jmateuimarti |
diumenge, 5 de juliol de 2009 | 12:44h
S’ha despert asserenat però
amb restes com a d’arena en la boca del darrer somni, que recorda amb una
nitidesa inquietant. Havia anat, absolutament acoquinat, a casa d’un dels
poetes majors encara vius amb els vint-i-set poemes que considerava mereixedors
de la seva atenció i de l’edició, naturalment. L’estudi on el rebia feia més la
sensació de despatx administratiu desendreçat, de gestoria de l’any vuit, que
no la capella creadora d’un dels lletraferits vius més considerats.
jmateuimarti |
dissabte, 4 de juliol de 2009 | 10:25h
Així proposava Guillem Frontera que es divulgàs “La vida, el temps, el món: sis dies de
conversa amb Joan F. Mira”. Ho va dir just començar l’acte de presentació
d’aquesta obra de Pere Antoni Pons i editada per la Universitat de
València que es va fer ahir horabaixa al jardí de Can Alcover, a Palma.
jmateuimarti |
divendres, 3 de juliol de 2009 | 13:26h
Avançam -a pas de baioneta- amb la mirada, cert, i amb les mans de rems. Portegen les persinaes i cap cas no en feim. Ens allunyam de la mar sedüits per les veus d'amants drapaires o malfeiners. S'abandonen les possessions tot deixant la memòria en mans de la intempèrie i ningú no mota. Passam descalços per damunt tot acaronant el clatell d'allò que fuig espantat pel renouer d'aquesta vulnerabilitat nostra tan impúdica i ridícula. Anam, certament, perquè som pura levitat a mercè de l'oratge.
jmateuimarti |
dijous, 2 de juliol de 2009 | 13:23h
La xarxa en va plena i els diaris també, de notes
de condol per la mort de Baltasar Porcel. No m’agraden gens, les notes
necrològiques –menys encara els epitafis-, raó per la qual hauria de ser
conseqüent amb aquesta asseveració i no dir-ne res, del narrador andritxol ara
que ha finit. Emperò parlant-ne amb amics i coneguts –n’he obviat els saludats,
òbviament, per raons de decència-he
reviscut la darrera trobada que vaig tenir amb ell al pati de la Misericòrdia,
de Palma, instants abans que presentàs, en el marc de la Fira del Llibre,
l’obra “El silenci”, de Gaspar Hernàndez. Varen ser uns instants que, en mi,
feren forat i taparen, com la mar. Amb tota la timidesa del món d’ambaixadora,
li vaig demanar –també a Gaspar Hernàndez- si donava suport a la campanya de
l’Obra Cultural Balear “Un cafè per la Llengua”.
jmateuimarti |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 12:25h
A la sala de projecció érem exactament 9 persones,
la mesura justa per veure a plaer una bona pel·lícula a partir de les deu i
mitja de la nit. Sopàrem de fruita, perquè amb l’estómac atipat les becades
poden ser sorolloses i tot. Si sols anar amb certa freqüència al cinema, algun
cop t’has trobat amb un roncador (personalment mai no m’he trobat amb cap
roncadora) a qui has intentat fer callar amb un xit discret., tant, que no ha
fet efecte. No fa massa, a un dormilega cantaire el féu callar l’acomodador
(que ja no acomoden, per cert) que no sé d’on diantre sortí.
