   |  |
jordimartifont
|
 Ícar, Ícar, Ícar... "Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstuirà les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. No et separes de mi i no et passarà res."  Mig món em cau dins la banyera amb tot el pes del teu comiat. El moviment, si et mous, afona la meva barca que va tirant. Cossos de lectra, nits de paper, ritmes frenètics i en moviment. Ja no em somies dins dels teus somnis. Ja no m'escoltes parlar suau. Ja no rodoles rient com boja dins de paraules dels meus papers. I obro la boca mentre m'ofego que arrossegar-me mai m'ha agradat. Ja no hi ha barca noto la nit l'aigua em penetra freda com mai. No hi ha cap llac dalt del teu cim però demà, com si fos Llàtzer, m'arrancaré els draps podrids i somiaré que sóc etern. I em banyaré a prop de dalt. La meva sang és immortal!!! 
Trenta-sis anys de lucidesa penjats d’una corda, o
d’una corbata. Dius que no ho va suportar...?, que el món i les seves
injustícies se’l van empassar...?, que la desigualtat i el racisme li feien
tant de fàstic que es va ofegar...?, que a la vida no hi trobava sentit sense
la veu que articulava les paraules de guerra a la guerra...?, que ni de nit ni
de dia no oblidava que havia fet vibrar vibrant? L'any 2001, una colla de gent d'Osona va treure la carrer un disc d'homenatge a Phil Ochs en què versionaven en català alguns temes del cantautor nord-americà. La veu de Miquel Montero i la guitarra de Jordi Ortega donaven veu a les traduccions de les lletres fetes per Carles Alonso i Anna Campoy. El disc, complicat de trobar si no fos que com a mi te'l regalessin (gràcies), és una petita joia d'aquestes que apareixen de tant en tant en el nostre panorama musical. He buscat pel iutub i res de res. Ningú no s'ha dedicat a penajr cap tema. Si el trobeu algun dia, no deixeu d'adquirir-lo, copiar-lo, penjar-lo... Les lletres, a més, en alguns casos, estan adaptades a la realitat social de Catalunya, així podem gaudir com si fos d'aquí d'aquest cantant de folk antimilitarista i revolucionari anomenat Phil Ochs.  Thomas
Bernhard a "A les altures. Intent de salvació, bestieses":
"Tot
el que no sigui elevar la gent individualment i en tots els aspectes és pura
xerrameca
Ja sé que no és l'Ovidi però aquesta versió m'emociona gairebé tant com l'original. Gairebé. El 10 de març de 1923, la Patronal catalana, la mateixa que ara mana el Joan Rossell i que també aposta per la jubilació als 67 anys i les pensions privades (ells i els fatxes de la dreta i del PSOE), va fer matar Salvador Seguí, el Noi del Sucre. No llegeixo enlloc ni mai (si no és premsa afí) que la patronal catalana sigui "hereva dels assassins" del Noi i sí que llegeixo cada dia que nosaltres som "hereus dels assassins" de la CNT-FAI... Algú s'atreveix a explicar per què passa això?  Divendres 12 de març a les set de la tarda, dins del cicle Filmen Dones de l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, podreu veure
"Silenci. Aquí es tortura", amb Laia Alsina, coautora del documental junt amb Mariona Ortiz i Núria Piera.
Un reportatge sobre la tortura aquí. El mecanisme que permet la tortura és com l’engranatge d’una màquina. Un engranatge format per policia i funcionaris de presons, fiscals, metges forenses, jutges, mitjans de comunicació i la societat que calla, gira la cara o justifica la tortura.
El documental segueix el testimoni del Jordi Vilaseca, el Dani Morales, la Nekane Txapartegi, l’Uai Romano, l’Iker Agirre i l’Amaia Urizar. Les seves històries són com les de moltes altres persones. En el moment d'acabar el documental, la majoria havien estat condemnats a diverses penes amb declaracions obtingudes sota tortura. El reportatge, però, té uns altres protagonistes, els qui es van negar a parlar amb les autores. Els qui van posar excuses com que el seu trípode no cabia en una roda de premsa dels Mossos d’Esquadra...
http://silenciaquiestortura.blogspot.com/ Organitza: Ateneu Llibertari Alomà.  Si
un dia em veiés en l'obligació de triar un sol llibre que tingués
com a tema el Priorat, sense cap mena de dubte aquest seria el
“Viatge al Priorat” de Josep Maria Espinàs, que vaig llegir en
edició de Selecta, amb una fotografia de portada que mirada ara fa
feredat. S'hi veu la Cartoixa d'Scala Dei completament abandonada i
plena de males herbes tal com ja gairebé ningú no la recorda. El
triaria no perquè sigui el més ben escrit ni tampoc el que aporti
més informació sinó, sobretot, perquè en les seves línies s'hi
mostra la mirada humana més completa que fins al dia d'avui ha
tingut la comarca. 
El gran mite cristià referit a la llengua i
a la confusió entre les paraules és Babel. Com a símbol de la no submissió dels
homes davant de Déu, aquests aixequen una torre per assegurar el seu propi
destí i el Déu bíblic els castiga “posant confusió en el seu llenguatge perquè
no s’entenguin entre ells”. La impossibilitat d’entendre’s separa els humans i
els allunya de la possibilitat de divinitat, que manté la total propietat i
autoritat sobre l’eina de què va dotar l’ésser humà, el llenguatge.
Així, el repte davant del Poder suprem es
fa possible amb la paraula i és aquest mateix Poder suprem qui destrueix les
virtuts de la paraula per destruir alhora la no submissió de la humanitat. Al final, ahir diumenge no vaig poder ser a Móra a la manifestació contra la instal·lació del cementiri nuclear que volen posar a Ascó. A la Teletrès, que vaig mirar per informar-me (que il·lús!), només hi van sortir polítics i quatre pancartes quan la cosa començava. A les altres teles, com aquesta vinculada al bloc de Tivissa en imatges, tota la resta.  El "Catalunya/Papers" arriba al número 115. Nosaltres el vam agafar al 36 i si compteu veureu com ha anat la cosa. Aquest número amb una bonica portada del Quèchua i reportatge sobre Colòmbia del Marc (a qui també entrevistem a la contra) i del Jaume. L'entrevista del mig a la Xarxa d'Enllaç amb Palestina, Dinamita amb el Quico Sabaté de la Berta i moltes més coses que podeu descarregar aquí o mirar desplegant a baix  Demà divendres a les set de la tarda, a l'Ateneu Llibertari Alomà obrim el cicle "Filmen dones". Ho fem amb un reportatge que ens presentarà l Anna Campanera de la CGT de Lleida sobre les dones sota el franquisme. (Continua)  -Avui, "Tràfic d'Abstraccions" de Tarragona Ràdio. La Núria Calvó i el Lluís Potau hi remiraran Parálisis Permanente. -Dissabte a les sis de la tarda, la CUP de Tarragona canvia el nom d'un parc ide la Reconciliació) i el dedica a les dones repressaliades pel franquisme. -Començo a corregir el llibre del tarragoní Antonio Téllez sobre el Quico que va traduir la Berta abans de marxar. -Dissabte, trobades del "Catalunya/Papers" i d'Acció Social a Reus. -Divendres, comença el cicle Filmen Dones a l'Ateneu i s'hi projecta "Entre l'anonimat i la resistència", un reportatge que presentarà l'Anna Campanera, de la CGT d'Educació de Lleida. -La presentació de Reus Decideix, un èxit. Tarragona Decideix no tindrà el suport d'Òmnium Cultural, una vergonya. Haurem d'aguantar més vergonyes? -Ahir, assemblea de la CGT de Tarragona, la cosa a nivell laboral està negra. -Avui, reunió del treball de recerca sobre la música de la contemporaneïtat en català. -Les alumnes diuen que parlo nord-occidental de transició. No els diré que no. -El llibre de la Infectació podria ser realitat física d'aquí a poquet poquet. -El meu proper llibre, també. Ja el tinc acabat i només falta la trucada màgica a Gandia. -Algú té "La plaça del Diamant" en pel·lícula? -Entrevistes a la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i al Marc del Jesús per al "Catalunya/Papers". -En una o dues setmanes, arrencaran els Voluntaris per la Llengua a l'institut i aviat -o no-, la biblioteca... -Proust reconquerit, suposo que com a conseqüència de la meva edat o vés a saber. "Pel camí de Swan" traduït per Vidal i Alcover. -Articles per a la "Directa" i el "Diari del Priorat". -I també, la biografia de Roc Llop de l'Emigdi Subirats i del Josep Maria Saenz que en va regalar la Carme. Gràcies! -Al meu cotxe sona Phil Ochs. -Dilluns, manifestació del vuit de març a Tarragona. Unitària!!! -A l'Ateneu Llibertari, avui, xerrada de Fèlix Mora, editor de “Los amigos de Lud”., dins del cicle de Memòria de Peix. -Pura Xerrameca -o com es digui l'editorial aquesta- continua esperant que ens hi posem... -L'Odisseu de Sal no deixa de caminar i de sonar... -Cada diumenge, "Presència" i cada mes darrerament, "Rock de Luxe", "Enderrock", "L'Avenç"... -Calçotada al Mas de Pena, diumenge. -El 17 de març vaga general a l'educació de Catalunya contra la LEC i el capgròs privatitzador. A veure si ens ho muntem com el darrer cop. -I la Blanca és la nova secretària de Jurídica de la CGT de Catalunya. I encara hi ha qui no entén que a Lleida vam obrir camins. Què hi farem, són així! -Bec cafè. -I no porto barret, tot i que no serà per l'anunci que no me'n posaré. Potser me'n compro un, ja ho veurem... -A la vaga general!!!  Durant el mes de març, al voltant del Dia Internacional de la Dona Treballadora, l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona organitza un cicle de cinema de dones, concretament de reportages i alguna peça de creació. Les projeccions, diverses tal com es pot veure en la programació adjunta, comptaran amb la presència de dones directores, realitzadores... relacionades amb els reportatges que s'hi projectin
El cicle s'anomena "Filmen Dones" i tindrà lloc cada divendres de març a les 19h a l'Ateneu Llibertari Alomà, c/Misser Sitges 9, Part Alta, Tarragona. En podeu seguir la programació aquí mateix o al bloc de l'Ateneu.
 Deixa clar l’Alcorà a la Sura 2 que va ser Déu qui va ensenyar al primer home, Adam el creat, “els noms, les coses, una a una”. Quan tot seguit mostrà als àngels totes les coses del món, els interrogà pels noms de tots els éssers creats i ells li van contestar que només tenien coneixement del que Ell els havia mostrat. Déu digué aleshores a Adam que fes de profeta i els ensenyés “els noms de tot, de cada cosa”. És també amb la paraula que el Déu cristià crea el món del no res a La Bíblia: “Deu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir”. En canvi, serà l’home qui donarà nom als animals que Déu crearà per ajudar-lo: “cadascun dels animals havia de portar el nom que l’home li posés”. No serà així amb la dona, de qui en decidirà el nom directament Déu.  Avui hi ha hagut consultes sobre la independència a molts pobles dels Països Catalans. A més de ciutats com el Vendrell, Montblanc o Molins de Rei, el Priorat s'ha estrenat amb un resultat esperançador. La Torre de Fontaubella ha tret aquests resultats:
Participació de 81 persones (un 64,8%) i 1 persona entre els 16 i 18 anys. -Sí 74 vots (90,24%) -NO 2 vots (2,44%) -BLANC 6 vots (7,32%) Queda dit...  Enguany, els col·lectius de dones de l'esquerra anticapitalista del Camp han donat una lliçó de sensatesa i de mà estesa a l'hora de muntar, alhora i coordinadament, els actes del 8 de març al Camp al voltant de la Comissió 8 de Març. La programació supera, en quantitat i qualitat, l'oficial, alhora que suposa un mosaic d'aquells que els que defensem això precisament només podem aplaudir. Que no sigui l'últim cop que ens veiem totes i tots al carrer i a tots els locals possibles i impossibles. (Podeu mirar la programció obrint l'apunt)  La teníeu en text i ara en cartell... Avui divendres 26 de febrer a les set de la tarda, a l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona es projectarà el documental “¡Ni peones, ni patrones!”, dirigit per Hanneke Willemse al 1986. “¡Ni peones, ni patrones!” és un documental sobre l’experiència anarcosindicalista del 1936 al 1939 i sobre la revolució social que aquesta experiència va dur a terme. L’ideal de l’autogestió va ser posat en pràctica per molts pels militants anarcosindicalistes. En grans zones de l’Estat espanyol es va començar a viure en una societat en la qual tot el món vivia en igualtat de condicions i ningú explotava ningú. 
Que
la crisi l'han provocat els bancs i els rics no hi ha cap mena de
dubte. Que el baixíssim preu del diner, els crèdits impossibles i
les hipoteques per vida les han permès i fomentat els polítics
professionals és clar també. Tampoc no hi ha dubtes sobre el fet
que aquesta no és una crisi conjuntural sinó sistèmica, una crisi
profunda en les estructures econòmiques i socials, amb una especial
incidència en l'entorn natural dels humans. Ni dubtem a l'hora
d'analitzar que les mesures anticrisi aplicades fins ara, tant als
Estats Units com als estats espanyol o francès, no tenen res a veure
amb la possible superació d'aquest període de recessió. Amb
aquestes suposades mesures salvadores, bàsicament s'han folrat els
banquers i les multinacionals de l'automòbil, alhora que les
hisendes públiques han traspassat més diners encara de les nostres
butxaques, de totes i tots els contribuents, als rics de sempre. Què
en deuen fer de tants quartos? |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMICS, CONEGUTS I COMENTATS
CAMPANYES
CULTUR@
DEL CAMP, DEL LLAMP
INFORMACIó
LLENGUA
PENSAMENT
PREMSA CAT
PREMSA INT
RàDIO I TV
SINDICATS
TERRITORI
VISCA LA TERRA! VISCA L'ANARQUIA!
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
