22 de febrer de 2012: Apunt dedicat als i les alumnes de l'Institut d'Educació Secundària Lluís Vives de València que, repetint la història del pensador que dóna nom al seu centre, estan rebent els embats furients dels nous Inquisidors.
Seguim amb els 12 apunts d'homenatge pel Centenari del naixement de Pere Calders i Rossinyol, amb un record d'infantesa.
En aquell malastruc espai on les sotanes es vestien d'hipòcrita humilitat, de deures fora mida, les narracions d’en Pere van ser un cop d’aire fresc, imaginatiu, necessari, reparador, una glopada de vida en una presó escolar, fosca i resclosa, obscura i mancada de vida.
Possiblement en els orígens de la Ronda d’en Calders hi hagué l’enfonsament del Titànic, aquell transatlàntic invencible que, com l’actual Concòrdia, navegava pagat de si mateix pels mars del món.
No cal dubtar que darrere el relat hi trobem la supèrbia d’aquestes ciutats flotants, però la Ronda d’en Calders transcendeix l’ensulsiada d’un vaixell de luxe per reproduir i narrar la futilitat d’un món, el nostre, que s’entesta en arrapar-se a ell mateix quan tot es perboca.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
