De manera cíclica, i especialment després que Jordi Pujol abandonés la primera línia política l'any 2004, s'ha debatut, més mediàticament que no pas en el sí de Convergència i Unió, quin havia de ser el seu lideratge principal. A pocs mesos del tercer assalt d'Artur Mas a la Presidència de la Generalitat, la portaveu d'UDC ha manifestat que els democratacristians no renuncien in aeternum al lideratge de la Federació nacionalista, després de comprometre el seu total suport a Artur Mas en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

El Govern municipal de Barcelona fa aigües per tot arreu. L'any 2010 no podia portar més males notícies a un alcalde, un PSC-PSOE barceloní i un govern bipartit que treballen sota la pressió de la hipòtesi d'una derrota electoral el maig de 2011. Els nervis provoquen errades i la icona d'un PSC-PSOE invencible es desmorona enquesta rera enquesta.

En uns moments en els que els governs de l'estat i de la Generalitat estan groguis i en estat de xoc, demostrant la seva incompetència i frivolitat alhora de prendre mesures per combatre la terrible crisi econòmica que ens situa en recessió des de fa set trimestres, apareixen ciutadans que ofereixen receptes carregades de sentit comú per paliar la situació actual i iniciar la tan ansiada recuperació. Dubto però que el PSOE i el Tripartit en prenguin nota. Els primers perquè han perdut el nord i els segons perquè primer s'haurien de posar d'acord els tres socis de govern, missió gaire bé impossible.

Aquest migdia CiU ha celebrat l'acte de proclamació pública d'Artur Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquesta tardor. El pavelló esportiu de la Vall d'Hebron de Barcelona ha quedat petit davant els milers de persones vingudes d'arreu del país. Sens dubte, haurà estat un acte per recordar. Ha estat un acte lluït i ben dissenyat, però el que és més important en termes polítics, hem pogut escoltar un missatge il.lusionant basat en la reivindicació dels valors del catalanisme; aquells valors que van situar Catalunya al capdavant de la modernitat i del progrés.

José Luis Rodríguez Zapatero acaba de passar pel calvari del Fòrum Mundial de Davos. Ha quedat ben retratat i en evidència davant de l'èlit econòmica mundial. Els resultats econòmics de la seva gestió i la del govern espanyol ens han col.locat, de la mà de Grècia, a la cua de la Unió Europea i prop del col.lapse. Les alarmes del vaixell espanyol han començat a sonar i el passatge, tots nosaltres, constatem que el capità i la tripulació ens porten de dret cap als esculls.

Fa dies que volia fer el meu petit homentage a la periodista Montse Martí, que dia rera dia ens ha radiat "El Diari de Richter", des del programa "El Món" de RAC1, sota el mestratge de Jordi Basté. Avui ha estat la última crònica del drama que ha colpejat Haití. Simplement, moltes gràcies i felicitats per haver-nos informat i haver-nos fet emocionar, des de la distància.

El Govern espanyol de ZP va aprovar l'any 2006, sent José Montilla ministre d'Indústria, la implantació d'un magatzem temporal centralitzat on hauran d'anar a parar els residus nuclears generats a tot l'estat espanyol. Estem davant d'una problemàtica d'alt voltatge i d'alta sensibilitat política i ciutadana. El Govern espanyol, com ja ens té acostumats, ha gestionat el tema amb la seva habitual incompetència. La guerra contra el cementiri nuclear ha començat i amenaça amb emportar-se per davant alcaldes, governs municipals, direccions locals i autonòmiques dels partits polítics implicats i fins i tot podria provocar la voladura del Tripartit, si Esquerra i IC-V fan allò que la poca dignitat que els queda els hauria d'obligar a fer.

Aquest matí CiU ha presentat la seva nova imatge, nous espots, nova melodia i la nova xarxa social www.cativistes.cat

Els analistes polítics i experts en marqueting ja han fet les primeres valoracions, gaire bé totes positives. Més enllà de la nova estètica, la utilització massiva de les noves tecnologies, i les fonts de les que s'ha begut, de clara inspiració Obama, la nova etapa que s'obra a Convergència i a CiU està clarament orientada a posar al dia el "pal de paller", el punt de trobada del catalanisme que ha caracteritzat CiU aquests darrers trenta anys. CiU vol continuar sent el punt central, la confluència del catalanisme, la casa Gran, el gran espai de progrés que vol comptar amb tothom que cregui que ens en podem sortir, que som capaços de deixar enrera un experiment, el del Tripartit, que ha resultat ser un fiasco.

CiU està il.lusionada en tornar a començar. Estem davant d'una nova etapa per la qual no serveixen ni les receptes de fa trenta anys ni les fòrmules ruïnoses del Tripartit. El Tripartit 1.0 va representar l'alternança política, de la mà del lideratge tranversal del President Maragall. El Tripartit 2.0 ha estat el més gran dels fracassos. Ara, per sortir de la crisi, per tenir un govern fort i dels millors, per gestionar els anhels de llibertat que traspuen les consultes populars a centenars de municipis, per defensar amb intel.ligència, fortalesa i contundència els interessos de Catalunya a Madrid, ens cal un equip humà i una marca solvents. Convergència i Unió està a punt. Començar il.lusiona.

Amb la mala notícia de la renúncia de l'equip d'Alfons López Tena a dirigir l'equip de Girona Decideix, que havia d'organitzar la consulta popular per la independència a la capital gironina el 25 d'abril, aquest matí s'ha donat el tret de sortida de Barcelona Decideix, la "franquicia" barcelonina del moviment cívic que ha impulsat fins avui 166 consultes.

El conseller Josep Huguet, el mateix que va arribar a obsequiar amb mostres de ressentiment i d'ofuscació, un ram de roses al seu successor a la conselleria quan el President Maragall va fer fóra els republicans del primer Tripartit, i que ostenta el rècord de cessaments i dimissions d'alts càrrecs del seu Departament, va evidenciar ahir la debilitat i l'aïllament de l'alcalde Jordi Hereu, al temps que s'erigia en portaveu oficiós del Govern de la Generalitat respecte la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2022.

En el meu apunt del passat 29 de març, i amb motiu de l'actuació d'alguns mossos d'esquadra en el conflicte provocat per les reaccions dels estudiants anti Pla de Bolonya, ja vaig demanar la dimissió del conseller Saura. Una petició que va ser demanada per diferents forces polítiques, ciutadans i mitjans de comunicació. Avui, gaire bé 10 mesos més tard, el clamor per la dimissió o cessament del conseller d'IC-V, és general i encara més sonor i inapelable.

Aquest matí hem votat gaire bé per unanimitat Artur Mas com a candidat de Convergència i de CiU a la Presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. Davant del Monestir de Sant Benet de Bages, al cor de Catalunya, i en un indret amb més de mil anys d'història. El sentiment més compartit entre els que hem tingut l'oportunitat de ser-hi ha estat el de l'emoció i el de la convicció en les pròpies forces. José Montilla va donar el tret de sortida de la campanya electoral en el seu discurs de Nadal per la Televisió de Catalunya, fent electoralisme aprofitant-se dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat. La rèplica de la bona gent de Convergència i de CiU ha arribat avui, en un acte formal i protocol.lari, però carregat de simbolisme i de sentiment.

Jordi Hereu i el PSC-PSOE barceloní han donat el tret de sortida a la campanya electoral de les eleccions municipals del maig de 2011. Una llarga cursa de 17 mesos davant de la que el socialisme barceloní i català no "repararan en gastos", especialment si són a costa dels contribuents, que som els que vam pagar la festa de l'acte de presentació de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern de 2022.

La imatge que els presidents José Montilla i José Luis Rodríguez estan projectant aquests últims dies a Catalunya el primer, i a Espanya i al món el segon, ens fa sentir un gran desconsol i una vergonya aliena difícilment suportable. Montilla demana unitat al poble català davant la Sentència del TC sobre l'Estatut i ningú sap perquè la demana i com la gestionarà quan arribi el moment de la veritat. I davant del temporal de neu i fred que afecta mig país, José Montilla ha estat incapaç de posar-se les katiuskes i fer veure que està al capdavant dels dispositius d'emergència. I el paper de ZP a Espanya, Europa i el món, arran de la presidència de torn de la Unió Europea? Els seus efectes no poden ser més devastadors pels interessos generals. Dos presidents, els dos socialistes, que arrosseguen pel fang el que queda del miratge de la dècada prodigiosa i que trituren les minses expectatives de recuperació que podrien tenir lloc durant el transcurs del 2010.

Poques paraules i conceptes polítics han provocat tantes tesis periodístiques, càlculs electorals i hipòtesis polítiques com la famosa sociovergència. El pànic del PSC-PSOE a perdre el seu poder polític i institucional els propers mesos i els interessos d'alguns sectors empresarials, amanits amb alguns posicionaments polítics de destacats representants de l'stablishment i la incertesa davant de les conseqüències de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, són factors que fan cotitzar a l'alça la sociovergència.