Arbequina |
divendres, 18 de novembre de 2011 | 19:19h
Poesies dolces...
"EL FET QUE SIGUI UNA PARANOIC(A) NO SIGNIFICA QUE NO EM PERSEGUEIXIN" Mark Twain
|
Accés de l'autorCategories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
Poesies d'amargor... El meu petit i modest homenatge a les dones escriptores i pioneres Les organitzacions femenines tenien punts en comú com l'accés de les dones a l'educació, al treball remunerat i el compromís de les dones en “l'esforç bèl·lic”, però, tot i estar d'acord amb aquests propòsits genèrics, en la teoria general, la diferent afiliació feia que elles mateixes discrepessin entre elles al respecte de les polítiques i mètodes a seguir. El Club era una iniciativa que, per temàtica i funció, era del tot innovadora, doncs tot i que fou una època en que la pràctica de l’esport gaudia de bona popularitat, i que la dona anava fent incursions cada cop més, en àmbits que només havien estat tradicionalment pels homes, l’entrada de les dones sen el mon de l’esport encara estava molt restringida i mal vista.
No foren poques les dames que durant el segle XII escrigueren com els trobadors, com els seus contemporanis. També foren reconegudes en el seu temps, però oblidades al llarg de la història. EL seu estil era diferent al dels trobadors i la temàtica de les seves poesies també ho fou.  Qui no coneix aquesta llegenda? Qui no ha imaginat Guifré el Pilós ajagut, agonitzant, però amb una mena de clarividència absoluta, demanant un estendard, i l’emperador franc sucant els dits a la ferida sangonosa i dibuixant amb quatre dits les quatre barres? Qui no ha sentit o imaginat aquesta imatge de dignitat guerrera?  “I assumeixo les connotacions especials que pren en un país ( el drac ) on cada any, puntualment, un Sant Jordi ritual s’encarrega de fer emmudir la seva boca àvida de donzelles esporuguides –addictes per sempre més, des d’aleshores, i sotmeses a l’imperi protector, a l’ombra de la llança. Drac mut, llengua estroncada que se sap supervivent, encara, mentre la ferida adolli. Donzella esmorteïda, colonitzada i sense llengua.” Maria-Mercè Marçal.[1] [1] Marçal, Maria-Mercè, Sota el signe del drac, dins del recull de proses Sota el signe del drac. Proses 1985-  |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |