Ara fa un any, cap a quarts de set del matí, rebia la trucada que donava l’avís. Havia començat el desallotjament dels estudiants tancats a l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona. Quan hi vaig arribar, érem tres o quatre els fotògrafs que estàvem per allà, i cap es podia imaginar la jornada que ens esperava.Feia setmanes que el conflicte dels estudiants anti bolonya s’anava allargant. El moviment anava perdent força de mobilització, però les accions eren mes impactants. Ocupacions de facultats i desallotjaments de matinada, algunes accions fora de l’àmbit metropolità i rumors, molts rumors.
Vaig poder capturar imatges de com els membres de la Brimo treien un a un els estudiants tancats. Si durant els desallotjaments de la Pompeu generalment havia un coixí de suport fora esperant als tancats, aquí per l’hora que era, només havia la Gran Via buida, els mossos desplegats i uns quants periodistes. Recordo com cap a les 9, després d’enviar algunes fotos cap a la redacció des de la PDA, vaig creure que no passaria res mes. Em vaig acomiadar dels companys que estaven cobrint la noticia i vaig enfilar cap a la seu per poder enviar el paquet sencer d’imatges. La resta estaven decidint si anar a aquest o aquell cafè a esmorzar. Encara no havia buidat la tarja que rebia una trucada des de davant de l’Estudiantil. “Vine cap aquí, s’ha liat molt gorda!”. Una càrrega havia acabat amb les primeres detencions i primers ferits. A partir d’aquí, comença la lletania de corredisses que durarà tot el dia. Talls a la Gran Via, carregues i ferits, manifestació per el passeig de gràcia, més càrregues i detencions. Mig eixample en alerta, contenidors creuats, trucades al mòbil que situaven incidents des de la Sagrada Família fins l’avinguda de Roma, que després mai es van confirmar. Per la tarda convocatòria de la manifestació de resposta. Cops de porra a les Rambles fins la batalla de la Via Laietana. Després d’això, els resultats són coneguts, més de dos-cents ferits, dimissions, emprenyamenta al Govern, manipulació de fotos, dossiers amunt, dossiers avall, manifestació de periodistes... i la macro manifestació d’una setmana després.
Que queda de tot això? Si no m’equivoco, avui concentració de record. A nivell professional? la sensació de presa de pel. Sensació de muntatge d’on tothom va treure suc. L’endemà fals corporativisme en defensa dels periodistes ferits, com si la resta no tinguessin tanta importància. I dic fals, per que després vas veure i sentir històries que així t’ho feien veure. Des d’aquell director que després d’una entrevista amb un dirigent de partit li deia més o menys que “ja que peguen al nostre fotògraf, a veure si ens passes una exclusiva”, fins a aquell mitjà que ja que la feina estava feta, creia que no calia explicar res de les concentracions de periodistes.
A banda, l’atur de molts, molts, molts companys del gremi, entre ells servidora. Aixxxx Bolonya, Bolonya, Bolonya...
Per aquells que no estem acostumats a sortir a fotografiar la neu, ahir va ser un bon dia de pràctica. Agafes la càmera, trobes botes de muntanya i al carrer. Un cop fora, amb el vent en contra, la neu posant-se al visor impedint que vegis res, fent-se clapes de gel davant del filtre, dificultant l’enfoc, has de començar a buscar la imatge tot recordant els trucs que tens de la teoria. Sobreexposa una mica! Que la llum que reflexa la neu i el cel ennuvolat, enganyen al sensor. Una mica de sort en trobar alguna imatge i cinc minuts de Photoshop fan que la sortida valgui la pena (o no).
