Apuntde l'editorial: "Aquest llibre té la voluntat d'aplegar, com una síntesi global, les
idees i els corrents polítics més influents als Països Catalans dels
darrers segles. La seva oportunitat és aquesta ambició de repassar els
principals corrents polítics, des del segle XVIII ençà, i oferir, per
tant, una necessària visió de conjunt. Així doncs, amb aquesta obra
s'ha volgut omplir un buit i estimular els debats i els estudis sobre
aquesta temàtica, per obrir noves línies de treball de cara a
l'esdevenidor. Alhora, l'elevada formació intel·lectual dels autors i
la seva pluralitat ideològica confereix a l'obra un nivell cultural de
primera categoria i un interès que depassa l'esfera dels especialistes."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Apuntde l'editorial: "Los think tanks (laboratorios de ideas) participan eficazmente en la
elaboración de conceptos, doctrinas, estrategias y políticas en
numerosos ámbitos. Aunque son un fenómeno esencialmente norteamericano,
en las últimas décadas los think tanks se han extendido por todo el
mundo. Actualmente, existen más de 5.400 laboratorios de ideas
repartidos en 169 países diferentes. En España, la presencia de estar
organizaciones se encuentra en una fase inicial respecto a los EE.UU
pero, sin lugar a dudas, jugaran un papel decisivo a la hora de
afrontar los retos sociopolíticos de las sociedades cambiantes de
nuestro siglo. En este sentido, una aproximación completa y rigorosa a
los think tanks debe analizar la perspectiva de la comunicación
persuasiva y el marketing de las ideas, especialmente en los sistemas
democráticos como el nuestro donde los partidos políticos han visto en
los laboratorios de ideas un potente instrumento de comunicación
política y relaciones públicas al servicio de sus intereses."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autora: Montserrat Guibernau és catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat
de Londres. És una de les màximes expertes en l’estudi dels
nacionalismes i, en especial, de les nacions sense estat. Ha publicat
diverses obres en aquest àmbit, la majoria traduïdes a diversos
idiomes, com Nacionalismes: l’estat nació i el nacionalisme al segle XX (1997); Nacions sense estat: nacionalisme i diversitat en l’era global (1999); Nationalism and intelectuals in nations without states: the Catalan case (2003); El Nacionalisme català: franquisme, transició i democràcia (2003) i The Identity of nations (2007). És co-editora de la publicació Nations and Nationalism
i membre de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism
(ASEN). També publica articles sobre política i nacionalisme en
diversos mitjans de comunicació i imparteix conferències en
universitats d’arreu del món.
Apuntde l'editorial: "En els darrers anys, Catalunya s’ha plantejat seriosos reptes socials,
polítics, econòmics i d’identitat que han generat debats, sovint poc
il·lusionants. En aquest llibre, Montserrat Guibernau, presenta, sense
complexes, els trets que han de definir el nacionalisme català del
segle XXI i que passa per un catalanisme cosmopolita, «radical,
progressista i innovador», el qual «gosa pensar el futur des de la
llibertat i la catalanitat per tal de construir una Catalunya puixant
en els àmbits cultural, econòmic, social i polític». Al llibre
s’estableix comparances amb el model escocès i quebequès i es presenten
els nous reptes als quals Catalunya s’enfronta com a país. Per un catalanisme cosmopolita ha guanyat el Premi d’assaig breu IRLA 2009 que atorga la Fundació Josep Irla."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autor: Francesc Canosa Farran [bloc] (1975) és periodista. Llicenciat en periodisme i Doctor en Comunicació per la
Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), on és
professor de periodisme i audiovisuals. A més, és editor de l'editorial
Trípodos; guionista i director de projectes audiovisuals; articulista
d'El Singular Digital i crític literari a El País. Des dels divuit
anys ha treballat com a reporter i guionista (TV3; Canal Satélite
Digital; Canal 9; Tele 5; Antena 3) i a la premsa (La Mañana; Avui; El
Periódico). Ha escrit els llibres I love BCN; Sort per a tots; La
Barcelona pecadora de Domènec de Bellmunt; i ara República TV. La Catalunya
de la primera televisió.
Apuntde l'editorial: "Aquesta és una de les històries més desconegudes de Catalunya. Després
d’anys d’investigació aquest llibre descobreix el projecte d’una
televisió catalana durant la República. Però això és només l’inici.
Polítics, empresaris, periodistes, escriptors... Barcelona, Manlleu,
Madrid, París, Berlín, Nova York... A peu, amb cotxe, amb avió... Un
tràveling que atrapa tota una societat catalana que s’adona que el món
està canviant. L’era de la imatge ha començat. Tot es fa visible:
somnis i malsons; exilis i retorns; promeses i oblits; negocis i
ruïnes; batalles mediàtiques i guerres personals; Catalunya i Espanya.
Aquesta és la història d’uns anys en què la televisió és alguna cosa
més que un nou mitjà de comunicació que ha de revolucionar el planeta.
La televisió esdevé el símbol d’un país que vol veure-hi i ser vist."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autor: Toni Aira [bloc] és periodista. Professor de Comunicació Política i d'Institucions
Públiques a la UOC, i professor d'Introducció a la Comunicació a la
Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Ha dirigit El Singulat Digital, on escriu. També
col·labora amb la revista Sàpiens i a El Matí de Cataluya Ràdio i El Suplement. És president fundador de la Societat
Catalana de Comunicació i Estratègia Politiques (SCCIEP). També forma
part de l'ACOP (Asociación de Comunicación Política).
Apuntde l'editorial: "La tarda del 10 de març de 2004 em va tocar preparar un perfil de
Mariano Rajoy que pocs dies després, un cop celebrades les eleccions
espanyoles del 14-M, havia de protagonitzar la plana del diari dedicada
al vessant més humà del nou president. Només quaranta-vuit hores
després, a tocar de la jornada de reflexió, el cap de la secció de
política em va aconsellar: “Potser que fem el perfil de Zapatero.” En
aquell canvi de perspectiva, l’impacte del brutal atemptat terrorista
no va ser tan decisiu com la (mala) gestió de la comunicació que va
protagonitzar La Moncloa. Vivim en una societat plena d’individus
hipervisibles, i aquest context també impregna la política i els seus
protagonistes. Més que mai, l’exercici de la cosa pública necessita
professionals que sàpiguen driblar les dificultats en un context
accelerat i hiperexposat. Però precisament per això la política
necessita avui més que mai una mirada estratègica que de fons la
justifiqui i la faci sobreviure, a la manera darwiniana, i l’adapti a
un medi molt sovint apàtic, la major part del temps escèptic i gairebé
sempre hostil."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Apuntde l'editorial: "«El temps va passant, però la festa segueix» Amb aquesta afirmació vital acaba Josep M. Espinàs el pròleg d’aquest llibre. En l’obra literària d’Espinàs hi ha una línia «memorialista», al llarg
de la qual parla de les seves experiències personals i del món que les
envolta. S’hi inclouen sens dubte El nen de la plaça Ballot, El teu nom és Olga i Inventari de jubilacions, publicat quan l’escriptor va fer 65 anys i del qual Joan F. Mira va dir: «Me l’he llegit i rellegit, i he intentat aclarir per què aquest llibre em fa pensar tant.» Després, havent passat dels 73 anys –expectativa de vida estadísticament previsible–, va escriure Temps afegit, un document íntim i literari subtitulat «Com un autoretrat», amb gran acceptació per part de la crÌtica i els lectors. Ara, l’autoretrat es consolida amb I la festa segueix. Amb 82 anys publica un text ple d’observacions i reflexions sobre els
fets de la vida –la de la societat i la seva– exposades amb precisió,
profunditat i una calma lluminosa. A cada prosa s’hi pot trobar aquell accent personal, aquella agudesa –a vegades amb un to irònic– i aquella qualitat humanística que el defineixen com un dels escriptors més coherents del nostre temps."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autor: Blai Manté [Facebook] (Matató, 1972) ha estudiat Periodisme i Història Moderna, ha treballat per a la premsa escrita i ha fet de guionista per a un programa infantil i un de música. També ha col·laborat a Clap FM, al fanzine La Col i ha escrit el llibre Les malalties invisibles (Col·lectiu Ronda).
Apuntde l'editorial: "La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la
Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells
moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos.
El soroll travessa tota la ciutat. L’endemà, els feixistes hi posen
flors mentre exigeixen detencions i mà dura. La bomba, la pedra
esmicolada, és l’expressió d’un poble envaït, executat, silenciat. Un
poble que expressa de manera contundent el fàstic, la ràbia i els
anhels. Aquesta obra ens explica la trepidant història del Front d’Alliberament
Català. En el seu si, un grup de joves s’aboca a la lluita clandestina
sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que
serà perseguit, jutjat i dispersat. Que patirà la tortura, la presó, la
traïció i l’exili. Un grup, una veu, que cridarà a través d’atemptats
contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i
igualitària. Que pensarà en el Macià que intentà alliberar Catalunya i
en el Companys que la voldrà sobirana; i somiarà en la independència,
com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crònica. Sí, no hi
ha dubte que la història pot ser vibrant. Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos
submergir en la clandestinitat de la mà dels mateixos que la van patir.
La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n’és el millor testimoni."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Apuntde l'editorial: "L’aparició del primer volum de les Memòries de Jordi Pujol
l’any 2007 va provocar un autèntic impacte popular. En aquest segon
volum, que comença amb la investidura com a president de la
Generalitat, Pujol aporta la seva visió d’episodis crucials de la
nostra història recent, com el 23-F i el paper d’alguns polítics en
l’intent de cop d’estat; la solitud d’Adolfo Suárez; la querella de
Banca Catalana vista com una “jugada indigna” del govern de Madrid; la
complexa situació de CiU davant el referèndum de l’OTAN; el fracàs de
l’Operació Reformista; la creació de TV3 enmig d’entrebancs constants;
els Jocs Olímpics de Barcelona, i també el seu relleu dins de
Convergència. Aquest llibre aporta dades noves, converses fins ara desconegudes i
documents inèdits, que permeten fer-se una idea més completa de
l’empremta de Jordi Pujol en uns anys decisius per a la consolidació de
la democràcia."
Apuntde l'editorial: "La campanya electoral
de les eleccions al Parlament del 2006 es va desenvolupar en una
situació marcada per dos fets fonamentals. Per una banda, la incertesa
dels resultats i, molt especialment, la configuració del futur govern
(a causa de la previsible necessitat de configurar una coalició).
D’altra banda, tot i que tots els partits van tenir present l’anterior
govern tripartit, no van fer explícita la seva presència en la campanya
electoral. Per tant, el tripartit es converteix en una mena d’ombra que
plana sobre la comunicació de totes les forces polítiques, sense
arribar a prendre prou entitat.
Aquest
estudi aborda l'anàlisi de la campanya des de perspectives i
metodologies complementàries en el marc de la comunicació política. És
el quart estudi dedicat a les campanyes electorals catalanes després
dels anteriors corresponents a les eleccions de 1995, 1999 i 2003.
Diferents equips d'experts i analistes (F. Pallarés, J. Muñoz, C. Pont,
M. Mauri, M. Obradors, J. Fernández, A. Capdevila, J. Pericot, M.
Figueras, J. Gifreu, L. Gómez, T. Aira, F. Sáez, E. Xicoy, X. Ruiz, E.
Pujadas, O. Pérez, A. Casals, L. López) examinen els aspectes més
rellevants de la campanya i les seves repercussions en l'electorat."
Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles, és el llibre de la fotògrafa Marga Cruz [web] i del periodista Pep Andreu, amb pròleg de l'arquitecte Agàpit Borràs. El volum recull el patrimoni modernista de 25 de les 30 poblacions del Maresme en 336 pàgines. Coherent amb el seu estil, les fotos de l'amiga Marga s'aturen en els detalls i ens (re)descobreixen l'apreciable petjada modernista en un munt de racons de la comarca. Així el llibre va més enllà dels edificis tòpics, i ens fa entrar en cases i espais fins ara desconeguts per a molts maresmencs. Aquesta setmana ja es podrà trobar a les llibreries del Maresme. És una nova entrega editorial d'una professional de la fotografia que es coneix la comarca com ningú i que l'ha fotografiat del dret i del revés.
En Joan-Marc Passada [Facebook], a qui vaig conèixer a Rubí quan ell feia de ninotaire per a la revista Rubricata i després per a l'edició local d'El Punt que vaig acabar dirigint (parlo del 1999 si no recordo malament), m'envia un exemplar del llibreCent anys d'estelada. Un segle d'iconografia independentista que acaben d'editar la Comissió del centenari de la senyera estelada i CIM Edicions. Prologat per Toni Strubell i Trueta [Facebook], les 180 pàgines del llibre contenen un munt de fotografies, documents, publicacions, cartells, segells... un bon material gràfic dels cent anys d'història de l'estelada. Està molt ben editat i és amè. A part de la història de l'estelada i el context de l'independentisme, conté una biografia de Vicenç Ballester [wiki], que va ser-ne el creador, i una crònica dels principals actes del centenari.
Apuntde l'editorial: "Aquest llibre és el resultat del primer premi d’assaig independentista
que es fa al nostre país. L’objectiu era –i és– promocionar la
generació d’idees i el debat a l’entorn de diferents temàtiques que
s’han exposat mensualment durant gairebé un any. Els millors textos,
fruit de la participació de més d’un centenar de persones, han estat
escollits per un jurat reconegut entre l’independentisme i es posen
aquí a l’abast de qualsevol persona que vulgui aprendre quelcom més
sobre aquest moviment o bé contrastar pensaments i endinsar-s’hi més
coneixent altres parers i opinions individuals."
Autors: Amb escrits d'Eudald Carbonell, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Hilari Raguer, Anna Sallés o Joan Saura, entre d'altres. A cura de Carme Cebrián.
Apuntde l'editorial: "Joan Comorera (Cervera, 1894 - Penal de Burgos, 1958) ha estat un dels
grans líders polítics catalans del segle XX. Fou, abans que res, un
republicà catalanista, és a dir un lluitador per la revolució democràtica a Espanya i per l’autogovern de
Catalunya. Diputat del primer Parlament i conseller de la Generalitat
des del primer govern de Companys, va dirigir el procés d’unificació dels partits marxistes
catalans que va culminar el 24 de juliol de 1936 amb la fundació del
PSUC. Un cop perduda la guerra, Joan Comorera va defensar, des de
l’exili, la independència del PSUC com a partit nacional de la classe obrera catalana. Això el va portar a enfrontar-se
al Buró Polític del PCE, la qual cosa va desencadenar la crisi del
1949, que es va concretar en la seva expulsió del partit. El 29 de
gener de 1951 va tornar clandestinament a Catalunya amb el nom de Josep
Planas Valls. Des del seu domicili –amb l’única col·laboració de la
seva esposa, Rosa Santacana– va editar i distribuir la publicació Treball.
El juny de 1954 va ser detingut i, tres anys més tard, condemnat a
trenta anys de presó. Malalt de broncopneumònia, fou traslladat al
penal de Burgos on va morir el 7 de maig de 1958"
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Llegit. És un llibre interessant si vols conèixer un personatge que tindrà (més) coses a dir o a fer. Hi ha confessions, interioritats i detalls d'unes relacions difícils a la junta del Barça, a les juntes que ha presidit Joan Laporta. Per als que no som lectors habituals de premsa esportiva i no som malalts del Barça i del seu entorn, però, al mateix, ens interessa què han fet, fan i faran aquests catalanistes atrevits que han transformat el millor club de futbol del món, el llibre d'Anton Maria Espadaler que ha editat Ton Barnils és necessari ["Joan Laporta. Passió absoluta"]. L'Espadaler escriu molt bé, és una mena de Ramon Besa, i m'explico. Parla de futbol, però no escriu com alguns periodistes de la premsa esportiva casposa. Fa goig llegir-lo. El llibre té la virtut que arriba dies després de tancar una temporada gloriosa: copa, lliga i champions. I, al mateix temps, ofereix claus per entendre els personatges que tindran a veure en l'era postlaporta. O, dit d'una altra manera, com Laporta veu i presenta els Sandro Rossell, Ferran Soriano, etcètera. Es despatxa a gust, i això que em pensava que el llibre no seria prou valent i sincer. Dit això, el retrat que fa l'Espadaler d'en Jan és, inevitablement, un relat de part. Com Laporta explica els seus anys a la presidència del Barça. I qui és aquest home de caràcter. És a dir, que als no malalts de futbol ens entra bé. Inclús diria que és un llibre per als malalts de política. En el sentit més ampli, però política al capdavall.
"Aquest país, que, per la raó que sigui, aspira a tenir una personalitat i que, per tant, hauria de fer una política d'unió permanent, que hauria d'anteposar la construcció del país a tot el que no sigui aquesta finalitat, ha estat extremadament sensible (des de fa segles) als prejudicis separatius, a la ferocitat de les lluites ideològiques, a les guerres ocasionades per la concepció de la tradició, a les terribles diferències promogudes per qüestions personals, etcètera."
Fragment d'El Senyor Prat de la Riba (1870-1917), d'Homenots. Primera sèrie, de Josep Pla. Obra Completa. Volum XI. Edicions Destino.
Autor: Anton M. Espadaler (Barcelona, 1952) és professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona i
articulista. Llicenciat en dret i Doctor en filologia romànica. Ha
publicat nombrosos estudis sobre la literatura medieval i moderna.
Entre els seus llibres destaquen Una reina per a Curial (Quaderns Crema), sobre la novel·la del segle XV Curial e Güelfa; una Història de la literatura catalana (Barcanova), publicada també en castellà (Taurus), i el recull d'articles de premsa Estiu tot l'any (Quaderns Crema).
Apuntde l'editorial: "Fruit d'una llarga sèrie d'entrevistes amb Joan Laporta, l'autor
presenta el retrat del president del FC Barcelona, des dels records
d'infantesa i joventut, fins als triomfs d'aquesta temporada. El llibre inclou el període de L'Elefant Blau amb Armand Carabén, la
victòria en les primers eleccions i el primer mandat, i les
negociacions per fitxar jugadors emblemàtics i que han marcat època,
entre els quals hi ha Ronaldihno, Eto'o i els cracks de l'equip que es
va coronar a Roma. Joan Laporta també expressa les seves opinions sobre aquelles
persones que l'ha acompanyat al llarg del seu periple blaugrana, així
com dels entrendors Frank Rijkaard i Pep Guardiola. Una història
apassionant i intensa, que es clou amb la tercera Champions i les claus
de l'èxit del Barça d'avui."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autor: Francesc Ponsa (Barcelona, 1981) és periodista i investigador superior en Comunicació Política per la Universitat Ramon Llull. És el cap de premsa de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) des de l'any 2007.
Edita: Prohom Edicions
Apuntde l'editorial: "Es tracta d'un llibre molt indicat per als seguidors de l'escriptor
José Saramago. L'autor ens proporciona les claus per entendre més a Saramago
persona i escriptor. Per als que no han tingut la opurtunitat de
llegir algun dels llibres publicats pel premi Nobel, és possible que
tinguin la curiositat per llegir algun dels seus títols. A més l'autor
ens exposarà el seu treball d'investigació sobre les tesis, de Saramago
i els dubtes en el col·loqui. José de Sousa Saramago. Escèptic
i intel·lectual va mantenir i manté una postura ètica i estètica per
damunt de partidismes polítics, i compromès amb el gènere humà. De
manera general en les seves obres hi ha una gran originalitat donada
fonamentalment per la seva controvertida visió de la història i de la
cultura. Va obtenir el Premi Nobel de Literatura en 1998, sent
el primer escriptor portuguès en conseguirlo. Ha estat distingit per la
seva labor amb nombrosos guardons i doctorats honoris causa (per les
Universitats de Torí, Sevilla, Manchester, Castella-la Manxa i
Brasília). Ha rebut el Premi Camoes, equivalent al Premi Cervantes als
països de llengua portuguesa."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autors: David Escamilla (Barcelona, 1969) és periodista i escriptor. Llicenciat
en Ciències Polítiques i Sociologia (UAB), ha publicat
poesia, biografies, guies, assaigs i narrativa. Col·labora
habitualment a la ràdio i a la televisió. Ha estat cap
de redacció de diverses publicacions i cap de premsa
d’editorials. Ha escrit documentals per a la televisió i
ha dirigit un film.
Humberto Salerno (Barcelona, 1972), és periodista, director i presentador
dels programes Hora 25 de l’economia, Pont Barcelona-Madrid, Impuls econòmic i Intercanvi. Productor executiu
del programa Lliure d’impostos. CEO i director
del portal d’informació econòmica Noticias.com. i de
Nous Negocis i Desenvolupament, fundador de Ràdio
Intereconomia Catalunya, a més de presentador de Capital
Catalunya.
Apuntde l'editorial: "Aquest llibre, dels periodistes David Escamilla i
Humberto Salerno, és una invitació a esmolar l’enginy
i a no deixar-nos atrapar per actituds pessimistes, tràgiques
o derrotistes. Es tracta d’una eina útil i necessària
absolutament oportuna en les coordenades actuals: 100
trucs que ens permetran arribar a final de mes, un centenar
de consells que ens ajudaran a aprofitar millor els
nostres recursos, a fer servir la creativitat i a aprendre a
nedar amb fermesa en un entorn complex.
Com podem aconseguir viure més feliçment amb
menys ingressos? Com podem organitzar-nos per prevenir
situacions encara més compromeses?
Com podem estalviar i ajustar els nostres costos de vida
personals i familiars? Com podem aprofi tar el nostre
potencial creatiu per obtenir més amb menys? L’estil de
l’obra és assequible i molt directe, ja que els autors, comunicadors
reconeguts, han aconseguit transmetre un
bon nombre de missatges de manera que arribin sense
complicacions innecessàries a la ment dels lectors."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autor: Joaquim Roglan Llop, llicenciat en Filologia Romànica i Ciències de la Informació, és periodista i professor de Periodisme de la Universitat Ramon Llull. Ha treballat en els principals mitjans de comunicació de Catalunya i col·labora a La Vanguardia. Ha publicat una vintena de llibres de periodisme i d'història i ha escrit guions i documentals de ràdio i televisió sobre temes culturals, històrics i socials.
Apuntde l'editorial: "El Centre d’Estudis Jordi Pujol i l’editorial Pòrtic han publicat un
llibre que recull algunes de les trobades que Jordi Pujol ha anat fent
amb personalitats del món cultural, econòmic, sindical, esportiu i
mediàtic, en els coneguts “Esmorzars amb Jordi Pujol”,
organitzats pel CEJP periòdicament. D’aquestes sessions obertes a la
premsa, que sovint han suscitat alguna polèmica i que encara continuen
fent-se a dia d’avui, el periodista Joaquim Roglan n’ha recollit els
moments més intensos i interessants."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
