Ignasi Guardans

Nova etapa

ignasiguardans — 2009-04-13T12:51:49+01:00

Expliquen els mitjans de comunicació que he rebut, i acceptat, una proposta de gran confiança i responsabilitat, per dirigir la política cinematogràfica i audiovisual a les ordres de la flamant Ministra de Cultura. Suposo que si ho expliquen tants mitjans, ha de ser veritat!

Visita de l’amic americà

ignasiguardans — 2009-03-30T10:48:08+01:00

Aquesta setmana que marca la transició entre el març i l’abril de 2009 podria ser una d’aquelles que facin història. El president Obama creuarà l’Atlàntic, i amb pocs dies de diferència veurem com arriba l’hora de la veritat en dos dels temes més importants que afecten al món en aquest moment: la situació econòmica, i els grans reptes per a la pau i la seguretat.

El cosí canadenc

ignasiguardans — 2009-03-05T11:53:27+01:00

Fa unes hores he aterrat a l’aeroport d’Ottawa, envoltat de gel i neu però amb les pistes en perfecte estat. Aquests si que en saben, d’això del fred. He creuat la ciutat deixant a la dreta l’espectacle de veure a tota una pila de gent, grans i petits, patinant sobre el riu. Fa una certa impressió, però és també una estampa molt bonica, de les que guardaré a la retina en tornar del viatge.

La catalana inquisició

ignasiguardans — 2009-02-26T17:59:23+01:00

Hi ha vegades en que un arriba a entendre molt bé com és possible que aquest país nostre, fa poc més de 70 anys, va ser capaç d’arribar a una guerra civil dins de l’altra guerra civil que tenia tot l’Estat. Ja sé que això pot sonar molt fort. I aplicat al present és, segur, una exageració: ho admeto ja des d’ara. Però en llegir o escoltar el que alguns nacionalistes catalans són capaços de dir o d’escriure d’altres conciutadans amb els que discrepen, jo no puc menys que recordar la història de la Catalunya del segle XX.

Dels Grans Llacs al Penedès

ignasiguardans — 2009-02-24T17:58:30+01:00

En uns pocs dies he participat en dues activitats radicalment diferents que són d’aquelles que no es gaire sabut que puguin formar part, també, de l’agenda d’un parlamentari europeu.

Coses que no es veuen (i que importen)

ignasiguardans — 2009-01-28T19:30:39+01:00

Jo ja sé que des de fa uns dies em trobo en aquella situació de les pel•lícules americanes, en que li diuen al detingut allò de “tot el que vostè digui pot ser utilitzat en contra seva”. Si callo, alguns potser diran que ja no treballo. I si parlo o escric, alguns diran... qui sap què (no els hi faré jo la feina!).

Mirant al final

ignasiguardans — 2009-01-26T11:25:19+01:00

He començat a escriure aquest bloc un munt de vegades. I sempre l’he deixat sense acabar, per esborrar-lo després. El que em sortia era uns cops massa personal. Altres, eren afirmacions de caràcter polític, no gaire diferents de les que ja he tingut la ocasió de fer a diferents mitjans i que ja no té cap sentit reiterar.

Votar o estimar al país

ignasiguardans — 2008-12-19T10:47:41+01:00

Diuen que una vegada, el President Tarradellas va tranquil•litzar a alguns col•laboradors que, esverats, el van venir a informar que hi havia prevista una manifestació, potser la primera, davant del Palau de la Generalitat. “Una institució contra la que no es manifesta ningú vol dir que no pinta res”, els va dir el President.

Amb ganes de seguir treballant

ignasiguardans — 2008-12-04T11:29:27+01:00

Tinc amics que em pregunten que perquè fa dies que no escric. I l'única resposta que tinc és: no sé per on començar! Perquè el fet és que s'han creuat en el temps dos moments de la vida ben especials, ben diferents, i tots dos prou importants com per haver merescut una important repercussió als mitjans.

4-N: Endevina qui ve a sopar aquest vespre

ignasiguardans — 2008-10-27T10:18:24+01:00

Volo cap a Guatemala a una reunió amb diputats del PARLACEN, una assemblea de parlamentaris d’Amèrica Central, en la que hem de tractar de l’Acord d’Associació d’aquest conjunt de països amb la UE. Un Acord que els hauria de beneficiar, però en el que legítimament defensen els seus interessos.

Francesc Galmés, o el respecte a les institucions

ignasiguardans — 2008-10-20T16:26:30+01:00

Ja fa uns dies que alguns diaris publiquen entrevistes amb un personatge anònim per a la immensa majoria, amb motiu de la seva merescuda jubilació: Francesc Galmés. Un home que des de la discreció i una professionalitat exemplar ha dirigit durant molts i molts anys el protocol de l’Ajuntament de Barcelona, després d’haver-ho fet per al President Tarradellas.

El mal de l'amor

ignasiguardans — 2008-10-14T16:50:14+01:00

Fa un parell de dies volava cap a Brussel•les a primera hora del matí. Mig adormit com de costum, anava descobrint amb el meu iPod les cançons d'un CD tot just comprat i gravat, quan de repent, sorprès, vaig reiniciar una cançó, i vaig mirar la pantalleta il•luminada. Sí, allò sonava en català. I sí, el títol d'aquella cançó preciosa i desconcertant era "Mal de l'amor". Desconcertant en termes de fusió musical, i desconcertant perquè el que estava escoltant era a una cantant nascuda a Jerusalem fa 33 anys.

Pirates

ignasiguardans — 2008-09-16T10:58:35+01:00

Una enquesta molt recent feta entre prop de cinc mil espectadors de cinema per encàrrec de l’empresa CINESA diu que un 61% dels enquestats descarrega pel·lícules per internet. Un 85,5 reconeix que ha vist al menys una pel·lícula pirata. Entre les raons per fer-ho, evidentment la majoria ho justifica en que és gratis. I un 75%, de totes les edats, considera que la pirateria no és cap tipus de delicte.

Ni ganivets ni líquids: almenys una norma més clara

ignasiguardans — 2008-09-02T12:03:54+01:00

Aquest passat diumenge, passades les 9.30 del matí, vaig penjar el telèfon després d’una entrevista més sobre seguretat als aeroports. Un cop més, el periodista, tan amable com absolutament ignorant dels antecedents d’aquest assumpte, anava reduint tota la qüestió al ja famós assumpte de les sabates. I un cop més, malgrat una certa afonia i una mica de son, vaig intentar explicar als seus oients que aquí no està en joc el dret a no ensenyar els mitjons o les mitges, sinó el dret a ser tractats com a ciutadans en tota circumstància. També dins d’un aeroport.

Primer avió cap a Brussel·les

ignasiguardans — 2008-08-26T12:58:30+01:00

Ja s'han acabat les vacances. Primer avió a Brussel•les després d'unes setmanes de pau i calma. Uns dies de muntanya entre passejos i bicicleta, seguits d'altres de sal i mar, entre bons amics, bon menjar i algun gintònic ben relaxat.