|
Europa Youtube ens permet veure com s'expressen els nostres eurodiputats en les sessions del Parlament Europeu. Aquests són alguns dels vídeos que hi he trobat. N'hi ha d'aquesta legislatura (Junqueras i Tremosa) i de l'anterior (Romeva i Badia). No n'he trobat, però, cap de Romeva i Badia que sigui en altra llengua que l'espanyola. Però no dubto que s'expressin en altres llengües.
 Rickard Falkvinge [wiki] és el líder del Partit Pirata de Suècia [wiki], amb representació al Parlament Europeu des de les últimes eleccions. Falkvinge [bloc] és un liberal que ha trencat esquemes en l'escena política sueca, ja que prescindeix de l'eix esquerra-dreta i fa com els verds en els seus inicis: situa el seu programa com a monotemàtic i prescindeix de la resta d'arguments polítics. Per al Partit Pirata, que s'ha agrupat amb Els Verds a Estrasburg, els únics objectius se situen en l'àmbit de les llibertats civils i la reforma de les lleis de drets d'autor i patents. Un grup de periodistes catalans vam dinar amb Falkvinge en el viatge de principis de mes a Estocolm [àlbum al Flickr]. El seu discurs és realment impressionant. El Partit Pirata va aconseguir captivar la majoria de joves suecs que votaven per primer cop, i va aconseguir representació a l'eurocambra amb una campanya modesta (50.000 euros de pressupost), allunyada dels mitjans de comunicació tradicionals i molt basada en blocs i Internet.
Dret a la vida privada, garanties que els estats i les grans companyies no controlen els moviments dels ciutadans, governs més transparents i acabar amb els abusos de la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Aquest seria part de l'argumentari pirata a Suècia, un projecte fundat el 2001 i en clara expansió per altres països. El moviment pirata busca paral·lelismes amb els verds de fa unes dècades i confia que amb els anys les seves propostes formaran part de la transversalitat política, de la mateixa manera que l'ecologisme s'ha instal·lat en els programes de molts partits.      Fa uns dies, a Estocolm. La premsa també és paisatge. Paisatge urbà. Incident a l'aeroport del Prat, a la terminal nova. Després de passar pels aeroports d'Estocolm i de Viena, l'aterratge a Catalunya esdevé accidentat per un mal entès sentit de l'autoritat i per unes normes arbitràries sobre la seguretat. Ho ha deixat molt ben escrit al seu bloc la periodista Carme Colomina a l'apunt Abús d'autoritat. L'incident de dimecres és una metàfora del viatge. Un gran aeroport, sí. Però la gestió i les persones hi fan molt. El pitjor de tot és la sensació d'impotència, el convenciment que si el vigilant (privat) o el guàrdia civil (inexpert) topen amb un altre viatger, l'abús d'autoritat encara hauria estat major. Afortunadament, hi ha testimonis. I prou respectables tots ells. Tres quarts d'hora perduts. Un mal tràngol. Tot plegat, per dues fotos intrascendents en un lloc que no exhibia cap cartell indicant la suposada prohibició de prendre-hi imatges. Tot plegat perquè hi ha determinats vigilants i agents que no entenen que l'autoritat es guanya, i que només cal imposar-la quan les circumstàncies ho demanen. Que cobren per estar al servei del ciutadà. No per atropellar-lo.  Cecilia Malmström, ministra sueca d'Afers Europeus.  Andreas Carlgren, ministre suec de Medi Ambient.  Pierre Schellekens, director de representació de la Comissió Europea a Suècia.  Ibrahim Baylan, secretari del Partit Socialdemòcrata suec.  Ulla Hamilton, regidora de medi ambient de l'Ajuntament d'Estocolm.  Annika Lundius, vicepresidenta d'una de les patronals de Suècia. Rickard Falkwinge, líder del Partit Pirata de Suècia. Un desmarcament. No ha estat a Madrid, sinó a Estrasburg. El PSC ha votat diferent que el PSOE en la reelecció de Barroso com a president de la Comissió Europea. Només els socialistes espanyols i portuguesos han donat suport al candidat conservador a la reelecció. En aquest cas, quan diem espanyols volem dir espanyols, perquè els socialistes catalans s'han abstingut. Els eurodiputats catalans, actius a la xarxa en campanya electoral, no han escrit als seus blocs res sobre la important votació d'aquest dimecres. L'única excepció és la de Ramon Tremosa (CiU): Barroso amb majoria absoluta... gràcies als britànics!! El pitjor d'aquestes eleccions europees no ha estat la campanya, ni tan sols la lamentable participació a Catalunya (37%), sinó les interpretacions interessades que cadascú en fa des d'aquesta mateixa nit. El partit socialista europeu ha fracassat estrepitosament, i només la victòria del PSC a Catalunya trastoca l'anàlisi des d'aquí. Tot i guanyar, els socialistes catalans perden 7 punts. Aviat és dit. El partit popular europeu s'imposa clarament a l'eurocambra, i en el cas espanyol guanya les eleccions per 5 punts respecte els socialistes. El vot de la por no ha pogut frenar el càstig electoral per la crisi. Qui governa rep. Aquí, i a tot Europa. Si, a més, és un govern d'esquerra, el càstig esdevé sever. En aquest context (crisi econòmica i erosió de les opcions de govern) s'entén l'avenç de CiU, que desplaça el PP de la segona posició al Principat i evidencia que el canvi de candidat ha estat una aposta encertada. D'on no es mou el PP, en canvi, és de la primera posició al País Valencià i a les Illes. A Catalunya, PSC. A la resta dels Països Catalans, i al conjunt de l'Estat, el PP. A la Catalunya Nord, també guanya la dreta, i és curiós que els socialistes no són segons perquè els desplacen els ecologistes i nacionalistes sense estat plegats. Finalment, Iniciativa Internacionalista, amb el suport de l'esquerra abertzale radical i de l'esquerra independentista catalana no parlamentària, es queda sense escó. Sí n'obté UPyD, que supera en vots C's a Catalunya. Moviments a les urnes unionistes. Com que els governs llepen, es perfilen dos grans guanyadors aquesta nit. El PP de Rajoy, que treu mig milió de vots més que Zapatero i ho presenta com unes primàries de la derrota socialista a l'Estat. I a casa nostra, CiU, que puja mentre els partits del Govern baixen. CiU guanya a les demarcacions de Lleida i Girona. La demarcació de Barcelona es manté territori socialista. La de Tarragona, també. Mas diu que aquest diumenge s'han sembrat les primeres llavors pel retorn de CiU a la Generalitat, però Montilla diu que els nacionalistes han fracassat en aquest preàmbul. Ja veuen l'interès per Europa en aquestes eleccions... L'eurodiputat més (el segon) actiu Romeva continuarà. Una bona notícia. Així com l'entrada de Junqueras, amb una proposta d'oficialitat del català sota el braç. Una altra bona notícia. Juntament amb Tremosa (felicitats, Ramon!) poden fer feina pels interessos del país. Com que els governs pateixen, i sobretot els d'esquerres, tant ERC com ICV han anat a la baixa. Però les dues forces ja haurien signat aquest resultat (repetir escó) abans de començar la campanya. Una campanya rara, rara, rara... Arribo a casa i trobo un moment per escriure quatre ratlles després d'una estranya jornada de reflexió. A diferència d'altres jornades de reflexió, en què la gent normalment debat sobre l'opció del seu vot, aquest dissabte el tema era si calia votar o no. L'abstenció, com diria aquell, se li suposa. I com que l'excepció aquest 7-J serà el vot (si fa bon temps serà un escàndol, però mentre escric això amenaça una tempesta elèctrica d'aquelles típiques d'estiu), la candidatura triada esdevé un debat secundari, insubstancial. Aquest diumenge hi haurà uns que es quedaran a casa o aniran a escampar la boira vés a saber on, i uns altres que faran aquell exercici estrany d'anar a votar. Una mena de ritual que va en desús i que, a més, en aquests comicis europeus, té elements de particularitat. Votes o no votes? Ningú no pregunta a qui votes. Perquè hi ha els candidats d'aquí, les llistes d'allà, les anàlisis de la campanya d'un i altre, i finalment l'embolic aquest en què ens han ficat alguns que pretenen convertir el dia d'avui en unes primàries o en mocions de censura de governs i presidents diversos. Tot plegat, massa embolicat. Però el motiu de l'apunt no era aquest, que resulta obvi i molt compartit, sinó la voluntat de fer una petita reflexió, perquè aquí les reflexions ja són petites i para de comptar. La qüestió és que això dels blocs electorals (amb la tabarra dels periodistes dels mitjans públics a cada informatiu) no té cap sentit i cal abolir-ho d'una punyetera vegada. És una anomalia en el context europeu, un reducte de la transició, com tants d'altres, per altra part. Però la segona aportació que volia fer, pobre de mi, és que aquest dissabte he flipat força cada cop que refrescava el Facebook o el Twitter des del telèfon (o terminal mòbil, com vulgueu), perquè tots els polítics i militants que hi deien alguna cosa ho feien per vulnerar impunement això que sempre s'havia considerat l'infranquejable territori de la jornada de reflexió. Amb la web 2.0, les eines participatives i tota la pesca, ens hem carregat la jornada de reflexió, que era com un territori temporal de respecte, de no intromissió. Això se n'ha anat en orris, i aquest dissabte prou bé que ho he pogut comprovar. En l'era digital, amb Internet que va com una moto i tot Déu que hi diu la seva, les lleis electorals espanyoles esdevenen anacròniques de totes totes. No tenen cap sentit, i més val que ens hi acostumem a que els polítics, militants i simpatitzants ens emprenyin fins mig segon abans d'emetre el nostre vot. Ho fan cada cop que refresco les xarxes socials a les quals hi sóc, ja sigui des del mòbil o l'ordinador. Els únics que mantenen, i amb prou feines, aquest respecte per la "reflexió" són els mitjans tradicionals de ràdio i televisió. Amb Internet, les lleis electorals que acumulen teranyines i emeten pudor de naftalina i la vella manera de fer campanya (que no bella amb be alta) han quedat caducades. Agència Catalana de Notícies (ACN): "Per Maria Badia ser la candidata del PSC a les eleccions europees i
substituir Raimon Obiols ha estat un repte. Assumir més responsabilitat
i ser la cara que representa la candidatura dels socialistes és per a
ella 'emocionant i apassionant'. Uns reptes que assumeix amb la
tranquil·litat que ha demostrat al llarg d'aquesta campanya electoral.
Badia no és una candidata típica de 'pimpampum' polític ni amb gran
nervi. És assossegada i li agrada explicar les benaurances de
l'esquerra i del progressisme. La seva passió per la cultura, l'òpera
italiana i la música clàssica són un símptoma d'aquesta tranquil·litat
que ha demostrat en aquestes dues setmanes."
Agència Catalana de Notícies (ACN): "La Unió Europea colla les aerolínies de baix cost i prohibeix prometre
bitllets a un euro i després cobrar-ne molts més per suplements de
carburant, equipatge, assegurança de viatge o taxes aeroportuàries.
S'exigirà que un viatger, a simple vista, pugui saber quan li costarà
el bitllet que vol comprar. A banda, i per defensar també els drets del
passatgers, Brussel•les ha obligat a publicar la llista d'objectes i
productes prohibits dins dels avions i acabar així amb els abusos que
patien a vegades, els usuaris quan havien d'agafar un avió." Agència Catalana de Notícies (ACN): "Els eurodiputats francesos es quadren davant d'Alejo Vidal-Quadras si
se'l creuen en un passadís de l'Eurocambra o se'l troben a la
cafeteria. Però no perquè el candidat català del PP a les europees
sigui el seu vicepresident primer, ni perquè els impressioni veure de
prop el clatell en què el PSC centra la seva campanya, sinó perquè des
de l'abril del 2008 és oficial de la Legió d'Honor francesa. A
Estrasburg, el físic nuclear atòmic del PP té fama de bon mediador i
als eurodiputats que l'anomenen 'el conciliador' els adverteix que a
Catalunya més aviat se'l coneix com 'el confrontador' i que no només no
se li quadra ningú sinó que és l'objectiu de tots els atacs." Agència Catalana de Notícies (ACN): "La guerra pel català a Europa no s'hauria de combatre a Brussel·les
sinó a Madrid. L'oficialitat de la llengua catalana a la UE no depèn ni
de l'Eurocambra ni de l'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras, l'ase
dels cops d'aquesta campanya electoral, atacat per la resta de
candidats i que, fins i tot, protagonitza els cartells electorals del
PSC. És, precisament, el govern espanyol qui ha d'aprovar la reforma
del règim lingüístic per afegir el català a les 23 llengües oficials.
El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan,
tem que un país 'històricament europeista' com Catalunya entri 'en una
fase d'euroescepticisme i distanciament'." Agència Catalana de Notícies (ACN): "Un dels àmbits on més clara es deixa veure la influència de la Unió
Europea en la vida dels ciutadans dels 27 estats membres és l'economia,
ja que la majoria de les polítiques en què l'organització té alguna
cosa a veure pertanyen a aquest sector. En aquesta legislatura del
Parlament Europeu, regular el cost de les trucades en itinerància,
conegut com a 'roaming', s'ha convertit en una prioritat. Segons
declaracions de Martin Seylmar, portaveu de la comissària europea de
Telecomunicacions, 'semblava que en el mercat hi havia un cartel
funcionant' que carregava als consumidors amb preus més alts en les
trucades de mòbil només pel fet de canviar de país." Agència Catalana de Notícies (ACN): "El candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, ha decidit
canviar les aules per l'eurocambra. El secretari general de CDC, Artur
Mas, va trobar en Tremosa el perfil d'economista que buscava per
encapçalar la llista a les eleccions europees en un context de crisi
econòmica. Però també va trobar algú amb qui fer visible el seu
projecte de Casa Gran del Catalanisme. De perfil sobiranista, Tremosa
és independent, tot i que va militar durant 17 anys a Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC). Ara es presenta a Europa i no s'ha
cansat d'advertir que un dels seus 'cavalls de batalla' serà aconseguir
que el corredor del Mediterrani sigui prioritari." Agència Catalana de Notícies (ACN): "El cap de llista de la coalició Europa dels Pobles-Verds a les
eleccions europees, Oriol Junqueras [web], afronta aquest 7-J el seu primer
gran repte polític. Junqueras és el candidat d'ERC, però mai ha perdut
la seva condició d'independent, tot i que des del 2005 és regidor de
Sant Vicenç dels Horts, municipi on resideix, on s'ha presentat a la
llista del partit republicà. Junqueras, però, és conegut pel gran
públic per la seva faceta d'historiador. A més de ser professor
d'universitat, ha participat en nombrosos mitjans de comunicació i és
autor de nombrosos llibres. Junqueras té una llarga trajectòria
independentista i, entre altres, és promotor de la plataforma Sobirania
i Progrés." Agència Catalana de Notícies (ACN): "El canal Segarra-Garrigues és l'obra d'irrigació més important que
s'està portant a terme a Catalunya des de la construcció del Canal
d'Urgell, que es va inaugurar el 26 de maig de l'any 1862. El president
de la comunitat de regants del canal, Josep París, afirma es podria
tipificar com el darrer canal d'aquestes característiques que es
construeix a Europa. Les finques situades a l'inici i la cua del canal
ja ho tenen tot a punt per començar a regar i només s'està a l'espera
que les autoritats del país posin data a l'acte d'obertura de
comportes. Mentrestant, la comunitat de regants, fa tots els possibles
per intentar evitar l'ampliació del 'malson' de les Zones d'Especial
Protecció de les Aus (ZEPA)." Agència Catalana de Notícies (ACN): "Ningú no l'ha pogut veure mai en acció a l'Eurocambra, però Raül Romeva
[web i bloc] arrasa ballant la lambada. L'eurodiputat més actiu de l'estat espanyol,
i el segon dels 920 que han trepitjat Estrasburg aquesta legislatura,
era professor d'aquest sensual ball brasiler que triomfava a finals
dels vuitanta. Però ara que està casat i té dos fills, una nena de tres
anys i un nen de deu mesos, practica més el submarinisme, una afició
pel mar que ha aconseguit dur fins al Parlament Europeu, combatent la
pesca il·legal. Les marques de pintallavis que, en broma o no, han
aparegut al pòster amb la seva foto que té davant del despatx
certifiquen que se'l considera un dels eurodiputats més atractius." Agència Catalana de Notícies (ACN): "La Central Integral de Mercaderies (CIM) la Selva, situada a tocar de
l'aeroport Girona-Costa Brava, ja té ocupat al 100% tot l'espai
logístic i funciona a ple rendiment. En total, a la zona s'hi han
instal·lat quinze empreses de transport, paqueteria, distribució i
emmagatzematge. Per al desenvolupament de la CIM, la Generalitat ha
invertit 25,8 milions d'euros (MEUR), dels quals 4,4 han vingut de fons
europeus. El secretari per a la Mobilitat del PTOP, Manel Nadal, indica
que la zona guanyarà valor amb el futur parc aeroportuari, on hi haurà
un hotel i oficines. A més, la Generalitat ja ha adquirit 200 hectàrees
entre la CIM i Fornells de la Selva (Gironès) perquè s'hi instal·lin
més empreses." |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços000. PRESENTACIó
001. EINES
001. YOUTUBE
01. BLOCS DEL PSC
02. BLOCS D'ESQUERRA
03. BLOCS DE CIU
04. BLOCS D'ICV
05. BLOCS DEL BLOC
06. BLOCS DE LA CUP
07. BLOCS DEL PSIB-PSOE
08. BLOCS D'EUIA
09. BLOCS DEL PPC
10. BLOCS D'EUPV
11. BLOCS DEL PSM-ENTESA
12. BLOCS D'EU-EV
13. BLOCS DE MAULETS
19. BLOCS SINDICALISTES
19. MéS BLOCS DELS PAïSOS CATALANS
20. BLOCS DEL PAíS BASC
21. BLOCS DE GALíCIA
22. MéS BLOCS DE L'ESTAT
23. WEBS DE POLíTICS
24. BLOCS POLíTICS DEL MóN
25. BLOCS OFICIALS PARTITS
26. BLOCS PARTITS TERRITORIS
27. BLOCS ORGANITZACIONS
28. DIRECTORIS DE BLOCS
29. BLOCS COL·LECTIUS
30. WEBS PARTITS POLíTICS
31. FUNDACIONS
32. DOCUMENTS POLíTICS
33. INSTITUCIONS
34. PERIODISTES AMB BLOC
35. AGèNCIES DEL MóN
36. QUIOSC VIRTUAL
37. CONTRAPUNT ALS MITJANS
38. BLOCS CONFIDENCIALS
39. ESCRIPTORS, EDITORS, LLIBRETERS, LINGüISTES, FILòSOFS, POLITòLEGS, PROFESSORS...
40. BLOCS POLITITZATS
41. CAMPANYA DE L'ESTATUT
|
