L'Amàdo vivia al costat de casa. Durant mitja vida l'Amàdo va esmorzar trinxat, durant l'altre mitja no va esmorzar. Nascut amb el segle, havia arribat als Monjos amb una caravana de gitanos buscant el seu pare, un bohemi pintor barceloní que el va deixar a Morella amb la dida i el didot quan va acabar de pintar uns frescos a la catedral del Maestrat. Quan l'Amàdo va tenir set anys, va sortir de ca la dida a la recerca de la seva família amb el primer carro que va trobar: un carruatge de gitanos. En arribar als Monjos, els de cal Frares, en adonar-se que era paio el van afillar. L'Amàdo no va conèixer la seva família biològica fins a l'edat de trenta anys. De cal Frares va sortir mestre d'obres amb prestigi modernista i el costum de menjar verdura bullida per sopar, i la mateixa verdura fregida per esmorzar l'endemà
elbarrinaire |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 17:30h
Comença el CAIXA PENEDÈS VIJAZZ, l'esdeveniment cultural que uneix els millors vins i caves del Penedès amb la música jazz internacional. L'esdeveniment, que enguany arriba a la seva tercera edició, se celebrarà els propers 3, 4 i 5 de juliol a Vilafranca del Penedès. La fira compta amb 45 expositors de vins i caves, i, quant a actuacions Paquito D'Rivera i Chano Dominguez, John Scofield Piety Street Band, James Carter i Raynald Colom, totes elles de caràcter gratuït. En paral·lel a la mostra i als concerts, també se celebraran nombroses activitats entorn del vi i la gastronomia: tasts comentats, visites a cellers, exposicions, trobada de plaques de cava, brass bands, espectacles al carrer... El CAIXA PENEDÈS VIJAZZ és una iniciativa de l'Acadèmia Tastavins del Penedès amb el suport de totes les institucions locals i la col·laboració de Caixa Penedès com a patrocinador principal. El certamen ofereix la fira de vins i caves a consumidor final més important de Catalunya. Com a novetat d'enguany, destaca la signatura d'un acord de col·laboració entre l'entitat organitzadora del certamen, l'Acadèmia Tastavins, i Caixa Penedès, que permetrà donar un salt qualitatiu a l'esdeveniment consolidant-lo com una referència a nivell estatal. El seu objectiu principal és convertir-se en un referent de la promoció del vi i el cava del Penedès a tot el territori, i, alhora, incrementar l`oferta jazzística de qualitat. S`espera, pels tres dies, una afluència de públic de 40.000 persones. (segueix)
elbarrinaire |
diumenge, 28 de juny de 2009 | 11:28h
Legislar per donar impunitat. Ho fa Espanya, segons les ONG, en retallar la justícia universal. Aquesta jurisdicció s'aplica a aquells que han comès els crims més greus contra la humanitat. I la humanitat som (o érem) tots.(segueix) canalsolidari.org (25/06/09)
Durant la festa major d’estiu a els Monjos es representa un peculiar ”quadre històric”, un Ball de Serrallonga que descriu a cops de trabuc la vida i els fets de personatges locals. (segueix)
El dia de Corpus vàrem enterrar simbòlicament la via estatutària i vàrem donar el tret de sortida de les nostres accions. Aquest 27 de juny ens plantarem davant del Parlament per exigir responsabilitats a la nostra classe política i una demanada de respostes i posicionament dels nostres representants electes.
L’acció començarà amb una concentració a l’Arc de Triomf a les 17h. D’allà, iniciarem la marxa cap al nostre Parlament a les 18h, davant del qual ens Plantarem a les 19h. A aquesta hora hem convocat als parlamentaris per a que es posicionin i ens diguin si estan disposats a fer l’Acte de Sobirania que ens permeti assolir la independència.
L’acció del 27 de juny ha de ser concorreguda i impactant. Si vols col·laborar a que l’acció sigui un èxit, et proposem diverses maneres de contribuir-hi:
Fes difusió de la nostra Crida per al dia 27 de juny
Si no pots venir el 27 no deixis de fer-ne difusió i convenç gent del teu entorn per a que se sumi a l’acció.
Ha arribat l’hora de creure’ns, com a col·lectiu i com a poble, capaços d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que volem saber si comparteixen o no amb nosaltres.
elbarrinaire |
dilluns, 22 de juny de 2009 | 19:06h
La caiguda sobtada del cabal les dues últimes setmanes permet als macròfits arrelats al llit del riu que la llum solar els hi arribi
A. CARALT - 19/06/2009 21:12 Diari de Tarragona
Un mantell verd torna a cobrir un any més part importants del tram català del riu Ebre. La sobtada disminució del cabal del riu, estabilitzat al voltant dels 300-400 m3/segon durant tota la primavera, fins a valors entre 100 i 150 m3/segon els últims dies permet l’accés dels raig solars a bona part del llit de riu, ocupat fa anys per plantes aquàtiques, anomenades macròfits. (segueix)
Temps era temps, les goges del Penedès havien gaudit de tanta fama com avui té el nostre vi.
“Unes dones que anaven a mercat a Vilafranca, oïren a la part de baix del castell de Marmellar, un soroll com si algú passes farina, i, alegroies i fumetes cridaren “que vagi bé la pastada i surtin bones coques!!!”.
De regrés, a migdia, en passar pel mateix lloc, els esperava una taula parada amb unes coques esplèndides que elles, temorenques, no s’atreviren a provar”.Segons explica en Pere Català i Roca a les “Llegendes de Castells Catalans” foren goges lesque passaven farina.
Amades diu que les goges són encantades com de fum o de vent, que així que se’ls acosta algú es fonen com una fumarola que s’enfila cel amunt i fa com una mena de boira o de nuvolet.
elbarrinaire |
diumenge, 21 de juny de 2009 | 13:58h
03 de març de 2009
LA BANCA I EL NEGOCI DE LES ARMES
(Jordi Calvo Rufanges, Centre d'estudis per a la pau) Publicat a revista Athanor núm. 72 (novembre/desembre 2008)
Mentre uns pocs es lucren gràcies al negoci de la guerra i la violència armada, molts altres pateixen la conseqüència de l'existència i ús de les armes.
S'estima que actualment existeixen 639 milions d'armes lleugeres en el món, més de la meitat en mans privades. Les estimacions més conservadores afirmen que la despesa militar total mundial supera el bilió de dòlars, el que es correspon amb el 2,5% del PIB mundial. Aquesta xifra pot ser molt superior, fins a arribar a els 2 bilions de dòlars, si es tinguessin en compte partides que, encara destinant-se a despeses militars, es troben ocultes en els pressupostos dels Estats, en departaments de ministeris que no entren en la comptabilitat de les despeses de defensa.
No és difícil trobar infinitat d'exemples de destinació dels diners públics molt més útils per a la humanitat que la indústria de la guerra. Un d'ells és que pel preu que un avió de combat Eurofighter ha tingut per a Espanya (124 milions d'euros) podrien construir-se tres hospitals. Espanya ha adquirit 87 avions Eurofighter, amb un cost total de 10.795,40 milions d'euros (i té previst adquirir 33 més pròximament). És a dir, vam renunciar a 360 hospitals, per tenir 120 avions de guerra que afortunadament mai usem. En 2008 Espanya dedicarà 5.509 milions d'euros a Ajuda Oficial al Desenvolupament, mentre la despesa militar espanyol serà de 18.926,83 milions d'euros.
Encara que sigui una perogrullada dir-ho, no està de més recordar que la violència armada necessita de les armes per a manifestar-se. Unes poques xifres ens poden fer visualitzar fàcilment la magnitud que la tragèdia de la guerra suposa sobre la població civil. En els anys 90, tres milions sis-cents mil persones van morir víctimes de conflictes violents en tot el món, el 90% d'aquestes víctimes van ser civils.
L'Estat espanyol no és aliè al comerç d'armes. Encara és més, es troba entre els principals productors i exportadors d'armes de tot el món. Espanya ha ocupat el vuitè lloc en el rànquing mundial d'exportadors d'armes de 2006, any que el volum d'exportacions d'armes pesades ha estat de 845 milions d'euros, el 3% del total de les armes mundials. Recentment, el Govern espanyol acaba de presentar l'informe preceptiu sobre les exportacions espanyoles d'armes en el 2007, en el qual mostra que s'ha arribat als 932 milions d'euros, un 10% més que l'any anterior. En aquest últim informe el govern espanyol afirma sense rubor que ha venut armes a Colòmbia, el Marroc, Pakistan i Israel, països involucrats en algun conflicte armat. També ha venut material de doble ús (que pot ser usat com un arma) a altres països on l'ús de l'armament pot ser destinat amb un elevat grau de probabilitat a funcions repressores sobre la seva població civil, com és el cas d'Iran, Xina o Myanmar.
La banca armada a Espanya
Un dels factors de major importància per a fer viable una empresa d'armes és el suport financer que rebi, perquè moltes de les operacions de la indústria militar són amb Estats que alberguen dubtes sobre la capacitat de pagament dels seus deutes, contretes en molts casos per governs dictatorials o de dubtosa representativitat democràtica, que ofereixen menors garanties financeres a les empreses que els proveïxen d'armes. És en aquests casos quan és de vital importància la participació de les entitats que asseguren les exportacions. En Espanya qui s'encarrega de tal funció és el CESCE (Companyia Espanyola d'Assegurances i Crèdits a l'Exportació), del com lameitat del seu accionariat és de titularitat pública i la resta està controlat pel , Banc Santander, , Banc Sabadell, BPE, Banc Pastor, Deustche Bank i Barclays Bank.
En l'actualitat, un bon nombre de bancs i caixes que operen en territori espanyol mantenen fortes relacions amb la indústria armamentística. És de lògica afirmar, per tant, que part del seu lucre prové de la violència armada.
Aquestes relacions es poden donar de diverses maneres, segons el tipus d'operació vinculant entre l'entitat financera i l'empresa fabricadora d'armes. La banca armada aconsegueix lucre a través de les seves participacions accionarials en empreses productores d'armament, a través del finançament d'exportacions d'armes (algunes d'elles a països en conflicte armat), mitjançant infinitat de serveis bancaris, com l'obertura i manteniment de comptes corrents o de crèdit, les transferències monetàries entre aquestes empreses i els seus clients (alguns d'ells governs de dubtosa representativitat democràtica), i a través de la concessió de crèdits a les mateixes.
Les dades als quals tenim major accés són les participacions accionarials, ja que són públiques i accessibles. Pel que fa a elles, al llistat que es facilita en el quadre 1 es pot observar que el llistat de bancs, caixes i inversores que operen en l'Estat espanyol que són accionistes de la indústria de les armes, és extraordinàriament extens. Destaquen com entitats financeres amb un elevat nombre de relacions directes i indirectes, a través de participacions significatives en altres empreses accionistes d'empreses d'armes, el BBVA, Banc Santander i Caja Castilla-la Mancha. Per a informació més detallada sobre el tipus de relació entre les entitats financeres que operen a Espanya i el negoci de les armes es pot consultar la pàgina web del Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau i la de la Campanya BBVA sense armes.1
Els crèdits sindicats de diverses entitats financeres a les companyies d'armament és l'altra de les operacions de les quals disposem d'informació rellevant. En aquest aspecte destaquen els bancs espanyols més importants, és a dir el BBVA i el Banco Santander, encara que som coneixedors que alguna caixa d'estalvis, com Caixa Catalunya, s'ha embarcat recentment en la concessió de crèdits a empreses d'armes. En el quadre 2 es facilita un llistat d'entitats financeres que han realitzat aquest tipus d'operacions, entre les quals es troben alguns dels bancs i caixes que operen a Espanya. (segueix)
elbarrinaire |
dimarts, 16 de juny de 2009 | 18:33h
L’aigua t’acompanya. La musica del seu pas tan sols s’interromp pel brogit de mil ocells i la monotonia del pedal. Entre Fontibre i el Delta, gairebé mil quilòmetres, amb l’Ebre com company i la calor com càstig, fan reviure histories i transformen les hores en records del que mai va passar. (segueix)
En Lluís dels Menuts era un personatge invisible. Llarg i prim, apareixia sempre darrera d’un mar de taques que guarnien la seva transparència. Vestia la seva timidesa amb davantal i botes d’aigua.
Fins que el progrés i les normes sanitàries ho van permetre va disposar d’una cansaladeria al costat de l’antic Hospital Comarcal de Vilafranca; en aquell carrer que és diu Sant Pere, que d’altres nomenen Sant Francesc, que és va dir 14 d’abril i que tothom coneix com el de l’Hospital.
En Lluís servia menuts, sang, fetge i tots els productes del porc als bars i carnisseries de mig Penedès. Els temps van canviar per Vilafranca i per en Lluís, i on ell remenava la carn de porc sense benediccions,purificacions, ni manies; avui hi ha un locutori telefònic regentat per uns mahometans.
elbarrinaire |
dijous, 11 de juny de 2009 | 14:00h
Faió és un poble de la Franja a la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, -província de Saragossa- que a finals dels anys 60 del segle passat va morir inundat per les aigües del pantà, l'especulació industrial, i la dictadura.
Els seus habitants van veure com ofegaven les seves cases i els seus carrers amb l'argument elèctric de fer energia per a "la" França que la pagava més cara.
L'any 1960 vivien al Faió inundat 1680 persones, deu anys més tard, al poble nou, tan sols eren 566. Algunes van treure els seus mobles i llençols per les finestres utilitzant barques. D'altres no hi varen ser a temps. Tots hi van perdre molt. (segueix)
De cigrons a les terres del Penedès sempre n'han menjat.Aquesta vall tancada per les muntanyes de Montserrat i les serralades de la Llacuna i el Garraf, que s' obre al mar per l'arc de Barà, és un bon terreny per plantar-ne. Potser han estat els cigrons els que ens han donat l' orgull del nostre passat, de les nostres tradicions i dels nostres costums.
L'any 1041, a Olèrdola, en Mir de Geribert es proclamà Príncep, i durant quince anys varem ser unterritori independent. Una mena d'Andorra del segle XI.
Encara avui a l'ombra de cada cep, amagats entre les autopistes, els ferrocarrils i els nous barris d'habitatges que despersonalitzen la comarca, durant les nit de lluna plena al Penedès s'escolten els crits del personatge.
elbarrinaire |
dimarts, 26 de maig de 2009 | 18:40h
Les importants eleccions del proper juny es veuen constantment despullades de contingut pels governs estatals i pels seus polítics. La dialèctica dels seus discursos són claus interiors abocades a la desinformació electoral.
Si els polítics de l'Estat Espanyol reconeguessin públicament la importància del Parlament Europeu(PE), divulgarien l'estret marge de maniobra que tenen, el buidatge de competències dels governs estatals, les milionàries aportacions econòmiques que reben i que ells s'atorguen, o fins i tot l'entorn real de les eleccions. (segueix)
En Ton de la Pipa és un personatge literari creat per en Joan Pons i Massaveu (1850-1918). El Ton, un ferrerde l'Arboç, duran d'un viatge en tren explica als seus companys de vagó les desventures que la vila penedesenca va patir quan els francesos hi entraren a sang i foc. El relat és ric i ple de sentiment.
L'Arboç va sofrir un dels episodis més cruents de la historia de la comarca, "quin desgavell!!!...Quanta destrossa! Tot anà en renou...Tot ho tregeuren de polleguera. Pillatge consemblant no crec que persona nada puga contar-ho. Fins les caixes de núvia foren arrastegades dret al carrer....".
Seixanta quatre arbocencs van perdre la vida a mans del general francès Chabran. Segons en Ton de la Pipa, més de tres-cents gavatxos van deixar-hi la pell. Per aquesta gesta, l'Arboç, rebé l'any 1816 el títol de "Heroica Vila". Per escarni del despòtic general francès, i perquè la batalla fos recordada eternament, el poble reproduí la cara i donà el nom de Chabran al seu gegant. Els seus diables, els dies senyalats, continuen cridant "foc a l'Arboç", igual com tot el Penedès ho va cridar el 9 i el 10 de juny de 1808.
