com la "justícia" sempre va de la mà d'algun que mana, en aquest cas de qui crea les cloxés que després permeten culpabilitzar un barri sencer i trobar "necessàri" el seu procés de gentrificació. La projecció és part del cicle Cinema Polític Català dins de les jornades Tramunatana: sobre anarquisme i alliberament nacional.
Quan ens dirigim a aclarir i utilitzar conceptes d'ús comú el millor és sempre buscar-ne, tal com deia i feia Foucault, l'origen i les diverses formes de significat que han allotajt al seu interior. Això va ser una part del que Raimundo Viejo va fer ahir, analitzant l'evolució del terme "nació" des de l'Imperi Romà fins al parlamentarisme anglès del segle XIX. A partir d'aquí, va fer la seva proposta, nacional explicitada en forma de fotografia d'un home negre, escombriaire de Menphis, el 1964, que en una vaga s'adhereix al cos un rètol amb la frase "I am a man". Aquesta afirmació suposa una nova forma de dir que, enmig de la multitud i per tant enmig de les diverses formes de ser i patir opressió, rebel·lar-se és la màxima afirmació nacional. I per tant, podem desllligar completament els termes "nació" i "estat". Quin descans si no ens fem dropos a l'hora de pensar...! Tot i que segur que això que jo dic és només una miniaproximació interpretativa i no va ser exactament el que va dir però costa fer resums de xerrades tan denses com aquesta d'ahir, tan interessants i tan aclaridores, alhora. El sopar posterior va ser magnífic en la línia dels que el grup proBiblioteca de l'Ateneu fa però superant-se.
Dincs les jornades Tramuntana: sobre anarquisme i alliberament nacional, avui l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona acollirà la xerrada sobre Raimundo Viejo que porta per títol "Idees del segle XX i propostes del segle XXI?"
Raimundo Viejo és professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, escriu a "Público", "la Directa", "Diagonal"..., manté un interessant bloc obert iamb el títol de "On the Wobbly's road" moltes més coses. S'autodefineix com "Una singularitat qualsevol en la multitud. De nació gallega i vida nòmada, visc des d'agost de 2005 a Barcelona".
Xerrada, debat... i sopar organitzat pel grup pro-biblioteca de l'Ateneu Llibertari.
Demà a les vuit del vespre, l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona acull la projecció del documental "Del roig al blau: la transició valenciana", dins del cicle 'Cinema polític Català' de les jornades "Tramuntana sobre l'anarquisme i l'alliberament nacional". L'Ateneu es troba a la Part Alta de la ciutat, carrer Misser Sitges.
Si aquest no fos un país trossejat (una definició no contradictòria amb l'adjectiu "divers" que aporta la paraula "països" que ens defineix), destruït, anorreat i fet pols per les més diverses causes però sobretot per l'acció coordinada dels estats espanyol, francès, andorrà i italià, segurament aquest seria un dels doculentals de referència per entendre a fons on vivim. S'hi retrata com va ser la transició al País Valencià, com l'extrema dreta va actuar com a braç armat d'una dreta que veia perillar els seus privilegis un cop acabada la dictadura franquista. i com alguns hi van resistir. COm va anar l'anomenada "Batalla de València". Un reportatge imprescindible per a qui no l'hagi vist i un debat imprescindible per a qui l'acabi de veure.
Ahir a la nit, a l'Ateneu Llibertari Alomà,el Miquel-Dídac Piñero i l'¡Agustí Barrera van protagonitzar una xerrada-debat que va durar dues hores i mitja. El Josep Maria hi era i ha escrit aquest text al seu bloc, que jo reprodueixo i al qual hi afegeixo aquesta foto:
"Tenint en compte que l'anarquisme no
l'entenc com un ideal sinó com un procés a construir, a diferència del
socialisme o del comunisme, i que d'anarquismes n'hi ha molts i que el
més adaptat a la nostra realitat social i cultural seria el comunisme
llibertari... hem de dir que avui dia és relegat a l'anècdota. I
l'anècdota dins l'anècdota és l'anarcoindependentisme. Malgrat que avui
dia CCOO i UGT, d'orientació socialdemòcrata; PSOE/CiU, d'orientació
liberal; etc. dominin el mapa político-media-social català, això no vol
dir que la ideologia llibertària no sigui intrínseca al nostre poble. Ho
va ser a principis del segle passat, ho va ser en d'altres etapes
històriques (tot i no anomenar-se d'aquesta manera) i ho serà un altre
cop quan hàgim redefinit aquest procés amb la nova realitat social". (Continua)
Entrevista al setmanari Directa sobre "Tramuntana: jornades sobre anarquisme i alliberament nacional".
1) Quin és l'objectiu de les jornades Tramuntana? Per què ara?
Hem intentat recollir, en tres blocs (història al gener, contemporaneïtat al
febrer i futur al març) algunes de les coses que s'han dit i es diuen sobre les
relacions, concomitàncies, trobades i desacords entre aquests dos conceptes
teòrics i pràctics que són l'anarquisme i l'alliberament nacional als Països
Catalans. Per a això ens hem ajuntat individus de Reus i Tarragona que militem
en organitzacions tan de l’esquerra independentista (assemblees de Joves de
Reus i Tarragona, Col·lectiu Independentista del Priorat...) com a altres de llibertàries
(com CGT, Solidaritat Obrera o l’Ateneu Llibertari Alomà) i hem constituït un
col·lectiu que té per objectiu bàsic, de moment i si la cosa no s’enreda, fer
aquestes jornades. Les jornades es fan a Reus i a Tarragona a locals com el
Casal Despertaferro, el Centre Social Okupat L’Espina, l’Ateneu Llibertari
Alomà o el local de CGT de Reus. Alhora, a l’Ateneu Alomà es fa un cicle de
cinema polític català en què es poden veure pel·lícules com “La ciutat
cremada”, “El taxista ful”, “Del roig al blau” o “Vint anys no és res”.
Demà a les vuit del vespre, l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, al carrer Misser Sitges de la Part Alta, acull la xerrada d'Agustí Barrera (a la foto) i de Miquel-Dídac Piñero sobre "Anarquisme i alliberament nacional". L'Agustí, membre de primera hora del Front Nacional de Catalunya, és un veterà de les més diverses lluites al voltant de la temàtica de l'alliberament nacional i social dels Països Catalans; i el Miquel-Dídac, exmembre del MIL i d'altres organitzacions llibertàries d'acció directa, ha apostat tota la seva vida per un enfrontament obert amb l'Estat des d'una òptica llibertària i de Països Catalans.
"Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa, arriba a
Barcelona el novembre de 1905, tot just per assistir a l’assalt de 200
militars amb destrals a l’impremta del setmanari Cu-Cut i a la
redacció del diari La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada
els fets i la tempesta política que desencadenaran enfrontant l’exèrcit
amb els partits catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials
assaltants, tret d’un que planta cara de manera decidida i ferma als
seus companys. És el Tinent Coronel en cap de la Comandància d’Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià i Llussà".
Aquesta és la sinopsi de la primera pel·lícula del mes de febrer del cicle Cinema Polític Català, dins de les jornades Tramuntana: sobre l'anarquisme i l'alliberament nacional. És una pel·lícula de Josep M. Forn que resulta molt interessant d'analitzar des del punt de vista social i de com la reconstrucció del passat a nivell popular se centra en segons qui. Avui a les vuit a l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, al carrer Misser Sitges, a prop de la Sala Trono,a la Part Alta de la ciutat.
Podeu copiar el programa de febrer de les jornades "Tramuntana:sobre anarquisme i alliberament nacional", organitzades per Capdetrons obrint aquest apunt. Aquest mes parlem del present, de la contemporaneïtat, per tant amb espai més obert per al debat, tot i que en alguns dels dies del primer mes ja en va haver. Pel que fa al cicle de cinema política català, incloem "El coronel Macià", "El taxista ful", "Del roig al blau" i "De nens".
Divendres a Reus, després de la manifestació contra la retallada de les pensions, el local de CGT va acollir un sopar, organitzat per Joves de CGT, que incloïa una xerrada meva i un debat amb la resta de persones que hi participaven., dincs de les jornades "Tramuntana:sobre anarquisme i alliberament nacional", organitzades per Capdetrons. Jo hi vaig intentar resumir en tres parts les raons de les jornades; la visió històrica des del 1868 fins ara de com han estat aquestes relacions, trobades i desacords; i què hi podem fer ara. La xerrada, per sort, va ser modificada per moltes aportacions de la resta de persones que hi havia a la sala que van enriquir el debat de forma molt engrescadora i oberta. El format debat-xerrada-sopar fa fortuna i crec que si es fa com el vam fer a Barcelona amb Negres Tempestes o ara amb Capdetrons i Joves de CGT dóna molt de si. Avui, tenim la segona de les jornades Tramuntana, en aquest cas a l'Espina, la Casa okupada de la Pujada de les Peixateries a Tarragona. Hi parlaran la Núria Soler sobre Jaume Brossa, jo mateix sobre Josep Llunas i el Joan Rocamora sobre Felip Cortiella. En aquest cas serà un berenar-xerrada-sopar. No hi falteu, si us ve de gust.
Entrevista al setmanari Directa sobre "Tramuntana: jornades sobre anarquisme i alliberament nacional".
