delsud |
Del Sud |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 09:30h
El dissabte serem a Bao, un petit poble de la Catalunya del Nord, a pocs quilòmetres de Perpinyà, participant en l'Identi'cat, una festa en defensa de la cultura i la llengua catalana. L'edició d'enguany està dedicada al País Valencià i ens fa molt de goig assistir-hi. Hi haurà concerts de grups valencians, mostres de cultura popular, exhibicions de pilota valenciana, degustacions culinàries i, fins i tot, una falla!
Nosaltres, durant la vesprada farem una doble presentació de llibres; parlarem de Del Sud i explicarem com els Obrint Pas demostren que alguna cosa es belluga a la part més meridional dels Països Catalans, però també d'Ara País Valencià, una obra coral sobre el futur de la nostra terra on hi participem tots dos autors, a banda d'altres persones com Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Miquel Ramos o Jordi Muñoz.
Serà un mena d'experiment en què barrejarem els continguts dels dos llibres per explicar als companys del Nord que el País Valencià és quelcom més complex i viu del que marquen cada quatre anys els resultats de les urnes. Plantejarem les dificultats que tenim per fer-nos visibles i esbossarem les possibles solucions que, de segur, no disten massa de les que es plantegen a la Catalunya Nord. Així, volem convertir la xerrada en un debat obert per compartir experiències amb tots aquells que des de diversos indrets batalla per al nostre reconeixement com a poble.
Podeu seguir llegint la presentació dels organitzadors.
El company Miquel Àngel Orts va entrevistar-me el passat cap de setmana en l'espai cultural de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) amb motiu del premi Sambori de narrativa breu que m'atorgaren pel text Grossa, un monòleg interior que mira d'expressar el pensament d'una xica amb anorèxia. L'entrevista va ser curta però intensa i, a més a més, Miquel Àngel va tindre el detall de recordar mon pare, Antonio Rubio (mireu que en som, d'originals, a la meua família!), qui va ser periodista de la casa durant molts anys i el principal responsable que el cuquet del periodisme em picara ben endins. Per si algú no va poder escoltar l'entrevista i té curiositat, ací us deixe un arxiu amb la xerrada entre l'amic Orts i jo mateix.
La alcaldessa de Torrent, Maria José Català, vol canviar la història. La edil del PP ha anunciat la celebració d'una consulta popular per canviar el nom de l'avinguda País Valencià, el principal eix comercial de la ciutat. Sembla que aquesta idea de país que va pensar Fuster li molesta i així ha buscat una coartada per esborrar-la.
El referèndum, com expliquen els companys del diari Levante, començarà el proper divendres i es farà a través de tres urnes ubicades una, en l'Ajuntament, i, les altres dues, en biblioteques municipals. S'allargarà fins a finals de juliol i si guanya l'opció de transmutar el nom hi haurà una segona ronda, a partir de setembre, per a triar una nova denominació.
El canvi proposat no és baladí. Des fa uns anys, els populars s'han dedicat a proscriure tota una sèrie d'idees, noms i símbols per traçar una frontera entre els bons valencians (i bons espanyols) i els qui pensem diferent. Han estigmatitzat a qui no seguim els seus postulats i ens han titllat de traïdors. Molts fins i tot, han caigut en la seua trampa i han mirat d'adequar el seu discurs al consens dels vencedors.
I és que amb la seua insistència han intentat que ens avergonyim de la nostra història, que l'oblidem o que, senzillament, la reinventem. Tanmateix, hem d'aclarir-los que això no és tan fàcil com guanyar eleccions i que en som un grapat els qui no creiem en les seues mentides i apostem per refrescar el missatge de Fuster i la seua concepció d'un país més lliure, més solidari i més valencià.
delsud |
Del Sud |
dimarts, 23 de juny de 2009 | 14:46h
El tercer volum de l'obra coral País Valencià, segle XXI, que apareixerà en els propers dies sota el nom de Ara País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que veja té portada. Ací, ja em parlat d'aquest treball que recull vint articles de diverses persones (músics, escriptors, periodistes, mestres, etcètera) d'entre vint-i-cinc i quaranta anys que reflexionen sobre la llengua, la cultura, la política, la societat i, en definitiva, sobre el futur del País Valencià. Esteu tots convidats a llegir-lo, dir-ne la vostra i, el que és molt més important, a participar en la tasca de pensar-nos i convertir-nos, com diria Titot, "en un país del món".
delsud |
Del Sud |
dimarts, 16 de juny de 2009 | 12:22h
El projecte ja està en marxa. El tercer volum de l'obra coral País Valencià, Segle XXI, rebatetjat com a Ara, País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve, ja és una realitat i eixirà al carrer en els propers dies. Coordinat pel politòleg valencià i professor de la Pompeu Fabra, Jordi Muñoz, aquest llibre és un recull de vint reflexions crítiques sobre la terra dels valencians, la cultura, la llengua, el territori, la política, els moviments socials i totes aquelles qüestions clau que marcaran el debat d'idees durant els propers anys. I el més interessant de tot és que aquests nous articles provenen d'autors d'entre vint-i-cinc i quaranta anys, d'una nova generació inquieta i amb ganes de dir la seua.
Per ací, ja hem parlat d'aquest projecte que no només recolzem sinó on, a més a més, hi participem de forma activa. Ara, però, el llibre ja ha pres embranzida i es pot considerar com la primera eina, el primer crit rebel, coordinat i conjunt d'una generació que, malgrat la seua joventut, porta molts anys treballant pel futur del país sense resignacions, renúncies ni pors.
Per això, tots els que hi participen tenen una reconeguda trajectòria en camps tan diversos com la música, la literatura, la universitat o el periodisme i, sobretot, molts anys per davant per seguir treballant i lluitant per dissenyar un futur més digne per a la nostra terra. Noms com Xavi Sarrià, Miquel Ramos, Sandra Obiol, Pau Caparrós, Enric Navarro, Violeta Tena, Aitana Guia, Feliu Ventura... i un llarg etcètera de persones de gran vàlua que posen el seu esforç, com diria l'Espriu, al servei d'aquest poble.
En el primer enllaç d'aquesta entrada, hi trobareu un resum més concret al voltant del llibre, així com el llistat d'articles, una breu ressenya de cada autor i, fins i tot, dos dels textos penjats a la xarxa: El nou País Valencià, una qüestió de discurs, del periodista Vicent Martínez, i Des de l'illa, del professor Marc Peris, un actiu blocaire i representant de l'ampla colònia de valencians establerta a les Illes; nosaltres, per la nostra banda, hi col·laborem amb Seguim llegint Fuster, d'Antoni Rubio, i El país existeix, ara cal que fem política, d'Hèctor Sanjuan. Un petit tast d'un volum que, des d'ací, recomanem i del qual, sense cap mena de dubte, tornarem a parlar.
delsud |
Del Sud |
dimecres, 10 de juny de 2009 | 10:05h
El President de la Generalitat ha estat imputat per la justícia i ens ha mentit. “El tio Paco” ens va assegurar no conèixer a “El Bigotes” i després el varem escoltar dient-li per telèfon “te quiero un huevo”, ens va assegurar que no havia rebut vestits. Però eren vestits, jupetins, joies,... per a ell i la seua família. Ens va dir que no hi havia contractes amb les empreses de la “trama corrupta” i s’ha confirmat que hi ha dotzenes a diverses Conselleries. També, va manifestar que ho aclariria tot i no ha aclarit res. A més, ha fet cas omís al Codi Ètic del partit al que pertany. Per això, ara és una persona que ha perdut la dignitat i no pot seguir representant-nos.
Des del Col·lectiu Contra la Corrupció, nascut fa poc més d’una setmana des d’un grup de ciutadans i ciutadanes a internet, i amb el recolzament, de moment, de més de 6200 membres, convoquem la Concentració NO A LA CORRUPCIÓ – CAMPS DIMISSIÓ, el proper dissabte 13 de juny de 2009, a les 18.30h a la Plaça de la Verge de la ciutat de València.
L’objectiu de la concentració és fer pública la convicció que tenim molta gent que el govern valencià ha derivat cap una pseudo-dictadura, plena de corrupció i de ridiculesa, i que no ens mereixem les persones que vivim a la terreta. Com tampoc mereixem que “El President” ens utilitze anomenant-nos cada vegada que s’intenta defensar, el poble valencià NO ha de responsabilitzar-se ni de les males maneres, ni dels errors comesos pels seus governants.
delsud |
Del Sud |
divendres, 5 de juny de 2009 | 19:09h
Aquest cap de setmana ens el passarem tot sencer a la ràdio i us convidem a acompanyar-nos-en. Tot i que mirarem de penjar arxius d'àudio amb els fragments dels diferents espais on hi participarem, ací us deixem un breu programa de festes amb tot el que n'hi ha previst per si algú té el gust i les ganes de sentir-nos en viu i en directe.
- Dissabte, 12 hores, Cadena SER: Hèctor Sanjuan i Antoni Rubio participen al programa A vivir que son dos días, dirigit per Ana Mansergas, junt amb el periodista Sergi Pitarch, per parlar del blog Del Sud. Cròniques des del País Valencià.
- Dissabte, 13:40 hores, Ràdio Nacional d'Espanya: Miguel Ángel Orts entrevista Antoni Rubio amb motiu del premi Sambori pel text Grossa. Serà a l'espai cultural abans de l'informatiu de les dos de la vesprada. - Diumenge, 11 hores, Ràdio 9: Amàlia Garrigós i Pau Gómez entrevisten Antoni Rubio pel premi Sambori a El jardí de les delícies. Serà una xarrada sobre literatura i els trastorns de la conducta alimentària -el tema central de Grossa, el text premiat- i on hi haurà una sorpresa que ens fa especial il·lusió: la lectura d'un fragment del conte per part d'una de les millors veus de la ràdio als Països Catalans, la grandíssima Lídia Peters, qui ja va dramatitzar alguns passatges del llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.
La veritat és que quan hom té un reconeixement a la feina feta es gaudeix per partida doble: d'una banda, pel reconeixemt, premi o menció que valora la teua tasca i, d'altra, més gratificant si cal, per la gran quantitat d'amics que truquen o escriuen per felicitar-te i desitjar-te molta sort per al futur. Si, a més a més, s'hi afegeix que, per qüestions professionals, hom té amics als mitjans de comunicació, no resulta estrany que el treball tinga un cert ressò tant a les ones com al món de la lletra impresa.
Des d'ací, no puc més que agrair als meus companys del diari El Mundo i, molt especialment, a Javier Cavanilles i Noa de la Torre, la ressenya que van fer del VI premi universitari Sambori, que el jurat ha decidit atorgar-me per un relat molt breu, d'apenes cinc fulles i un paràgraf, que porta per títol Grossa. Ells, que em coneixen molt bé, saben que és un text que he escrit des dels budells, on parle d'un problema tan greu com és l'anorèxia i, en general, els trastorns de la conducta alimentària que, malauradament, he viscut en primera línia.
També he d'agrair als amics del gabinet de premsa de la Universitat de València la menció que han fet del premi a la seua web ja que, no debades, la meua condició d'estudiant de Filologia Catalana ha sigut la que m'ha permés de participar en el Sambori. Tampoc puc deixar d'anomenar els meus companys de l'executiva de la Unió de Periodistes que, a banda d'anar felicitant-me un per un, també han ajudat a donar difusió al tema.
I, ara, toca les ràdios. Un altre amic de la casa, l'excepcional Pau Gómez, m'ha tornat a obrir les portes d'El jardí de les delícies, el programa cultural que presenta Amàlia Garrigós a Ràdio Nou, per parlar de Grossa, de la literatura en la nostra llengua i, sobretot, del tema que tracta el relat. Serà el proper diumenge, a les onze del matí, al 102.2 de la FM. Abans, però, mitjançant un altre company i gran amic, Miquel Martínez, també tindré l'oportunitat de parlar-ne a Ràdio Nacional d'Espanya, el proper dissabte, de la mà de l'espai cultural que dirigeix Miquel Àngel Orts.
Finalment, vull aprofitar aquesta trinxera per agrair a Elena, Sònia, Belén, Amparo, Alberto, Rodrigo, Carlos, Peregrín, Arturo, Violeta, el mateix Hèctor Sanjuan -un autèntic germà i company d'aquesta aventura anomenada Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas i d'altres projectes futurs com País Valencià, Segle XXI-, Alejandro, Jesús, Ximo, Remei, Neus, Òscar, Miquel, Ysabel i tanta i tanta gent que, durant aquests dies, ha tingut uns minuts per trucar-me o enviar-me un correu d'enhorabona. A tots ells, moltíssimes gràcies. Amb gent com vosaltres, donen ganes de seguir treballant.
delsud |
Del Sud |
dimecres, 3 de juny de 2009 | 09:34h
La publicació de País Valencià, Segle XXI, una obra coral pensada "per activar el debat sobre el present i el futur del País Valencià", ha caigut com un terratrèmol en alguns sectors de la societat valenciana i de la resta dels Països Catalans i ha provocat un intens debat sobre els autors que hi participen, la idoneitat de les propostes que hi suren i, sobretot, quin és el camí a seguir al País Valencià per no ser, emprant els mots fusterians, "destruïts com a poble". Primer objectiu del llibre aconseguit, doncs.
El ressò d'aquest terrabastall ideològic s'ha viscut amb especial intensitat en l'entramat blocaire de Vilaweb i ha vessat rius de tinta a la premsa escrita i als petits comités d'intel·lectuals que, des d'una o altra posició, comparteixen el desig que la llengua, la cultura i el propi país dels valencians no es perda engolit com una província més d'Espanya i puga trobar el seu encaix en el món globalitzat i sense fronteres -per als capitals, no per a les persones- que es dibuixa a l'inici del segle XXI. En tot aquest debat, la figura de Fuster és fonamental -no podria ser d'altra manera- i ha centrat una gran part de la polèmica, així com conceptes com "Països Catalans", "llengua valenciana" o les tristament famoses polèmiques de banderes i símbols tan habituals al sud des d'ençà la batalla de València.
Però, més enllà d'aquests debats tan tòpics, País Valencià, Segle XXI està servint per posar en relació altres problemes de la societat valenciana amb el moviment nacionalista o, directamente, independentista que sura per aquestes terres. La precarietat laboral, la immigració, l'antifeixisme, l'atac al territori, el canvi climàtic, la situació de l'educació i la sanitat públiques, l'eterna presència del PP a la Generalitat Valenciana, la crisi econòmica, l'esclat de la bambolla immobiliària, etcètera... són alguns dels temes que periodistes, professors, escriptors i altres intel·lectuals de reconegut prestigi analitzen en els tres volums d'aquest interessant projecte.
delsud |
Del Sud |
dissabte, 30 de maig de 2009 | 17:11h
Un dels coautors de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, Antoni Rubio, ha guanyat el VI premi universitari de narrativa breu Sambori amb un relat que porta per títol Grossa. Es tracta d'un monòleg interior, escrit sense signes de puntuació, que mira de reflectir el pensament d'una jove amb problemes d'anorèxia. Aquesta malaltia i, en general, tots els desordres alimentaris són un dels pitjors problemes de la societat actual, farcida de consumisme, culte a la imatge i bombardejada constantment amb publicitat agressiva destinada a fer negoci dels complexos aliens i artificials creats pels falsos cànons de bellesa.
El premi Sambori és el segon guardó literari que rep Rubio enguany, ja que el passat mes de febrer va obtindre el "Catarroja enamorada", en la modalitat de valencià, un concurs de cartes d'amor que organitza l'ajuntament d'aquest municipi de l'Horta Sud amb motiu del 14 de febrer. A continuació, us deixem un enllaç amb la notícia del premi publicada a www.elmundo.es, en la seua edició valenciana i en la secció de Cultura a nivell estatal, i un altre on poder llegir el relat.
Ara que han passat alguns dies de la mort del poeta uruguaià Mario Benedetti, i alguns més des que la casualitat va voler que li dedicara un parell de posts un poc abans de la fatal notícia, m'agradaria retre un darrer homenatge a una d'aquelles persones que entren en la categoria d'immortals. Perquè, encara que físicament ja no siga amb nosaltres, els mots de Benedetti continuaran ressonant en les boques i els cervells de milers de persones per sempre més. I, moltes d'aquestes persones, pensaran en algú molt especial quan mussiten a mitja veu alguns dels seus magnífics poemes...
TÁCTICA Y ESTRATEGIA
Mi táctica es mirarte aprender como sos quererte como sos
mi táctica es hablarte y escucharte construir con palabras un puente indestructible
mi táctica es quedarme en tu recuerdo no sé cómo ni sé con qué pretexto pero quedarme en vos
mi táctica es ser franco y saber que sos franca y que no nos vendamos simulacros para que entre los dos no haya telón ni abismos
mi estrategia es en cambio más profunda y más simple
mi estrategia es que un día cualquiera no sé cómo ni sé con qué pretexto por fin me necesites.
El president de la Generalitat, Francisco Camps, fou citat ahir a declarar al TSJ valencià per haver rebut regals a canvi de sucoses concessions administratives a empreses lligades a la trama 'Gürtel'. Ell ho continua negant tot però sense aclarir res. La malifeta d'una persona vestida sempre pels mitjans de comunicació amb un embolcall d'honradesa, ha deixat perplexes als membres del seu partit.
De moment, tots guarden silenci i es limiten a secundar la versió oficial: "tranquil·litat" que "tot s'aclarirà perquè ací no hi ha res de res". Tanmateix, sembla que el jutge no ho té tan clar. Però tampoc en el seu partit estan del tot convencuts encara que alguns el disculpen; "total per dos o tres vestits" . Així, sembla que els populars ja preparen un pla B, conscients de què la investigació (malgrat la majoria conservadora del tribunal) es pot torçar.
Ara per ara, Camps està blindat pels seus que consideren que una dimissió li penjaria inevitablement una etiqueta de culpabilitat. Per això cal aguantar i pregar (d'això en saben molt en el PP) per aconseguir que el Tribunal l'absolga. No obstant això, al PP tenen clar que políticament l'actual president de la Generalitat està mort i ja preparen el dia després del soterrat. Hi ha diverses possibilitats. La primera passa per convéncer al jutge i aguantar fins a finals de la legislatura. Després caldria buscar un nou candidat per a 2011 i jubilar al molt honorable. L'altra opció, amb una resolució judicial contraria, l'obligaria irremeiablement a deixar abans el Palau i precipitar la seua successió.
I per a aquesta hi ha un nom que ja es baralla. No és altre que el de la alcaldessa de València, Rita Barberà. Una persona molt valorada a la seu del carrer Génova i amb un fort suport electoral al País Valencià. Barberà és diputada autonòmica i el seu nomenament no forçaria al PP a cap convocatòria d'eleccions anticipades. Ho revestirien tot amb una disfressa de normalitat com si, recordem les paraules de Camps, "ací no hagués passat res". I el que és encara més greu, continuarien sent els grans favorits per guanyar les eleccions.
delsud |
Del Sud |
dilluns, 11 de maig de 2009 | 16:53h
El passat 25 d'abril, l'esquerra independentista va prendre els carrers de València. Dues setmanes més tard, a la ciutat tornaven a flamejar les estelades i les senyeres al vent. Una mostra més que, 302 anys després, no desistim i no renunciem a res.
Amb autors com Benedetti, com passa amb l'Estellés, el Martí i Pol, Joan Vinyoli o Gioconda Belli, no te'ls acabes... i sempre trobes mots que diuen allò que sents, però amb una bellesa i una contundència admirables. Bona nit.
(Clicka per llegir "Hagamos un trato", un excepcional poema del poeta sud-americà que he reproduït ací pensant en algú que no puc dir)
El amor, las mujeres y la vida és un interessantíssima antologia de poemes d'amor de Mario Benedetti que vaig comprar a una llibreria de València fa uns quants mesos per refugiar-m'hi en moments de dubtes, naufragis i altres desastres. Com, per sort o per desgràcia, tots els que acostumem a passejar per ací entenem el castellà (si hi ha algú de la Catalunya del Nord o de L'Alguer, que m'ho diga i li traduiré qualsevol poema al català amb molt de gust), penjaré Viceversa, un dels poemes que més m'han impactat d'aquest autèntic geni que tant de bo haguera nascut als Països Catalans i s'expressara en la nostra llengua. Sé que ho dic sempre però, de veritat, paga la pena llegir-ho. Com a tast, abans, deixaré els versos de cloenda de Mucho más grave, un altre gran poema inclòs a aquest volum: pero vos / por favor / no te vayas.
delsud |
Del Sud |
dijous, 30 d'abril de 2009 | 18:04h
El president de la Diputació de València ha tornat a pixar fora de test. Ens té acostumats a parlar de manera barroera dels seus contrincants polítics i d'aquells que no el voten. I, malgrat tot, continua en el poder. Sembla que els valencians no aprenem o no tenim vergonya. En un acte el passat dissabte, el també alcalde de Xàtiva va titllar de "gilipollas" a aquells mestres que empren paraules com "aleshores" i "gairebé". No content amb això, i dies abans que la comunitat educativa prenguera els carrers de València en defensa d'una educació pública de qualitat, el mandatari popular va encoratjar els assistents: "a esos que querrían ponernos a nosotros con la cabeza boca abajo no vamos a darles el gusto. ¡Vamos a rematarlos, vamos a rematarlos!". Una expressió que diu molt del seu poc tarannà democràtic.
Des d'aquest humil bloc, no podem més que donar un fort aplaudiment a tots aquells mestres que no callen davant les amenaces i els insults i que continuen dia a dia construint un futur millor pel jovent.
Es va provar la camisa, el pantaló i la corbata i li quedaven com un guant. Es va sentir important. Buscà el mòbil entre un grapat de papers i una medalleta de la Mare de Déu dels Desemparats i polsà un número gravat a l'agenda: "Muchas gracias, amigo, sabes que te quiero un huevo". Penjà i mai no va sospitar que aquell vestit que s'havia provat era, realment, una mortalla política.
Avui, no es cap efemèride de Del Sud: no hem arribat a cap número rodó de visites, ni de posts, ni és cap aniversari de la publicació del llibre que el company Hèctor Sanjuan i jo mateix vam fer carregats de la il·lusió de qui enceta un nou projecte. Ni tan sols estem en allò que hom anomena un "dia especial".
Avui, simplement, tinc ganes de repassar aquest bloc que porta gairebé any i mig en marxa i enllaçar aquelles entrades que m'agraden especialment, que a voltes em pare a relllegir i que em fan estar content de tindre -i mantindre- aquest modest espai a la xarxa en companyia d'un grandíssim amic. Espere que les gaudiu...
La alcaldessa de Torrent, Maria José Català, vol canviar la història. La edil del PP ha anunciat la celebració d'una consulta popular per canviar el nom de l'avinguda País Valencià, el principal eix comercial de la ciutat. Sembla que aquesta idea de país que va pensar Fuster li molesta i així ha buscat una coartada per esborrar-la. 
El projecte ja està en marxa. El tercer volum de l'obra coral País Valencià, Segle XXI, rebatetjat com a 
El president de la Diputació de València ha tornat a pixar fora de test. Ens té acostumats a parlar de manera barroera dels seus contrincants polítics i d'aquells que no el voten. I, malgrat tot, continua en el poder. Sembla que els valencians no aprenem o no tenim vergonya. En un acte el passat dissabte, el també alcalde de Xàtiva va titllar de 
Es va provar la camisa, el pantaló i la corbata i li quedaven com un guant. Es va sentir important. Buscà el mòbil entre un grapat de papers i una medalleta de la Mare de Déu dels Desemparats i polsà un número gravat a l'agenda: "Muchas gracias, amigo, sabes que te quiero un huevo". Penjà i mai no va sospitar que aquell vestit que s'havia provat era, realment, una mortalla política.
No et limites a contemplar
