El viceprimer  secretari i portaveu del PSOE-C,  Miquel Iceta, ha apostat pel seny català si  finalment no hi ha acord de finançament i el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut.  Tot ha quedat reflectit en un article a l’ABC sota el títol de “Optimismo i sensatez”, i on demana aquet tret distintiu tant català que va a notar a faltar amb el procés estatutari, tot i que alhora es mostra optimista sobre la resolució dels dos temes.

Ahir vaig assistir a l’acte organitzat per Reagrupament a Tarragona en la seva tour de presentacions del projecte liderat per Joan Carretero, i on l’assistència molt nombrosa ja va sent una norma habitual.  El cert es que va ser una alenada d’aire fresc dintre la mediocritat instal·lada entre els partits catalans, que l’únic que provoca es vergonya aliena de pensar que son els nostres representants, i què a les seves mans Catalunya camina irreversiblement cap a l’abisme.

En la seva ronda de converses pel nou finançament autonòmic encetades per la Ministra Elena Salgado, ahir va ser el torn del President de Castella La Manxa, José Maria Barreda, que va sortir de la reunió satisfet, sabent les línies mestres del nou sistema, com no ho ha d’estar, si seguirà l’espoli català per benefici del moltes altres comunitats, tot hi això no va poder evitar utilitzar la demagògia al parlar de la Generalitat catalana.

Aquests últims dies sentim a parlar en el tema del finançament, sobretot d’aquest principi, resulta que Zapatero va prometre, o sigui incompliment segur, que Catalunya quedaria per damunt la mitjana espanyola alhora de fer la resta del que s’aporta a l’Estat, i la suma del que ingressem, però el rumor ja diu que això també serà paper mullat, i vertaderament es una de les claus més importants en el tema financer.

El govern no nacionalista, com el qualifiquen ells, del lehendakari Patxi Lopez, ha fet realitat un dels seus grans objectius de legislatura, canviar el mapa del temps a Euskal Telebista, per esborrar de la memòria dels ciutadans el territori d’Euskalherria, i perquè ningú tingui tentacions de modificar l’imperi espanyol, amb una línia ben marcada de la Comunitat Autònoma Basca, amb informacions del territori a l’estat francès i La Rioja, què es disfressarà amb informació de tota la comunitat abans esmentada, junt amb Castella i Cantabria. Tot un poti poti per emmascarar la realitat.

Aquest dissabte el President espanyol, Zapatero, ha inaugurat la flamant estació de Sol de Madrid, amb un cost de 570 milions d’euros, la meitat del que va costar tota la T1 del Prat de Barcelona.  Aquesta estació connecta amb temps record dues estacions del TGV, i  es la joia de les estacions de Rodalies de tot l’Estat, i una de les mes modernes d’Europa, em deixava un detallet important, que esta integrament finançada pel Ministeri de Fomento, a diferencia del que passa amb l’estació de La Sagrera a la capital catalana, i nomes es una part d’un ambiciós pla de 5000 milions de Rodalies a Madrid.

Aquesta es la sensació que vaig tenir quan plantats davant al Parlament junt amb uns pocs milers de persones, davant nostre deu diputats ens esperaven tal com sol·licitava l’Acte de Sobirania, per donar-nos respostes del perquè no l’exerceixen d’una vegada desprès de la constatació de la fi de la via estatutària, i la seva resposta  apart de respondre els crits de “Botiflers” que els envoltaven amb crits gratuïts d’independència, i signar el seu compromís una part d’ells, per tot seguit fer declaracions en la línia habitual ja esgotada, i fugir ràpidament amb la cua entre cames.

Avui es el dia perquè a les 17 hores a l’Arc del Triomf de Barcelona ens reunim el que estem farts de tanta incoherència, irresponsabilitat, submissió i claudicació dels nostres partits polítics, i exigim d’una vegada per totes respostes als nostres anhels de llibertat i pura democràcia.  Es una bona oportunitat per demostra que si sumem, guanyem.

L’Expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en una conversa radiofònica, ha assegurat que entén el creixement de l’independentisme davant l’actitud agressiva de l’Estat Espanyol amb Catalunya, encara que com sempre no creu que l’Estat Propi sigui la solució, ja que no te sortida, tanmateix ens diu que el no independentisme tampoc ho te fàcil.  En definitiva l’ambigüitat de CIU amb persona.

La fundacion para la Defensa de la Nación Espanyola, presentarà avui una querella a l’Audiència Nacional contra les organitzacions Catalunya Acció i ESAIT promotors de la xiulada a la final de Copa del Rei contra el Borbó i l’himne nacional, aquesta organització ultradretana on ocupa un càrrec d’honor Vidal Quadras, ho denuncia per ultratge a Espanya.

En la Comissió General de les Comunitats Autònoms del Senat, es disposarà d’intèrprets de gallec, èuscar, Català i Valencià, aquests dos últims també estan separats  a la web del Senat.  Aquestes intervencions son regulades en un article, on estableix que les sessions  d’aquesta comissió es podran fer en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficials en qualsevol comunitat autònoma, segons la Constitució i els Estatuts com en aquest cas el Valencià, què ens parla d’aquest idioma inventat.

Els dos grans partits catalans i no dependents de Madrid, o sigui CIU i ERC comencen a parlar tímidament de la seva negativa  a la Iniciativa Legislativa Popular, perquè el Parlament fes una llei per un Referèndum d’autodeterminació, i sincerament com més obren la boca més queda en evidencia que els seus objectius estan molt lluny del què proposava aquesta iniciativa ciutadana.

El recent atemptat d’aquest grup armat amb el resultat d’una nova mort, no es una bona noticia pel procés d’autodeterminació del poble basc, ja què sembla seguir el joc a l’espanyolisme ranci, què necessita d’aquests fets per insistir en les seves posicions immobilistes i antidemocràtiques.

El proper dissabte tots els que volem respostes del nostre Parlament sobre la burla i permissivitat d’aquesta presa de pel de l’Estatut, què ja ha quedat demostrat que es paper mullat, i sobre la decisió unànime de no voler saber res sobre el dret a l’autodeterminació tenim una responsabilitat, i com diria aquell estem convocats, a fer aquest acte de sobirania.

Aquests dies tenim dos bons exemples de la tàctica que utilitzen els dos partits que teòricament ens haurien de fer superar l’autonomisme, una amb el President Republicà, Joan Puigcercos i el seu Concert Econòmic, i l’altra de CIU, amb el seu president Artur Mas, amb la seva dèria per una consulta a la ciutadania sobre la resolució del TC a l’Estatut.