decalpeixet |
dissabte, 10 de desembre de 2011 | 01:16h
A les grans ciutats trobaràs bojos esgarriats, però els bojos observadors són als llocs menuts, diu un savi i llunyà amic. Milió d'habitants i una visió epidérmica: Amed no dóna més. Passen coses en l'anonimat dels centres comercials i les avingudes d'ofertes. Les agències d'informació kurdes informen que en tres dies d'estada a Amed, ha mort un jove i d'altres han estat detinguts. L'helicòpter sobrevola la ciutat durant el dia, els F16 de nit. Surt el sol a quarts de sis i es pon a les quatre. Res de l'altre món.
Jutgen Hosni Mubarak. Després de 30 anys governant Egipte, amb 83 primaveres i un estat precari de salut, Mubarak tancarà el seu regnat en arrest hospitalari. En 18 dies, les multituds de la Plaça Tahrir van cessar tot un símbol de l'estabilitat presidencial i el concert internacional a Àfrica i Orient Mitjà.
I encara que les coses estan molt complicades, hi ha màniga ampla per deixar-se enveleïr de la pau social. Sí, la pau. Aquest paradís sublim, aquesta icària nítida i pura. Efímera i relaxant. Aquest chillout de tòpics. Un cafè del Mar de (com)postures correctes. Aquesta passarel·la de moda amb els darrers models d'eufemismes. Mots absurds i buits.
Cua davant el teatre. Xerren dues dones. 
Senyor Blau.- Amb el cabell embollat, camisa de franela i sabates esparracades s'endinsa al món de la familiaritat d'un dissabte de Mercadona. L'estanteria és propera i les explicacions escasses. S'abalança sobre dos tetrabrics de vi: un de rosat, i l'altre, de negre. Es gira pausadament i amb profusa diligència es planta a la cua de la caixa. Compostura absoluta i caràcter flemàtic. Millor begut de vi, que borratxo de mal de caps.
