Victoria |
dimarts, 30 de juny de 2009 | 00:08h
   |  |
|
Victoria |
dilluns, 22 de juny de 2009 | 21:41h
 A Sicília ja hi havíem estat, de la banda de la mar Jònica, a Massina i a Taormina , l'Etna a prop i aquell regust de vinya i atzavares, els camps daurats, les glicínies penjant i nou i vell ben remenats, relligats i germans.
Aquest pic hem visitat Palerm, de la banda de la mar Tirrena, situada a la costa noroest, a una ampla rada anomenada justament de Palerm ombrejada pel cim del Pellegrino. És un port ample. Hi creixen roselles i fonoll entre mig del ciment. De sempre va estar un port comercial i estratègic important. Va rebre cretencs, grecs, fenicis, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, francesos, catalans i espanyols. Un traginar de pobles, ideologies, costums i estils arquitectònics, un reguitzell d'invasions i hegemonies. Actualment és la ciutat més gran de Sicília i la capital. Prenem el bus CitySightseeing, que té dos recorreguts i permet, a bon ritme i bon preu, veure, escoltar i visitar bona part de la ciutat, baixant on vols i tornant a pujar on et plau. Pots fer tots els meandres i visites que has triat a peu i et proporciona un tast viu de la ciutat força complet. En voler tornes a prendre el bus i vas fent... S'inicia el recorregut al teatre Politeama. Continuem per un dels molts mercats de flors, fruites i verdures, el Mercat de la Vucciria ( m'evoca el Mercat de la Boqueria ), un esclat de colors i de vida efímera però bellíssima i continuada. Llimones a rompre de delicat perfum, altre temps triades, acaronades, enlluentades i embolicades amb paper de seda per les mans menudes de les joves sicilianes, per a venda i exportació, com un preuat regal. El teatre Líric Massimo, la via Maqueda i la plaça Quattro Canti, una mena de decorat amb un no sé què d'escenari que es fa mirar per la seva raresa un poc decadent: quatre caps de cantò que formen un espai octogonal, l'encreuament de la via Maqueda i el corso Vittorio Emanuele, en tres nivells de santes, estacions i reis. Va ser feta amb un luxe de gust dubtós per tapar la misèria dels quatre carrers que hi confluïen i dels seus habitants. Avui és lloc de trobada, fotografies i passeig, punt zero de la part antiga de Palerm , tota ella de gran riquesa i bon passejar-hi Ben a prop la Piazza Pretoria, una gran plaça-font renaixentista, un espai toscà en mig d'un indret normand i àrab de gran puresa i línees essencials.
Victoria |
diumenge, 14 de juny de 2009 | 02:19h
 Has vist com has encès
Victoria |
dissabte, 6 de juny de 2009 | 21:12h
 Sardenya és una de les dues illes més grosses de la Mediterrània, un destí que ens feia gola tastar. En molts de sentits germana, amb remor d'Ausiàs March. Vàrem amarar a Càller - Cagliari. Un golf ample - l'antic Sinus Caralitanus- acull el riu Mannu i mostra una platja blanca i llarga anomenada del Poetto, d'aigües molt blaves, diuen que la més llarga d'Itàlia, quasi vuit quilòmetres. Per visitar una ciutat on no has estat mai fas sempre una tria arbitrària però t'arrisques i comences, sabent que just feràs aixó: un tast amb ganes de tornar-hi. Prenem la Via Roma , fins a les murades cap a la Basílica de Bonària, la mostra més antiga del gòtic català a Sardenya. A l'altra banda de la ciutat Belvedere, el Jardí Botànic i l'Amfiteatre romà, excavat a la roca viva i amb molt bon estat. Al cor de la ciutat la tria és obligada: el barri antic, l'anomenat Castello, amb el Bastió de sant Remy, des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica molt nítida, les torres medievals de sant Pancràs i de l'elefant, la Via de la Sta Creu, i el Museu Arqueològic Nacional. Hi decidim entrar. No ens en penedim de fer-ho. Ens permet un coneixement de la Sardenya prehistòrica, les arrels d'una cultura que agermana les illes, que les configura. Hi ha esplèndides mostres del Neolític de més de 6000 anys d'antiguitat: Puntes de llança d'obsidiana per a la caça i la pesca, estris d'argila, decorats amb rastres de copinyes i solcs, joies de ceràmica, conxa, argent, i os, figures d'argila, d'alabastre, de marbre, deesses de formes arrodonides, o esveltes i geomètriques, de gran bellesa. La cultura nuràgica amb assentaments de torres cóniques de pedra seca. Exemplars de l'edat de bronze i de l'edat de ferro: estris, guerrers, naus votives, estatuetes, d'especial interés una mare acollint als seus braços el fill mort, com una verge, com una mare de maig, una història, doncs, prou antiga dissortadament. Mostres fenícies i púniques, molt similars a les d'Eivissa. La pedra de Nora, una inscripció fenícia on s'anomena per primer cop Sardenya. Vasos i estris de l'época grega i romana... Als carrers bocins àrabs i serrains, bizantins, catalans, italians...palmeres whasingtones i fassers, magnòlies i xacrandes, atzavares i iuques, oliveres i mar a l'horitzó. Abans de deixar el barri del Castello visitem la Catedral de santa Maria, construïda en estil gótic- romànic. El seu interior va estar refet en estil barroc. La cripta té un sòtil amb més de 600 petites roses diferents. Es pot veure un magnífic tríptic gótic de Van der Weiden. A les afores turons suaus, el mont Urpinu, ple de pins i piuladissa...
Victoria |
dijous, 21 de maig de 2009 | 11:20h
 Partim, la mar ja ens crida, el descans, la primavera després dels ensurts i el cansament aquest que et ve i és de la carn, i és del camí inevitable i volgut, on hi deixes bocins de tu i se t'estripa l'ànima cada jorn, entre els arbres i les bardisses, la feina, els desencontres, les absències i els abismes. I arriba que dius: pus!! i quan ho dius ja és l'hora de partir, perquè t'han fet d'aquesta pasta i ja ho saps que has après a apamar fins a on pots arribar i quan cal aturar-te i descansar. I també saps que és la mar on hi trobes vida i és l'oratge que neteja i ajuda a tornar a començar.
Victoria |
dimarts, 19 de maig de 2009 | 19:09h
 Un fil de sang lliscava com una llàgrima roja atret per la gravetat i em dibuixava trajectes a la cara. Un xap al front d'un accident fortuït sense més importància me diu que m'aturi, que hi ha moltes estacions al via crucis i que he de recollir els bocins esparsos del meu cansament i tirar endavant, cercant a l'aiguavés de la vida, els caires de la primavera i el cant de les merles entre els oms i el nesprer, l'aixopluc dels amics i el vaivé que flueix a la ciutat petita i sostenible que és Palma.
Victoria |
dilluns, 18 de maig de 2009 | 09:48h
 M'assabento de la mort de Mario Benedetti pel bloc de Joan Pinyol i el bloc de Miquel López Crespí http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/133727
Victoria |
dijous, 14 de maig de 2009 | 14:38h
 Na cara Ics, que li diu na Marieta, és morta, aquesta matinada. M'ha telefonat en J. Na Maria, la seva filla, era al seu costat, li estrenyia la mà i s'ha adormida devora ella.
Necessitava més aire que no pas el que tenim. I un cel més ample , amb més clarícies.
L'hidroavió vola ja sense límits. El podeu veure? Ens deixa les seves arruixades, la "horça", la imaginació, la mirada crítica, el taranna rebel amb molta causa i una obra sólida i silenciada. Ens deixa l'aigua clara com una allau, ales obertes, espargint paraules desvetllades
Victoria |
dimecres, 13 de maig de 2009 | 23:28h
 Flors closes, com petons, que esdevindran flors fràgils i balbes en un no res. Flors fràgils com carícies que seran fruits saborosos entre les fulles verdes i rosses.
Victoria |
dimecres, 6 de maig de 2009 | 23:44h
 Enguany les merles ja fa un parell de mesos que són amb nosaltres i m'han deixat l'honor de tastar la primícia del fruit del nesprer. N'he collit la primera grapadeta intacta i la m'he menjada. Són una delícia les nespres, vellutades, fortes, rodones, dolces al punt just, sucoses. N'hi ha un bé de déu i el soleiet les ha daurades. Me pens que demà ja ho sabran les merles i legítimament faran aquelles picades esmolades com llances, ben satisfetes de la cortesia que han mostrat. Ja sabeu que el compartim el nesprer.
Victoria |
dilluns, 4 de maig de 2009 | 00:10h
 Ens ha arribat el mes de maig escolant-se entre la pluja per obrir a la fi de bat a bat els dies de la llum clara i els celatges amb núvols com ocells.
Victoria |
dissabte, 25 d'abril de 2009 | 08:28h
 ASCETA Talment l’asceta que s’ha menjat tota l’herba de la muntanya on va fugir i espera un poc de pluja per veure’n néixer un bri, brostejo entre les runes per trobar-hi restes de la vida, atàvics micelis portadors de fongs, que quallin llet i apaivaguin l’ira, el tal·lus primigeni que ens uneixi...
Victoria |
dissabte, 18 d'abril de 2009 | 22:07h
 PASSEIG DEL SAVINAR La renglera de savines dibuixa, a tinta xinesa, una bellesa despullada, la capçada. Inesperada bellesa, com l’espina del peix abissal que el vell mariner de Hemingway, gelós del seu propòsit de pescar, va voler dur fins a la platja. Els exemplars més joves senten la primavera, abans d’arribar. Al cor de la fusta clivellada, hi broten ulls tendríssims,
Victoria |
dissabte, 4 d'abril de 2009 | 21:20h
 Set dies plovent sense aturai. Han esclatat Les Fonts Ufanes, Ufanes de Gabellí i Ufanes de Biniatró. Hem partit prest per veure-les i sentir-les. Mai un plaer és tan intens i espiritual com aquest de l'aigua.
Primer és la remor de vida que fa l'aigua, un rierol petit, fluint entre les canyes i els joncs, un anunci del que potser esdevindrà, res, comparat amb allò que veurem després. A banda i banda els camps ben verds de farratge, esquitxats de margarides, el figueral, que respon amatent i puntual a la primavera, amb brots molt tendres i altius, les ovelles, arrecerades als garrovers i escampades arreu, el bram de l'ase.
Llavors ve arribar al bosc d'alzines i entrar-hi, l'estora de fulles i aglans, la casa del carboner, el talaiot, l'olor humida de terra negra i molsa, les sitges, els troncs dels arbres aferrats de líquens, els llentiscles del sotabosc i el xiprell, les pedres arrodonides i clivellades per les pluges, el ciclamen que hi neix, el pas de l'aigua a ran a ran... com una carícia.
De sobte eix la vida, la remor intensa de la vida, un estrèpit d'aigua que sorgeix del fons del bosc, entre les pedres i fa un cabal sorollós, quasi eixordador...
Victoria |
dijous, 2 d'abril de 2009 | 20:27h
El cel color de pluja i la remor de les gotes fan miratges en terra, mons paral·lels. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosBLOCS
PREMSA
RàDIO
WEBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
