Ja fa quatre setmanes que he tornat a Barcelona. Aquest cop per establir-me de nou a la Ciutat Comtal.
D'aquesta manera, deixo enrera la meva residència a la Xina després de dos anys i mig fantàstics. La meva vinculació amb aquest país continuarà vigent, doncs l'oficina d'Ara Llibres a Guangzhou segueix en funcionament i plena de projectes, i jo he de seguir sent el seu coordinador, però ara des de Barcelona.
L'aterratge està sent més complicat del que m'esperava i menys difícil del que se suposa en aquests casos. En qüestió de les vint hores que hi ha de trajecte des de Guangzhou fins a Barcelona, ha canviat el meu entorn, el paisatge, els amics i la feina que venia desenvolupant en els darrers temps.
Aquesta és la principal raó per la qual no he escrit en les darreres setmanes i per la qual encara no havia pogut oficialitzar al bloc la meva tornada, tot i que algú em va donar un cop de mà.
Ara estic aplicant tant com puc la dita d'aquest bloc, però la feina i noves responsabilitats que he assumit a Ara Llibres (Badalona) i el muntar-me la vida de nou a casa no són coses que amb quatre dies s'enllesteixin. Però estic molt content de tot plegat, del que ha passat i del que ha de venir.
Pel que fa a aquest espai, després de rumiar-m'ho i del consell d'un amic, he decidit de conservar-lo. Durant les vacances d'agost li canviarem l'orientació (que no pas el nom). Aniré escrivint molt espaiadament i quan en trobi l'ocasió, sense presses, xino-xano i anar fent. Com sempre, un plaer la vostra visita per aquí.
He tingut la sort de poder visitar diversos llocs i ciutats de la Xina en els darrers dos anys i mig: Beijing, Shanghai, la regió de Yunan, Xian, Yangshuo, l'illa de Hainan, Hong Kong, Macao, entre altres. I em quedem molts altres llocs per recòrrer: el Tibet, Urumqi,...
Si he d'escollir-ne un dels que més m'agradat, l'elecció resultarà difícil però finalment em decantaria per Longji.
Situat a 3 hores de la ciutat de Guilin es troba un extens parc natural de camps d'arrossos en plena muntanya. Un autèntic espectacle sigui tardor, hivern, primavera o estiu, on el color dels camps i de l'arròs canvia en cada estació.
--- Foto: camps d'arròs a Longji a l'estiu (juliol 2008) quan l'arròs encara és verd. Més fotografies (sota el post).
Una olla bullint amb dues parts: en una caldo i en l'altra més caldo però picant com una mala cosa.
S'hi va afegint tot tipus de verdures, bolets, carn o peix, tot fresc i sense cap tipus de preparació o condiment.
Es deixa bullir durant un o dos minuts (depenent de la vianda) i es va menjant al moment. Acompanyat a poder ser d'una cervesa, sobretot per fer front a la part picant.
Molt fàcil de cuinar, divertit i bo. I barat, a 55 RMB per persona (menys de 6 €).
Una de les millors maneres per acabar un cap de setmana tot sopant acompanyat de bons amics.
--- Foto: el darrer Hot Pot, el diumenge de quatre setmanes enrera a Guangzhou (érem vuit comensals).
Fa uns mesos (setembre de 2008) els amics de "L'Illa dels Llibres" es varen posar en contacte amb mi per conèixer amb més detall la feina que estem fent ARA a la Xina.
Són les 04:35 AM de la matinada, de nou a Guangzhou després d'una setmana fantàstica. Ara mateix no puc dormir, suposo que deu ser cosa del Jet-Lag.
Us deixo amb dos apunts de premsa per cloure el resum del viatge a Roma i també per deixar enrera una bona sèrie de posts futbolístics en aquest bloc (els tres títols del Barça durant aquest mes de maig en són la causa):
- "Tutto sognamo una squadra como il Barcellona. Non ce n'è una più bella e più forte. E' davvero la stella d'Europa. Dire che ha meritato la Coppa è dire poco, ha dato una lezione memorabile al Manchester e ci ha regalato un'ora e mezza di spettacolo puro. Che bravo il Barça, che squadra e che gioia per Guardiola..." CORRIERE DELLO SPORT (28.05.09)
Avui és el dia. Un dia d'il·lusió, de futbol i festa. I la sensació més bona és que el Barça l'encara sense urgències ni mals presagis. Amb la fermesa que podem guanyar la nostra 3a Champions, però sense les pors i neguits d'altres anys.
Avui és un dia en que els culers de la meva generació ens podem sentir contents d'estar visquent un Barça que poc a poc s'ha anat treient de sobre molts complexos, que hem pogut gaudir d'un equip que ha guanyat un grapat de títols i amb el que podem anar amb la cara alta a qualsevol lloc.
Durant aquest dimecres Roma viurà una invasió de bàrbars culers i del United. Ahir va ser un dia molt tranquil, on vam acabar de copsar que aquesta ciutat és perfecta per guanyar un nou títol.
Per cert, s'estan complint les previsions metereològiques i poc a poc els núvols negres estan fent acte de presència. Plourà?
Arribo d'hora a l'Estació Termini provinent de l'aeroport després de 13 hores de llarg viatge des de Hong Kong (quatre més si hi sumo el taxi, el tren i l'espera per embarcar).
Roma tot just es desperta i em sorprèn la tranquil·litat que s'hi respira. Fins i tot la ciutat em sembla petita, molt accessible. Dos anys i mig vivint en una urbe gran com és Guangzhou es comença a notar en la meva percepció de la mida de les poblacions.
Encara no m'ha donat temps a topar-me amb aficionats amb samarretes del Barça o del United. Però a l'avió hi havia tres honkonites que també han viatjat a la Ciutat Eterna per assistir a la final de demà. Diuen que són del Barça i m'agrada. Estic acostumat a que molts asiàtics siguin del Manchester United, ja fa molts temps que s'ho estan treballant i ens porten la davantera en posicionament de marca (però el bon joc de l'equip és la nostra millor bandera).
Marxo cap a l'hotel i després a visitar aquesta magnifica ciutat.
Dimarts passat rebia des d’Àger un correu del Declan sorprenent:
“Hi ha la possibilitat d’aconseguir una entrada per Roma…la vols?”
Dit i fet. Unes hores més tard i amb un sorteig inclòs a cara o creu, rebia una entrada per a poder assistir el proper dimecres a la final de la Champions a través de la Penya Barcelonista de la Vall d’Àger.
Ja tinc el vol reservat a la capital italiana via Hong Hong amb quasi 20.000 kilòmetres d’anada i tornada pel mig, i l’esperança de viure una gran Diada Culer. La culminació d’una temporada històrica.
Dimarts em planto a Roma. M’hauré de dur el portàtil per estar connectat amb l’oficina, així que poc que pugui us prometo alguna crònica en directe de les hores prèvies al partit.
"Jo sóc del Barça. És un sentiment, que no puc aturar…”
---
Foto: partit de costellada a Hong Kong durant la darrera gira asiàtica del Barça a l'Àsia (agost de 2007).
Gerard |
Gent |
dijous, 14 de maig de 2009 | 18:04h
per a gerard00@gmail.com data 23 / abril / 2009 02:08 assumpte bones des de Guissona!
Bones Gerard,
em fa il·lusió escriure't per dir-te que he tingut, amb el teu blog, dues grates sorpreses. Una, que vius a Guangzhou, on va nèixer la nostra filla Mel Yangxué que vam adoptar quan tenia 10 mesets i que ara viu a Guissona amb la seva germana Gerd, el seu pare i jo, la Clara. I m'ha fet tanta il·lusió saber d'algú que es va enamorar de Guangzhou fins al punt de quedar-shi!!! Nosaltres hi vam deixar un trosset del nostre cor i del nostre esperit i hi volem tornar, tan aviat com poguem!
L'altra grata sorpresa ha estat que fossis coneixedor del petit de cal eril i les sargantanes al sol. El petit és el meu germà petit. Un gran amant de Guangzhou i de la seva fillola Mel a qui va dedicar una cançó de la seva 1era maqueta (per què es grillen les patates?). Ell ens va acompanyar en el viatge d'adopció de la Mel i va quedar meravellat. I la cançó parla d'ell i la Mel i de tot el que va sentir.
No em diguis que tot plegat no és absolutament casual???
Total, que no deixaré de llegir el teu blog assíduament i d'ensenyar-li a la Mel i a la Gerd perquè hi vagin pensant.
Un plaer haver-te descobert de manera fortuïta i haver trobat aquestes dolces casualitats!!
Salutacions des de cal eril de Guissona
Clara, i també Mel Yangxué, Gerd i Joan
Aquest correu el vaig rebre el dia de Sant Jordi. Quin gran regal.
--- Foto: un racó qualsevol (Guangzhou). Potser la Mel, la Gerd, el Joan, la Clara i el Petit de Cal Eril hi van passejar.
Gerard |
Gent |
dijous, 7 de maig de 2009 | 09:12h
"From: lhtan@ara-china.net.cn
Subject: Queja del vecino
Date: 7 de mayo de 2009 11:54:46 CTT
To: gbirbe@ara-china.net.cn
Hola Gerard: Me ha llamado el Sr. Lopez, dice que tiene una queja de tu vecino. Dice que en media noche hay mucho ruido de tu casa, alquien habla muy fuerte y no se puede dormir. Va a llamar la policía para quejarse. No creo que hablas muy fuerte en medianoche, pero hay que fijar para que no haya quejas. Si en caso hablas con Lopez para enterar qué pasa concretamente."
Concretament eren les 04:00 AM, jugava el Barça contra el Chelsea per la Tv xinesa, amb la ràdio (RAC-1) a tot volum, i amb la traca final del gol de l'Iniesta.
---- Nota: el Sr. López és un professor xinès retirat de la Facultat de Llengua Espanyola, el qual ens lloga el pis. La Lihua és la meva companya d'oficina.
Foto: del veí de sota, un cop que va venir a sopar a casa amb la seva nòvia. Segur que no ha estat ell qui m'ha denunciat.
La transcripció fonètica de "sis" en mandarí la podeu llegir al titular del post.
La transcripció manual que fan servir els xinesos la podeu veure a la fotografia de la portada.
L'espectació que va despertar el partit entre el Madrid i el Barça a Guangzhou es pot copsar en la fotografia d'arxiu. Erem més de seixanta persones seguint el partit plegats, en una ciutat de més de vuit milions d'habitants (quatre gats...ben avinguts).
Avui ens juguem bona part de la nostra sort a la "La Liga" i per això amb uns quants amics ens reunirem per veure el Madrid-Barça a les 02:00 AM a un pub irlandès de Guangzhou, que ens ha assegurat que que no tancaran l'establiment fins que acabi el partit. Veure el match en un bar xinès no és possible, doncs com a tals no existeixen, i l'alternativa fora fer-ho en una de les nombroses discoteques de la zona, però la música "xumba-xumba" i el fum artificial que s'hi gasta faria impossible gaudir de l'espectacle.
Pel que fa les aficions, sembla que les forces estaran anivellades. Esperem que els xinesos es decantin de part nostra si van mal dades. Fa una estona que un parell dels meus millors amics a Guangzhou que són socis del Madrid, m'han trucat per dir-me que vindran després de declarar durant tota la setmana que no volien veure el partit al meu costat perquè no podrien comportar-se com fan normalment en aquesta mena d'encontres. Frases del tipus "si no podem escridassar-nos en un partit, potser es que no som tan amics" (Marina dixit) sembla que els ha tocat la fibra, i faran acte de presència. Jo no em penso tallar ni un pèl.
De tota manera, el partit important i decisiu es jugarà el proper dimecres a Londres contra el Chelsea. La Champions és el trofeu més preuat i una altra nit tocarà posar-se el despertador a quarts de tres de la matinada per veure el Barça per la televisió pública xinesa.
Que tinguem sort...
--- Foto: el passat 5 d'abril a Kuala Lumpur (Malàsia), en una terrassa veien el Valladolid-Barça davant l'hostal on estàvem allotjats. L'endemà diumenge, feien un partit del Manchester United i la parròquia era molt més nombrosa (veure foto arxiu). El Barça és un club de referència universal, però a l'Àsia el que de veritat és segueix és la Premier League. Però això no importa, i menys avui.
Avui Diada de Sant Jordi és un bon dia per esmentar-vos els 3 llibres que l'oficina d'ARA a Guangzhou va publicar a la Xina el segon semestre de l'any passat, durant el període de deu mesos que aquest bloc va restar aturat.
Els Secrets de la Felicitat (de Sebastià Serrano); La Maternitat d'Elna (d'Assumpta Montellà); i Jet Lag (de Francesc Miralles), són els tres títols del catàleg d'ARA LLIBRES que han estat coeditats en mandarí amb editorials xineses, i es poden trobar en algunes llibreries de la Xina.
Ja fa quatre setmanes que he tornat a Barcelona. Aquest cop per establir-me de nou a la Ciutat Comtal.
He tingut la sort de poder visitar diversos llocs i ciutats de la Xina en els darrers dos anys i mig: Beijing, Shanghai, la regió de Yunan, Xian, Yangshuo, l'illa de Hainan, Hong Kong, Macao, entre altres. I em quedem molts altres llocs per recòrrer: el Tibet, Urumqi,... 
Una olla bullint amb dues parts: en una caldo i en l'altra més caldo però picant com una mala cosa.
Fa uns mesos (setembre de 2008) els amics de 
Són les 04:35 AM de la matinada, de nou a Guangzhou després d'una setmana fantàstica. Ara mateix no puc dormir, suposo que deu ser cosa del Jet-Lag.
Avui és el dia. Un dia d'il·lusió, de futbol i festa. I la sensació més bona és que el Barça l'encara sense urgències ni mals presagis. Amb la fermesa que podem guanyar la nostra 3a Champions, però sense les pors i neguits d'altres anys.
Arribo d'hora a l'Estació Termini provinent de l'aeroport després de 13 hores de llarg viatge des de Hong Kong (quatre més si hi sumo el taxi, el tren i l'espera per embarcar).
Dimarts passat rebia des d’Àger un correu del Declan sorprenent:
per a gerard00@gmail.com
"From: lhtan@ara-china.net.cn
La transcripció fonètica de "sis" en mandarí la podeu llegir al titular del post.
Avui ens juguem bona part de la nostra sort a la "La Liga" i per això amb uns quants amics ens reunirem per veure el Madrid-Barça a les 02:00 AM a un pub irlandès de Guangzhou, que ens ha assegurat que que no tancaran l'establiment fins que acabi el partit. Veure el match en un bar xinès no és possible, doncs com a tals no existeixen, i l'alternativa fora fer-ho en una de les nombroses discoteques de la zona, però la música "xumba-xumba" i el fum artificial que s'hi gasta faria impossible gaudir de l'espectacle.
Avui Diada de Sant Jordi és un bon dia per esmentar-vos els 3 llibres que l'oficina d'ARA a Guangzhou va publicar a la Xina el segon semestre de l'any passat, durant el període de deu mesos que aquest bloc va restar aturat.
Visca la Catalunya profunda. Boníssim...
