Iran i Espanya són dos estats molt allunyats però que tenen molts punts en comú: són un estat multinacional en el qual una cultura s'imposa per sobre les altres, són hereus d'un passat imperial que sols perdura en els llibres d'història, han resistit agressions exteriors fet que ha donat un caràcter bèl·lic a la societat i en un moment donat de la seva història una aliança entre militars i clergues va imposar la seva visió del món, per força, a la resta de la societat, i com que aquesta no ha sabut desempallegar-se'n per la dura repressió, bona part de la societat ha acceptat passivament les consignes nacionalistes i religioses del règim. Segueix...
Ens ha deixat Porcel, però també ens va deixar Solnegre, una de les millors novel·les curtes de la nostra literatura. Cert és que té llibres millors com L'emperador o l'ull de vent, El cor del senglar, etc. Però aquesta és una molt bona obra que no cal oblidar.
Viure la Festa Major des de dintre canvia la perspectiva del tot. Des de fora pots anar a veure-ho més o menys tot, des de dins no. Des del 19 al 29 han estat dies d'anar de bòlit, barraques, Bou i l'estrena de Dames i Vells. S'ha acabat allò de portar el programa a la butxaca i anar seguint els actes fil per randa, ara són les obligacions les que et porten amunt i avall i deixes de veure un global i només veus la teva parcel·la detalladament, per un costat hi guanyes i per l'altre hi perds. Haver de canviar la cervesa per la Coca-Cola (qui ho diria) perquè et manté més despert. Una salutació als germans Escoda que han sabut tirar endavant els trabucaires, realment té mèrit que hagin pogut assumir el cost del que deuen costar trabucs i vestuari. No he pogut veure gaire bé res del ball, una trabucada entre carrer i raval Santa Anna i de passada a la tada de lluïment. Ara bé, puc certificar en canalla del meu voltant l'esgarrifament que
provoquen els trets de trabuc i fins i tot n'hi ha que han preferit
quedar-se a casa abans que tornar-hi a passar... La Festa Major és capriciosa i va voler que el Bou es desnuqués poc després de de començar, tot un any preparant una festa i una soldadura n'esguerra el protagonista, o que al sopar del bou i arròs alguna regidoria que la Festa Major li deu importar poc oblidés els seus compromisos d'infrastructura. Per altra banda tinc la gran satisfacció de l'èxit de Dames i Vells, la felicitat continguda d'allò que portaves deu anys pensant-hi surti bé perquè estàs envoltat de gent fantàstica. Tot i així pots estar tocant el cel amb els dits, de sentir-te rei de la Festa, reina en el meu cas, una trucada de telèfon et pot fer baixar del somni. I malgrat tot anar a la plaça a sentir la Tronada, i quan peten els darrers mascles cridar, bramar, xisclar amb ràbia i orgull: Visca Sant Pere! Perquè més endavant encara hi haurà més absències a la plaça, i algun dia també hi serà la nostra, però naltros, els reusencs, continuarem esborronant-nos amb un sentiment de pertanyença.
Demà es presenta a les 7 del vespre el retrobat ball de Dames i Vells de Reus. Després de deu anys de donar-hi tombs, després de trobar la millor companyia de teatre que es pugués desitjar i després de tres mesos d'assaig intens ja hi estic a menys de 24 hores. Sembla que no pugui ser. També ho farem a les 8 a la plaça del Teatre i a les 9 al a la Casa Rull quan comencin les varietats de Sant Perico. I diumenge abans de l'anada a Completes Dames i Vells estarà a les 5 a les Peixateries, a les 6 al Pallol i a les 7 a la confluència del carrer del Vidre amb Donotea. Us hi espero, segur que no us decebrem.
Dir que tot està cagat i pixat té molta acceptació, és fàcil i està ben vist. Però no és tan fàcil dir les coses que es fan bé, i crec que és molt necessari, donat que si sempre anem dient que tot està fatal i no valorem allò que els nostres representants fan correctament, doncs quan en fan una de grossa, com que ens hem queixat tant, doncs no és fàcil que et facin cas. En tot cas, i sense que serveixi de precedent, doncs parlo de dues de les regidories reusenques que tenen pitjor premsa, i que personalment trobo que fan rutllar certes coses. Segueix...
Manca de liquiditat? desconfiança? pessimisme econòmic? injecció pública als bancs? per què? perquè donin crèdit al Real Madrid i no als petits empresaris amb problemes?
Enguany a la Festa major hi ha moltes novetats: Dames i Vells, trabucaires, brumerot... Però no hi haurà la Moixiganga, la colla senzillament ha fet figa. Aquells que tenen por de cansar-se veient la professó haurien de tenir clar que hi haurà el mateix nombre d'elements, 21 si no m'erro, només els trabucaires hi aniran de nou. Vés a saber si l'any que ve la Moixiganga ressuscita, tenint la temàtica que té no seria estrany un miracle al tercer dia. En tot cas potser s'haurà de començar a pensar en llogar cadires com fan a la professó de Setmana Santa, què? que no? Ara bé 21 elements del seguici són minúcies si ho comparem amb els 66 que tinc comptats que van a la professó del Còrpus de València. La majoria d'aquests 66 són figures bíbliques, per cert elements que també sortien a les festivitats reusenques dedicades a la Misericòrdia. Això no vol dir que haguem de sentir-nos obligats a recuperar-ho, que consti, ara bé si algun col·lectiu pietós ho veu necessari, doncs ho trobaré perfecte, hi ha massa tendència a censurar a aquell qui fa res, donat que qui mai res no fa, mai s'equivoca. Segueix...
El Reial Madrid ha pagat 94 milions d'euros per un futbolista, mai ningú havia pagat tant. Sabent que aquests diners els paguen des de Madrid, i sabent que Madrid recapta tots els diners del catalans, sabent que ACS de Florentino Pérez rep grans adjudicacions de les administracions madrilenyes. Doncs algú podria calcular quant ha pagat cada català, tu i jo, pel fitxatge d'aquest xic per un club que és subvencionat per fomentar l'espanyolisme arreu?
Fets que no vénen al cas m'han impedit assistir a un tast de vins que es feia aquest vespre a al Sala Fortuny del Centre de Lectura, i mira que en tenia ganes. Una perquè m'agrada el vi i dos perquè Reus ha decidit recuperar la capitalitat que s'escapa dels termes que componen el Baix Camp. Reus era i és una capital econòmica que compren Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta... I el vi era el més clar exemple d'aquesta capitalitat.
No és casualitat
que la Cambra de Reus comprengui les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà,
El Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta. comarques vitivinícoles de les quals Reus en va exercir de centre econòmic i financer. Per exemple l'any 1803 només
del port de Salou van sortir 94.421 càrregues d'aiguardent, per cada càrrega d'aiguardent
calia destil·lar-ne quatre de vi. Una càrrega de vi era una mesura que equivalia
a 121,4 litres. Comptant molt per sobre, em surten 45 milions de litres de vi, si algú pot millorar el càlcul li agrairia. Doncs comptant a ull que una hectàrea té aproximadament 40 fileres de ceps,
que cada filera pot tenir 50 ceps, que d'un cep en podem treure, si fa no fa 5 kg de raïm, i que d'1,3 kg. de raïm es pot extreure 1
litre de vi, tenim que el 1803 possiblement es van necessitar pel cap baix
58,34 km2 de vinya, una extensió superior a l'actual terme de Reus. O sigui que
ni plantant fileres de ceps a la plaça Mercadal aconseguiríem aquella
producció. Per què en deien Aiguardent de Reus doncs? Doncs perquè l'empenta sortia de Reus encara que el producte vingués de les poblacions de la seva influència. I aquesta empenta és, per exemple, Reus viu el vi.
Ens diu l'Idescat que 439.600 persones del Principat no entenen el català i que això és fruit de la immigració. Ja us ho vaig dir. Val a dir que hi ha de tot a tot arreu. Segur que podem trobar nouscatalans que parlen català sent un més d'una colla de castells i a la mateixa ciutat una persona de la mateixa edat i del mateix origen no sabrà dir ni "hola" en català. Però alló greu és que la immigració no és una cosa nova. Segurament que la gran majoria d'aquests 439.600 fa més de cinc anys que viuen a Catalunya, temps suficient per tenir nocions passives d'una llengua, i el més penós és que n'hi ha una bona part que ha nascut i ha estudiat a Catalunya i que tenen DNI des de sempre. Si gairebé mig milió de catalans no ens entén, i en gran part no ens vol entendre, quan parlem, en català, com ens han d'entendre quan els parlem de drets humans, de laïcitat, de civisme o del dèficit de finançament? Ras i curt, això ens passa per no tenir una estructura d'estat al darrera.
Avui a la Riera tiraven a terra un magatzem que portava una pila d'anys abandonat. Premses, suposo d'oli, darrer testimoni d'una passat que lligava indústria i agricultura, i avui ho penjo a internet.
A vegades la solució la tens als nassos i t'ho ha de dir algú de fora, perquè de tan a prop que estava no la veies. Ara toca fer entendre allò que tu veus tan clar.
A vegades no cal perdre el temps amb els ignorants, Chamfort deia que: “La calúmnia és una vespa que us fa nosa i contra la qual no cal fer cap moviment, a no ser d’estar segurs que la mataràs, altrament hi torna, més furiosa que mai”.
La visió que tenim de els coses ve condicionada per la nostra petita realitat. Vull dir que si tots els meus amics i coneguts estiguessin a l'atur hauria posat un "No" davant del títol. Però vaig parlant amb uns i altres i sembla que això de la crisi es supera. Sempre s'han superat les crisis malgrat tot. Un exemple d'això és que un conegut té una petit taller que subcontracten els constructors. De moment li anava bé i l'Ajuntament de Tarragona per ajudar-lo a superar la crisi li ha expropiat el terreny on tenia el taller i ha hagut de traslladar-se cuit i corrents, però tot i així explica que continua tenint clients. Sembla que ens en sortim gràcies i/o malgrat a l'acció dels nostres governs i a tot el rebombori que facin els mitjans de comunicació.
Unes puntualitzacions. M'han dit que al Diari d'ahir va sortir el titular que el Bou volia formar part del Seguici: mentida. Avui al Reusdigital sortia que el ball de Dames i Vells també formarà part del Seguici: una altra mentida. Dels comentaris no en dic res perquè la majoria o són pretesament falsos o volgudament malintencionats. Hauré de fer l'exercici de no llegir-los. Per altra banda cal felicitar l'aparició del portal festesreus.cat, molt bona iniciativa, esperem que poc a poc sigui el portal de referència de la Festa Major.
Avui s'ha donat a conèixer el cartell de la Festa Major de Sant Pere, i a banda dels gustos personals de cadascú, em sembla molt encertat que no siguin cartell infantilitzador com ho eren els de fa alguns anys enrere. El d'enguany és un cartell adult per a una Festa Major que ja ha arribat a l'edat adulta i que enguany incorpora elements festius clarament destinats al públic adult.
Per a llegir el Tomb de ravals d'avui cliqueu 
A vegades la solució la tens als nassos i t'ho ha de dir algú de fora, perquè de tan a prop que estava no la veies.
