"....La génesis de la religión parece estar basada igualmente en la renuncia a determinados impulsos instintivos: más no se trata, como en la neurosis, exclusivamente de componentes sexuales, sino de instintos egoístas, antisociales, aunque también estos entrañen por lo general, elementos sexuales. La conciencia de culpabilidad consecutiva a una tentación inextinguible y la angustia expectante bajo la forma de temor al castigo divino, se nos ha dado a conocer mucho antes en los dominios religiosos que en los de la neurosis. Podríamos arriesgarnos a considerar a la neurosis obsesiva como la pareja patológica de la religiosidad; la neurosis, como una religiosidad individual, y la religión como una neurosis obsesiva universal."
Sigmund Freud, Los actos obsesivos y las prácticas religiosas, 1907
EMOCIONS I PRESA DE DECISIONS EN L’ÀMBIT PERSONAL I QUOTIDIÀ
1. PRESENTACIÓ
Amb aquest treball ens proposem aprofundir en el coneixement de la influència que les emocions tenen sobre el raonament, els judicis i, sobre tot, en la presa de decisions a partir de la hipòtesi del marcador somàtic d’Antonio Damasio (1994).
No tinc per costum reproduir literalment articles de premsa però en aquest cas faré una excepció.
Aquest que signa Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, va sortir publicat el passat 4 de juny a La Vanguardia. L'he trobat molt encertat. ¿Què en penseu?
"Universidad: ¿ciencia o profesión?
La Escuela de Bolonia, entre los siglos XI y XIII, renovó el método del derecho romano clásico al atribuir a los juristas la compleja función de comentar el Código de Justiniano sólo mediante reglas formales. Así se pudieron adaptar las antiguas normas romanas a los nuevos tiempos, es decir, a las necesidades de seguridad jurídica que requería la incipiente burguesía mercantil surgida en las ciudades y con intereses enfrentados a los poderes feudales. Hoy la Escuela de Bolonia, también llamada de los glosadores, sigue constituyendo un referente ineludible de nuestra cultura jurídica.
Pues bien, en la nueva y muy interesante revista La Crónica,que dirige Santiago Muñoz Machado, el profesor Juan Antonio García Amado ha sostenido en un artículo que, paradójicamente, los nuevos planes de estudio programados a raíz del llamado proceso de Bolonia, harán "altamente improbable que los graduados y posgraduados en derecho lleguen a enterarse de que existió aquella Escuela de Bolonia". La causa está en que el nuevo enfoque de estos planes de estudio impide este tipo de conocimientos. Habrán oído hablar de Bolonia por el plan, no por la escuela. ¿La culpa es del plan Bolonia? No lo creo. La culpa está en la forma en que han resuelto aplicarlo en España las autoridades competentes, sean del Estado, de las comunidades autónomas o de la propia universidad. Y hay que añadir: con el cómodo asentimiento de la mayoría de sus profesores.
En l’assignatura de Psicologia dels Grups Socials ens van demanar una anàlisi de la dinàmica d’una agrupació col•lectiva concreta (a escollir entre diverses opcions). Amb el meu grup de treball ens vam decidir per el Moviment de Vida Independent (en endavant MVI) els antecedents històrics del qual he recollit en un post anterior.
En aquest apunt arxivo una part del treball, la relativa al paradigma dels nous moviments socials, terme amb el que es coneixen les teories desenvolupades a Europa al voltant d’aquest concepte (Cohen, Offe, Melucci, Touraine, Eyerman i Jamison, Brand).
Des d’aquesta perspectiva s’analitzan a continuació els quatre elements constitutius d’un moviment social (Mendiola, UOC, 2002):
1ª Marxa 2007 Per la Visibilitat de la Diversitat Funcional “NOSOTROS TAMBIÉN TENEMOS UN SUEÑO” Performance EL CALVARIO Variació de “I have a dream” de Martin Luther King Jr. 1ª Part
“Las personas con impedimentos deben tener los mismos derechos civiles, opciones, y control sobre sus vidas al igual que las personas sin impedimento.”
**ANTECEDENTS:
- Història estretament relacionada amb les lluites de drets civil afroamericans (anys 50 i 60).
- Té molt en comú amb altres moviments polítics i socials (finals 60 i principis 70):
1) DESINSTITUCIONALITZACIÓ: Treure les persones amb deficiències de les institucions i tornar-les a les seves comunitats. Basat en el principi de “normalització” de Wolfensberger (1972)
2) DRETS CIVILS: Les persones amb impediments no van ser incloses com una classe protegida però va significar que les persones poguessin assolir els seus drets, al menys, legalment.
3) AUTOAJUDA: L’autoajuda i el suport dels pars varen ser reconeguts com a punts clau: “se piensa que las personas con impedimentos similares tienen mayores posibilidades de ayudarse y entenderse unos a otros que aquellos individuos quienes no comparten un impedimento.”
4) DESMEDICALITZACIÓ: Va significar l’allunyament del model mèdic autoritari per a tendir cap al paradigma de l’empoderament individual (responsabilitat de decidir i cobrir les pròpies necessitats)
5) CONSUMERISME (els consumidors van començar a dubtar de la confiabilitat i preu del producte): Control per part dels consumidors amb impediments dels bens i serveis disponibles per a ells.
En una de les activitats que se'ns ha proposat en l'assignatura de Psicologia del Pensament havíem de fer una reflexió crítica d'un text de John Dewey (1859-1952) que parla sobre la curiositat analitzant la creativitat quotidiana i el paper de l'educació en aquest fenomen donant la nostra opinió sobre l'actualitat (o no) dels plantejaments de l'autor en relació a aquest tema.
El text en qüestió és aquest:
"Cómo se pierde la curiosidad...
A menos que se opere una transición hacia un plano intelectual, la curiosidad degenera o se esfuma. La afirmación de Bacon según la cual, para entrar en el reino de la ciencia, debemos convertirnos en niños pequeños, es al mismo tiempo una alusión al asombro propio de la mentalidad abierta y flexible de la infancia y a la facilidad con que se pierde este don del espíritu.
En Psicologia del Desenvolupament ens han proposat un petit informe sobre una qüestió d'actualitat. L'enunciat deia així:
L’actual situació econòmica provoca inestabilitat en l’ocupació, això resulta especialment complicat en les generacions de persones entre 40 i 55 anys. Indubtablement la realitat laboral a la que s’enfronta al llarg de la vida aquest grup d’edat difereix notablement de la que van afrontar els seus predecessors.
- Senyales els requeriments actuals dels contextos laborals sobre els treballadors.
- Analitza aquestes exigències en relació a les principals tasques del desenvolupament en l’edat adulta
En l'assignatura de Psicologia del Pensament ens van proposar un exercici per tal d'analitzar sobre la importància del plantejament d'un problema a l'hora de realitzar judicis i decisions que em va fer reflexionar molt... Havíem de plantejar dues qüestions diferents sobre el mateix tema a dos grups diferents de persones i comparar i analitzar les diferències en les respostes. Les preguntes eren aquestes:
En el segon treball per a Psicologia dels Grups i Moviments Socials se'ns va demanar de seleccionar un fòrum de discussió virtual, observar-ho i participar-hi durant dues setmanes per tal d'analitzar-ho des de la perspectiva de la psicologia dels grups i fer una comparació entre les interaccions grupals que es donen als contextos físics i als virtuals.
