El disseny del CD és obra de Jordi Albinyana i de Joan E. Garcia
Ara cante per marcianes
perquè m'ho demana el cos, diu l'oracle que sóc cabra, pegue més voltes que un gos.
.../...
Doncs això mateix. 'X marcianes' és el nom del CD que Miquel Gil acaba d'acabar de publicar i que tinc entre mans i entre orelles.
'De marcians, marcianaes', comentàvem entre correus amunt i avall.
Per a mi no és un disc qualsevol. Hi ha l'espavilada Cileta que vam immortalitzar l'estiu passat en un vídeo maratonià. Però sobretot perquè Miquel hi esgarra un breu fragment d'un text meu de l'encara nonata Roba Estesa, com una excusa o inspiració d'En acabant'.
D'ací a poc començarà a circular, primer pels mecenes, i a foc seguit de mà en mà, com la Rosa de paper d'Estellés, la segona cançó del disc.
Hem de reconéixer que ahir dijous vam fer una miqueta el tararot per València darrere del Clip Inquiet i la projecció dels vídeos. El tararot i el tarambana. Però ara ja té igual: la Cileta és arribada i ja la podem compartir amb tot lo món. A gaudir-ne bona cosa.
Una ullada panoràmica a la música de transmissió oral valenciana.
"El desconeixement de la dimensió i potencialitats de la música popular valenciana, aquella creença que diu que la música tradicional valenciana són quatre cançonetes soltes va estar en la base de la decadència que va sofrir la nostra música durant bona part de segle XX. Hui aquella tendència s’ha invertit, la “word music”, el folk, la globalització permeten nous camins per a fer el trànsit de local a universal.
Aquesta conferència-concert (amb la participació de Tóbal Rentero) pretén ajudar a donar a conéixer i valorar la dimensió i potencialitats de la nostra música tradicional des d'una òptica pràctica, allunyada d'usos d'antiquari, nostàlgics o museístics. És per tant una ullada al passat, el present i el futur d'aquesta part del patrimoni cultural valencià incentivant-ne l'ús dels seus recursos".
És que he notat un descens inusual en el nombre de correus electrònics que m'arriben, siguen fem, prescindibles o interessants. Me n'arriben molts menys que fa un parell de setmanes, i tinc quimera que és que se'n queden pel camí. Vinc a dir-ho per si de cas algú que llig açò està esperant alguna resposta meua a un mail, que sàpia que és molt probable que el missatge no m'haja arribat. Torneu-ho a provar, o deixeu un comentari ací.
I per si no ho heu vist en la columna d'ací al costat, he ampliat l'oferta d'espectacles. A més de Pep Botifarra i Dani Miquel, em teniu a la vostra disposició per a programar actuacions de Miquel Gil. Poca broma!
El disseny del CD és obra de Jordi Albinyana i de Joan E. Garcia
No malpenseu.
