vwgandia |
Música |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 23:57h
Que U2 trie Barcelona per iniciar la seua gira mundial és una gran oportunitat i una molt bona notícia, tant per a la ciutat com per a Catalunya. Esdeveniments com aquest, amb contingut i projecció internacional, dels quals se'n parla arreu del món durant dies, setmanes i s'acaben comentant d'un any a l'altre, se'n donen ben pocs. La dificultat màxima està en atreure'ls i facilitar-los. El repte està en saber-los aprofitar de la millor manera possible sense vendre el potencial de la ciutat a qualsevol preu. [+]
Pràcticament tots els polítics que estan en contacte amb la realitat i toquen de peus a terra s'han preocupat per tenir un espai propi a internet. A ningú ja se li escapa que aquest és un canal de comunicació fonamental, tant en l'àmbit personal com professional. Actualment, la revolució de les eines de comunicació a través d'internet, l'anomenada web 2.0, que fan de la xarxa un espai més interactiu i més participatiu, ha provocat una nova eclosió de gent amb presència pròpia. Un col·lectiu molt ben identificat és el dels polítics. De fet, ja no es concep una campanya, un polític o un candidat sense un espai propi a internet. [+]
Ser saforenc i viure a Barcelona des de ja fa uns anys és una situació que pot oferir alguns avantatges, però, al mateix temps, moltes dificultats a l'hora d'entendre i valorar amb un cert coneixement de causa què passa al País Valencià. La gent que es troba en aquesta situació d'anar amunt i avall pateix allò típic de l'emigrant, que no serà ja mai més ni d'un lloc ni d'un altre. Segurament per això alguns valencians que vivim a Catalunya ens esforcem per entendre totes dues realitats i, sobretot, intentem fer-les compatibles. Res de nou, perquè som una mateixa nació, palem la mateixa llengua i tenim un recorregut històric i de futur que coincideix plenament. I qui no ho vullga veure que no es trega la bena dels ulls. [+]
Altres coses també, però, sobretot, el nostre és un país de revistes, impulsades per persones, col·lectius i entitats, petites i mitjanes empreses editorials, que conformen un univers propi de comunicació nacional. I l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (Appec), constituïda el 1983 com a instrument per a donar visibilitat a les revistes que s’expressen en llengua catalana, ha esdevingut el punt de trobada d’una xarxa que avui aplega unes 150 capçaleres. Una entitat que treballa per impulsar aquestes revistes com a publicacions que aborden en català qualsevol àmbit de la realitat dels Països Catalans.
Enguany, a Rafelcofer, s’ha celebrat el tercer Festival de Poesia i el tercer Concurs de Minipoesia. I ja en van tres! I tres va ser el número màgic de la nit, perquè aquest any vam gaudir de la participació de tres poetes espectaculars, de tres generacions diferents, com ho són: Teresa Pasqual, Maria Josep Escrivà i Isabel Garcia Canet. Totes tres, ambaixadores de la nostra llengua i cultura, perquè no hi ha res més important que anar amb veu pròpia pel món, sense intermediaris, amb l’orgull i la seguretat que donen segles d’història i cultura literària. Un tercer festival que va estar amanit amb música del grup de saxos de Rafelcofer, l'Alqueria i Beniarjó, de tres pobles saforencs.
vwgandia |
Música |
dilluns, 25 de maig de 2009 | 00:50h
El trobador satíric Salvador Bolufer, acompanyat pel pianista i compositor Enric Murillo i la guitarrista Cristina Martí, ha debutat a Barcelona amb "El cantar de la burrera". I ho ha fet on calia, al Verger del Museu Frederic Marès, al peu de la Catedral, en el marc del festival de poesia de Barcelona, que enguany celebra els 150 anys dels Jocs Florals. I ha vingut de la mà de Maria Josep Escrivà, la poeta saforenca del Grau de Gandia, que va ser nomenada poeta de la ciutat de Barcelona ara fa un parell d'anys. El públic, nombrós, ha sabut riure i aplaudir poemes com ara: "La fallera lletja", "El potet de pixum" o "La delicà de Gandia".
Els companys d'institut del María Enríquez de Gandia encara coincidim en que hi va haver un abans i un després de les classes d'història de Santiago La Parra López. El primer dia de classe es posava els estudiants de la "línia en valencià" a la butxaca de seguida, perquè, tot remarcant el seu origen manxec, ell parlava la variant dialectal conquense del català! I amb aquesta afirmació, que ens comentava de tant en tant amb aquell accent peculiar que encara no ha perdut, deixava a banda els problemes quotidians de la llengua i el país en que ens havia tocat viure-hi, per aprofundir en els arguments de la història, que és on havíem d'aprendre a interpretar el present i encarar el futur.
Centenars, segurament alguns milers d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la resta d'universitats del Principat, vam començar a conèixer València gràcies a Mavi Dolz, i la seua capacitat de connectar projectes i propiciar xarxes de país. Una aventura que es produïa cada any, gràcies als Premis Octubre, i que era especialment necessària per a aquells estudiants que, per motius diversos, vam "fer el salt" a València, anant des de qualsevol de les comarques valencianes a estudiar a l'Autònoma.
A la Safor i, en general, al País Valencià, els paratges on jugàvem quan érem infants han canviat sensiblement, els bancals de tarongers per on passejàvem es troben sota l'asfalt, els camins de terra són ara carreteres i les séquies han desaparegut. D'això parlarem avui, a les 19.30 hores, just després de la diada del Llibre, just abans de la diada del 25 d'Abril, al centre cívic Pati Llimona de Barcelona, amb Roger Cremades, que presenta el llibre: Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani, del qual n'acaba d'eixir la tercera edició. Un llibre que ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià.
Arriba la cinquena setmana cultural del País Valencià a Barcelona que, amb el lema "Trenquem el silenci" pretén donar a conèixer, denunciar i capgirar la realitat valenciana que molts valencians i valencianes vivim i patim des de la distància. Una distància que, tot i que cada any es manifesta més ampla i profunda, molts som els que continuem pensant que no és insalvable i que ja és hora que comencem a retallar-la. I això serà posible sempre i quan siguem capaços d'engrescar tota la gent que encara creu en aquest país, si sabem posar en funcionament nous projectes per a tots els àmbits possibles i, sobretot, si ens encomanem l'alegria necessària per tirar-los endavant.