Avui, s'ha donat la noticia, que les
obres de la N-II a Girona, han provocat la mort de 14 persones en accidents de trànsit
en el primer trimestre d'aquest any a la zona on es fan les obres. El Servei
Català de Trànsit, s'ha reunit amb responsables del Ministerio de Fomento, per
tal de millorar la senyalització de les obres, i un cop realitzades les
millores, tant sols n'hi ha hagut tres en el segon trimestre. Molt sovint, les
zones en obres, sobretot a les autopistes, estan senyalitzades de forma molt
deficient i esdevenen llocs amb una sinistralitat molt gran, jo mateix vaig
patir la mort de dos familiars en un accident de trànsit a una autopista en
obres. La majoria de vegades, es limiten a repintar la senyalització
horitzontal de color groc i a posar senyals indicatives de obres i limitacions
de velocitat. Aquestes limitacions sovint son incongruents, estan limitades a
50 o 60 km/h en plena autopista, i com que no hi ha radars, ningú respecta, els
que ho intentem fer ens sentim com imbècils al veure que ningú mes ho fa, i acabem sent un perill mes, a l'anar a 50 a un lloc on tothom va a
120 km/h. Està demostrat que si no s'hi posen radars, les limitacions no
serveixen de res, i per altre part, posar senyalitzacions fixes a 50 a una
autopista, es un disbarat. Jo penso que s'hauria de posar una senyalització
variable, que podria ser de 80, però quan hi hagués moviments de maquinaria,
camions o persones treballant arran de la zona de pas, llavors es podria
alentir una mica mes per augmentar la seguretat, però d'una forma transitòria,
ben senyalitzada i amb els corresponents radars ben visibles perquè la gent
sàpiga a que s'exposa. La intervenció dels Mossos i el Servei Català de trànsit,
per corregir les deficiències en la senyalització de les obres, es una gran
noticia, en moments on s'ha posat en entredit moltes de les decisions que han
pres, cal elogiar una acció positiva com aquesta. Pel que fa al Ministerio de
Fomento i l'empresa constructora, la quantitat d'accidents mortals demostra que
no havien fet be les coses, la seva incompetència a provocat la mort de moltes
persones, i de no ser per la intervenció esmentada haurien sigut moltes mes.
Les eleccions per al Parlament Europeu que es vàren celebrar diumenge passat, han donat motius per fer-hi comentaris de tota mena, la baixa participació que hi ha hagut, sembla preocupar a mes d'un, però jo estic segur de que la gent que es dedica a la política no li preocupa gens. Moltes vegades he pensat que potser es millor així, que a qui no li interessi la política, es millor que no vagi a votar, i em fa ràbia veure el gran poder que te la televisió per encaminar a molts indecisos cap a les urnes i a votar certes candidatures, però la democràcia es això, la possibilitat que el poble decideixi i que s'imposi la voluntat de la majoria, amb respecte cap a les minories.
Tornant a la gran abstenció de les eleccions de diumenge i les causes, jo penso que en son moltes, tantes com tipus d'abstencionistes, i em fa molta ràbia quan un partit diu que no ha guanyat perquè els seus votants, no han anat a votar, a mi, em cauria la cara de vergonya si hagués de dir això. Però la veritat es que hi ha molta gent que no va a votar per castigar el seu partit de sempre, i això, penso que es un gran error, si volem castigar el partit que votem sempre, a qui hem de votar es a la copetència, perquè si no anem a votar, els hi restem un vot, però si votem a la competència es com si els en restèssim dos.
La gran desafecció política que hi ha, es conseqüència de la impresió que tenim molta gent, que els parlaments no serveixen de res, son simples teatres on s'hi escenifiquen unes decisions que ja han estat preses per endavant i la disciplina de vot no permet que ningú surti del guió pre-establert. Aquest sistema parlamentari estava molt be pel segle IXX, però al segle XXI, potser s'hauría de buscar un altre sistema, menys teatral, on la participació de la gent fos mes evident, els diputats hauríen de fer públiques les seves propostes i opinions personals als seus votants, perquè aquests veiessin reflectida la seva decisió d'haver-los votat d'una manera efectiva, i potser no caldríua que hi hagés tants diputats, sinó un equip de gent, que els seu vot valgés com el percentatge de vots aconseguit a les urnes. Però la impressió que em dona, es que la classe política no els interessa canviar res perquè potser ells no s'adaptaríen al canvi i perderíen el seu status actual, i com que son ells qui ho ha de canviar, tot seguirà igual.
Aquest matí, he anat a la Caminada popular de Molins de Rei, que com cada any ha organitzat el CEM. Aquesta edició, tenia 13 quilòmetres i com cada any han variat el recorregut. La caminada d'avui, ha anat per la Plaça de les Bruixes, Riera de Vallvidrera, Can Puig, Les Escletxes, Can Amigonet, La Rierada, Can Salat, Salt d'aigua a la Riera de Vallvidrera, Can Planes, i una altre vagada per la Palaça de les Bruixes, abans d'entrar al poble. Tot el recorregut es per la serra de Collserola i a més de Molins de Rei, també hem entrat al terme de El Papiol. El recorregut ha estat molt ben triat, i si hi havia algú que no havia passat mai per aquesta zona, segur que li ha agradat. Tot i la gran quantitat d'arbres caiguts que encara hi ha a conseqüència de les ventades de finals de Gener, sempre es un plaer passejar per aquests boscos. La riera de Vallvidrera amb el salt d'aigua que hi ha prop de Can Planes, ha estat la cirereta d'aquest recorregut.
Avui, ens hem trobat amics que havíem fet molts quilòmetres corrent per aquests camins, i ha estat molt maco recordar-ho.
Amb les declaracions d'avuide Jaime Mayor Oreja, una vegada mes el PP intenta fer desaparèixer el Català en demanar la retirada de la inmersió lingüística. I a sobre, ha tingut la barra de dir que era un fet sense precedents. La gent que varem anar a l'escola als anys seixanta del segle passat, en som testimonis d'un precedent d'enmersió lingüística, que realment pretenia fer desaparèixer la nostra llengua, i que de debó no deixava cap opció als pares, que si es queixaven podien acabar davant d'un jutge i privats de tota llibertat durant una bona temporada. I a sobre, volen acusar-nos a nosaltres de dictadors i ignorants. La gent com ell, que aprofiten una ocasió tan poc adequada per parlar d'això com es la presentació de la seva candidatura a les eleccions al parlament Europeu, no volen fer altra cosa que un genocidi lingüistic contra el català, i aquest si que te precedents.
L'article d'opinió de Joan Carretero aparegut ahir al diari AVUI, està generant molts comentaris, i la majoria van en la mateixa direcció, Joan Carretero vol fundar un nou partit, i aquest serà de centre dreta. Però llegint el comentari de Jordi Casadevall al seu bloc, diu que enlloc posa que la seva intenció sigui fundar un nou partit, ell parla de candidatura, i enlloc diu que les polítiques socials del tripartit siguin exagerades, sinó que parla d'ética i honestedat com a fórmula per guanyar-se la confiança dels electors. Ja el mateix diari AVUI, a la pàgina anterior que la de Carretero, la periodista Sandra Arenas, pressuposa que Joan Carretero vol crear un nou partit, i després, tots els mitjans han dirigit tots el comentaris en la mateixa direcció.
Jo entenc que si parlem de candidatura, pot ser una coalició semblant a CiU, en la que hi por haver o no partits sobiranistes parlamentaris, independents i militants d'altres partits descontents amb la direcció del seu partit, la qual pot està liderada perfectament tant des de CDC, com des d'ERC si la direcció fes un canvi de rumb en la direcció que ell apunta.
Però per ara veig moltes ganes de tots per desprestigiar aquesta iniciativa, i el poderós col·legi de periodistes sempre tant pro PSOE s'està encarregant de fer-ho, Joan Carretero fa nosa a tothom i la creació d'un altre partit que de segur està condemnat al fracàs, amb la llei electoral que tenim, beneficia a tothom, des de la pròipia ERC, mes ben dit, a la direcció d'ERC, a CiU, que pensen que els prendrà electorat, i el PSC que la divisió en tres parts de vot independentista els farà com al gran beneficiat de l'operació. Jo, tant sols li diria a Joan Carretero que si vol fundar un nou partit, que si os plau li posi a les seves sigles la paraula Esquerra o Socialista, perquè sembla que amb això ni ha prou perquè no et diguin que ets de dreta, es l'única manera que tingui una remota possibilitat de tenir èxit. Com a votant (encara) d'ERC, no m'agrada la pressa que tenen per fer fora Carretero, ja se que els perjudica personalment, però jo veig en ell molta prudència, excessiva per molts dels seus seguidors, que li re-treuen el seu llarg silenci per no perjudicar el seu partit. I jo, el vull a ERC, perquè el partit i sobre tot el país necessita gent com ell.
Soc un ferm defensor de les rotondes, en aquest bloc, ja n'he parlat quatre vegades, (Aquí hi falta una rotonda, Rotonda inacabada, Tot sobre rotondes i Rotondes partides). Com he dit sempre, per a mi gairebé totes les cruïlles que suporten un transit considerable, haurien d'estar regulades per una rotonda, però la seva grandària, hauría d'estar adequada amb el tipus de carretera on es trobi i amb el transit que hi passi. Aquesta de la foto, està a la N-340 entre Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Actualment es una variant de la B-24, pel que no suporta la gran quantitat de transit que hi havia quan no s'havia construït la variant entre la A-2 i la N-340, de Pallejà a Vallirana, ara anomenada B-24. De pujada tant sols hi ha un carril de circulació i no hi ha cap problema, i de baixada n'hi ha dos, però la rotonda es d'un sol carril, i quan hi arriben els cotxes de dos en dos, sempre n'hi ha d'haver un que deixi passar a l'altre, però quan ningú vol cedir, hi ha força risc de que hi hagi un accident.
Aquesta rotonda fa poc que es va construir, i va ser una equivocació no haver-la fet mes gran, hi ha un costat de la carretera que no està construït i permetía agafar deu metres mes de terreny i fer-la una mica mes gran. Una altre solució, seria eliminar un dels carrils de baixada, que amb el transit que hi passa actualment seria suficient, actualment el segon carril tant sols serveix perquè hi hagi vehicles que sobrepassant els límits de velocitat, 70 km/h abans de la rotonda i 60 després, ho aprofitin per avançar a la gent que respecta els límits, en arribar a la rotonda ha de frenar tothom. Si la rotonda fos mes gran podrien passar aparellats, i si hi hagués un sol carril d'entrada, arribarien de un en un i no caldria frenar mes de que cal per passar una rotonda.
No se que en diu el codi de circulació de les rotondes, ni que s'ensenya actualment a les auto-escoles als nous conductors a passar-les, però segueixo pensant que s'en fa poca difusió. Una norma que penso que no hi ha i caldría posar, sería que la normativa hauría de prohibir avançar dintre una rotonda a qualsevol vehicle que hagi entrat per la mateixa entrada, encara que hi hagués mes d'un carril, només s'hauria de poder fer als vehicles que s'acaben d'incorporar pels que ja son dintre.
Ahir vaig fer la caminada Molins de Rei Montserrat, que cada dos anys organitza el CEM, alternant-la amb la Molins de Rei Vilafranca. El recorregut es gairebé tot per camins de muntanya, te gairebé 50 km amb molts desnivells, i transcorre per les muntanyes que hi ha entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Feia quatre anys que no la feia, ja que en l'última edició no hi vaig participar, i a part de tenir quatre anys mes, les molèsties que tinc en el menisc del genoll dret em feien témer no poder acabar-la, ja que les últimes tres setmanes m'estava molestant mes de l'habitual. Feia quinze dies, que no feia res d'esport, per intentar recuperar-me del genoll, i m'ha anat bastant be. El menisc em va començar a fer mal al cap de poc de sortir, però no va anar a mes, i a mesura que anaven passant les hores, el mal que em feien les cames i els peus van eclipsar el mal al genoll. A les baixades vaig patir una mica, a causa de les vambes que portava, unes vambes de córrer "normaletes" i uns mitjons massa prims, m'ocasionàven mal als dits, i en arribar a l'última pujada, entre Monistrol i Montserrat, ho vaig fer amb una mica massa d'eufòria, que vaig acabar pagant en l'ultim terç d'aquesta pujada, amb un principi d'esgotament i dolors a la cuixa esquerra.
L'organització, va ser molt bona, amb abundant menjar, aigua i begudes isotòniques, els controls digitalitzats, i el recorregut ben marcat, tot i que hi va haver un punt, quan encara no s'havia fet de dia, on hi va haver gent que es va equivocar.
Si voleu saber-ne mes, podeu llegir els blocs de l'Alex i la Lurdes, amb qui vaig fer els primers quilòmetres.
La deslocalització de moltes empreses que fins fa poc fabricàven a països Europeus, fa que moltes d'aquestes busquin fer-ho a llocs on no es garanteixen les llibertats sindicals dels treballadors. Des de la pàgina web Campaña Ropa Limpia, es denuncia tota una serie d'empreses que porten a fabricar els seus productes a països del tercer mon per abaratir costos, sense tenir en compte els mètodes que s'utilitzin per abaratir els productes.
Un cas escandalós es el de PRADA, marca italiana de roba i complements de luxe, que fabrica els seus productes a Turquia a través de l'empresa DESA, PRADA s'ha negat a reunir-se amb els representants dels sindicats i les ONG europees que els representen. Tot i que els tribunals de Turquia ja han dictat 18 sentencies judicials a favor dels treballadors, DESA segueix sense readmetre les 44 treballadores acomiadades per haver-se afiliat a un sindicat. Amb això, una firma com PRADA que cobra els seus productes a preu d'or, no pot fer fabricar els seus productes sense importar-los que es faci explotant les treballadores i negant-los el dret a afiliar-se a un sindicat. Altres empreses com DECATLON, actuen de forma similar, ignorant les males pràctiques laborals dels seus proveïdors, no fer res per pressionar aquestes empreses, i negant-se a parlar-ne amb la gent que des d'aquí ho denuncia.
EL CORTE INGLES, que també es client ocasional de DESA, si que ha accedit a reunir-se amb Campaña Ropa Limpia, i parlen de MANGO, com una empresa que tot i portar a fabricar els seus productes a llocs del mon amb risc de no respectar els drets dels treballadors, destaca per la seva transparència a l'hora d'informar sobre els seus proveïdors i la bona disposició a reunir-se amb les ONG que vetllen perquè els drets del treballadors siguin respectats arreu del mon.
No es tracta de cap campanya de boicot, sols es una forma de pressionar les grans empreses perquè pressionin a les empreses que fabriquen per a elles, la fabricació a països del tercer mon, ha de ser mes barat perquè la gent cobra salaris mes baixos pel fet que el nivell de vida sigui mes baix, però mai perquè no es respectin els drets dels treballadors
Sense entrar a discutir sobre el plà Bolonya i l'ocupació durant quatre mesos del Rectorat de la Universitat de Barcelona per part d'uns estudiants, Sembla que tot plegat obeeixi a una conspiració, Com ja ha apuntat el director de l'ACN, Saül Gordillo en el seu bloc.
No se si el que pretenen es desprestigiar als mossos, però no veig qui pot tenir interès en desprestigiar la nostre policía, potser algú vol que torni la Policía Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, es possible, però no crec que siguin ells els responsables de la mala actuació dels mossos. Jo veig mes raonable una conspiració contra el conseller Saura i contra ICV. I qui pot tenir interès en desprestigiar-los? Doncs el partit que porta un grapat d'anys esgarrapant-los vots a cada convocatòria electoral, ni mes ni menys que el PSC. I es que l'assignació de Joan Saura com a conseller d'Interior ja va ser un caramel enverinat, que tenía la intenció de desgastar la formació política sabent que un polític mediocre com ell no seria capaç de controlar una consellería tan complexa com aquesta. Per la seva ideológía, ICV no tenia d'haver acceptat aquesta conselleria, ells proposen un model de societat diferent a l'actual, pel que es impossible gestionar la conselleria des de la seva ideologia i sense canviar el model de societat. Aprofitant aquestes contradiccions, el PSC acabarà per engolir el poc electorat que els queda, amb el seu discurs auto-proclamat socialista, però amb l'aplicació de un sistema liberal que res te a veure amb amb el nom que porten i amb el que no fan altre cosa que enganyar la gent. Ara, el que cal es depurar responsabilitats i tornar el prestigi a la nostre polícia. Qui en tingui el comandament, se n'ha de fer responsable sempre que la seva actuació no sigui la correcta, els mossos no han de fer altre cosa que complir ordres, i qui hagi donat l'ordre d'actuar així, no en pot seguir al capdavant, i aquests, han de ser triats i entrenats per complir ordres i mantenir l'ordre amb el mínim possible de violència, que com veiem a la foto que acompanya aquest post, de la policia Belga, la seva feina comporta utilitzar la violència, però ha de ser amb mesura.
Ja fa una setmana, que vaig anar a la manifestació 10Mil a Brussel·les. No entraré a valorar si haurà servit per alguna cosa, entre altres raons perquè no en tinc ni idea, però penso que va valdre la pena. L'estat Espanyol mai voldrà reconèixer el nostre dret a decidir i l'única via possible es la internacionalització del conflicte. No se quanta gent hi havia, però es igual, n'hi havia molta, i en aquest sentit, penso que va ser un èxit.
El viatge va ser una mica pesat, vàrem sortir de Molins de Rei, Divendres a les 8 h de la tarda en tres furgonetes amb vuit persones a cada una, i vàrem tardar 14 hores per arribar a Brussel·les. A la Tornada vàrem fer una hora mes, quinze hores de carretera perquè va ploure a mitja França i a les rondes de París hi havien embussos. Vam sortir de Namur (ciutat on vam passar la nit) a les 9 del mati de Diumenge.
Tot i lo pesat que va ser el viatge, no ho va ser tant perquè paràvem cada tres hores i canviàvem de conductor, i com que gairebé tots teníem permís de conduir, tant sols va caldre que cada u conduíssim una vegada a l'anada i una altre a la tornada.
La gent amb la que em va tocar anar, en general conduïa bastant be, només un, vaig trobar que mantenia una distància massa curta amb el vehicle que ens precedia, i algún altre al que vaig observar una falta de visió a mitjà termini, vull dir que em va semblar que el seu punt de visió era massa curt, tant sols fins al vehicle que tenia al davant, i jo penso que s'ha de mirar una mica mes enllà, però la veritat es que em vaig sentir segur amb tota la gent que va conduïr. El millor de tot va ser la companyia, a la majoria de la gent no els coneixia de res, i tant sols a alguns de vista. Va ser molt agradable fer el viatge amb ells i una ocasió de fer noves amistats.
I per acabar, vull dir que vàrem observar que les autopistes de Bègica, no estàn en molt bon estat, tenen un paviment una mica deteriorat, en canvi les de França, estan força be.
Seguir una marató com espectador es una cosa que no havia fet mai, fa mes de deu anys que vaig córrer la última, i des de llavors no hi havia anat ni com a espectador. Diumenge passat, ho vaig fer, complint l'oferiment que vaig fer a l'amic blocaire Josep Pastells, de si venia a córrer la marató de Barcelona, l'acompanyaria en els últims quilòmetres. El dia va ser ideal per córrer no feia ni fred, ni calor ni vent, i la fina pluja que va caure en algún moment, penso que no va molestar, i va ser agradable per molts corredors. Vaig seguir la cursa en companyia la Inés, dona del Josep, i del meu amic Salvi a qui vaig trobar per casualitat perquè havia anat a animar a un amic que corria. Varem veure la sortida al Pg de Maria Cristina, i després el quilòmetre 11 a la cantonada c/ Tarragona amb Gran Via. Després varem anar a la Diagonal al davant de la torre AGBAR que hi havia el km 27. D'aquí, ells van anar cap a l'arribada, i jo em vaig dirigir al final de la Rambla, poc abans del quilòmetre 39, per fer aquests poc mes de tres quilòmetres que quedaven amb ell per animar-lo. La veritat es que va arribar a aquest punt bastant be físicament, però li havia agafat flat i li molestava una mica massa.
Al final, va poder complir l'objectiu de millorar el temps que tenia de la marató de Madrid de l'any passat, i el va millorar amb uns quinze minuts aproximadament. Tot plegat, una experiència molt diferent, que haver-la corregut i malgrat que vaig sentir una sana enveja i una racança de no haver fet tot el recorregut, va ser una experiència emocionant i inoblidable.
Avui ens ha deixat Pepe Rubianes, un
home que se'n reia de tot, fins i tot d'ell mateix i les seves circumstàncies.
Quina llàstima que em fan aquells que no van ser capaços d'entendre la seva
ironia. Com ens feies riure, cabrón! Adéu Pepe, i gràcies per tot.
S'ha escrit molt sobre el facebook i la competència directa que fa sobre els blocs, i el fet que des que s'ha generalitzat l'us d'aquesta xarxa social, ha baixat l'interès pels blocs.
Jo hi vaig entrar fa uns quatre mesos, i la veritat es que haig de reconèixer que m'ha apartat una mica dels blocs en general i també del meu, i si abans sempre obria el navegador amb els blocs de VILAWEB, ara l'obro amb el facebook, i es veritat que hi estic una mica enganxat. Malgrat que molta gent ho pot trobar negatiu, es una forma de comunicació molt bona, i la seva capacitat de convocatòria es extraordinària, difícil de portar a terme amb qualsevol altre mitjà. Ahir a la tarda, varem estar convocats per mitja del facebook a una reunió informativa per formar un grup des de Molins de Rei per anar a la manifestació 10Mil a Brusel·les. Tenia ganes d'anar a aquesta manifestació, però tenia els meus dubtes, i ara gràcies a aquest acte es molt possible que hi vagi. Ha estat una convocatòria feta al carrer i amb pocs mitjans, i sense l'ajuda del facebook hauría calgut fer molta propaganda per convocar a la gent. Penso que els blocs i les xarxes socials, son coses diferents, i no hem de pensar que es fan competència, sinó mes aviat que es complementen.
La suposada trama de corrupció de l'entorn del PP que investiga el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, ha entrat en una guerra d'acusacions i recusacions entre el jutge i el partit de Mariano Rajoy.
De tot això, i de tot el que en van dir sobre la trama de l'11-M alguns mitjans de comunicació Espanyols com la COPE i EL MUNDO, dedueixo que manipular proves judicials es molt fàcil i la justícia s'aplica fent-la decantar cap a on el jutge de torn li interessa. Amb aquestes conclusions, queda demostrat que la sentencia contra l'estatut de Catalunya que està pendent d'emetre el tribunal Constitucional, no serà justa sinó partidista i l'exclusió dels partits abertzales de les properes eleccions al País Basc, per ells, no es una persecució política, aquesta gent, interpreta les decisions judicials segons si els convé pels seus interessos, sense tenir en compte de si son justes o no. Tot plegat posa en evidència que no els interessa ni la justícia ni la democràcia, en comptes de promoure lleis que acabin amb la corrupció política, pressionen perquè sempre els beneficiï a ells. Si volen saber el que es una persecució política per part de la justícia, que mirin de forma imparcial el que està passant amb les llistes de l'esquerra abertzale que vol presentar-se a les eleccions del parlament d'Euskadi.
Els pagesos del Ripollès, han organitzat per aquesta tarda una "esquellada" pels carrers de Camprodón, amb eugues, vaques i tractors, com a protesta pel mooving al que estan sotmesos per gent que te cases de segona residència a prop d'on ells exercèixen la seva feina.
Des de fa una década, molts pagesos s'han vist perjudicats per les protestes i denuncies de gent que se n'ha anat a viure a zones rurals o que hi tenen la segona residència, i varies d'aquestes denuncies han acabat al jutjat amb sentencia en contra dels ramaders. Tot plegat em sembla una nova forma de colonialisme en que gent benestant farts d'aguantar la vida a la ciutat, se'n van a cercar el lloc ideal on viure, i quan descobreixen que a les zones rurals no tot es tan maco com es pensaven, no tenen cap mena d'escrúpol a fer plegar de la seva feina a gent que porta moltes generacions vivint i cuidant la terra, i no hem d'oblidar que son activitats que generen riquesa i si les fem tancar els beneficis econòmics se n'aniràn a un altre lloc. No es tracta de deixar que tothom faci el que vulgui, però estaria be que es posessin unes normes clares i assumibles perquè es respectessin els drets de tothom en el mon rural, i que la gent que hi vulgui anar a viure sàpiguen els inconvenients que això comporta, i que la forma de guanyar-se la vida de moltes persones no hagi d'estar en mans de uns jutges que desconèixen la realitat del mon rural
