Les formules per començar el dia ben despert i amb energia per plantar cara a tot el que ens arribi són molt individuals. Hi ha qui prefereix fer uns minuts de gimnàstica, d'altres prenen un complexe vitamínic i fins i tot alguns asseguren que uns ous ferrats i un cafè ben fort són imprescindibles.
Un sistema infal·lible, encara que un xic masoquista, és escoltar uns deu minuts al senyor Federico Jiménez Losantos, per exemple a les set del matí. Només deu minuts, que tampoc el cos està fet per suportar massa temps la tirallonga de despropòsits, insults i mentides que dia si dia també el popular periodista deixa anar contra Catalunya.
Després d'escoltar al senyor Jiménez Losantos, ja estarem una mica vacunats per rebre sense massa alteració les bajanades sobre Catalunya i els catalans que molts personatges i mitjans de comunicació de fora ( i també alguns d'aquí) deixaran anar la resta del dia.
Els deu minutets dedicats al senyor Jiménez Losantos ens poden permetre saber per on ens atacaran tots el que per enveja, malicia o ignorància volen una Catalunya despersonalitzada, amb mala memòria històrica i submisa a la voluntat dels altres.
La fallida de Spanair demostra fins a quin punt els fets van demostrant la tàctica dita del "salami" (un tall fi darrere l'altre) per aconseguir que Catalunya se'n vagi a fer punyetes.
En les actuals circumstàncies econòmiques es fins i tot explicable que la Generalitat no pugui injectar més diner public a una companyia privada que sense l'entrada de capital de Qatar Airlines es quedava sense futur rendible.
Tot i que és un greu problema pels treballadors de l'empresa, pels passatgers amb bitllets pagats i per l'il·lusió d'alguns de tenir una companyia aèria catalana, crec que les coses van més enllà, i l'estroncada privatització de l'aeroport del Prat n'és un bon exemple.
Catalunya no disposa de les infraestructures que corresponen al seu potencial industrial i econòmic per manca clara d'interès de l'estat central, mani qui mani, que no és cosa de Zapatero sinó que ve de molt més lluny.
Ni corredor mediterrani, ni bones connexions ferroviàries amb Europa, ni carreteres adequades de caràcter gratuït com en altres Autonomies, ni, ni, ni...
Ahir a la nit, a Manresa, es va celebrar un acte de presentació de "Manresa per la Independència", clamant per la consecució d'un estat propi. Sembla factible poder fer el setembre del 2014 un referèndum sobre la independència si a l'entusiasme de Manresa hi ajuntem el d'altres ciutats que ja han fet o preveuen fer actes similars. El moment és favorable per parlar d'aquestes coses i no s'ha de desaprofitar.
Les activitats sospitosament il·legals d'un membre de la família reial espanyola ha tornat a disparar la polèmica "monarquia versus república" que apareix i desapareix cada dos per tres.
Catalunya tolera passivament la monarquia espanyola, encara que cada vegada menys, degut a una manca de moviments continuats i efectius que portin a un sistema polític diferent a l'actual (la independència per a alguns, o el federalisme republicà amb Espanya per els més conformistes).
Em sembla evident que la monarquia espanyola ha sofert els darrers anys un desprestigi que s'ha produït en gran part per culpa dels mateixos membres reials, i també per la maduresa que algunes noves generacions demostren davant una institució imposada i de principis propers a la il·legalitat (impunitat jurídica del rei, preferència del baró per la continuïtat del sistema, etc.).
Malgrat els esforços per sobreviure com a institució, dubto molt que el segon marit de la senyora Letizia Ortíz arribi a ser el rei que retorni prestigi a la monarquia, encara que no li manca vocació de gerro de flors.
Catalunya ha de decidir si vol continuar acceptant fer part d'una Espanya monàrquica, o fer el camí independent que cada vegada més ciutadans desitgen. Tots els polítics que van proposar solucions autònomes per Catalunya durant la darrera campanya de les eleccions catalanes, han de tornar a fer propostes concretes ara. No és justificable el silenci de Carreteros, Laportas i molts d'altres.
Tornar a callar i desaprofitar totes les ocasions per donar a la població de Catalunya la possibilitat de decidir el seu futur és un despropòsit històric imperdonable.
L'any passat us vaig escriure una carta oberta que, malgrat totes les il·lusions que la van generar, no ha tingut ni de bon tros la resposta que jo esperava de vosaltres.
Recordaré el text complert:
"Benvolguts senyors
Quan tenia sis anys vaig descobrir que els regals que cada any em trobava al balcó de casa els compraven els meus pares i no vosaltres. Més tard vaig saber que l'únic evangeli que parla de vosaltres no diu res de Reis sinó de mags, ni diu que éreu tres, ni us dóna cap nom, de manera que molt aviat vaig decidir que no sou res més que un invent.
De totes maneres, sou un invent que genera il·lusions a grans i a petits i per aquest motiu podem celebrar la vostra diada sense complexos. Els altres Reis, els que si existeixen, els que regnen en alguns països, no il·lusionen a ningú i només serveixen per omplir pàgines de revistes tan prescindibles com ells.
De manera que seguiré la tradició i us demanaré que porteu als qui ens governen una bona porció d'idees per resoldre la difícil situació general. Com ja sabeu, el nou govern de Catalunya acaba de començar a actuar i el panorama es presenta difícil. Tots els mals, però, s'han de començar a guarir amb una baixada de l'atur. Si l'atur es redueix és que més gent troba feina, es fabriquen més productes i es poden vendre, i la gent i el govern reben més ingressos i la roda del consum torna a girar, i produeix més treball i gira i gira...
Senyors Reis, com que sembla que sou mags, feu que tots, govern i oposició, trobin el camí per rebaixar l'atur. Si ens feu aquest favor, prometo començar a creure en vosaltres i l'any vinent us escriuré fins i tot una carta d'agraïment, monàrquica i no republicana. No ens desil·lusioneu."
Em sap molt greu, però no us puc escriure la carta d'agraïment i segueixo sense creure en vosaltres. Encara que tinc el pressentiment que si les coses no han millorat és més per culpa de nosaltres que vostra.
Estic disposat a fer un acte d'humilitat i de paciència i esperaré un any més. Segur que ens donareu un cop de ma.
botonier |
dissabte, 31 de desembre de 2011 | 10:23h
Quan l'any acaba, és un costum molt arrelat fer balanç del passat i fer pronòstics pel futur. Temes per discutir no en manquen i entre els favorits trobem la crisi econòmica, la crisi de govern i la manca de idees que puguin tranquil·litzar als ciutadans corrents, que són els que tenen més paperetes en el sorteig de les retallades, reduccions i sacrificis.
Acabaré l'any del blog amb un parell de citacions que tothom podrà deduir a quines persones, institucions o fets van dedicades.
"Prefereixo els brètols als imbècils. El brètols, almenys, de tant en tant descansen" (Alexandre Dumas, fill)
"La democràcia no és res més que la substitució d'alguns corruptes per molts incompetents" ( Georges B. Shaw)
"Quan era petit m'ensenyaren que tothom pot arribar a ser President. Ara començo a creure'm-ho" (Clarence Darrow)
"Jo pensava que la política era la segona professió més vella. Ara veig que s'assembla molt a la primera" (Ronald Reagan)
"De les moltes maneres d'arribar al desastre, el joc és la mes rapida; les dones, la més agradable; consultar els economistes, la més segura " ( Georges Pompidou)
botonier |
dimarts, 27 de desembre de 2011 | 09:23h
Un diari digital informa que demà, dia 28 de desembre, la "Casa Real" ha convocat a la premsa, segurament per donar detalls sobre la distribució que el Rei fa dels més de 8 milions d'euros que rep dels pressupostos de l'Estat.
Escollir el dia dels Sant Innocents per explicar les despeses reials és segurament obra d'un republicà camuflat entre els assessors del Rei. Dels 365 dies de l'any, han anat a escollir la data que permetrà que la noticia surti al costat d'altres com que el monument a Colom de Barcelona serà desmuntat i girat perquè el dit de l'almirall assenyali finalment cap a Amèrica, o que a la Plaça Catalunya es muntarà un "càmping" permanent, amb serveis de dutxa i vàters, per permetre que les manifestacions regulars tinguin millors condicions higièniques. Una innocentada al costat d'altres.
El iot que el Rei va rebre de regal d'uns empresaris essencialment mallorquins, va ser batejat amb el nom de "Fortuna". Res d'estrany: el rei va regalar el iot al Patrimonio Nacional, que és el que es fa càrrec de les despeses de personal i material que el iot produeix, total per navegar-hi un parell d'hores cada estiu. Es una bona manera de "fer fortuna".
Els anys en els que la salut li va permetre, el rei navegava sovint com a patró d'un iot propietat del seu amic Cusí. El iot es diu "Bribón". Felicitats als assessors d'imatge de la casa reial.
botonier |
dijous, 15 de desembre de 2011 | 09:00h
Fa quinze dies vaig escriure un comentari sobre la monarquia en el que deia que el partit amb una R callava i no treballava per una República. El comentari no va agradar a alguns lectors, que es van fer us del dret de queixar-se.
Ahir, el lider dels independentistes catalans al Congrés de Madrid va ser rebut, protocolariament, pel Rei d'Espanya. Alfred Bosch va comunicar al Rei, verbalment i per escrit, que la seva formació seguirà treballant perquè Catalunya s'independitzi de l'Estat espanyol.
Certa premsa espanyola ja ha començat a fer conyeta sobre Catalunya, l'Alfred Bosch i la independència, de manera que els que sempre ataquen Catalunya i als catalans ja tenen un argument addicional per seguir amb la seva posició.
Segurament que l'actitud de l'Alfred Bosch i de ERC no tingui immediatament cap conseqüència positiva en el camí vers la independència. De totes maneres és una actitud coherent amb els seus principis, i amb la "R" de ERC.
Crec que val la pena dir-ho perquè si escric quan certes coses no m'agraden, no tinc cap inconvenient en fer-ho també quan un gest em sembla positiu.
botonier |
divendres, 9 de desembre de 2011 | 09:04h
Un lector del meu blog, Pep de Badalona, va publicar un comentari al meu escrit "El burro alemany" i em va tractar d'imbècil.
Escriu el Pep: "Jo tinc un nombre determinat de vacances durant l'any i les distribueixo com em rota previ avís a la meva empresa", i acaba argumentant que "els ponts no són vacances addicionals".
El Pep de Badalona, que em va tractar d'imbècil, es va precipitar perquè ni va llegir bé el meu escrit en forma de conte, ni tampoc va llegir els diaris on tant els sindicats UGT com CCOO i la CEOE, va explicar que estaven disposats a negociar la reducció dels "ponts". Sembla ser que cada dia perdut per un "pont" pot tenir un cost de fins un 0,45% del PIB.
Que el Pep de Badalona, que em va tractar d'imbècil, faci el que li rota amb els seus dies de vacances ho ha d'agrair a la seva empresa. De fet, i no és res nou, tantes festes i tants "ponts" són una pèrdua econòmica pel país i tots, els que fan el que els rota i els imbècils com jo, han de recapacitar si prefereixen l'interès personal o l'interès comú.
botonier |
dissabte, 3 de desembre de 2011 | 09:22h
Acte I
Siegfried M. es va despertar el dilluns, com cada matí, a dos quarts de set. Vivia a cinc minuts de la parada de l'autobús i amb 25 minuts de trajecte arribava pràcticament davant l'entrada de la fàbrica on era oficial mecànic per començar el seu treball puntualment a tres quarts de vuit.
Abans de pujar a l'autobús anava al distribuïdor d'un diari gratuït i amb la lectura del seu exemplar, el rutinari trajecte se li feia més curt i menys avorrit.
A la tercera pàgina del diari va llegir una curta noticia sobre Espanya que tractava del costum de fer "ponts" i de la setmana magnifica que per molts espanyols podia significar tenir dos dies addicionals de festa i ajuntar-hi algun d'altre de laborable per "lligar la salsa" (la noticia ho deia exactament així, naturalment en alemany) i arribar en el millor dels casos a fer festa complerta de dilluns a divendres.
Siegfried M. va fer una mena de gemec, va tancar un moment els ulls, i després es va afanyar a llegir les pàgines esportives, abans d'arribar a la seva parada.
Acte II
Al vespre, desprès de sopar amb la dona i els fills, com cada dia, i de ajudar-los una mica a fer els deures per l'escola, Siegfried M. va engegar la televisió per mirar les noticies del primer canal.
Com era habitual els darrers temps, l'economia europea, la senyora Merkel, els deutes de certs països, la inestabilitat de l'euro i la solidaritat entre els estat comunitaris van omplir la meitat del temps del telediari.
Siegfried M. va recordar la noticia que a primera hora del matí havia llegit i va tornar a fer un gemec, aquesta vegada més fort que el de l'autobús, i fins i tot va deixar anar un renec que, per sort, els seus fill no van sentir.
Acte III
Siegfried M. no va dormir massa bé sinó més aviat inquiet. I va fins i tot somiar amb un burret que tibava d'un carro. I a dalt del carro hi anaven algunes persones que parlaven una idioma que ell no coneixia, i que reien i bevien vi negre i el burret tenia una cara trista, com la seva quan es va mirra al mirall del lavabo abans d'anar al llit.
botonier |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 09:11h
Si un treballador diu que està malalt, plega una setmana de la feina i l'enxampen a l'estranger gaudint de la vida, segurament li caurà un expedient i es trobarà al carrer per enganyar a l'empresa.
El Rei d'Espanya va fer anular tots els actes institucionals entre el dies 3 i 15 de Novembre, per tal de recuperar-se de les molèsties de la seva darrera intervenció quirúrgica, tal com va explicar la seva Casa. En realitat va anar de visita a un emirat àrab i el cap de setmana va assistir al premi de Formula 1 a Abu Dhabi. Bona manera de deixar la feina per recuperar-se.
L'impunitat sembla ser un privilegi inherent a la família reial espanyola, almenys fins ara. Tothom viu com li sembla, el seu treball més dificil és el de inaugurar un parell d'exposicions al mes i de rebre unes quantes persones en audiència... i prou. El cost de tot aquest circ es molt alt ja que al pressupost de la casa Reial s'ha d'afegir tot el que l'Estat paga de residencies, seguretat, iot etc...
No sembla que l'hereu de tot això, el segon marit de la senyora Leticia Ortíz, tingui la necessària popularitat per donar continuïtat a l'institució, i els que han arribat a fer part de la família reial entrant per la porta del dormitori, tampoc sembla que ajudin a justificar tanta inutilitat.
De totes maneres, no sembla que ningú estigui disposat a plantejar de manera seriosa un canvi de règim. Ni a Catalunya, on un partit amb una R de "republicà" al seu nom calla i no parla de treballar per una República de manera que tàcitament recolzen la monarquia.
El idealistes diuen que una votació podria permetre un canvi en la Constitució espanyola. Els realistes diuen que l'únic camí es el de la independència de Catalunya, i que al Rei el gaudeixin de Madrid estant.
"Tot depèn de nosaltres. Tot depèn, sobretot, de vosaltres: els joves!" (Pere Quart)
