 Les deveses portugueses (i les d'altres llocs de la Península), a més d'allotjar una biodiversitat molt elevada, són la base de diverses activitats econòmiques, entre altres, de la indústria del suro. Què haguessin fet els fabricants de cava sense els taps de suro? La subtitució per nous materials posa en perill aquesta activitat i tot el sistema de les deveses.  Quan pensem en Europa poques vegades tenim aquesta imatge al cap. Alzines sureres i camp obert. I tanmateix són tan europees com els prats alpins o els fiords del nord.  L'Alto Alentejo és un lloc deliciós. Pobles que cuiden el seu patrimoni arquitectònic, deveses de sureres i una gran riquesa gastronòmica. Hora de dinar al mercat central de Sucre.  L'ocell volador més gran del món. No és que en quedin gaires ni que el seu hàbitat estigui lliure d'amenaces. A prop de Samaipata (Santa Cruz-Bolívia) hi ha una zona de cria d'aquest ocell.  Antiga capitall del país, els seus habitants encara reivindiquen el reconeixement a la constitució de la capitalitat de Sucre en lloc de la Paz, que és la capital actual de facto, però no per dictamen constitucional. Si no vaig errat nyandú és una paraula guaraní que significa aranya. Algú va trobara semblances entre el plomatge d'aquests animals i les aranyes de la zona. Increïble país. Diversitat biològica i cultural a raig. N'aniré penjant algunes fotos. Ja em permetrà en Mercadé parafrasejar-li el títol del seu llibre. Aquests no són estrelles del R'N'R. Són un dels valors naturals més importants que ens queda. Quatre taques mal comptades de conreus de secà, erms i guarets que donen vida a un dels grups més amenaçats d'ocells, els estèpics. Representants de tot un hàbitat en la corda fluixa.Aquesta foto hagués estat impossible sense l'ajuda del mestre Jordi Bas. Els sisons mascles fan un repic amb les potes seguit d'un salt vertical per anunciar-se en l'època de zel. (amb aquesta foto faig un parèntesi d'unes setmanes, aviat tornaré amb fotos transatlàntiques)  Primeres llums sobre el pantà de la Llosa del Cavall. Ja us ho vaig dir, que Photo Logistics començava a funcionar. La primera fase són els aguaits per a necròfags. Però, el més important del projecte és la vessant del desenvolupament rural. Es tracta de conjuminar conservació amb coses tan importants per al teixit socioeconòmic del país com la fixáció de població en zones de l'interior, l'afavoriment del sector dels serveis, el recolzament als ramaders i tot això amb el més profund respecte als recursos naturals. De moment a la Terreta, ben aviat en més llocs de les comarques d'interior. S'admeten suggeriments, per suposat.  De les aigües netes dels rierols de muntanya a les aigües de les basses temporals, on viuen insectes com ara els Notonecta. Un hemípter que neda d'esquenes, vet ací la raó del seu nom.  La primavera desperta i el cabal dels rius de muntanya s'apuja alhora que el verd dels boscos de ribera va guanyant en intensitat. Mica en mica el projecte va agafant forma. Photo Logistics ja és una realitat i ja opera amb necròfags al municipi de Tremp i amb estèpics a la plana de Lleida. Anirem penjant notícies a mesura que es vagin produint. Tot i que pertany al terme municipal de Tremp, la Terreta més que pallarejar, ribagorceja. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMICS
FOTOGRAFIA
Últims 40 canvis
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
