|
02b. Cor ovalat Cavaller del temps, altra vegada. Ai, però si tant'alegria Bella Dun Eidin celest, Els darrers apunts del cap de setmana. El dia que va començar a les 7 del matí de dissabte i va acabar a les 8 del vespre de diumenge. Això sí, només està consignada la part escocesa de la cosa. Fou el dia de Murrayfield... enlluernador! Apuro les darreres lliures del viatge en una connexio patillera d'aeroport. Es tard. massa tard. Estic cansat, massa cansat. I escric sense apunts, sense notes, sense accents, sense els apunts que guardo al Tablet per una millor ocasio. Malgrat tot, faig el que se: escriure. Seguim amb el diabòlic tablet. Lletra tal com surt, com si treballés en una d'aquelles primeres impremtes que van donar tants maldecaps. Oi més quan els salts de paràgraf fan malifetes i tot queda pengim-penjam. Però bé, com ahir et deia, en tornar a casa, ja hi posarem ordre i concert. T'atreveixes amb la font? Ja, a casona, miro de posar-hi accents i arranjar-lo un xic. A veure si no perd la frescor de l'escriptura automàtica Dilluns deia que dimecres no escriuria per mirar de deixar la setmana lliure per aquesta ciutat on soc ara. I avui ha estat un dia força complert. Com no m'agraden les introduccions i estic escrivint amb un tablet d'aquests en què has d'anar colpejant la pantalla, a risc d'errar-la, us deixo ja amb la lectura dels meus apunts de la jornada. Ja, a casona, miro de posar-hi accents i arranjar-lo un xic. A veure si no perd la frescor de l'escriptura automàtica  Després d'un càlid vespre de fogerons, xeremíes, flabiols i tamborils, comença l'aventura escocesa de l'autor d'aquest bloc. Tres dies a la capital del país del card amb la voluntat de conéixer gent, de sentir l'aroma dels seus aventurers escriptors i, sobretot, viure un d'aquells clàssics del rugbi que qualsevol persona hauria de viure un cop a la vida, sinó més: La Calcutta Cup.  Ara que ja som convençuts que, de crisi, res de res i que tot ha estat fruit de la cobdícia d'un grapat de trilers, que ens han venut gat per llebre, em poleixo els meus diners amb un d'aquells sortejos que espero m'omplin d'un plaer sideral. Tenia 12 anys i la mirada innocent d'un nen quan em vaig perdre entre la torzida a les Rambles a ritme de samba.
Tenia 12 anys i molt per viure, però em vaig enamorar d'uns cabells, d'una barba, d'una mirada sincera i lluitadora. Tenia 12 anys i avui, la seva mort m'ha fet tornar enrera i m'ha arrencat llàgrimes i un bocí de cor:  Ahir es va acabar una nova edició del Tour de França, i dijous farà 20 anys de la primera gran victòria d'en Miguelón als Camps Elisis de París. Ambdues efemèrides, podrien servir com a excusa per recuperar la memòria d’uns fets que em va tocar viure a l’Avenida de la Castellana. Avui és diumenge 19 de maig de 1991, tinc vint-i-un anys i, amb un somriure als llavis, acabo de saltar de la furgoneta que, bogeries nostres, hem engegat aquest matí ben d’hora per tal d’arribar a Madrid amb el temps just per veure arribar al noi de Balenyà enfundat de groc. Obro els ulls a vol d'ocell i veig els guerrers, allà, ben menuts, preparant-se per la batalla. Sóc a la grada pobre i, al meu costat, un gitanet de Perpinyà porta un barret d'arlequí, sang i or, cascavells en dansa. Els ulls clars i la pell bruna contrasta amb la blancor de la rossa que seu al meu davant o, al jaio, que un xic enllà, obra un esvoranc de plaer en la seva immensa barba blanca. No n'hi ha per menys, l'Estadi dels Jocs Populars del 36, la llar de la catalana de rugbi, és ple de gom a gom de senyeres, sang i or. |
Categories
Els meus enllaços.
..
AIRE FRESC
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D''UN VAIXELL PIRATA
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE
politics&filmsÚltims 40 canvis
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
