UNA MAREA VIOLETA CONTRA LA OFENSIVA PATRIARCAL DE LOS GOBIERNOS CONSERVADORES
Ante las decisiones tomadas unilateralmente por los gobiernos de las comunidades autónomas gobernadas por partidos conservadores de derechas QUE:
• REDUCEN los presupuestos destinados a Políticas de Igualdad, la Ley de Autonomía Personal y la Ley de derechos sexuales y reproductivos.
• ROMPEN los acuerdos con las organizaciones de mujeres mediante los que se venían prestando servicios tales como Centros de Orientación a la Mujer, Asesoría Jurídica, Casas de Acogida para mujeres víctimas de violencia, etc.
• ELIMINAN las subvenciones destinadas a los Ayuntamientos para el mantenimiento de los Centros Municipales de Atención a las Mujeres.
• DESMANTELAN los Institutos de la Mujer, utilizando su estructura para promover estereotipos sexistas patriarcales y modelos de familia tradicionales.
• INCUMPLEN las leyes de igualdad en cuanto al uso del lenguaje no sexista y a la obligación de los poderes públicos de integrar la igualdad real de mujeres y hombres en todas sus políticas.
Todo ello supone una violenta agresión a los avances logrados durante toda la democracia en la lucha por los derechos para las mujeres.
Estas medidas están teniendo como consecuencia directa el despido de profesionales cualificadas que venían desarrollando durante años su trabajo en los diferentes recursos de igualdad, prestando un servicio de calidad y compromiso con la igualdad.
Las organizaciones que suscribimos manifestamos nuestra repulsa y exigimos el cumplimiento de las leyes de Igualdad en todas las comunidades del territorio español, y convocamos a una movilización y manifestación/concentración a nivel estatal para el próximo 10 de febrero a las 19:30 horas en las plazas principales de las diferentes localidades.
Firman este manifiesto:
• PLATAFORMA VIOLENCIA CERO – MÁLAGA
• FEDERACIÓN FEMINISTA GLORIA ARENAS DE ANDALUCÍA
• FEDERACIÓN POR LA IGUALDAD DE GÉNERO GUALDALHORCE EQUILIBRA –
MÁLAGA
• FORUM DE POLÍTICA FEMINISTA – MÁLAGA
• ASOCIACIÓN DE MUJERES PUNTOS SUBVERSIVOS – MÁLAGA
Convocatòria de la PUDUP (Plataforma en Defensa de la Universitat Pública)
Companys, companyes,
El Consell de Govern de la UPC té previst aprovar demà el Pla de Viabilitat econòmica. Tot i que les fitxes de l’apartat PERSONAL no es presenten a aprovació demà, el Pla de Viabilitat que presenta de nou el rector conté moltes mesures que afecten directament les nostres condicions de treball (a partir de la pàgina 47). A més:
- El Rector va retirar el Pla de viabilitat al desembre per millorar-lo i estudiar propostes alternatives. Al febrer solament 4 fitxes han sofert petits canvis (la resta continuen igual). L’equip de direcció ha deixat molt clar en els processos de negociació oberts que no pensava parlar del contingut del pla i que la negociació solament s’obria sobre el futur del personal temporal de la UPC. UNA VEGADA MÉS EL RECTOR NO ACOMPLEIX ELS SEUS COMPROMISOS AMB LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA I AMB ELS ÒRGANS DE GOVERN DE LA UPC.
- La majoria de les mesures del Pla continuen sense quantificar-se i sense concretar com es realitzaran. EL RECTOR PRETÉN QUE UN COP MÉS EL CONSELL DE GOVERN LI ATORGUI UN XEC EN BLANC.
L’amortització de places que l’equip rectoral va presentar en la Comissió de Personal i Acció Social del Consell de Govern no estan en l’ordre del dia de demà. No sabem què vol dir que hagin retirat aquestes amortitzacions ja que formalment la gerència no ha comunicat res a Junta i Comitè, ni a les seves presidentes. Tot i que se’ls ha demanat, i es van comprometre a fer-lo, l’equip rectoral continua sense aclarir quina serà la seva política envers el personal temporal. Moltes persones estan angoixades esperant saber d’una vegada quin és el seu futur. DEIXEU DE JUGAR AMB LES PERSONES. Per tot això, i perquè aquest rector no defensa la UPC i es plega submís a les retallades imposades per la Generalitat, SR. GIRÓ DIMITEIXI. FENT-LI SABER QUÈ PENSEM DE LA SEVA GESTIÓ.
Si et preocupa la SALUT MENTAL, impedeix la barbàrie del DSM a estandaritzar, etiquetar i medicar de per vida a milions de persones amb qualsevol tipus de dolor psíquic.
(Manifest en català, catalá, castellà, anglès, francès, portuguès i italià)
Llistat d'institucions i associacions de professionals PSI que recolzen el Manifest (llegir el Manifest de Barcelona al mateix bloc oaquí) a 4-feb-2012.
· AAPIPNA Asociación Aragonesa para la Investigación del Niño y el Adolescente. Zaragoza. España
· ACCEP (Associació Catalana per a la Clínica i l'Ensenyament de la Psicoanàlisi) Barcelona
· Acippia( Asociación cultural para la formación e investigación en psicoterapias psicoanalíticas). Madrid
· Acto analítico. Intervenciones para la salud y el bienestar psico-social. Barcelona.
· Acto, Centro de Asistencia Psicoanalítica, Psiquiátrica y Psicológica (Barcelona)
· ADEMM – Usuaris de Salut Mental de Catalunya. Barcelona
· Apertura. Estudio, Investigación y Transmisión del Psicoanálisis (Barcelona)
· APPOPS: Association des Psychologues et Psychothérapeutes d'Orientation Psychanalytique de Suisse
· Area 3. Asociación para el Estudio de Temas Grupales, Psicosociales e Institucionales. Madrid
· Area Infancia y Adolescencia de la Dirección de Salud Mental del Ministerio de Salud de la Provincia de Santa Fe -Rep. Argentina-
· ARPP (Association pour la recherche en Psychothérapie Psychanalytique) Belgique
Han adreçat un escrit al Rector (arxiu adjunt) del qual subratllo aquesta part (la negreta és meva):
Benvolgut,
Amb aquest escrit, els sotasignats, tots ells membres de la Secció d’Hebreu i Arameu del Departament de Filologia Semítica, volem expressar la profunda indignació que sentim, arran de la política universitària, la qual converteix, paulatinament i a mesura que s’acaben, contractes a temps complet de professors doctors, en futurs contractes d’associat, a temps parcial, els quals comporten una retribució econòmica miserable i una degradació acadèmica humiliant. Els motius d’aquesta queixa són els que es mencionen a continuació.
(...)
Per totes les raons exposades més amunt i pels casos concrets que les il·lustren, perquè creiem que la universitat, malgrat la crisi econòmica i social que estem vivint, ha de ser, ara més que mai, l’alma mater dels nostres estudis i pal de paller del nostre país, un lloc, per tant, on es valori amb dignitat la investigació, on es premiï l’esforç i la feina ben feta, on s’elogiï l’excel·lència i la qualitat en la docència i en la recerca; un lloc, per damunt de tot, on es rebutgi la mediocritat i es lluiti amb plena llibertat contra l’esclavatge moral, laboral i acadèmic, volem deixar constància escrita que, si, a l’inici de classes, el dia sis de febrer, no es rep constància escrita de part del rectorat i del deganat on es manifesti una voluntat ferma de convocar les places de lector i d’agregat que pertoquen als professors acreditats del departament suara mencionats, bon punt la Universitat tingui la llibertat de convocar noves places i s’alliberi d’aquesta situació d’estancament, s’iniciarà una vaga de protestacontra aquestes mesures preses i contra la precarització de la universitat catalana en general i, per tant, se suspendran indefinidament les classes de Filologia Hebrea.
Ahir el diari El Mundo va publicar una carta dels professors associats de la UB on denuncien la política de contractació del professorat de les universitats dels darrers anys, una política que condemna la universitat pública catalana a l'ostracisme més absolut: "La universidad a flote... ¿o a la deriva?"
La situació dels associats de la UB es repeteix a la majoria d'universitats públiques de Catalunya.
Per un futur digne, reconstruïm la universitat pública!
La universidad a flote... ¿o a la deriva?
El colectivo de profesores asociados de la Universidad de Barcelona expresamos nuestro profundo malestar por las manifestaciones de nuestro vicerrector de profesorado, el señor Manuel Viladevall, en entrevista aparecida en este periódico el pasado 22 de enero. En dicha entrevista se lee literalmente que, en la actual situación de recortes, "los profesores asociados se han convertido en un molesto polizón". Decir que -seguimos citando- "aproximadamente 2.500 asociados con los que cuenta [la UB] y que representan cerca del 50% del total de profesores" son un molesto polizón, decir que la mitad del personal docente es un problema, demuestra que la universidad vive una crisis de modelo y de liderazgo. No ahondaremos en las causas de esta crisis ni en las formas que toma. Quien tenga curiosidad, puede leer el análisis de José Luis Pardo titulado 'El conocimiento líquido', recogido en 'Nunca fue tan hermosa la basura', 2010; o los de Antonio Valdecantos, 'Bolonia a destiempo' y 'Reforma universitaria y libertad intelectual', ambos aparecidos en la red en 2009.
Lo que sí nos incumbe es denunciar, primero, la molesta costumbre de señalar problemas como si éstos nacieran de forma natural, como si nunca hubiera responsables; y segundo, explicar cómo se ha llegado a esta situación. Ninguna de las dos cosas hace el señor vicerrector, aunque inconscientemente lo revele el propio Viladevall cuando se jacta de que la UB siempre ha pagado lo mínimo establecido, considerando además que esto es hacer las cosas bien. Expliquemos pues qué es, a juicio del vicerrector, hacer las cosas bien.
OCUPACIÓ DEL RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Avui, a les 12 hores, delegats i delegades de les Seccions Sindicals de CCOO, UGT, CGT, CAU-IAC, CSIF, CSC, amb el suport dels diferents òrgans de representació del personal d’administració i serveis (PAS) i del personal docent i investigador (PDI) han ocupat el rectorat de la UB.
Aquesta acció es realitza com un acte més de les mobilitzacions que es venen realitzant en defensa dels drets laborals i socials i en preservació de la democràcia i l’autonomia universitària, que estan en perill per les accions tant del Govern de la Generalitat de Catalunya com de l’Estatal espanyol.
A banda de la previsió de retallades salarials prevista a la Llei de PRESSUPOSTOS GENERALS de Catalunya per als empleats públics, també es liquiden drets laborals del personal de les universitats amb l’anul·lació d’Acords, Convenis i Pactes en aquells punts que s’especifiquen també al projecte de llei de MESURES o D’ACOMPANYAMENT i, molt especialment, es pretén realitzar una reducció indiscriminada de plantilles, tant de PAS (interins i laborals temporals) com de PDI (ajudants, lectors, “Ramon y Cajal”,...)
Lo que tú hubieras sido ha quedado en el aire perdido para el tiempo.
Las cosas que no hiciste las canciones que nunca cantarás los días nuevos que te correspondían los deseos la rueda de las voces abiertas en tu oído toda tu larga sombra proyectada al futuro.
Porque escucho el sonido falso de mi moneda al chocar contra el mármol de tu terrible ausencia te amo mujer de muerte. ¡Ah lo que hubieras sido!
Ahir dijous 26 va tenir lloc en Castelldefels una manifestació en contra de les retallades en Ensenyament i Sanitat públics a la què es van adherir diferents col·lectius:
A continuació el text íntegre del Manifest Pro-Salut Mental que es va llegir a l’inici de la manifestació: MANIFIESTO por la SALUD MENTAL
El colectivo afectado por trastornos de salud mental somos un colectivo invisible, poco presente en el pensamiento de las personas que no les ha tocado nunca vivir de cerca una enfermedad mental a pesar de que los expertos, empezando por la Organización Mundial de la Salud (OMS) y como se ha podido leer repetidamente en la prensa, ya nos vienen avisando que en un futuro muy próximo 1 de cada 4 personas a lo largo de su vida padecerá un trastorno mental.
Somos un colectivo invisible, invisibilizado y estigmatizado por la imagen que de nosotros transmiten los medios de comunicación que sólo informan de los episodios violentos sin explicar que son la excepción a la norma. ¿Cuántos casos recuerdan en toda la historia de nuestra ciudad?
En el año 2009 se fundó en Castelldefels una asociación que se llama CAMM para todas las personas adultas que padecen de una enfermedad mental.
Las estadísticas que nos facilitó la Generalitat en aquel momento fueron muy reveladoras de la situación en nuestro pueblo:
El passat 10 de novembre, a l’Aula de Piedra de la Seu Institucional de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i dintre del cicle “Converses de Filosofia” es va celebrar una taula rodona sobre el moviment 15-M, acte que pretenia (i ho va aconseguir) un debat entre les assistents sobre el significat democràtic i les possibilitats de futur d’aquest moviment plantejant aquesta sèrie d'aspectes: ¿qüestiona aquest moviment el sistema democràtic i convida a la seva refundació?, ¿és merament una resposta a les insuficiències o corrupcions de l’ordenament actual?, ¿simplement es tracta d’una més de les mobilitzacions possibles en la societat democràtica per a expressar un malestar puntual?, ¿pot ser un moviment a llarg termini o el seu recorregut serà menor?, ¿quin serà aquest i de què factors depèn?.
En la meva opinió, un enfocament parcial de la qüestió ja que en cap moment es fa referència a les relacions entre el poder econòmic, la classe política i la democràcia, tots ells conceptes recollits i reflectits (d’acord, Pedro, amb algunes contradiccions) en tots els manifests o demandes de mínims de les assemblees ciutadanes del 15-M que jo m’he estudiat.
Els ponents, coordinats pel Dr. Carlos Cabrera, eren tres: Juan Manuel Brito, llicenciat en Història, membre d'Acción en Red-Canarias i promotor de la Red Ciudadana Democracia en Movimiento canària; Pedro Sánchez Limiñana, doctor i professor de Filosofia (la seva ponència em va interessar molt: “Capitalisme i Democràcia. L’opció llibertària”) i Rafael Álvarez, llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració, col·laborador habitual de Canarias 7 en temes polítics.
El debat creuat entre ponents i públic va resultar mol intens, en algun moment fins i tot pujat de to i, en qualsevol cas, seixanta minuts molt curts perquè les intervencions van ser moltes... i amb contingut.
L’objectiu d’aquest apunt, però, no és explicar tot el que s’hi va tractar sinó que em centraré únicament en una qüestió en la què vàrem dissentir un dels ponents, Juan Manuel Brito, i jo mateixa, una qüestió que considero capital (no oblidéssim pas l'important paper que juga el llenguatge en la construcció de la realitat social!).
Durant la seva exposició (en la qual, per cert, em va semblar trobar contradiccions molt evidents) va manifestar que el 15-M és tan sols un moviment de protesta, afirmació que va mantenir durant el torn de debat quan li vaig plantejar que, des de la psicologia social, el 15-M compleix amb totes les característiques d’un moviment social i no només de protesta. En aquell moment, per manca de temps, no vaig tenir l’oportunitat d’argumentar la meva postura (de fet, se'm van censurar les últimes preguntes als ponents) i aquest és precisament el motiu de l’apunt d’avui.
Fotografia: Kanika, per ailatan (2005) CC Alguns drets reservats
"Tota relació interindividual dissimètrica, establerta sobre recursos desiguals dels companys o que s'exerceix a través de pressions i de sancions que conviden a la submissió, caracteritza una relació de dominació. La dominació pot estar legitimada i referida a un estatus d'autoritat, de competència o de prestigi. Pot tenir efectes diferents segons el seu caràcter públic o privat i segons les modalitats coercitives que utilitza. Lligada a un estatus d'autoritat institucionalitzat pot conduir a una obediència desmesurada. Dins de les relacions interpersonals, la dominació pot buscar-se en una manera masoquista o soferta a través de l'odi, la violència i l'agressió en un tipus de relació que busca la seva satisfacció en la derrota de l'altre."
J. Selosse Diccionario Akal de Psicología (2004) ISBN: 84-460-1258-8
Dedicat a totes aquelles persones que s’han empastillat abans d’aquesta mitjanit passada. Ni l’extractor ni les finestres obertes podien processar el fum dels cigarrets que, compulsivament, un darrere l’altre, cremaven els hostes i hostesses allotjades a càrrec de la Seguretat Social, més d’un i d’una no per primera vegada, en aquell hospital de dia.
A la Susanna, amb un cigarret cansat a la mà, aquelles paraules li arribaven esmorteïdes per algun filtre del seu cervell, possiblement el mateix que la feia caminar en silenci, hores i hores, passadís amunt passadís avall, des que havia ingressat ara feia dos mesos.
- ... i ... nenes? - ... la seva mare... escola...
Va sortir de la sala de fumadors, no suportava aquella conversa en la què les misèries humanes no només s’acceptaven sinó que es compartien i es recreaven com el nadó el pit matern. Potser era aquell el seu problema, la negació de les seves pròpies misèries.
Cap contacte per part meva amb l’Ajuntament i avui rebo aquesta carta de la Regidoria de Serveis Socials i Salut (la negreta és meva):
From: "Masana Navarro, Nuria" To: "'reyesh2009@yahoo.com'" Cc: "Hiniesto Domínguez, Javier" Sent: Friday, December 30, 2011 9:09 AM Subject:
Buenos días Sra. Hernández,
Hemos tenido conocimiento de su preocupación, y la de la entidad a la que pertenece (CAMM), sobre los recortes en los servicios que se ofrecen, desde la sanidad pública, a las personas afectadas por un trastorno de Salut Mental.
El Sr. Javier Hiniesto, Concejal de Servicios Sociales y Salud, estaría interesado en conocer de primera mano si los recortes que se están produciendo en el sistema sanitario catalán, están afectando de alguna manera y de que forma, a las familias de Castelldefels.
Si usted no tiene inconveniente, podíamos buscar una fecha, para establecer una reunión, y comentar estos temas que nos preocupan a todos.
Núria Masana Navarro Assessora Tècnica Serveis Socials, Dependència, Salut i Consum i Gent Gran Tel. 93 665 11 50ext. Mòbil 667.872.237 www.castelldefels.org (...)
Continuo fent gestions per tal d'aclarir de què manera les retallades pressupostàries afectaran / estan afectant l'atenció a la Salut Mental.
El passat 28 de novembre, la FAVC (Federació Associació de Veïns de Castelldefels) i, concretament, el seu president, el senyor Luis Pueyo, enviava un escrit a diferents entitats demanant la màxima difusió d'una assemblea el dia 30 per a informar d'una "serie de actividades que promovemos desde la Plataforma de Defensa de l'Hospital de Viladecans i la Sanitat Pública", assemblea informativa a la qual no vaig poder assistir.
El dia 5 de desembre vaig enviar un escrit a FAVC i al seu president demanant informació sobre la situació en l'àmbit de Salut Mental.
No he rebut cap resposta tot i que demanava les dades de contacte de les persones que estiguin treballant en aquest tema.
Fernando Silva dirige el hospital de niños en Managua.
En vísperas de Navidad, se quedó trabajando hasta muy tarde. Ya estaban sonando los cohetes, y empezaban los fuegos artificiales a iluminar el cielo, cuando Fernando decidió marcharse. En su casa lo esperaban para festejar.
Hizo una última recorrida por las salas, viendo si todo queda en orden, y en eso estaba cuando sintió que unos pasos lo seguían. Unos pasos de algodón; se volvió y descubrió que uno de los enfermitos le andaba detrás. En la penumbra lo reconoció. Era un niño que estaba solo. Fernando reconoció su cara ya marcada por la muerte y esos ojos que pedían disculpas o quizá pedían permiso.
Fernando se acercó y el niño lo rozó con la mano:
-Decile a… -susurró el niño-. Decile a alguien, que yo estoy aquí.
En menys de set minuts vol dissipar el mite de que la industria farmacèutica treballa per la salut i la curació. Ens explica en què consisteix el seu vertader negoci, una activitat econòmica que mou bilions de dòlars (i euros): el "manteniment de malalties" i l' "administració de símptomes".
From: Reyes Hernández To: Elisenda Ferrer - FECAFAMM Sent: Friday, December 9, 2011 12:26 AM Subject: Re: Demanant informació sobre les retallades en Salut Mental
Benvolguda Elisenda,
En primer lloc, moltes gràcies per la vostra atenció.
Lamentablement i inexplicable, un mes i mig després d’enviar el meu escrit també a ADEMM no he rebut cap resposta per part d'aquesta associació.
- Sobre el Dia Mundial de la Salut Mental 2011.
Com cada any, em vaig informar molt bé sobre la vostra campanya.
Responent a la meva consulta, ADEMM em va comunicar que aquest any no hi havia un Manifest Unitari i, dedueixo (ja que no se’m va facilitar), tampoc un Manifest signat per aquesta Associació d’Usuaris/es, la més important de Catalunya.
Com podeu veure en aquest article, vaig contribuir a la difusió de la campanya i, per tant, a la visibilització del col·lectiu, reproduint el vostre tríptic i informant, al mateix temps, de la jornada del 25 de novembre, tot això acompanyat de l’article “Una reforma inacabada”, signat per Celeste López i publicat en La Vanguardia (26-04-11) i que jo ja havia recollit al meu blog el 14 de juny.
- Sobre el Manifest d’abril d’enguany.
També em vaig adherir al Manifest "Salut Mental: Seguim avançant, no tornem enrere!" del 15 d’abril d’enguany que també vaig difondre a través del meu blog personal dos dies més tard de la seva publicació a internet, el dia 17.
Encara no he rebut feed-back per part de les entitats promotores d’aquesta iniciativa. Quantes signatures individuals i associacions l’hem signat? Ja s’ha lliurat el document a la Generalitat? Hem rebut cap resposta oficial?
- Salut Mental Baix Llobregat Litoral
Com ja sabeu, el Baix Llobregat Litoral pateix un dèficit de serveis important que les autoritats sanitàries han justificat (...)
La segona activitat de l’assignatura Principis d’Intervenció en Educació ha consistit en realitzar un debat i la síntesi d’aquest. El tema del debat ha versat sobre quines han de ser actualment les funcions del assessor/a psicoeducatiu/a i la seva viabilitat en un context de col·laboració.
“El asesor deja de ser el técnico que dictamina y preescribe la interven- ción que se debe llevar a cabo, y concentra su atención en tratar de construir un contexto de colaboración, primero con los profesores y pa- dres de los alumnos, y después con otros profesionales, donde compar- tir el significado y el sentido de la intervención psicopedagógica.”
C. Coll en MONEREO,C.; SOLE,I, -coords.- (1996): El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructi- vista. Madrid. Alianza (pàg.27).
Són viables les funcions pròpies de l’assessor/a en un context de col·laboració?
De moment no he rebut cap resposta als dos escrits que he enviat a aquesta associació de persones afectades per una malaltia mental i que reprodueixo literalment a continuació.
El primer, amb data 20 d'octubre, anava dirigit al compte de correu d'ADEMM. El segon, de 14 de novembre, a la bústia del president, Albert Ferrer, a qui conec personalment.
Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d’afrontar un problema de salut mental. "Sense ficció" ho fa en el documental “Balls robats”: deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l’itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problèmàtica d’aquest tipus, sigui quina sigui la patologia. El desemparament quan arriben els primers símptomes, el no comprendre què està passant, el diagnòstic, la medicació, la relació amb el metge, l'impacte de l'hospitalització psiquiàtrica, l'estigma social, són alguns dels aspectes que els protagonistes de "Balls robats" aborden amb valentia i sinceritat poc habituals.
Sílvia, et recordaré sempre.
