Totxanes, totxos i maons

Avui i El Punt: som un dos per cent.

jotajotai — 2010-03-16T14:09:03+01:00

Em truca una persona relacionada amb els nivells directius d'aquest grup de premsa una mica estranyot que s'ha format entre El Punt i l'Avui després que el primer diari absorbís el segon.

La persona en qüestió (el nom, càrrec, rang i sexe de la qual mantindré en l'anonimat), sabedora de la meva llarga relació com a col·laborador de l'Avui em pregunta què em sembla el nou tombant de les dues capçaleres després de la fusió. (n'hi ha més)

Enric Barbat, un veterà al peu del canó.

jotajotai — 2010-03-15T06:31:11+01:00

Ara fa quatre anys em va arribar la notícia que Enric Barbat, un dels membres fundadors dels Setze Jutges, tornava a editar un disc després de quasi un quart de segle de silenci.

Un cop aconseguit (no és fàcil comprar segons quins discos catalans) em va faltar temps per escoltar-lo amb atenció i, de resultes de tot plegat, vaig escriure una sèrie de quatre apunts en la que explicava l'admiració que des de sempre he sentit per Barbat.

Una "batalleta" en quatre capítols -vegeu-ne aquí el primer- que em consta que va interessar... (n'hi ha més)

Una mica més sobre el pop i el ie-ié català.

jotajotai — 2010-03-13T09:00:10+01:00

Llegeixo el que Jordi Riba ens explica a la seva secció musical de la revista El Temps del 16 de febrer a propòsit de la renaixença del ie-ié català. Més concretament Riba diu: "Un retorn a la grandesa que queda certificat amb dos discos antològics, "Pop ie-ié català" (Picap) i "Pop a la catalana" (Vadim) que revelen amb tota la magnitud l'existència d'aquesta cultura pop seixantera..."

L'article, a més a més, porta com a il·lustració la portada d'aquest darrer disc, la mateixa que encapçala l'apunt d'avui.

(n'hi ha més)

Dictionnaire Larousse.

jotajotai — 2010-03-11T07:19:46+01:00

joie
nom féminin
(latin populaire gaudia, pluriel de gaudium)

■ Sentiment de plaisir, de bonheur intense, caractérisé par sa plénitude et sa durée limitée, et éprouvé par quelqu'un dont une aspiration, un désir est satisfait ou en voie de l'être : Ressentir une grande joie. Être fou de joie.

■ Ce qui provoque chez quelqu'un un sentiment de vif bonheur ou de vif plaisir : C'était une joie de les regarder.

(continue...)

Això tu, carallot. I tu més, malxinat (delícies pre-electorals).

jotajotai — 2010-03-10T08:06:00+01:00

Confesso que em sentia dividit.

Una part de mi s'aferrava a la creença que la nostra classe política, tot i els esforços que fa per dissimular-ho, era conscient que existeixen uns límits marcats principalment pel sentit del ridícul i la misèria intel·lectual.

L'altra part, en canvi, em deia que no. Que vivim temps pre-electorals -és a dir, que tot s'hi val- i que què m'hi jugava a que no trigaríem gaire a sentir en boca d'algun polític en el poder referències al fet que el temporal de neu del 2001 va agafar l'aleshores Conseller en Cap Artur Mas festejant en una discoteca de la costa.

Enmig d'aquest maremàgnum de dubtes interns, però, em semblava que sabríem ser seriosos i que el debat no baixaria a aquests nivells...

(n'hi ha més)

La nevada en titulars.

jotajotai — 2010-03-09T15:45:39+01:00

Curiós i instructiu exercici, avui, el de comparar els titulars de portada relatius a les nevades d'ahir dels cinc principals diaris de casa nostra:

* L'Avui titula amb un inequívoc "Neu i col·lapse" a quasi tota l'amplada.

* El Punt, com no podia ser altrament en dos mitjans que ara són (ehem, ehem...) germans en cos i ànima, titula en la mateixa línia de l'Avui i a tota amplada del paper: "Neu i caos".

* La Vanguardia tira per la banda poca-solta i opta per un titular poc afortunat: "Nevada olímpica".

(n'hi ha més)

Petites, involuntàries injustícies...

jotajotai — 2010-03-08T06:59:13+01:00

Després del lògic trasbals que va significar la defunció del pare ara ens toca afrontar la trista ressaca del desmuntatge del seu pis. És a dir, irrompre per tots els racons d'una intimitat que s'ha anat generant a través de quasi seixanta anys viscuts al costat de la mare més tres anys de vida en solitari.

Desmuntar armaris, separar la roba, obrir carpetes, seleccionar fotografies, revisar documents, despenjar quadres, triar llibres i discos, conservar escrits, aprofitar algun moble... un munt inacabable de tasques que cal fer sense gaires demores -per una banda perquè hem de deixar el pis abans de tres mesos, per l'altra perquè una feina tan penosa com més aviat l'enllestim, millor- i que sort tinc una vegada més de mon germà i el seu sentit pràctic perquè confesso que aquesta situació em deixa molt aclaparat. (n'hi ha més)

Balada del passeig de Colom.

jotajotai — 2010-03-06T07:45:41+01:00

Finalment, gràcies a la gran perseverança de mon germà que no ha parat fins que no ha obtingut còpia dels papers de l'ingrés del pare al Clínic, hem pogut reconstruir el trajecte a peu -la seva darrera passejada- que va fer aquella tarda del diumenge 18 d'octubre (vegeu aquí) entre casa seva -a la plaça de Goya- i el punt del passeig de Colom on va trobar-se malament i el va recollir l'ambulància. (n'hi ha més)

Un SÍ ben gran al primer disc de Bikimel (i també un NO).

jotajotai — 2010-03-04T06:39:58+01:00

Aquests dies estic escoltant una senyora d'allò més interessant i recomanable. Va nèixer a Bellaterra fa 33 anys, viu a Sabadell, es diu Vicky de Clascà, es fa dir Bikimel, va quedar finalista del concurs Sona 9 fa dos anys (la mateixa edició que els Manel si no em falla la memòria), acaba de publicar el seu primer disc i, fora de la música, es dedica professionalment al noble ofici de dissenyadora.

El debut discogràfic de Bikimel es titula "stat Jònic" i aplega una dotzena de cançons que circulen per un ventall d'estils que va del soul al pop i del rock a la balada servides per una veu summament personal que t'enganxa a la primera audició. (n'hi ha més)

No deu ser fàcil de fer, la portada d'un diari... (amb música de Calexico i F. Breut).

jotajotai — 2010-03-02T14:49:42+01:00

Mentre el diari de paper tingui carta d'existència sempre serà un dilema pels seus redactors decidir què dimonis es destaca en la portada, aquest espai sempre delicat i conflictiu que té com a missió cridar l'atenció del possible lector tot anunciant de manera esquemàtica, però al més seductora possible (i coherent amb l'ideari del mitjà), les meravelles que trobarà en les pàgines interiors.

Són, m'imagino, uns centímetres quadrats força cars, els de la portada i, per tant, la seva utilització hauria d'estar molt ben meditada i dosificada.

Ve a tomb tot aquest preàmbul perquè veig que en la portada de l'AVUI d'avui es dedica un espai força considerable -amb fotografia inclosa- al senyor Jordi Montull, implicat en l'espoli del Palau de la Música. (n'hi ha més)

Sobre la futura fira d'art a Barcelona: un prec a l'Ajuntament i a la Generalitat.

jotajotai — 2010-03-01T06:35:37+01:00

Els diaris del dissabte -almenys els tres que compro els caps de setmana- coincidien a parlar de la possibilitat, força sòlida pel que sembla, que en un futur proper la ciutat de Barcelona aculli una fira internacional dedicada a l'art contemporani.

Pel que he entès, darrere de la iniciativa hi ha una bona part del col·lectiu de galeries d'art del país, la Fira de Barcelona... (n'hi ha més)

Les 10 totxanes més visitades de febrer (amb repicó).

jotajotai — 2010-02-28T07:28:01+01:00

Dels vint-i tres apunts que he escrit durant el mes de febreer que avui s'acaba els 10 més visitats han estat:

* 1) Nadal al Tanatori. (vegeu-lo aquí)

* 2) Gent sàvia, els palindromistes... (vegeu-lo aquí)

* 3) Comprar l'Avui i El Punt. (vegeu-lo aquí)

(n'hi ha més)

Les avançades de Sant Medir.

jotajotai — 2010-02-27T06:30:21+01:00

Són com les orenetes: missatgeres avançades d'una primavera que, a estones, ja gosa treure el nas. Cada any se les comença a veure per aquesta època. Pels volts de Sant Medir. Per això jo ja fa temps que els he posat un nom: les avançades de Sant Medir.

Al principi la seva presència és fugaç, cosa que no vol dir que passi desapercebuda. Ben al contrari. Tenim els ulls massa acostumats als colors foscos dels vestits de l'hivern. Bufandes fins a la punta del nas, abrics llargs, jerseis de llana, botes altes, pantalons...

I de cop i volta, un bon dia esclata just davant nostre l'espurna inesperada d'una samarreta groga de màniga curta, d'un minivestit verd poma o del primer melic que ens fa l'ullet tot proclamant als quatre vents que s'apropa el temps de germinar i florir. (n'hi ha més)

Vampirs entre nosaltres.

jotajotai — 2010-02-25T23:21:11+01:00

No és que vulgui apuntar-me a allò del "Si tu no vas, ellos vuelven", invent del senyor José Zaragoza i els seus (que quin uns, aquests també) però, francament, quan ahir vaig veure la fotografia que il·lustra aquest apunt en la qual es pot veure la senyora Soraya Saez de Santamaria i el senyor Cristòbal Montoro, gent notòria del PP, durant el ple de les Corts dedicat a la crisi econòmica em van venir al cap... (n'hi ha més)

Després d'una tanda d'anuncis a TV3.

jotajotai — 2010-02-24T22:04:02+01:00

Quarts de 10. A punt ja per desparar la taula del sopar i desfilar cap al llit.

Acabem d'empassar-nos la tirallonga d'anuncis que separen el final del TN Vespre i l'espai del temps. Xampús, Kalgonits, caldos de gallina, Cillit Bangs, Actimels, compreses per a "chicas ye-yé", pasta per aguantar dentadures postisses..

I com qui no diu res, el comentari de l'A. senzill i contundent: (n'hi ha més)