 Cultura és art, i art és expressió. O més ben dit, els canals pels quals expressem idees sobre els fets socials poden ser molt diversos. I l’art forma part d’aquests canals. Per què els sociòlegs no treballem més amb els artistes? Dit d’una altra manera, per què els sociòlegs d’aquest país no coneixen(m) Antoni Muntadas?  Quan Pepe va topar amb tota la seva força contra la cama d’Albes i aquest va caure de forma espectacular damunt la gespa, l’àrbitre hi va anar corrents a treure-li la tarjeta vermella. Era un partit de Champions, lliga Europea. La resta de partits que han jugat darrerament el Madrid i el Barça, els mal anomenats “clàssics”, només han servit per certificar que a Espanya les coses són diferents. Publicat a El Periódico: 17/01/2012 Quan va morir Franco, diuen, molta gent guardava a la nevera una ampolla de cava. Aquest gest previsor només s'explica per la llarga (i cruenta) agonia del dictador. La malaltia no respecta ni bons ni dolents. I hi ha alegries que són macabres, però paradoxalment socialment acceptables. Ahir, arran de la mort de Manuel Fraga, a les xarxes socials hi va haver qui va recordar el que va passar aquell 20-N. Si alguna cosa ens ha de fer patir en aquests moments és que la bossa d’aturats no es redueix, i no sembla que ho hagi de fer durant molt de temps.  Així acaba la Divina Comèdia, amb versió de Joan F. Mira (Proa, 2009 5a edició). Llegir-la és acompanyar Dante en un viatge llarg que va des de l’infern fins al cel, passant pel purgatori. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosACTIVITAT PRòPIA
BLOCS PER SEGUIR
INTERESSOS
XARXES I ENTITATS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
