Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • "Amb el cos empalat/en eix de fosques pàtries/fugen i arriben/a pàtries més benignes./Però els ulls, orfes/de llum percacen àvids/l'engruna verge/d'una màtria abolida." Maria-Mercè Marçal
  • "No tenir documentació és massa insostenible, massa espontàniament ahistòric, massa perillosament moldejable a mans dels reescriurien no només el passat, també el meu futur." Patricia Williams
  • "Obscur moment de decisió,/de lluita, quan la voluntat/es concentra, petita, densa/de cremants preguntes./I cruix contra obligats/costums i lleis invertebrades,/i masteguem paraules/dins la gola eixuta./ I l'acció ja ens és/l'únic camí." Montserrat Abelló
  • "A l'alta Poetessa que en noble solitud/honora així a son sexe i a son poble.../Salut!". Caterina Albert
  • "La nostra cultura s'assenta sobre un matricidi original" Luce Irigaray
  • "L'odi és aclaridor, lluminós, escampa la boira d'aquests horitzons de cortesia. La mirada d'una dona fita en una altra dona fa esborronar. Ho veu tot..." Maria Aurèlia Capmany.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Juliol 2009 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Arbequina | HISTÒRIES | diumenge, 25 de gener de 2009 | 19:04h

Les organitzacions femenines tenien punts en comú com l'accés de les dones a l'educació, al treball remunerat i el compromís de les dones en “l'esforç bèl·lic”, però, tot i  estar d'acord amb aquests propòsits genèrics, en la teoria general, la diferent afiliació feia que elles mateixes discrepessin entre elles al respecte de les polítiques i mètodes a seguir.


Arbequina | HISTÒRIES | diumenge, 25 de gener de 2009 | 18:47h

 

El Club era una iniciativa que, per temàtica i funció, era del tot innovadora, doncs tot i que fou una època en que la pràctica de l’esport gaudia de bona popularitat, i que la dona anava fent incursions cada cop més, en àmbits que només havien estat tradicionalment pels homes, l’entrada de les dones sen el mon de l’esport encara estava molt restringida i mal vista.

 


Arbequina | PARAULES | diumenge, 25 de gener de 2009 | 18:37h

No foren poques les dames que durant el segle XII escrigueren com els trobadors, com els seus contemporanis. També foren  reconegudes en el seu temps, però oblidades al llarg de la història. EL seu estil era diferent al dels trobadors i la temàtica de les seves poesies també ho fou.


Arbequina | SÍMBOLS | diumenge, 25 de gener de 2009 | 17:51h

Qui no coneix aquesta llegenda? Qui no ha imaginat Guifré el Pilós ajagut, agonitzant, però amb una mena de clarividència absoluta, demanant un estendard, i l’emperador franc sucant els dits a la ferida sangonosa i dibuixant amb quatre dits les quatre barres? Qui no ha sentit o imaginat aquesta imatge de dignitat guerrera?


Arbequina | SÍMBOLS | diumenge, 25 de gener de 2009 | 17:41h

I assumeixo les connotacions especials que pren en un país ( el drac ) on cada any, puntualment, un Sant Jordi ritual s’encarrega de fer emmudir la seva boca àvida de donzelles esporuguides –addictes per sempre més, des d’aleshores, i sotmeses a l’imperi protector, a l’ombra de la llança. Drac mut, llengua estroncada que se sap supervivent, encara, mentre la ferida adolli. Donzella esmorteïda, colonitzada i sense llengua.” Maria-Mercè Marçal.[1]



[1] Marçal, Maria-Mercè, Sota el signe del drac, dins del recull de proses Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, a cura de Mercè Ibarz, Proa, Barcelona 2004.

 


RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats