|
Mitjans  L'Agència Catalana de Notícies (ACN) i l'Agència de Qualitat d'Internet (IQUA) col·laboraran en la creació d'un codi deontològic per a mitjans audiovisuals que garanteixi la credibilitat, el rigor i la qualitat a la Internet catalana. Aquest matí hem signat un conveni amb el director general d'IQUA, Alexandre Fernàndez. L'ACN havia signat un primer conveni el 2007 per adaptar el seu web als requeriments tècnics d'accessibilitat fixats per l'IQUA. Aquest nou acord va molt més enllà, ja que l'Agència es compromet amb IQUA a treballar plegats, juntament amb altres empreses i mitjans de comunicació, per aixecar el nivell de la xarxa catalana. Aquest és un vídeo i un reportatge fotogràfic sobre la cobertura que l'Agència Catalana de Notícies (ACN) va fer de la jornada electoral de diumenge. Amb motiu dels comicis al Parlament de Catalunya del 28N, el desplegament de l'Agència va ser espectacular, amb un 80% de la plantilla treballant per oferir la millor informació d'àmbit nacional i d'arreu del territori en els formats de text, àudio, fotografia i vídeo als prop de 300 mitjans de comunicació i empreses abonades. La jornada del 28N tancava una campanya electoral en què l'ACN ha demostrat una vegada més el seu fort desplegament territorial, l'eficàcia del model multimèdia i l'aposta per la presència i participació a les xarxes socials, on l'Agència ha estat un referent. A més, enguany, la campanya electoral ha anat acompanyada d'una sèrie de rodes de premsa dels candidats dels partits amb representació parlamentària a la nova redacció de Barcelona de l'ACN que, per primera vegada, s'han emès en directe per Internet i estaven obertes a la participació de periodistes i internautes via correu o Twitter. Els estudiants del parc científic i de la innovació Tecnocampus Mataró-Maresme seguiran el model de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), després de l'acord signat aquesta setmana amb la seva presidenta, Alícia Romero. A més que els estudiants puguin fer pràctiques a l'ACN, com els alumnes de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la majoria d'universitats catalanes, l'acord inclou l'abonament del Tecnocampus als continguts periodístics de l'Agència per al seu web. Aquest vídeo és un resum de les intervencions dels candidats que les dues últimes setmanes han participat en les rodes de premsa de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i que fan referència a la tasca de l'Agència amb motiu del desè aniversari i també arran de l'aposta per les xarxes socials. Jordi Guillot (ICV-EUiA), Santiago Rodríguez (PP), Carles Mundó (ERC), Josep Maria Balcells (PSC-CpC) i Jordi Cuminal (CiU) valoren l'evolució de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) a la IV Jornada de Comunicació Ramon Barnils, titulada Debat electoral sobre els mitjans de comunicació públics a Catalunya. Coorganitzada per Cugat.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils a Sant Cugat del Vallès el 12 de novembre de 2010. Tots els partits elogien el creixement de l'ACN. Aquest vídeo resumeix les intervencions dels representants polítics sobre l'ACN. El debat també va afrontar el finançament de la CCMA i la seva gestió.  Aquesta és la informació que signa Pere Giménez a Comunicació 21, portal sobre mitjans a Catalunya que acaba d'estrenar disseny. L'ACN, en creixement continu. És el resultat d'una conversa sobre els últims projectes de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), i en destaco aquest paràgraf: "En els darrers tres anys, l’ACN ha augmentat els abonats en més de 100, i ja són més de 300 els que hi tenen accés, entre mitjans, empreses i institucions. Això ha permès que, en aquest període de temps, l’agència hagi triplicat els ingressos que no provenen de la Generalitat. Actualment, el 70% dels ingressos són públics i el 30% restant és el que genera l’agència, però un dels objectius és arribar al 50%. “Crec que si mantenim aquesta aposta de guanyar més abonats, fer nous productes, desenvolupar nous formats, ampliar clients internacionals i estatals, podem tenir un creixement”, afirma Saül Gordillo. En aquest sentit, afegeix que si es manté “aquesta tendència i ambició”, és assumible arribar a una ràtio de 50-50."  Diputats i membres dels partits amb representació parlamentària, tots a excepció de C's, van participar ahir en la quarta Jornada de Comunicació Ramon Barnils, organitzada per Cugat.cat i pel Grup de Periodistes Ramon Barnils a Sant Cugat del Vallès. El finançament i futur de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
va centrar bona part del debat, però els representants polítics també
van parlar extensament de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Podeu veure el debat sencer en aquest vídeo o llegir el seguiment via Twitter amb l'etiqueta #debatbarnils.
De l'ACN se'n parla a partir del minut 60 (els botons són a la part
superior de la pantalla de reproducció i apareixen passant el ratolí per
sobre). La periodista del diari Ara, Laia Altarriba [bloc], va moderar el debat entre els cinc polítics, que es va emetre en directe per Internet.Tots els partits polítics van destacar la forta territorialitat de l'Agència, la seva aposta multimèdia i el creixement dels últims anys. El senador i vicepresident d'ICV Jordi Guillot [bloc] va advocar per una fusió i/o racionalització dels ens dels mitjans públics de la CCMA, ACN, Comunicàlia i XAL, és a dir, tant els que depenen de la Generalitat de Catalunya com els del món local a l'entorn de les diputacions. El diputat del PP Santiago Rodríguez [@santirodríguez] va destacar el desplegament de l'ACN per tot el territori, però va criticar el pressupost públic per elevat: 3,5 milions d'euros anuals provinents del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. En canvi, el diputat del PSC-CpC Josep Maria Balcells [bloc] va contradir-lo dient que és un pressupost auster i que els professionals de l'Agència aixequen notícies pròpies a tot el país. El secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, d'ERC, va reblar el clau de la territorialitat de l'ACN i va destacar els més de 250 mitjans abonats. El diputat de CiU Jordi Cuminal [bloc i @jordicuminal] també es va afegir als elogis pel creixement de l'Agència d'aquests anys, em va felicitar explícitament i va afirmar que l'ACN té recorregut per davant amb ambició internacional. Sobre la proposta de fusió plantejada per Guillot, el diputat socialista va diferenciar entre el servei d'agència amb notícies en brut que ofereix l'ACN per a tots els mitjans i la funció finalista de Comunicàlia i la XAL, de les quals va lamentar la rivalitat. Mundó, que presideix l'ACN en funció del seu càrrec de secretari de Mitjans de Comunicació, va destacar l'especificitat catalana de la comunicació de proximitat i es va mostrar moderadament partidari d'estudiar fórmules de racionalització dels ens públics en aquest àmbit. També va posar de manifest que l'Agència ha triplicat la seva facturació en tres anys, per rebatre els arguments del PP sobre el finançament públic de l'ACN. El director general de Comunicàlia Joan Vila [bloc], també president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, va preguntar sobre la fusió de l'ens que dirigeix i el depenent de la Diputació de Barcelona, la XAL, però els polítics no van treure'n l'aigua clara. Guillot es va aventurar a dir que hi hauria fórmules jurídiques per aconseguir-ho, però cap altre polític s'hi va apuntar. El director de l'organisme públic que gestiona la ràdio, televisió i web d'informació pública de Sant Cugat del Vallès, Xavier Fornells, que va ser un dels impulsors de l'ACN el 1999, va recordar que el pressupost de ComRàdio i de la XAL és de 10 milions d'euros anuals cadascun. Fornells va comparar-ho amb el de l'ACN per deixar en evidència l'afirmació del diputat del PP sobre el finançament de l'Agència. Els 3,5 milions anuals públics de l'ACN suposen un 1% del pressupost de la CCMA. Jo no vaig intervenir en el torn de preguntes, i em vaig limitar a anar piulant el debat des de primera fila. Em quedo amb la idea generalitzada d'elogi a l'ACN i els seus professionals. El balanç que en faig del creixement de l'ACN el vaig escriure recentment a l'apunt Agència nacional en el mapa. El diari Ara, que sortirà al carrer el 28 de novembre, s'ha abonat als serveis de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). El nou diari disposarà dels continguts informatius en els formats de text, fotografia, àudio i video, ja que l'Ara apostarà per diverses plataformes: paper, web i dispositius mòbils com l'iPad. La filosofia multiplataforma del nou mitjà coincideix amb la de l'Agència, que li serà molt útil en la cobertura dels territoris de parla catalana. L'acord d'abonament a l'ACN s'ha tancat aquest dijous a la nova redacció del diari, i ja són més de 300 els mitjans, empreses i institucions que accedeixen als continguts de l'ACN. A la fotografia, encaixada de mans amb el director executiu, Joan Alegre.  Surto emocionat de la festa d'aniversari de Vilaweb.
Quinze anys, aviat és dit! Quinze anys en què hem participat de la
Internet catalana de la mà d'un mitjà de referència com és Vilaweb, en
el meu cas gestionant les edicions locals de Calella i Pineda de Mar a
finals dels noranta i escrivint a diari des del juliol del 2004 el meu
Bloc sense fulls a la comunitat de MésVilaweb. Quinze anys en què els
dies importants no ho haurien estat igual sense Vilaweb. Quinze anys en
què el diari de Vicent Partal i Assumpció Maresma,
i del seu gran equip, ha marcat la pauta informativa en jornades
històriques. Jo les recordo, les tinc al cap, i quan les vivia pensava
"sort en tenim de Vilaweb". Ara el panorama de la Internet catalana s'ha
ampliat, i l'oferta s'ha multiplicat. Fins i tot els emergents diaris
tradicionals aposten fortament per la presència en el suport digital, i
això obre un nou escenari. Però avui encara Vilaweb acumula un prestigi i
manté una audiència líder en català. Ja veurem què passa en el futur,
però aprofitant la festa d'aquest dimarts
a la nova redacció al carrer Ferlandina de Barcelona, en Vicent ha
anunciat que Vilaweb serà a l'iPhone i a l'iPad i, millor encara, que
editarà una versió impresa mensual de reflexió. Un pas més en l'evolució
del diari hereu de la Infopista.La celebració ha tingut com dos moments. Una foto de família dels pioners del 1995 a la Internet catalana. I després els parlaments d'en Vicent i l'Assumpció, de l'arquitecta Montse Batlle, del dissenyador del diari America Sánchez i dels polítics Joan Manuel Tresserras, que és periodista i acadèmic però transitòriament conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, i del president més 2.0 de qualsevol parlament del nostre continent, que és Ernest Benach. La inauguració de la redacció ha consistit en aquesta piulada en directe del President. El primer tuït inaugural de Catalunya! Tresserras i Benach han coincidit a destacar el paper vertebrador que el diari de Partal i Maresma i la seva amplíssima comunitat d'internautes ha bastit per articular els Països Catalans. Jo he piulat que aquest país no s'entendria sense Vilaweb. Després hi ha tot el tema de la premsa digital i la necessària reivindicació del seu pes en l'espai català de comunicació, un clam que ha anat a càrrec de l'Assumpció. Seguiu les piulades de la festa i les felicitacions a Twitter a través del fil de conversa #15VilaWeb.  En la línia de difondre el model de periodisme multimèdia de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), ahir vaig fer una sessió amb estudiants de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) de l'assignatura que imparteix el professor i blocaire Toni Sellas. Gràcies a @tonisellas i a la @UIC per interessar-se pel model innovador de l'ACN i per ajudar-nos a apropar l'Agència als estudiants i futurs periodistes. Més informació de la meva intervenció en aquest apunt.  Hasta ahora, si un medio extranjero quería informar sobre Catalunya, debía consultar agencias de noticias españolas o del resto del mundo. Para lograr que la prensa extranjera disponga de una mayor pluralidad de visiones de Catalunya y cuente con las informaciones de medios catalanes, la Agència Catalana de Notícies ha creado una edición electrónica en inglés, que recibe el nombre literal traducido, Catalan News Agency. Entre otros, esta nueva publicación digital ofrece servicio a corresponsales de medios extranjeros residentes en Barcelona o Madrid y nace con la voluntad de combatir el centralismo informativo. Según el director de la ACN, Saül Gordillo, "la CNA nace para ser una voz de Catalunya en el mundo, para explicar qué hacemos, cómo somos y qué pensamos. Queremos explicar Catalunya desde una óptica catalana y que la prensa extranjera no se informe sólo a través de los medios de Madrid ". La fortaleza de esta edición es que no se trata de una traducción automática de la versión en catalán de los contenidos de la agencia, sino que profesionales de la ACN reelaboran sus informaciones aportando, en su caso, una contextualización que facilite la comprensión. "No hay ningún medio en Catalunya que se exprese con intención de hacerse entender en el exterior", añade Gordillo. Además del Catalán News Agency, la ACN ha abierto un nuevo blog, llamado Catalan Views. En él, representantes civiles y políticos se dirigen al público anglosajón y expresan sus puntos de vista relativos a temas de actualidad. Agencia digital pionera La Agència Catalana de Noticies se fundó en 1999, cuando el nacimiento de internet posibilitó la creación de una red virtual que permitía llegar a los usuarios minimizando los costes de producción. Se trata de una de las primeras agencias de noticias digitales creadas en Europa y es pionera en el uso del periodismo multimedia. Con una plantilla de unos 90 trabajadores, la agencia, de carácter público, elabora noticias interpretadas en clave catalana con el objetivo de favorecer la transversalidad informativa y potenciar la lengua y la cultura catalanas. Además, gracias a las nueve corresponsalías en todo el mundo, la ACN puede ofrecer productos informativos a todo tipo de medios, instituciones y entidades, siempre desde una óptica catalana. A los redactores de la ACN se les conoce como "periodistas orquesta" por la gran cantidad de tareas que deben asumir. Escriben, hacen fotografías, graban vídeos y audio... Con esta figura del periodista polivalente y multimedia como base, la agencia presentó un nuevo libro de estilo coincidiendo con su décimo aniversario. Editado por la subdirectora, Ana Nogué, y la profesora e investigadora del Instituto de la Comunicación de la UAB, Carme Farré, define la identidad y las normas de estilo que giran en torno a la filosofía de la agencia que siempre busca luchar por la lengua y cultura catalanas. La ACN difunde las informaciones a través de su portal web, que también se ha modificado y mejorado recientemente. En este escaparate digital de contenidos, se pueden ver las noticias inmediatas más importantes en los diferentes formatos que requieren los medios de comunicación de hoy en día. (Informació de Rosa Fernández publicada a Público.) "A l'era digital, el català és una llengua global i cada cop més normalitzada"
L’Agència Catalana de Notícies (ACN) arriba als deu anys consolidant el seu model i estrenant corresponsalies internacionals. El seu director Saül Gordillo
explica en aquesta entrevista que l’Agència no ha perdut la vocació de
proximitat tot i la seva expansió i els beneficis que ha aportat
internet i les noves tecnologies al periodisme català.
per Helena Sabaté Fa deu anys va néixer l’ACN, una agència d’informació amb òptica catalana i des de la proximitat. Aquesta vocació ha canviat a mesura que ha crescut? No, només l’hem ampliat. La informació de proximitat és una aposta fonamental de l’Agència però en aquests últims anys també hem ampliat l’oferta i la cobertura En quin sentit? Hem creat una secció d'internacional, unes delegacions a l'estranger i hem potenciat la presència a Barcelona sense que això vagi en detriment de la informació local i comarcal, en la qual considerem que l'ACN és hegemònica. No hi ha altres agències que tinguin tants periodistes distribuïts pel territori ni garanteixin una cobertura durant tots els dies de la setmana i de l'any. Per tant, l’esperit es manté intacte... Sí. L’ACN es va crear amb vocació comarcal i com una aposta innovadora de teletreball i d'internet, dos eixos que hem mantingut. Volem ser una agència integral, és a dir, que un mitjà de Catalunya, amb només l'ACN, pugui tenir des de la informació més local a la més global, per tant, una visió àmplia del que passa a l'actualitat. Per què ha vingut motivat aquest creixement internacional? Havien detectat noves necessitats o mancances? No volíem ser una agència subsidiària d'altres agències que treballen a Catalunya però que tenen el seu centre de gravetat fora d'aquí. Aquestes agències estaven fent la funció de donar una informació d'àmbit estatal i català i ens deixava a nosaltres en un àmbit molt localista. La manera de ser una agència nacional, que és una mica el canvi de paradigma que hem volgut fer en aquest temps, ens ha fet donar aquells continguts d'interès català que passen fora de Catalunya i aquells continguts d'interès català que passen a qualsevol lloc del territori, també a Barcelona. És a dir, hem fet créixer Barcelona perquè creiem que l'ACN ha de ser l'agència nacional que expliqui Catalunya al món i que expliqui el món amb la mirada catalana. Ara tenen delegacions. Hem creat una delegació a Brusel•les, a Nova York, París, Berlin, Londres i hem reforçat la de Madrid. També hem fet acords amb agències internacionals com Reuters, France Press, DPA, Ansa i amb l'espanyola Efe. D'aquesta manera podem intercanviar continguts i distribuir-los entre els nostres clients. Quantes subscripcions tenen a nivell internacional? Encara no tenim cap abonat fix, fa molt poques setmanes que hem creat el portal en anglès Catalan News Agency. El que sí que hem aconseguit és establir contacte amb els corresponsals estrangers de Madrid i Barcelona. En moments puntuals hem enviat fotografies i informació, però encara no hem establert acords comercials fora de l'estat. Hi ha necessitat d'explicar-se als corresponsals estrangers? Sí, tant a Madrid com a aquí els corresponsals agraeixen l’atenció i que algú creï una eina que els hi facilitarà la feina. A més, els de Madrid tenen molta dependència dels mitjans d’allà i qualsevol contrapunt d’aquesta informació a vegades molt distorsionada per determinats altaveus espanyols fa que agraeixin la pluralitat, la mirada diferent. Per tant, estan molt contents que des de Catalunya es faci l’intent d’explicar-se fora amb un plantejament estrictament periodístic i d’actualitat. La premsa estrangera com veu Catalunya? Com que la majoria de corresponsals estan a Madrid, la seva mirada passa filtrada pel que expliquen els mitjans d’allà sobre Catalunya. Moltes vegades no hi ha un coneixement d’una realitat de prop, tot i que es fan esforços per explicar-se. Però te n’adones que això és molt minse amb tota la maquinària d’un estat que té un centre de gravetat que és el de Madrid. Lluitar contra això és complicat. L’ACN ha estat un testimoni dels canvis que ha viscut el periodisme aquests darrers deu anys... Aquests deu anys han avalat una aposta inicial: periodistes distribuïts pel territori, que ja treballaven amb internet i feien fotos i audio amb digital. Al principi, els periodistes de l’ACN tenien molts problemes per a que els caps de premsa els hi enviessin les convocatòries per correu electrònic ja que estaven acostumats al fax. Hi va haver molta resistència. Ara un sol periodista fa de càmera, fotògraf, redactor... explotació? Fa deu anys això va ser una sorpresa i generava molta incomprensió. En el món comarcal s’entenia més bé, ja que quan tens uns recursos que no són de luxe això està molt assumit. A vegades s’ha posat l’etiqueta del periodista orquestra amb un to pejoratiu però crec que el temps ens dóna la raó. Sempre dic que els periodistes de l’ACN saben fer de tot però no sempre ho fan tot. Sistemàticament no s’envia una sola persona a fer-ho tot. El 80% dels mitjans digitals publiquen textos que provenen d’agència. Un client els reprodueix i altres pàgines se’ls copien sense pagar. Cal més regulació? Quants més continguts de l’agència es difonguin millor. En contra del que es deia fa deu anys, internet és una aliada de les agències perquè han tingut un nou canal de distribució i nous clients. L’ACN en tres anys ha triplicat la facturació i part d’aquests nous ingressos els hem aconseguit gràcies a la pluralitat de mitjans digitals en català. Respecte a la regulació, que als nostres clients els pirategin forma part de la lògica d’internet com ja es debat amb la música o les pel•lícules. Tot i així crec que amb la informació és més difícil perquè cada client dóna a la informació una línia editorial diferent a la informació. Però és partidari de la regulació a internet? Crec que és un invent que ha funcionat molt bé i el pitjor que podem fer és tocar-ho potser encara ho espatllariem. Hi ha coses que s’han de garantir, com per exemple que internet no es carregui la indústria i la creació, però regular excessivament és complicat. Estem en una etapa de transició? Sí, però no sé cap a on. Cal buscar el model de negoci. La gent va a la xarxa a buscar coses que deixa de cercar al món analògic. Ens hem de treure el xip de l’analògic i buscar fórmules imaginatives: personalitzar els continguts per cada subscriptor i donar-li coses molt concretes que li interessin i de qualitat. El model digital, la immediatesa, ha afectat a la qualitat periodística? Com més fonts millor, però la immediatesa ens fa no contrastar. Hi ha més continguts que mai però menys periodisme que mai. Hi ha molt volum d’informació però els periodistes fan menys trucades i tenen menys temps per treballar la informació. S’ha perdut en pro d’una immediatesa i una competitivitat malentesa. Deixes de fer els procediments i perds metodologia i rigor per voler ser el primer. Xarxes socials, Twitter... ara tothom vol fer de periodista. És una oportunitat pel periodisme. El fet que els ciutadans comentin i comparteixin informació ho hem d’aprofitar per fer-nos més propers al ciutadà, per posar en valor la marca dels mitjans, per reivindicar el paper jerarquitzador, de referència i de credibilitat que té o ha de tenir el periodista. Els periodistes hem de ser a les xarxes reivindicant el paper del periodisme, no el paper del ciutadà. Tenim una porta a la participació amb els ciutadans molt important, sense que facin la nostra feina. Com veu l’espai mediàtic català? En quin punt es troba? Estem en un moment on hi ha un canvi molt important en el sector de la comunicació, hi ha una crisi econòmica global que afecta tots els sectors i el nostre no en queda al marge i a l’hora detecto una certa revifalla de mitjans amb la llengua pròpia. Properament sortirà un nou diari en català, un diari amb 130 anys d’història farà una edició en català i hi ha més digitals que mai. A banda, el català és una de les llengües hegemòniques d’internet a nivell global i estem entre les vint llengües més importants del món a internet. El català, amb la nova era digital, és una llengua global i cada cop més normalitzada. També hi ha el cas de l’Avui... No ha estat un fracàs. L’Avui ha canviat de mans i ara el té un grup mediàtic català, del país, que té una tradició de premsa escrita de proximitat i que amb l’Avui vol fer un salt a l’àmbit nacional. De moment ha hagut d’afrontar un ERO que ja estava en marxa i que ja s’estava preparant abans. S’ha fet un esforç de realisme. Ara pesa el que realment toca, no és un producte artificial. Hi ha demanda per totes aquestes capçaleres? Ja ho veurem. Jo sóc optimista de mena. Quan més oferta hi hagi, més llocs de treball per periodistes i és una gran notícia que a Catalunya sorgeixi oferta en paper mentre a d’altres llocs del món es van tancant. El cas català, vist des de fora, haurà de ser estudiat a contracorrent. (Entrevista d'Helena Sabaté publicada a El Singular Digital.) El Telenotícies Vespre de TV3 va informar ahir amb aquest vídeo de la posada en marxa de la Catalan News Agency (CNA) i de la tribuna d'opinió plural Catalan Views, que formen part del projecte de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) per explicar Catalunya al món i internacionalitzar l'Agència.  L'Agència Catalana de Notícies (ACN) culmina la celebració del seu desè aniversari amb la presentació del portal d'actualitat de Catalunya en anglès Catalan News Agency (CNA), que inclou la tribuna plural d'opinió Catalan Views, i la presentació del Llibre d'estil, presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya. L'acollida per part dels corresponsals estrangers a Madrid [vídeo] i Barcelona [vídeo]
del portal en anglès de l'ACN ha estat bona. Trobaven a faltar eines
periodístiques en anglès per estar al cas de l'actualitat catalana i
disposar d'elements rigorosos de contextualització. El nou web, que acaba amb un dèficit històric
en l'àmbit de la internacionalització del país, forma part d'una
estratègia més àmplia de l'Agència per situar-se en el mapa europeu i
pretén arrodonir el projecte de la creació de la secció de Món i
l'obertura de delegacions a París, Londres, Berlín i Nova York, a part
de les ja existents a Madrid i Brussel·les. La informació internacional
que l'ACN ofereix als seus més de 300 clients s'alimenta gràcies als
acords amb agències internacionals com Reuters, l'alemanya DPA, France Presse, la italiana ANSA i l'espanyola EFE. Aquest és el reportatge que la periodista Gemma Busquets publica aquest diumenge a la secció de Comunicació dels diaris Avui i El Punt: "El 1999, els periodistes eren predigitals, a les redaccions hi havia faxos i bobines de teletips i pocs ordinadors amb connexió a internet, que no era com la internet d'ara. En aquest entorn va néixer a Girona, impulsada pel periodista Carles Puigdemont, l'Agència Catalana de Notícies (ACN) amb un model que ha resultat ser “visionari”, explica Saül Gordillo, director de l'ACN des del març del 2007. “Visionaris pel model de teletreball –els periodistes que cobreixen el territori elaborant notícies, fent fotografies i prenent declaracions treballen des de casa amb un portàtil– per l'aposta per les noves tecnologies i per la informació territorial”.
Presentació de la Catalan News Agency (CNA) als corresponsals de mitjans internacionals amb base a Barcelona, ahir en una sessió de treball a la nova redacció de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Bona acollida de la iniciativa i gran predisposició a fer servir les informacions que la CNA ofereix diàriament en anglès. La mateixa setmana que presentàvem la CNA als corresponsals estrangers a Madrid. Que existeixi una finestra de l'actualitat catalana al món era un dèficit que pretén eliminar el portal de la Catalan News Agency, que també inclou una tribuna d'opinió plural d'articles escrits especialment per a ser llegits a l'estranger. El projecte té una tercera pota, a part del portal d'actualitat diària (text, àudio, fotografia i vídeo) i de la tribuna d'opinió, i consistirà en un butlletí electrònic de periodicitat quinzenal que inicialment es farà en anglès i francès, i en una segona fase s'ampliarà a d'altres llengües. El periodista Gaspar Pericay coordina la CNA, que s'alimenta del conjunt de la organització periodística de l'ACN i que té especials lligams amb la secció d'internacional (Món) que encapçala el periodista Albert Segura.    L'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha presentat avui el seu Llibre d'estil, en un acte al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) amb el seu degà, Josep Maria Martí; la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella; i les autores, Anna Nogué (ACN) i Carme Ferré (UAB). Mireu aquest vídeo. L'acte ha estat rodó, per les visions complementàries que hi hem aportat tots. El llibre arriba coincidint amb el desè aniversari de l'Agència i pretén ser un compromís amb el sector i amb la professió, a part d'un manual que fixa criteris i valors internament. Per a mi, l'edició del Llibre d'estil és la cirereta d'un pastís d'aniversari que esdevé regal col·lectiu. Culmina la feina dels últims anys, i en l'acte m'he dedicat a explicar els projectes aconseguits durant aquest temps. N'han informat Regió 7, Comunicació 21, Periodistes.org i l'ACN.    L'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha creat el portal d'informació en anglès Catalan News Agency (CNA), que pretén explicar Catalunya al món. Dilluns es va presentar al Centre Cultural Blanquerna de Madrid davant d'una vintena de corresponsals de mitjans internacionals [fotos i vídeo]. El portal s'actualitzarà diàriament amb mitja dotzena de notícies en tots els formats (text, fotografia, àudio i vídeo) i també inclou un bloc d'opinió en què els dirigents polítics, econòmics i socials de Catalunya escriuen sobre el país per ser llegits a l'estranger. Amb aquest projecte que coordina Gaspar Pericay, l'Agència intenta acabar amb el dèficit d'informació pròpia en anglès. N'han informat Comunicació21, Vilaweb, Directe i, lògicament, l'ACN. |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços000. PRESENTACIó
001. EINES
001. YOUTUBE
01. BLOCS DEL PSC
02. BLOCS D'ESQUERRA
03. BLOCS DE CIU
04. BLOCS D'ICV
05. BLOCS DEL BLOC
06. BLOCS DE LA CUP
07. BLOCS DEL PSIB-PSOE
08. BLOCS D'EUIA
09. BLOCS DEL PPC
10. BLOCS D'EUPV
11. BLOCS DEL PSM-ENTESA
12. BLOCS D'EU-EV
13. BLOCS DE MAULETS
19. BLOCS SINDICALISTES
19. MéS BLOCS DELS PAïSOS CATALANS
20. BLOCS DEL PAíS BASC
21. BLOCS DE GALíCIA
22. MéS BLOCS DE L'ESTAT
23. WEBS DE POLíTICS
24. BLOCS POLíTICS DEL MóN
25. BLOCS OFICIALS PARTITS
26. BLOCS PARTITS TERRITORIS
27. BLOCS ORGANITZACIONS
28. DIRECTORIS DE BLOCS
29. BLOCS COL·LECTIUS
30. WEBS PARTITS POLíTICS
31. FUNDACIONS
32. DOCUMENTS POLíTICS
33. INSTITUCIONS
34. PERIODISTES AMB BLOC
35. AGèNCIES DEL MóN
36. QUIOSC VIRTUAL
37. CONTRAPUNT ALS MITJANS
38. BLOCS CONFIDENCIALS
39. ESCRIPTORS, EDITORS, LLIBRETERS, LINGüISTES, FILòSOFS, POLITòLEGS, PROFESSORS...
40. BLOCS POLITITZATS
|
