<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" >
<channel>
<atom:link href="http://blocs.mesvilaweb.cat/rss/2.0/bloc/753/" rel="self" type="application/rss+xml" />
<title><![CDATA[Homersea]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/753</link>
<description><![CDATA[Un text fet a Palma el 16 de juny de 2004, cent anys desprÃ©s del 'Bloomsday'.     (Biel Mesquida)]]></description>
<lastBuildDate>Fri, 10 Feb 2012 14:31:56 +0100</lastBuildDate>
<item>
<title><![CDATA[AvÃ­s]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/833</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/833</guid>
<description><![CDATA[Podeu accedir a una versi&oacute; editada del text, amb els comentaris posats per ordre cronol&ograve;gic i no pas per l'hora de l'enviament, en <a href="http://www.vilaweb.com/media/imatges/especials/homersea/index.html">aquesta p&agrave;gina</a> especial de VilaWeb.]]></description>
<pubDate>Thu, 17 Jun 2004 13:49:00 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[XVIII. Palma, aeroport de Son Sant Joan, devers les 12 h
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/819</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/819</guid>
<description><![CDATA[estic dins una felicitat cÃ lida som dues i ara serem quatre i desprÃ©s cinc o sis o set o mil i un emperÃ² em sembla que som molts que estam plegats ho veig tot des del meu mÃ³n submarÃ­ com si l'autopista de l'aeroport, l'aeroport i tota l'illa ens trobÃ ssim navegant davall aigua amb la respiraciÃ³ dels peixos de colors els colors m'enrevolten com si tot fos un arc iris que es multiplica sense treva no em surt la veu na mireia em mira com si fos un peix espasa jo la contempl com una escÃ³rpora en kwaidan serÃ  un cap roig i en fedor un verderol tot el temps ha plogut i dins el mar quan plou tot sÃ³n bimbolletes d'aire alenam a pler la histÃ²ria del cofre i de la padrina borda em sembla una cosa tan buida que no pot ser que passi de bon de veres Ã©s una histÃ²ria cruel que va succeir en un mÃ³n trist enterrat per sempre que els morts enterrin els seus morts aquÃ­ celebram la vida perdurable la memÃ²ria dels amors i de les bragues pudentes que la'm posen a tota el verrim d'en kwaidan que s'acosta amb en fedor rera els vidres de les arribades de barcelona
]]></description>
<pubDate>Thu, 17 Jun 2004 00:00:29 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[XVII. Palma, bar Le Ciel, Coll d'en Rebassa, prop de les 11 h
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/816</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/816</guid>
<description><![CDATA[tenim el temps comptat no puc contar quasi res perquÃ¨ m'he aficat de tot vaig gata d'emocions massa fortes i de sorpreses tan inesperades com definitives homersea estimat homer mestre de la memÃ²ria i de l'oralitat et cantarÃ© tota la vida totes les vides la primera llegida dels resultats era un galimaties ha durat molta d'estona no sentia res les xifres i les paraules que descrivien el meu estat eren enigmes equacions borratxos tenebres fins que no he vist la imatge de na mireia que arribava rera els vidres entelats de pluja no he aterrat no podia entendre com m'havia trobat ara em vigila i em diu que hauria de ballar enlloc d'escriure emperÃ² tenc mÃ©s escriguera que mai ella ho ha aclarit perquÃ¨ des del primer moment ha vist els signes negatius que deien que tot era positiu no hi havia mal mal no hi havia cranc ni crac ni cÃ ncer li he fet repetir moltes de vegades mentre ens morrejÃ vem com atacades d'Ã¨xtasis desprÃ©s d'un altre paper ple de nÃºmeros que estudiaven la sang ha eixit un fet inesperat absolutament estic embarassada UAU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 22:55:48 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[
XVI. Palma, bar Rodeo, 9 h en clau
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/812</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/812</guid>
<description><![CDATA[Tenc els resultats dins la bossa. Plou a bots i barrals. Quan m'han donat el sobre el pÃ nic ha entrat per tots els meus forats i m'ha paralitzat. Estava tan assustada que les llÃ grimes m'han quedat aturades dins els ulls. Crec que quasi no em bategava. Notava el cos rÃ­gid, extenuat. Devia estar mÃ©s blanca que el referit. I l'infermera em repetia les recomanacions generals. Qui em diu que no puc rompre el sobre i llegir aquest episodi de la meva histÃ²ria clÃ­nica? Estic aovarida, averiada, acollonida, aclaparada. He volgut estar tota sola i ara no tenc coratge. VÃ©nga, pometes mÃ©s bledes ho han fet. Agaf el sobre i l'obr.
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 20:55:44 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[XV. Palma, esglÃ©sia de Sant Miquel, capella de la Verge de la Salut, les 8 h tocades
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/811</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/811</guid>
<description><![CDATA[dec tenir neurones que saben arts de vudÃº qui m'havia de dir que em trobaria aquest dimecres tota xopa d'una arruixada que m'ha agafat vora la plaÃ§a de l'olivar davant la verge de la salut la va dur el rei en jaume crec que m'ho contava la tia antÃ²nia quan em duia de la maneta a resar m'agrada l'alabastre i la carona virginal em posa bÃ© m'encalanteix els baixos la xarruparia per tot el cos de pedra i de carn viva s'ha de ser amadora de les verges com jo per escriure aquestes coses emperÃ² aquesta secta catÃ²lica ha fet tant de mal durant dos mil anus que em fa feredat li podria contar a la verge de la salut els rotllos amb una mare superiora va ser el mÃ ster que m'ensenyÃ  encara m'excita em posa els pÃ¨ls drets les anÃ lisis sÃ³n al fons del formigÃ³ que tapa l'illa el missatge ha dit que arribaria a les nou na mireia em fa experimentar sensacions diferents fent les mateixes coses estic repenjada dÃ©us estic enfigada sÃ³n importants els records de les persones mortes he obert el paquetet blau hi ha tres cartes de mon pare a mumare li diu que vol que es casin que estÃ  molt content de tenir un fill que tornarÃ  a mallorca perquÃ¨ l'estima molt serÃ  guionista la borda padrina borda i haurÃ  fet fer un muntatge a una agÃ¨ncia especialitzada en crear falses paternitats estic tranquilÂ·la perquÃ¨ ja he pegat la potada al fons em crida en kwaidan vol saber els resultats vol venir vol estar al meu costat ha tancat tots els negocis bruts de quan va arribar si em diuen que Ã©s un mal mal mala sort em posarÃ© a la llista d'espera dels que necessiten un fetge nou no m'aturarÃ© quin guster l'homersea torna sonar el telÃ¨fon no tenc ni un moment per pensar escriure sense pensar Ã©s com un alliberament li he dit a na mireia que amenaÃ§a amb arribar d'un moment a l'altre he sentit el tacte de la veu de na mireia com si em transmetÃ©s una correntia energÃ¨tica de color porpra que m'arribava en onades i onades una sensaciÃ³ de deslliurament de lleugeresa de desferrar-me de la terra i submergir-me en el mar
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 20:27:22 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[XIV. Palma, portal de l'edifici del Laboratori d'AnÃ lisis BiolÃ²giques, plaÃ§a del Comtat del RossellÃ³, devers les 8 h
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/809</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/809</guid>
<description><![CDATA[aixÃ² Ã©s un cacau ni l'homersea ni el tranquimazÃ­n ni les telefonades d'en kwaidan em basten per apagar aquest desfici estic remoguda per totes bandes Ã©s com l'espera d'un condemnat a mort m'ha vengut al cap en puig antich vaig ser amiga de na margalida de felanitx la seva viuda em tornen totes les imatges que em contava de la darrera nit dels indults que no arribaven del garrot vil que el matava franco assassÃ­ assassÃ­ assassÃ­ crid fluixet pobre alÂ·lot perfumat fruit llibertari sempre m'he sentit anarquista encara no li han fet una revisiÃ³ del judici injustÃ­cia pertot la padrina borda Ã©s una franquista tota la famÃ­lia era franquista i mumare sense ser anarquista jau amb un negrot nord-americÃ  que la deixa prenyada bufff esper aquÃ­ baix perquÃ¨ aixÃ­ veurÃ© quan arribi el missatger de l'aeroport millor que pugi
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 19:59:33 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[XIII. Palma, hostal Terminus, 7 h i grosses busques
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/808</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/808</guid>
<description><![CDATA[sort que ara al laboratori d'anÃ lisis biolÃ²giques he trobat una alÂ·lota condreta estic feta una figa flor una poma confitada aquestes anÃ lisis si no arriben avui em produiran un cobriment de cor i de cervell i d'ovaris crec que el mal del fetge em pega als ovaris perquÃ¨ el costat dret no em deixa viure tot em fa mal l'alÂ·lota m'ha dit que era molt estrany que les anÃ lisis encara no haguessin arribat emperÃ² els han dit que fa mal temps a barcelona i que potser l'aviÃ³ ha partit amb retard tambÃ© hi ha la possibilitat que no arribi li he amollat m'ha mirat com si fos una histÃ¨rica pobreta no no estic histÃ¨rica estic megahistÃ¨rica bufff m'ha demant si volia esperar dins una saleta li he dit que m'estimava mÃ©s fer una volta al rei en jaume I el conqueridor encara que aquest ajuntamement del pp ha destrossat la plaÃ§a i el parc de les estacions Ã©s un altre desastre just sortir he telefonat a na mireia m'ha dit que volia venir per  estar amb mi l'he renyada perquÃ¨ no em respecta com si kwaidan i ella s'haguessin posat d'acord ens conviden a una festa a la casa d'uns okupes devora el bar le ciel del coll d'en rebassa m'ha dit que no obrÃ­s el sobre de les anÃ lisis fins que no estÃ ssim plegades no em pot entendre ja ho sÃ© emperÃ² amb aquestes coses em tem molt mÃ©s em sent mÃ©s entotsolada que mai i si anÃ s a ca la padrina borda i obrÃ­s el sobre davant els seus morros sÃ³n idees ben enfollides que em produeix aquest totum revolutum on em trob telefon al laboratori la infermera em diu que l'aviÃ³ ja ha sortit de barcelona emperÃ² que quasi millor que hi vagi demÃ  de matÃ­ per assegurar comenÃ§ a cridar com una orada estic tancadora la infermera em diu que em telefonarÃ  al mÃ²bil tot d'una que sÃ piga alguna cosa prenc un altre tranquimazÃ­n telefon a en kwaidan no em constesta la pantera negra m'ataca de bell nou
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 19:19:11 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[XII. Palma, aparcament de les avingudes, 7 h
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/806</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/806</guid>
<description><![CDATA[bufff el dia s'ha tapat i ara fa una aigua de clauet i jo sense ni un paraigua sort que tenc el plasticot verd moc que arrossega pel portaequipatges escric a tota quines ganes d'amollar tot aixÃ² que duc dedins nomÃ©s em mancava el cofret de judes acab d'aparcar a les avingudes m'ha pegat un atac de curiositat quÃ¨ putes em pot enviar una dona que no ha volgut saber res de mi en trenta anys i busques la carta Ã©s una bomba ja devia tenir falta de sang al cervell quan la va escriure perquÃ¨ aquesta calÂ·ligrafia anglesa tremolosa Ã©s de monja no falla si no fos que estic pallÃ  amb aquest mal de fetge aniria fins aquest casal de la barriada de la seu germÃ  de tots els casals de tots els botifarres pujaria a la planta noble travessaria aquells salonots plens de quadres foscos i cadires de frare i entraria dins la cambra on a l'alcova agonitza aquella serpota desfressada amb pells de xoteta i li diria el nom del porc el nom d'una mare sense entranyes el nom d'una senyora Ã via que fa coses que no tenen nom basta tot dins el cofre semblava empaquetat per un artesÃ  japonÃ¨s o xinÃ¨s quina virgueria de paquetets i paquetingos els sobres eren de paper de gasa el primer que he obert m'ha regirat la tÃ­pica foto de mumare dels anys 68 del segle passat amb vaquers de campana i una camiseta hippy de flors estampades amb un marine negrata que li passava de dos pams el marine Ã©s aquest pare que mumare em va dir que havia mort tenc el seu mateix tall de cara i tambÃ© m'hi assembl amb l'altura haver de descobrir aixÃ² bobby levy nomia bobby levy o sia que de cop i volta som xuetona mira per on sempre m'he fet amb xuetes Ã©s que ho he de tenir tot borda negra camionera xuetona i quÃ¨ mÃ©s he obert un paquet son plaguetes de mumare quan anava al sagrat cor ecs basta partesc cap a les anÃ lisis agafarÃ© un paquetet color de cel per si he d'esperar punt final
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 18:57:33 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[XI. Palma, citroÃ«n aparcat devora la Rambla, 6 h 12 m
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/805</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/805</guid>
<description><![CDATA[ Li Shimin (599-649). He trobat aquesta frase dins un sobre que m'ha deixat na Mireia amb un T'ESTIM amb lletres de colors majÃºscules i un petit retrat meu. Estic dins el nostre vell cotxe. Els plÃ tans de Rambla tenen les fulles d'un verd fosc. Mir les floristes com preparen rams de gladiols, de roses, de llevamans, d'orquÃ­dies, de clavells i de margalides. Com m'agrada dir el nom de les flors mentre les veig. Era un joc que practicava amb la tia AntÃ²nia. Duc la carta de la padrina com un altre punyal d'aquella Verge de la capelleta de la tia AntÃ²nia. Ja m'ho va dir, ella:  Ara ha arribat l'hora. Massa tard. Kwaidan: Els jardins de Costa i Llobera de MontjuÃ¯c al capaltard de primavera, els cactus comencen a obrir les seves flors de nit, la lluentor del sol s'enfonsa dins el mar, les rialles de Kwaidan i meves mesclades per l'aire. Em sent com si tenguÃ©s la pell tatuada de cicatrius. La padrina borda em vol veure al seu llit cobricelat de mort com en un colobrot televisiu de l'hora de la sesta. QuÃ¨ mÃ©s vull? Em subratlla que serÃ© una de les seves hereves amb els mateixos drets que els altres nÃ©ts. Encara es pensa que es pot comprar un trast en el Cel. Tot aixÃ² de la padrina borda em fa oi. El seu cofre estÃ  tancat dins la maleta del cotxe. No l'obrirÃ© avui. O el podria retornar sense obrir. Pas por pel resultat de les anÃ lisis. Suu i em pega el pantaix. Em prendrÃ© un altre tranquimazÃ­n. Em don coratge amb aquesta Homersea, aquest blog on puc contar tot quan vull amb la llibertat mÃ©s absoluta. Tenc una plorera forta. Veig com una florista acaba de fer una corona de mort de clavells amb una banda que diu: No t'oblidarem.
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 18:16:40 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[X. Palma, porta del Mirador de la Seu de Mallorca, 5 h
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/802</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/802</guid>
<description><![CDATA[Ara, que a una mala fi de novelÂ·les catalanes i d'altres idiomes els protagonistes cerquen, guerracivilment, desesperadament, tÃ²picament, son pare o sa mare, m'ha tocat estar de moda. Jo, que ni li vaig demanar en vida a mumare qui era mon pare i per quÃ¨ no tenÃ­em famÃ­lia com les altres nines, ara, perquÃ¨ aquesta que se suposa que Ã©s la meva senyora Ã via es mor, he de rebre un paquet amb tots els papers i fotos i cartes i diaris i intimitats i porcades que ella i el seu home, els avis, ha! ha! ha!, havien robat a mumare. En Kwaidan ha telefonat en el pitjor moment. Quan na Mireia i jo navegÃ vem  l'aperitiu de les ostres, les cloÃ¯sses i els peus de cabrit mentre ens barallÃ vem com dues moixes de gener. Hauria pogut pintar les escenes del matÃ­ a l'estudi de na Mireia. Arriben les nimfes: tres models que posen per ella. Fa un quadre mitolÃ²gic de Calipso i les seves putones. Aquella frase de la telefonada que he transcrit en l'Homersea migdiera, amb un silenci meu per enmig, era tota una forma de dir-me que em retratava quan les tenia allÃ  davant amb els parrussos encesos davall teles de gases. La pantera negra atacava amb una orgia de sang. Un orgasme de sentiments era allÃ²: pel telÃ¨fon Kwaidan em contava una visita als Jardins Costa i Llobera de MontjuÃ¯c on ens rosegÃ rem, fregÃ rem i fonguÃ©rem les Ã nimes del cos. Com cans afamegats, com tocats per un desig infernal. Com si ens tirÃ ssim per un abÃ­s amb la mort dins l'aire. Com si ens n'anÃ ssim. Feia dos anys i mig. Tal dia com avui. I jo no recordava el temps, nomÃ©s els fets. Kwaidan ho enregistrava tot. Devia ser la cultura polonesa que practica la memÃ²ria fins fer museus dins el cervell. Na Mireia s'acabava les copinyes com si fos una sirena: era una sirena que em cantava vou-verivous voluptuosos. I dins aquella estereofonia d'amor em sentia ferida per un mal mal. Com si la sentÃ¨ncia dels resultats clÃ­nics fos aquella padrina borda que m'intentava clavar una identitat que no m'importava gens. Que em feia tota enigma. Bufff! L'Homersea, una plagueta de viatges, fa mÃ©s fÃ cil l'espera. AixÃ² ho veig clar. Com aquesta claror carabassa que converteix la badia en un gelat d'albercoc. No som aquÃ­ ni pel port, ni per la Riba, ni pel castell de Bellver, ni pel Terreno, ni per Porto Pi, ni pels molls plens de transatlÃ ntics, ni pel cap Enderrocat, ni pel de cala Figuera. NomÃ©s som aquÃ­ per la ratlla de l'horitzÃ³ on es junten mar, cel i terra. Si mir l'horitzÃ³ molt de temps, s'ompl aquest buit on sembl la que caic sempre seguit, i retrob la sensaciÃ³ de viure. Bufff! Ã‰s molt mal de fer poder contar com m'he sentit quan, en tornar del bany on he anat a prendre un altre tranquimazÃ­n, m'he trobat amb na Mireia que acabava de desempaquetar el mort de Correus. S'ha posat a riure com una nina malcriada i m'ha dit amb un somriure obert:  L'he morrejada tan violentament que uns anglesos que hi havia just darrera nostre pegaven un xiscles de lloca. Han duit l'arrÃ²s negre. Hem deixat el cofre de fusta vermellosa damunt una cadira. He obert el sobre. Les lletres m'han marejat. Na Mireia menjava amb gana, jo m'he posat a menjar de cap de dent. Ã‰s ovariut aixÃ² que em passa. Una dona que s'anomena padrina meva --senyora Ã via, pitjor encara perquÃ¨ vol dir botifarroneria fina-- m'ofereix els fruits d'un expoli maternal mentre sembla que em vol als peus del llit on fa el bategot. Vertaderament, la tia AntÃ²nia deia que no necessitava veure telenovelÂ·les perquÃ¨ ja les se sabia totes. SÃ­, li deia a na Mireia amb una riallota: <A ca nostra sempre ens hem fet el cine en casa.ÂÂ> Just em faltava conÃ¨ixer un immigrant polonÃ¨s quadrat i d'ulls color de cel per decidir que aquell era "My man".  Na Mireia protestava entre les bocinades suculentes d'aquell arrÃ²s brut d'ombres i de tintes xineses. , li he demanat amb els canons retallats. I ha begut un glop d'Ã nima negra, aquest vi felanitxer divÃ­, contestant-me:  No puc entendre com duc aquesta gatera de vi i emocions i encara puc teclejar aquesta Homersea. Teclejar, em conform amb aixÃ². I saber que dins aquest garbuix de frases hi ha alguna cosa del que crec ser, d'aquesta calidoscÃ²pica identitat buida i per aixÃ² mateix d'una fragilitat absoluta. Ã‰s com quan som a l'escenari. Tenc molt clar que no em puc emocionar quan cant Les feuilles mortes. Tot el contrari. He de cercar els mecanismes de tots el meu cos i Ã nima per fer que els escoltadors s'emocionin. Quina feina mÃ©s reputa! I si amoll una llÃ grima ha de ser en el moment exacte perquÃ¨ la seva lluentor cegui l'escoltador un instant i desencadeni una secreciÃ³ de les glÃ ndules lacrimals, un estremiment per la panxa i un calfred a l'espinada.
Bufff! ]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 17:23:11 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[IX. Palma, restaurant Can Eduardo, 3 h 10 m
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/798</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/798</guid>
<description><![CDATA[Escric d'amat. Escric d'amada. Escrit d'amagat. Suu com una porcella que duen a l'escorxador. Ã‰s com si la suor em brollÃ s dels forats negres: dels ulls, del cul, dels oronells del nas, de la pantafena, dels ulls, dels ullals, de les ungles, de les urpes, de la bocota mamadora, manadora, madona. M'he de controlar. D'un moment a l'altre arribarÃ  na Mireia. Estic en fals, en frÃ gil, en esbucament. Quin guster poder dir tot allÃ² que em passa per la punta dels dits. Els dits desdits podria ser el tÃ­tol d'una canÃ§Ã³ que escriurÃ© quan em llegui. Quan m'operin del transplantament de fetge. Quan estigui moridora o salvadora. Quin guster haver posat el savi poeta Homer com a guia del meu desvarieig. El veig vell, cec i sense eixopluc. Els cans li lladren pel carrer i ell canta els seus poemes d'herois i de dÃ©us, d'amor i de retorns a la pÃ tria, de guerres d'amor, per un poc de pa i aigua. PerÃ² els botiguers el prenen per una estÃ tua per a guiris. I el denuncien a la policia municipal. Quina merda de ciutat cÃ­nica! Ciutat de mal, ciutat de Mal lorca. Separes una lletra i caus dins l'abisme. Tenc una girada de ventre: Veig na Mireia des d'una finestra de Can Eduardo com s'acosta enrevoltada de port, de Seu, d'Almudaina, de palmeres, de Llotja, de norais, de barques i de sal iodada per totes parts. Veig com s'acosta feta una una Lo-li-ta. Ve dels peus d'aquesta escultura de Ramon Llull negra com una bubota, com jo mateixa. Arriba vorera de les barques de bou i els iots de luxe, amb la Catedral d'or que sura damunt els seus cabells amollats de nimfa pÃ lÂ·lida, vorejant el bar Pesquer. El Palau de l'Almudaina i l'Ã ngel del capcurucull fan que no vulgui mirar la bandera d'una altra i alta ocupaciÃ³. No sÃ© quÃ¨ m'he tornat. Jo que era cremadora de sÃ­mbols i esbucadora de llocs comuns! Na Mireia s'acosta vertiginosament cap a la meva pixa: un forat negre d'una negra xucladora. Per quÃ¨ s'ha perdut la paraula pixa per designar el meu sexe? O no pixen les dones pel forat? Bufff! Estic xopa, a punt de Mireia en boca, en punt.
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 15:10:00 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[VIII. Palma, Jardins de Joan Alcover, 2 h 45 m
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/796</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/796</guid>
<description><![CDATA[QuÃ¨ m'ha passat abans de la telefonada? Res, he anat del laboratori cap al carrer de Sant Miquel, he baixat cap a la costa de la Pols amb aquelles botigues fosques i subterrÃ nies de mobles i discos i cadafets que em fan tanta de gola, he travessat cap a la Sala Astoria, on vaig veure <i>Dublinesos</i> sentint-me la neu que tocava la fesomia d'Angelica Huston, que estÃ  totalment abandonada, i he seguit fins al Grand Hotel on hi viuen encara les veus de tants de morts. Per darrere Sant Nicolau (he vist la pedra on es va asseure la Beata Catalina ThomÃ s i m'he sentit molt identificada amb ella) he arribat davant aquests dos edificis que m'escarrufen un poc: Correus i la DelegaciÃ³ del Govern central. Sort que a Correus han tapat l'aligota franquista amb un calaix amb el logotip. He baixat les escales que duen a aquest soterrani (mir la claror com es difumina en unes ombres d'aigua que fa l'ambre de les bombetes antigues i el blanc explotat dels neons), que sempre em recorda una llista de correus d'un paÃ­s tropical tot entapissat d'apartats color plom i un taulell on dÃ³nes un paper, mostres un carnet i t'entreguen alguna cosa. Quan el senyor m'ha mostrat el paquet em pensava que s'havia equivocat. L'hi he fet mirar de bell nou. No, no estava errat. Aquella capsa de dos pams d'ampla i un pam d'alta era per a mi. Li he donat les grÃ cies i m'he assegut en un banc del fons de la sala. Des d'aquÃ­ escric. Astorada. Com si l'univers s'haguÃ©s obert damunt el meu cap i m'haguÃ©s caigut el passat de viu en viu. El remitent del paquet Ã©s la meva senyora Ã via donya Felipa, a la qual nomÃ©s vaig veure un parell de vegades quan era petita. El senyor avi va dir que aquella nina negra no era de la famÃ­lia. Que ell no havia tengut cap filla que infantÃ s carn negra. Mare i filla no sÃ³n nostres! AixÃ² ho amollava i, sobretot, ho xisclava mumare delirant al PsquiÃ tric. Vaig saber la meva vida dins el deliri. I ara, quÃ¨ hi deu haver dedins? Per quÃ¨ m'envia aixÃ²? Tenc la sensaciÃ³ que el paquet Ã©s una bomba de rellotgeria que fa tic-tac, tic-tec, tic-tic, tic-toc, tic-tuc, i pot explotar d'un moment a l'altre. I farÃ© ull i estarÃ© llesta. Estic llesta.
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 14:42:00 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[VII. Palma, Central de Correus, 2h 17 m
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/793</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/793</guid>
<description><![CDATA[ He transcrit aquesta conversa perquÃ¨ Ã©s d'una senzillesa plena de complicitats que em fa aterrar en aquest mÃ³n. Necessit aire. Me'n vaig als jardins de Joan Alcover. (ContinuarÃ©.)
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 14:17:00 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[VI. Palma, plaÃ§a del Comtat del RossellÃ³, Laboratori d'anÃ lisis biolÃ²giques, 1 h 30 m
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/788</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/788</guid>
<description><![CDATA[Estic encesa de rÃ bia. M'he sentit tractada com un drap brut. Visca la delicadesa dels miserables! Visca la conxorxa dels necis! Si en el super em passÃ s amb el personal la meitat de la meitat del que ho ha fet amb mi aquesta infermera (crec que no deu tenir ni el tÃ­tol, segur que tÃ© feina perquÃ¨ es colga amb algun analista), ja m'haurien tret a coces. Quan m'ha belat amb una veu irritant i xiscladora que l'anÃ litica no estaria avui dematÃ­, per poc em convertesc en pÃ¨l roja i li arrabÃ s tota la cabellera rossa de pot que li tapava mitja cara. Feia deu minuts que discutÃ­em i encara no sabia quines eren les intencions sÃ diques d'aquella berganta. He demanat que avisÃ s el seu cap. Ella s'hi negava perÃ² escandalitzada amb la meva miula no li ha quedat altre remei que anar a cercar algÃº. Aquell senyor gran, un poc calbet i d'aspecte afable m'ha fet passar a un despatx, m'ha fet seure, m'ha donat un tassÃ³ d'aigua i m'ha demanat disculpes. Ha mirat a l'ordinador les meves dades i m'ha dit que amb quasi tota seguretat em podrien donar els resultats avui. EmperÃ² (quan he sentit l'emperÃ² tot tornava a tremolar) hi ha una part de l'analÃ­tica que ha d'arribar de Barcelona i per aixÃ² no podia assegurar res. Si volia podria esperar fins a les dues. PerquÃ¨ si a les dues no havia arribat hauria de tornar devers les set tocades, que Ã©s quan arriba l'altre correu. He dit que ja que hi era esperaria. He demanat que calculassin millor l'hora de les entregues dels resultats. PerquÃ¨ que et diguin que tens el fetge fet patÃ© no Ã©s una notÃ­cia bona d'emprendre. M'ha dit que tenia un sentit de l'humor estupendo i m'ha donat tota la raÃ³. , m'ha dit mentre m'obria la porta d'una saleta amb uns mobles de disseny incomodÃ­ssims i una taula de vidre transparent amb un ram de roses color xampany. Les roses i la vista sobre l'antic teatre Balear m'han reconfortat. Al Balear hi anava a les tÃ­teres les festes de Nadal, primer amb mumare i desprÃ©s amb la tia AntÃ²nia, una vella dida de mumare amb la qual vaig viure tota la meva adolescÃ¨ncia devora el mercat de Santa Catalina. Les tÃ­teres, el circ, els trapezistes, els lleons, els pallassos, els ilÂ·lusionistes, els llums fulgurants i la mÃºsica excitant, tot se m'ha fet present de cop i m'ha deixat pensativa i somiadora una bona estona. El record d'un dia que em vaig amollar de la mÃ  de mumare, em vaig perdre entre la gentada i em trobaren plorant devora les gÃ bies dels tigres quan ja tancaven el teatre, sempre m'ha regirat. Bufff! Telefon a Mireia. No em contesta. Torn insistir. Res. Mir el sony ericsson com si fos una eina inÃºtil. Mentida, grÃ cies a aquest mobilet puc fer navegar Homersea pels oceans de la Xarxa.QuÃ¨ mÃ©s vull? Em posarÃ© tranquilÂ·la perquÃ¨ segur que fins avui horabaixa res de res. AnirÃ© a correus a veure qui m'envia aquest certificat. El teatre Balear convertit en bingo em fa sentir una punxada de malenconia. Com tota Mallorca que Ã©s destruÃ¯da amb diÃ¼rnitat i caralta. Com el catalÃ  que fa ull. Xisssst! Que es faci enfora la pantera negra negra! Just em mancaria una depressiÃ³. El blog, Homersea, em dÃ³na forces. Endavant les lletres!
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 13:30:00 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[V. Palma, Ca s'Andritxol o CafÃ© LÃ­rico, 11 h 20 m
]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/784</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/784</guid>
<description><![CDATA[Crec que el LÃ­ric Ã©s l'Ãºnic bar possible, l'Ãºnic que existeix en el mÃ³n per protegir-me i agombolar-me. Des de la meva taula, amb aquest marbre que em dÃ³na una sensaciÃ³ de frescor en un dia enningulat i estrany, domÃ­n totes les situacions, estic dins la cabina de la direcciÃ³, faig que qualsevol cosa passi com jo voldria: els meus desitjos poden ser assaciats. AixÃ² deuen ser els efluvis benefactors del blog (i la mica de tranquimazÃ­n). La meva plagueta de bitÃ cola em distreu. A la clÃ­nica, a mumare, els metges sempre li deien:  Era com una befa. Si les coses no haguessin anat d'aquella manera me l'hauria enduita a viatjar. Els viatges sÃ­ que distreuen i et fan oblidar el mal de viure, el buit al cor que no s'atura d'atacar quan menys ho esperes i desprÃ©s el pantaix, l'ofec fort i la mascareta. A ella la record dins aquella habitaciÃ³ cutre amb un Crist damunt el llit de beneficÃ¨ncia i jo sense poder fer res, sense poder rescatar-la d'aquell fondal en quÃ¨ s'havia estavellat i agonitzava. Agonitzar Ã©s un dir, perquÃ¨ els metges sempre deien que se'n sabia molt poc, de la seva malaltia, i que amb tota la quÃ­mica que li donaven podria ser la mateixa d'abans. , afegien, quan jo insistia pesadament demanant i demanant. PerÃ² els ulls de mumare, esbatanats, no enganyaven: eren d'aquells que ja han vist i conegut la fesomia de la mort. I quan em demanava que resÃ s jo li contestava que era atea, com ella quan va ser jove. Arruix! Deu ser l'analÃ­tica de la biÃ²psia el que em fa escriure tot aixÃ². Ah! I la mala informaciÃ³ de Mireia sobre la meva puta histÃ²ria. Puta histÃ²ria Ã©s un bon tÃ­tol per a un blog d'ara. No, no! Homersea Ã©s el meu camÃ­. No hi ha por. Na Mireia s'aixeca, em troba a l'ordinador i comenÃ§a a insultar-me com si duguÃ©s una cinta de casset enverinada a les cordes vocals. Devia ser ja un dels bons efectes del blog que no li he contestat com abans, ni l'he interrompuda, ni hem cridat com dues cusses ferotges. PerquÃ¨ si ella Ã©s bona jo tambÃ© som bona quan m'hi pos. M'he fet la semimÃ rtir i amb una veu suau i fonda, com quan cant  en la versiÃ³ de Nat King Cole, que no sabia de quin enfonyall em sortia, li he recordat que en Kwaidan Ã©s a Barcelona. Que si no ho recorda passeja bastant de mal rotllo amb una negrata mallorquina que nom Catalina perquÃ¨ desprÃ©s d'un any i mig de viure junts, la negrata dependenta que vol ser cantant, s'ha penjat d'una pintora jovenÃ§ana barcelonina que nom Mireia. I comparteixen vides, cossos, peles i el fill de nou anys d'en Kwaidan, en Fedor, des de fa deu mesos. AllÃ² l'ha encesa. Estava mossegadora, devoradora, menjadora. EmperÃ² jo dissimulava i feia com si no passÃ s gust de veure aquella cara tan blanca estremida per la rÃ bia, la mirada penetrant blavosa amb l'ull esquerre que li fuig cap a defora, sobretot en situacions tenses, la lleugera pelussa damunt el llavi superior, aquells braÃ§os llargs i magres que mou com si fes un encanteri; era com si no em temÃ©s de la gran bellesa d'un cos que m'omplia de fortors sobtades: em feia l'enfadada. I la deixava esplaiar-se dins aquells murs seus plens de teles comenÃ§ades que es mesclaven amb un fotimer de fotos aferrades i borratxades, amb pinzells secs dins pots de pintura mig plens devoraÂ  pintures esqueixades i papers arrugats amb dibuixos, un lloc on un retrat d'un fresc de Piero della Francesca estava al costat d'una foto de Katharine Hepburn o uns versos de Rimbaud. DesprÃ©s, en un silenci llarg, acabava la frase que escrivia. Apagava l'ibook. El tancava i li demanava amb la meva veu mÃ©s d'esclava:  Quan estÃ vem assegudes dins aquella cuina menjador del nostre Ã tic, el capcurucull d'un d'aquests horribles edificis que hi ha al costat de la FundaciÃ³ Pilar i Joan MirÃ³, que tenen una vista salvatge sobre tota la mar de la badia de Palma, amb l'estudi fet de Sert a dues passes (des del taller de na Mireia es dominava tot l'espai MirÃ³ i ella deia que quan es trobava dins el caos s'entretenia mirant-lo i aquell territori d'un mestre que adorava li suggeria imatges)Â  i Can Saridakis (o Palacio de Marivent en pijo, casal de poble mallorquÃ­ estibat d'okupas de sang blava), na Mireia m'ha donat l'avÃ­s de correus urgent d'ahir vespre. He d'anar a recollir un certificat a nom meu. Mentida, als meus dos noms Catalina Felipa. AixÃ² ha estat el motiu de la brega final. Li he dit que no passava res. Hi havia molta de gent que em coneixia pels dos noms. PerÃ² crec que ha endevinat que era una mentida. Com tambÃ© era mentida que no em trobÃ s atacada de nervis per mor del resultat de la biÃ²psia. Li he repetit amb veu de dominadora caparruda que aniria a les dotze i mitja a recollir-lo tota sola. I s'ha posat a plorar. M'hi he llanÃ§at al coll, l'he mossegada amb llengua i fins que no ha esclafit de rialles no he estat bona. DesprÃ©s li he dit que havia de partir. Buffff! Com m'enrotll amb aquest blog. El variat tenia un saborino de puta mare: m'entusiasma el cap i pota de vedella, el fetge de porc, els ronyons de be amb aquell gustest de pixum que et deixen. M'acab la canya. I ja sÃ³n les dotze i mitja tocades. Pag i cap a la plaÃ§a del Comtat del RossellÃ³! No anirÃ© a cercar el certificat fins que tengui el resultat de la biÃ²psia. Bufff! Tenc una porada.
]]></description>
<pubDate>Wed, 16 Jun 2004 11:20:00 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
</channel>
</rss>
