Després de l'ensulsiada provocada per la TV3 sobre el Montseny, aniré penjant impressions de sortides montsenyenques amb les fotos corresponents:
En deixondir-se el dia, quan el sol passa la rella a l’estol de nuvolades esmorteïdes d’un matí que es vol resplendent, iniciem la davallada planera que, des de Collformic, ara una giragonsa, ara l’altra, ens anirà duent cap als peus de la generosa Església de Sant Cristòfol de la Castanya, on, amorosament, els seus estadants ens deixen entrar a prostar-nos davant els sants que serenament ens acullen al clos, i nosaltres, enjogassats, fem cap al cim del campanar, on, com infants acabats d’estrenar, donem batallades que faran que es desperti la vida, la de la muntanya i la nostra. Les batallades ressonen al més pregon del cor de la muntanya. I la vista ens mena a l’enllà d’enllà, i aquí a prop del camí , on els primers bolets ens saluden, i les flors boscanes, en un esclat de roig encès, ens va engarlandant el camí. I ara un pas, ara l’altra, fem drecera cap a l’Esglesiola de Sant Martí, on el sant ens espera ennegrit, dins la capella més antiga de la muntanya. Apali , a gaudir-lo! Podeu veure les fotos clicant aquí.
Foto: posta de sol al mar de Sinera la diada de Nadal.
Avui una contalla mallorquina. Contalla on es vol ridiculitzar uns personatges curts de gambals. Com que el sol sempre ens ve de cara, posarem un plet al sol per tal que se'l condemni a respectar les persones i el sol piqui sempre d'esquena i no de cara. Solució d'un misser espavilat... en lloc de sortir de matinada i anar cap a ciutat de Mallorca i el sol ens doni a la cara, sortirem de capvespre i el sol ens donarà a l'esquena. I així, no guanyarem el plet, però pactarem amb la naturalesa i aquesta, que és molt sabia, ens donarà la raó i assumpte tancat, arxivat i... minutat.... Mireu com ho pelaven !. Podeu escoltar la contalla:
Òndia! Ni fet exprés podien fer tan malament la presentació del Montseny. El lloc més emblemàtic de Catalunya. On sorgeix la nostra història, on hi ha el llegendari més profund. On el cràpula Serrallonga eixí de mare. On Sant Segimon trobà el lloc adient per fugir del seu pare, un rei tirà francès. On el dimoni va construir el pou que duu el seu nom, emblemàtic. On el pla de la Calma, no és el pla de la tranquil·litat com han dit aquests indocumentats.. El pla de la Calma és una redundància, una calma és un pla, i el pla de la calma és, òbviament, el pla del pla, com el puig d’en pujol és la muntanyeta de la muntanyeta (que per això el Montseny és la muntanya del Senyal i te el seu misteri!). On les bruixes trenen giragonses de misteri de Viladrau a Arbúcies. On a prop de la font de Sant Marçal hi ha l’abraçada on un faig entortolliga un avet en una abraçada inacabable. On la font de Passavets està al camí dels traginers d’avets.. i al costat de Santa Fe hi ha una casa mig partida.. amb una història bonica per contar. On el Matagalls és un emblema en el nostre imaginari, i que, gràcies a ell, en François Mecháin, va poder trobar la mesura del metre…… On…… … En fi.. els qui estem enamorats del Montseny, avui hem assistit a un sacrilegi! Però avui no hem vist el Montseny, hem vist un casament, hem vist futbol.. hem aprés que al Montseny s’hi anava a fer trial, ens han ensenyat que la passejada en bicicleta cal fer-la de baixada… no fos cas que ens herniessim… En fi. Demano a tothom que vagi al Montseny amb ulls poètics i blasmi aquesta andròmina que ens han passat a la TV3 … i diuen que aquesta és la nostra??? Apa home apa!!! I no podien anar a buscar a mestre Josep Mª Panareda que ens hagués fet xalar d’alló més, o Mn Antoni Pladevall que ens hagués guiat per camins ignots, o a mestre Martí Boada que ens hagués enllustrat els ulls i el magí??….., Ep! per si voleu fer un tast, podeu clicar aquí per veure algunes fotografies del Monteny.
Foto: Placa a la façana, on el poeta va escurar els darrers dies. Carrer Argenteria 64-66 a Barcelona.
Seguint amb les cançons recuperades, n’hi ha una que, encara ara, quan la canto –molt de tant en tant- m’emociona. Nadal és un senzill (senzill!!) poema des de la pobresa. Penso que aprofundeix en l’esperit més pregon del Nadal. S’endinsa en el Nadal dels pobres des de la perspectiva dels qui son pobres. Des de casa, des dels sentiments, des dels sorolls, des de la pobresa, Salvat pot entendre el misteri de Nadal.
Nadal Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Foto: Espasa de Sant Martí, protagonista de la llegenda del Drac de Vilardell de Sant Celoni. Exposada al Musée de l'Armée de París.
I avui, la que per mi és la millor llegenda del nostre imaginari. No només per la potència de la llegenda, ben travada, ben situada a l'entorn històric i geogràfic, sinó sobretot pel seu imaginari. Amb l'imaginari de la llegenda podem bastir part de la nostra història: El drac, el mal, la terra, .. l'espasa, l'instrument de trencament. El mirall com a armadura per veure la pròpia lletjor de l'ànima. En fi , una llegenda impressionant i que avui us presento en àudio, però també us enllaço uns passatges del llibre "Vilardell i Sant Martí de Montnegre - El bosc mediterrani dens i les perxades de castanyer." de Sara Piqueras, Martí Boada i Georgina Rodoreda. Publicacions de la Rectoria Vella, editat per l'Ajuntament de Sant Celoni i en el que em van demanar parer sobre la llegenda.
">.
Fa molts anys, es van casar uns amics al país basc. Em van demanar que, al casament, cantés País Basc de Raimon. Vaig assajar-la tant com vaig poder. A casa era fàcil cantar-la. Quan érem al casament i vaig començar-la a entonar, recordo que un silenci dens es va apoderar de l’ésglésia. Vaig començar i la bona sonoritat que tenen algunes esglésies com aquella, em retornava un eco de sofriment molt antic… I ho sento, em vaig emocionar. Aquesta cançó tenia un rerafons d'un dolor molt profund.... massa.... I encara el te… Ara el meu fill l’ha repescat i aquí us l’enllaço.
Foto: Església de Sant Martí (Sant Erasme) i la seva sagrera, on s'ha celebrat l'acte.
Avui he tingut el goig de poder participar en festa grossa. Els amics de Sant Celoni m’han demanat que participés, fent una petita xerrada, a l'acte de celebració dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics. (La podeu escoltar, dura uns 10 minuts-) De veritat que m’ha plagut molt fer aquesta xerrada. L’he mirat de fer historicista, no exempta d’engatjament al país, als Ajuntaments i al futur. I els de Sant Celoni poden lluir d’història, poden lluir de privilegis tals com escollir els seus representants als ajuntaments l'any 1354. A ells sols… I a Sant Celoni havien debolit els mals usos dos cents anys abans de la sentència de Guadalupe… i … en definitiva, m’ha fet molt de goig poder fer la xerrada invitat per en Francesc Deulofeu digne alcalde actual de Sant Celoni. I he pogut retrobar molts amics. No endebades ja fa 22 anys que em deixen anar els dilluns a l’Ajuntament a ajudar (espero que no a entorpir) la feina jurídica de l’Ajuntament de la Vila de Sant Celoni. Ah! I he fet una recordança i un gran agraïment a n’en Ramon Vila i Roca (al cel sigui), gran amic, gran funcionari, i amb ell també a tots els funcionaris santcelonins, tan amatents sempre de poder ajudar i servir… gran paraula que a Sant Celoni no ha perdut el seu sentit..
">.
Mireu que és cas. El bloc Serrallonga ha estat inscrit a l'apartat de Cultura dels Premis Blocs Catalunya. Es veu que cal votar per arribar a la final. Si ho voleu, podeu clicar aqui, posar el vostre mail i votar. Vilaweb d'Arenys n'ha fet un apunt dels dos blocs arenyencs que hi participem. (ull! que em posen com a lloc de naixement Sant Vicenç de Montalt, quan va ser Sant Andreu de Llavaneres) Apali, Vosaltres mateixos.
Sembla que no és una contalla. Sembla que és un fet cert, tan cert com que, per escollir el seu nom, la mare, Maria de Montpeller, va encendre dotze ciris, un per cada apòstol, i el ciri que va durar més va ser el de l’apòstol Jaume, per aital motiu el nostre Rei es va dir Jaume. I és que la contalla de l’engendrament no tè desperdici: Va ser fet amb desconeixement del Rei Pere el Catòlic (el pare) (?), amb l’avinença del camarlenc, i amb un munt de testimonis: senyors, senyores, capellans, bisbes… sembla que també hi havia el campaner de palau… i no s’ha confirmat que hi hagués cap programa del “corason”. (Ep perquè no existien, que sino…. ). Apali, si el voleu llegir, endavant:
">.
Avui us presento una cançó de Salvat Papasseit , musicada per mi fa ja molts i molts anys. Anys jovenívols on vaig descobrir la potència poètica d'en Salvat. Me'n vaig enamorar i vaig fer un intent de musicar alguns dels seus poemes. Els seus poemes em transportaven a una altra dimensió. I això en una època fosca, obscura, on tot era prohibit, negre..... ell cantava l'amor, l'amor intens, l'amor eròtic, l'amor en majúscules. Va ser un descobriment que em va copsar i així va ser com em vaig decidir a musicar alguns poemes, dels que avui us en presento un altre. Apali, si voleu escoltar el dónam'm la mà, cliqueu aquí.
Avui conferència a l’aula universitària de gent Gran d’Arenys de Mar. Sobre hereus, pubilles, cabalers, fadristerns … Una visió de l’evolució de l’herència a Catalunya… Una pregunta: Quin sistema és més just… fer hereu al fill gran, o fer hereus a parts iguals a tots els fills. La resposta sembla fácil… no la respongueu sense reflexionar, penseu-hi… o bé escolteu la conferència… Ull dura un xic més d’una hora. Apali…
He repescat un caset antic. El meu fill l'ha convertit en un mp4... Jo no sé què és, però s'escolta prou nítid. Records d'uns anys.... Encara ara, canto... , però l'època de musicar i cantar Salvat Papasseit, m'ha fet reviure una part de la meva vida. Si voleu, cliqueu aquí per escoltar una versió de Nocturn per acordió.
Avui en faig seixanta. Així, sense números, amb paraules, paladejant cadascun dels sons dels seixanta. Amb números no, que son massa. Si es cert que ens fem vells en el moment que els records pesen més que les il.lusions, encara dec ser un jovincell. Però res no hauria estat possible sense Ella, la Xon, qui porta el pòndol del temps, de l’espai, del passat, del present i del futur. D'aquest futur per viure junts, ben junts, ara fa ja molts anys….
Avui una faula… Ai! Les faules, en les que, en nom dels pobres animalons, mostrem el instints (a voltes els més baixos) de l’espècie humana. Aquí teniu una faula on la guineu fa de guineu, o sigui de mala peça traidora .....el llop fa de llop, valent, cofoi , però una mica totxo… i entre els dos volen filustrar les gallines del galliner més ufanós de cal Calceter i com que no les poden haver, s’ho fan amb un formatge que està al davall d’avall d’un pou… o potser no era el formatge i era la lluna reflectida…
Foto: Davant la imatge de Sant Zenon de Luzaga amb en Julio i l'Alfredo
Ignorase el feliz suelo, donde la Cuna tubistes, para que creamos, fuiste todo venido del Cielo. Siempre fue vuestro desvelo desempeñar tal blazon. …Amparadnos cuidadoso, invicto Martyr Zenon.
Aquest era l’inici dels “Gozos” de Sant Zenon, patró d’Arenys la gaia vila. Fa un any, per la diada del Sant (9 de juliol) vaig tenir el goig de poder anar a Luzaga, un poblet petit de Guadalajara. Prèviament havia descobert que a Luzaga tenen els mateixos Sants patrons que a Arenys: Sant Zenon i Sant Roc. Tenen l’església dedicada a l’honor de la Mare de Deu de l’Assumpció, com a Arenys… i un dels personatges més importants de Luzaga fou el pare Fidel Fita d’Arenys de Mar. En va estudiar el seu famós bronce de Luzaga. Ens varem posar en contacte amb una gent inquieta de Luzaga i per Sant Zenon de 2008 vaig tenir el goig de poder fer una xerrada a l’Església de Luzaga, amb una seixantena de persones escoltant atentament (a Luzaga son 80 habitants). Amb uns amics d’Arenys varem gaudir d’un fi de setmana a aquest bell poble. Ara, a la web de Luzaga, han decidit publicar la conferència. Com que la vaig gravar, la podeu escoltar… és clar que en castellà . Al final de la conferència em vaig atrevir a cantar a capela, l'himne a Sant Zenon...
Foto: Detall d'una matinada al Pla de la Calma. 
