Pel Twitter em piulen la referència a una noticia que cita un apunt que enllaça a una informació que em presenta la Generació Flux.
|
03b. Vers els municipis del Coneixement Pel Twitter em piulen la referència a una noticia que cita un apunt que enllaça a una informació que em presenta la Generació Flux. I és que, algú ja ho ha expresat, i no cal repetir-se: Benjamí Villoslada – Bitologies @3/24 - L’efecte Megaupoad Avui faig el primer experiment des del Cau amb un diàleg de piulades creuades entre un català que volta per Nova York i un altre que s'està a Barcelona. La conversa, com el títol indica, va de visions d'un món entre les dues vores de l'Atlàntic. Ens hi posem? “La ciudad (Barcelona) no vive de espaldas al mar, vive de espaldas a su gente y a sus vecinos porque no siente nada por ellos” - Javier Pérez Andújar (2011) Paseos con mi madre. Editorial Tusquets, Barcelona. - Aquell 4 de gener, jo era a Sevilla i, els edificis de Pedro Salvador, em transportaven al barri dels meus primers grisines, la primera guarde, les primeres experiències d'una vida que es va concebre als blocs de la veïna Maresma. I és que, entre Alfons el Magnànim i el Mercat del Besòs hi ha una munió de casetes i edificis, racons i raconets, que sempre he trobat entranyables i propers. Fòren el paisatge que van veure els meus ulls dalt del cotxet de nadó atent. I, el suara esmentat barri de la capital andalusa, m’ho ha fet recordar. Jo vaig tenir la sort de ser fill d’immigrants de proximitat. Immigrants d’aquells que van desplaçar-se una seixantena de quilòmetres per anar a la ciutat de les oportunitats, tot fugint d’un entorn que, per les raons que fossin, no va acceptar-los del tot. De fet, si hi penso sincerament, va ser el mateix entorn, la mateixa comarca, la que va portar el pare a Barcelona. Digueu-me sinó perquè a ciutat havia d’estar treballant en l’empresa d’un amo osonenc? En qualsevol cas, a cavall entre el Sud-oest del Besòs i Balenyà-Tona-Taradell van passar els millors anys de qualsevol vida: els de la infantesa.
Aquesta presentació piulaire m'ha fet un xic més popular del que seria d'esperar. I tot pel fet d'utilitzar un concepte que crec manllevat d'algun indret, però que no recordo ben bé d'on és: Lliureculturador. Em disposo doncs a definir-lo tal i com jo l'entenc. Com més avanço, menys m’agrada el concepte de democràcia líquida tal i com me'l proposen. Però encara em resta una etapa abans de llançar la meva opinió sobre una proposta que es fonamenta en la delegació del vot. Aquesta etapa és la que conforma aquest apunt en què, de nou amb Baumann com a mestre, tinc la intenció de parlar d'utopies i realitats, de guardaboscos, jardiners i caçadors compulsius.  Han passat quatre anys i ens han tornat a cridar a les urnes per escollir els regidors que ens representaran al Ple de l’Ajuntament de Taradell. Els 13 regidors que, a mitjans de juny, escolliran al futur Alcalde del nostre benvolgut Consistori. Com cada quatre anys, em poso el barret de politicòleg – o llicenciat en Ciències Polítiques- i em refermo en la voluntat de no fer extrapolacions de resultats a nivell nacional ni estatal. Això ja ho fan els mitjans amb abundància, demostrant un cop més la manca absoluta de pedagogia democràtica i alimentant la desencisada abstenció de la gent que cada cop es veu més lluny, fins i tot, del seu ajuntament. Jo, com cada quatre anys, m’he esperat uns dies abans de fer la meva anàlisi dels fets. I, per fer-ho, torno a dir que les eleccions municipals, són això, municipals i, si tenen una repercussió o altre en nivells superiors és en consells comarcals i diputacions provincials, els càrrecs dels quals, són escollits indirectament pel vot a les municipals. Feta aquesta necessària introducció, agafo les eines analítiques i em preparo per disseccionar les dades i plantejar els reptes dels elegits per la gent de Taradell. Abans de donar-nos el peix, ens ensenyem a pescar (una xarxa d'intercanvi que es diu comunitats.org)
Aquestes ratlles venen a tomb de les dues activitats presencials que es van produir a Barcelona i a Taradell: A Barcelona, es presentava Comunitats.org, un banc de coneixements amb una moneda de canvi temporal que, si el nas no m’està constipat, donarà molt que parlar en un futur no gaire llunyà. A Taradell, la gent de Canya que no és conya, companyia de teatre jove, imaginativa i potent realitzava una lectura musicada dels poemes que, un grapat de lletraferides del poble (la majoria de fèmines en aquest cas m’animen a utilitzar el femení), hem exposat a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. La distància entre un i altre esdeveniment: 60 quilòmetres. Per motius dimensionals, vaig haver d’anar al primer dels esdeveniments. I ara et faré cinc cèntims de l’experiència personal d’una jornada de pluja animal. 
Seguint allò de què la “vida és una immensa vall entre dues cingleres inabastables” que diu Mossèn Cruells, impagable protagonista de la millor novel·la mai escrita en llengua catalana - l’Incerta Glòria d’en Joan Sales -, la gent de MapGènia ha col·locat un dels seus productes en les xarxes socials, els mitjans de comunicació i la ment d’un tou de gent d’arreu del món que els ha descobert amb aquesta campanya. - Però què han fet? –et deus preguntar, ara. Doncs jo et responc que t’esperis, perquè primer et vull dir qui són els pares de la cosa, abans de rematar-la. |
Categories
Els meus enllaços.
..
AIRE FRESC
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D''UN VAIXELL PIRATA
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE
politics&filmsÚltims 40 canvis
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
