Tots els dies vaig en metro, abans era el trenet peró des d'en Joan Lerma és el metro. Agafe el metro de les 8.45 perquè és semidirecte i es supose que farà menys parades i per això l'hora d'arribada serà raonable: 45 minuts per a 24 quilòmetres. Al metro ja no hi ha revisor però a aquestes hores de matí i essent estiu no és greu perquè la gent que hi puja tots els dies pràcticament som els mateixos. Ens seiem i llegim un llibre o el diari. Em baixe a Plaça Espanya on hi ha un encarregat d'esbroncar i escridassar a la gent per demanar informació o cada vegada que les màquines per eixir de l'estació no funcionen. Fa tres anys, l'any de l'accident, em recorde perquè tots els beatos i els immigrants portaven una motxilleta groga, també hi vaig pujar però em vaig baixar a Plaça Espanya a les 13.20, però com l'accident va passar en direcció contrària ara estic sa i estalvi, al contrari de les 47 persones que es varen trobar amb la mort entre els ferros del comboi i els ferits que deixaren els seus membres mutillats prop de l'andana de l'estació de Jesús. Durant tot aquest temps m'he preguntat perquè els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana no es varen mobilitzar? Perquè acceptaren que un company seu, mort a l'accident, fos assenyalat com l´únic culpable? Avui he llegit a la premsa que els afecctats per l'accident es queixen de què la gent no els dóna prou de recolzament i que el govern de la Generalitat ha pagat les indemnitzacions i poc més, cap responsable ha estat assenayalat entre els polítics que ocupen la Generalitat. Pense que els familiars de les víctimes són una mica naiv esperant que cap valencià de a peu i usuari de metro es solidaritze amb ells o que els reba els president de la Generalitat, això és tot el mateix, un simptoma i greu d'un malalt en estat terminal: la societat valenciana.
L'Institut d'Ensenyament Secudandari Ballester-Gozalbo de la ciutat de València ha estat notícia perquè un dels professors del departament de Filosofia s'ha negat a maltractar els seus alumnes de segon de l'ESO impartint Ensenyament per a la Ciutadania en anglès. La conselleria d'Educació ha respost fent perdre el professor la seua plaça definitiva de 17 anys i fent-lo anar a les adjudicacions de la setmana vinent. La mesura, desproporcionada, injusta i aberrant condemna el professor a repetir el calvari de les adjudicacions i perdre el seu destí de treball així com el desgavell que suposa haver de començar en un lloc nou, probablement lluny de la seua família.
Em contaven una anècdota, no sé si veritable o no però certament verídica, de l'escriptor valencià Isa Tròlec qui en arribar via avió a Marraquesh només treure els narius per la porta de l'aeronau va còrrer a comprar-se un bitllet cap a Estocolm. Evidentment que sobre gustos no hi ha res escrit però he agafat l'anècdota per intentar esclarir l´èxit de la sèrie Mil·lenium, supose que perquè un país que no fa cap escarafall quan hi apareix una fossa comú amb 2.500 desapareguts i afussellats ha de ser un trist país, un país d'eixos dels quals cal estar-se ben lluny, o potser siguen 8 els afusellats, com si fos un. No, no hi apareixen fosses amb morts de l'època de la regina Cristina al regne dels suecs sinó al regne de les Espanyes, perquè la diferència si em permenteu és abassegadora entre un país on pots agafar un tren per recòrrer 2.000 quilòmetres en un bufit i aquest on entre bufits mal que bé tens dues hores llargues per fer-ne 24. Si tot es resolguera en una equació de desapareguts i de transport públic aleshores la cosa encara seria suportable però a un país on es pot fer una novel·la policiaca d'un assumpte d'Afers Socials aleshores és quelcom funciona, ben diferent d'un altre on els llistats de dependents omplin baixes de morts, un país així indubtablement ha d'estar al nord, lluny d'Ítaques i de punyetes perquè les coses que funcionen estan sempre al nord i no al sud, i no és cosa de geografia sinó de seny i d'educació. Supose que perquè tenen temps per perdre'l en aurores boreals i no en Copes Amèrica.
Penses coses de xiquet i fas coses de xiquet, i ben mirat no has deixat mai de ser xiquet, quan te muires tocaran albat perquè no sabran de bo si el nou llogater de Beniali dorm en bressol o llit de canonge. Xiquet, xiquet, xiquet, ma'com t'enganyen!
(Què bonic és ser xiquet i fer fanalets de melons de tot l'any)
Curiosa la notícia apareguda al Levante d'avui i que fa referència a la desaparició d'una senyera, amb les quatre barres i sense afegits, a principis del segle passat. Curiòs i preocupant com s'acaba amb la memòria d'un país mitjançant la destrucció física dels seus símbols i la manipulació barroera. A l'enllaç que he deixat dalt podreu llegir el gruix de la notícia i els detalls al pròxim número del mes de juliol de la revista Afers en un article de J. M. Orts. Només dir-vos que amb la desaparició d'aquesta tercera senyera i la reconstrucció durant principis del segle passat de la senyera ciutadana amb un afegitó en blau les classes dominants de la ciutat de València varen dotar-se dels símbols necessaris per continuar amb la seua cabotada a Madrid, ells i els de la tercera via, i encara sort que varen pintar un afegitó en blau i no un teletubbie.
Acaba el mes de juny i comença l'estiu així que és hora de fer un balanç d'aquest mes on el google analitics integrat al blog ja funciona al cent per cent i que m'ha deparat algunes sorpreses, més que res per les tendències dels visitants. La primera dada que cal anotar que el més es tanca amb un nombre de visites proper al miler amb una quantitat d'usuaris únics de tres-cents. Caldrà fer una distinció, entre els usuaris que entres des dels nodes de Barcelona, València i Paterna, i faig aquesta distinció pel temps que dediquen a la lectura del blog, si bé els usuaris de Barcelona i València són majoritàris amb 272 i 234 visites al blog, el temps de lectura dels primers ha estat de 50 segons i el dels segons de poc més d'un minut mentre que el tercers, els corresponents al node de Paterna hi han dedicat més de tres minuts a la lectura malgrat que el nombre de visites ha estat menor. Cal dir també que els pics d'entrades al blog es corresponen a dies molt concrets i a temàtiques molt precises, essent la resta de dies d'una tònica propera a les 30 visites i en casos com el d'avui no ha superat les tres visites. Els dies i els temes que es corresponen a la major afluència de visites es corresponen al dia posterior a les eleccions europees, a l'abandonament dels escons de les Corts per part de l'oposició al crit de "Tongo", l'articles que feia esment als "odiadors de valencians" al facebook, la prohibició del burkha a França i el xicotet divertiment sobre el sexe oral. Tanmateix el que sí que representa una variable per pensar-s´ho és que la majoria dels lectors han entrat per Vilaweb i han estat molt pocs els casos on s'ha entrat directament des dels buscadors, a diferència del mes passat. Sobre l´èxit o no èxit del blog, crec que hi pesa el fet que siga un blog personal, això condiciona la temàtica dels escrits que varien i fluctuen d'acord amb l´ànim del blogger, o els ànims. També, podria assenyar-lar-s´hi la reticiència del blogger a prendre partit per una causa o causes determinades o fer-se'n ressó, ja es sap que les amistats a la xarxa duren micres i les animadversions segles, pero vaja per endavant que escriure al blog em diverteix i mentre escriure al blog em produisca gaudi ho continuaré fent.
T. avui té festa i amb ganes de xerinola s'ha posat a furgar entre el caliu de la C. per veure si l'acomboiava però les festes haurien de ser universals, almenys les de trempera perquè C. li ha recordat que avui treballa. Per fer-li més suportable el tràngol li ha argumentat que en certs estats de la Unió, Estats Units per entendre'ns, l'ajuntar la boca amb els genitals d'una altra persona va en contra de la llei, com per exemple a Virginia i que certs estudis dels anomenats científics relacionen el sexe oral amb el càncer de boca. Tanmateix T. és de les persones que no es queden mai sense rebatre un argument, encara què siga amb arguments canònics i li ha esmentat a C. que les sagrades escriptures no diuen res en contra del sexe oral i que fins i tot els més sabuts mullahs de l'Islam no s'hi pronuncien en contra. Mentre va esmicolant-se el tercer matí de l'estiu C. i T. repassen l'etimologia clàssica del sexe oral.
Els pobles de la comarca del Camp de Túria semblen entestats en autodestruïr-se, ara li toca el torn a Bétera, segons conta el diari el PGOU d'aquesta població té previst un increment de població de 65.000 habitants, i uns plans parcials de 17.000 més, de tal manera que el PP de Nàquera, Bétera i Sant Antoni han demanat un nou partit judicial per aquesta part de la comarca que arribarà aviat fàcilment als 150.000 habitants.
"el futuro PGOU establece dotaciones que permiten llegar a los 65.000
habitantes en cinco años. Dos planes complementarios en fase de
proyecto aumentarían esta cifra en 4.500 y 12.000 habitantes". Según la
petición, el área de estos cuatro pueblos pasará de 31.000 a 150.000
vecinos, que si no se crea el nuevo partido deberán ser asumidos por
los de Llíria y Paterna."
He llegit al diari que amb l'aprovació del PGOU, Benaguasil dóna via lliure a la urbanització del 25% del seu terme. La notícia és esgarrifosa, sembla que així Benaguasil s'afegeix als pobles del Camp(s) de Túria que desapareixen i esdevenen un carrer més de la capital.
El PGOU declara urbanizable el 25% del término municipal "El Ayuntamiento de Benaguasil, en sesión ordinaria de Pleno celebrada el pasado 19 de mayo, acordó aprobar provisionalmente el Plan General de Ordenación Urbana del término municipal. Según recoge el PGOU, el consistorio declara como suelo urbanizable de nueva creación 6,4 millones de metros cuadrados del total de 25 millones de metros que tiene la población. Como no urbanizables, unos 16,9 millones de metros, de los cuales 9,5 son protegidos ya que en su mayor parte pertenecen al Parque Natural del Túria.De entre los sectores urbanizables más importantes destacan el del Moli Nou, con 2,6 millones de metros para construir 4.500 viviendas, un campo de golf y un hotel; y el de Beniaro, que pretende urbanizar 1,1 millones de metros de huerta protegida para construir algo más de 3.000 viviendas. Ninguno de estos proyectos se ha ejecutado."
En un principi quan el metro era el trenet l'horari era ampli i permetia baixar a València i assistir a les sessions del cinema d'hora golfa als feia poc estrenats Albatros, clar que en la pujada cap al poble sempre podies acabar omplint les quasi dues hores i quart de viatge confraternitzant amb un minimangui de Paterna però ja es sap que el món no es perfecte. Amb la recorvesió del trenet en metro els horaris s'escurçaren però els trajectes no sinó que hi assistirem impertèrrits a l'inauguració de tot tipus d'abaixadors i d'estacions segons el rot de l'alcalde de torn, ara, amb un accident al llom, un accident gros dels que deixen molts morts i ferits, la direcció dels ferrocarrils valencians ha parit una altra idea: llevar els interventors i deixar els viatgers al seu aire, supose que amb ganes de fer algun tipus d'experiment sociològic per vore qui puja sense pagar o a qui atonyinen o a qui no o a qui li furten la cartera i la roba. Tanmateix a mi els qui realment em fan por són aquesta gent de la Generalitat per a viatjar al metro ja m'he despenjat el gaiato.
Bloc de poesia, art, música, fotografia i tipografia escrit a dèu mans per Àlex Andrés, Amadeu Sanz, Begonya Mezquita, Olga Gargallo i Manel Rodríguez-Castelló.
