La vida és un miracle. Sempre contemplem el món
per primera vegada.
Cada instant és irrepetible.
Però estem tan penjats del passat i el futur
que no ens adonem del present.
I l'atzar?
Portem un farcell tan gros
que no ens hi cap res més. Però en el precís instant en que salta la guspira de consciència
transcendent, miro al meu voltant esbalaït i comprenc. "Aquest moment
és únic i irrepetible, i l'estic vivint per primera i última vegada." Un calfred em recorre el cos.
Mentre nosaltres estem ocupats en les petites coses de cada dia, i el temps avença amb indiferència matemàtica, l'esdeveniment està a punt de succeir.
Uns diran que no correm tant, d'altres que no ens aturem.
Però, quan les cartes ja estiguin en joc, l'únic que podrem fer és intentar remuntar l'onada i cavalcar-la fins allà on ens porti, mirant de mantenir l'equilibri de les coses.
Davant el mirall del teu esguard danso cançons d'amor.
La meva mà ha trobat la teva mà i ja no me'n sé estar de tu. El meu camí s'ha creuat amb el teu camí i ja tots els camins van a tu. El meu batec ha sentit el teu batec i ja no sé bategar sense tu.
Digue'm que somies el meu somni. Digue'm que ets l'alé del meu alé. Digue'm que ets el cos del meu cos.
Dolç esguard. Rogenca lluna de primavera. Esclat de llum. Cançó d'amor.
Amb un pas de dansa vas creuar el contrallum de la meva porta, i amb el teu somriure has omplert de joia el meu món.
La gent de dretes ha premiat els polítics de dretes. La crisi els ha anat bé.
La gent d'esquerres ha castigat els polítics d'esquerres. Esperem un àngel del cel.
Ara, les dretes, tindran més poder polític per defensar els interessos del capital. I les esquerres, menys poder polític per defensar la justícia social.
Una quarta part de la població ho té clar, i ens governa a tots. Europa té el govern que es mereix.
Tot i això, n'estic segur, les esquerres farem, amb les nostres migrades forces, més del que punguem, per defensar la justícia social i la llibertat del nostre poble. Malgrat els mitjans de desinformació, manipulació i persuassió, i la ignorància de molta gent.
Doncs la nostra joia és fer el camí d'Ítaca, perquè en el nostre cor ja som lliures, i portem dins la llavor de la llibertat i la justícia social.
Hi ha la publicitat informativa, la demagògica i la obsessiva. Informativa: ofereix arguments. Demagògica: paraules buides de contingut. Obsessiva: repetint la mateixa cosa milers de vegades. La campanya de l'Oriol està sent bàsicament informativa.
Treballar, consumir i callar. Generar plusvàlues i callar. Llevar-se a toc de despertador i callar. Estar al servei del capital i callar. Deixar-s'hi la pell i callar. Obeir i callar.
Ells són la nostra veritat i la nostra mentida, el nostre anhel i la nostra dèria, la nostra ensenya i la nostra bandera, Ells són els nostres propietaris, però en qualsevol moment
ens poden despatxar.
Treballar per viure o viure per treballar?
En realitat el capital som nosaltres mateixos però ens tenen segrestats. En realitat el capital és nostre però estem hipotecats. Tenen la capacitat de dir la mateixa falsedat mil vegades cada dia. Segrestats en un cavall de Troia fet de pedaços de mentides.
Per què no donem per bona la nostra veritat? Per què no sortim tot d'una del ventre del cavall i prenem Troia?
Les cartes estan marcades.
Els que podrien canviar les normes del joc
ja els hi està bé. Governen.
Conèixer cada carta, cada marca,
ser més llestos que ells,
saber que no n'hi ha prou amb tenir raó.
Les coses són com són,
i el projecte independentista i social
és un esforç titànic,
garebé heroic.
Però Ítaca és el camí.
Mentre uns van teixint i desteixint,
altres fem la història.
Un pal de la llum ha esdevingut un forat del revés.
El pla d'habitatge social fa
finestres sense parets.
Els indigents, aturats i marginats
en tenen la culpa,
si ells no hi fossin
no hi hauria crisi.
Els mitjans de desinformació,
manipulació i persuasió,
juguen a la xarranca amb les notícies:
"Un, dos, tres. Aquesta sí,
aquesta no, aquesta a mitges."
Una granota sàvia
m'explica històries de sota el pont
refilant com una garsa.
Si cantés el gall que no canta altre gall ens cantaria, però canta el gall que canta, i l'única cosa que podem fer és mirar que canti quelcom que soni una mica bé. Com ara, polítiques socials.
Després del Pi d'en Colom en Carretero diu que en vol plantar un altre. Amb tots aquests pins hauríem de fer una pineda, i un cop l'any, anar-hi a fer una bona botifarrada.
La gent de dretes 
Treballar, consumir i callar. 
Tan sols
