La novel·la catalana i els viatgers romàntics: George Sand
George Sand, un personatge de novel·la
Per Damià Pons, escriptor
Una de les modalitats de novel·la històrica que a hores d'ara és objecte d'un conreu més abundant és la que es dedica a convertir la vida d'un personatge real de gran rellevància en el protagonista de l'obra. Cleopatra, Alexandre Magne, Lincoln... Ramon Llull, Roger de Flor, Jafuda Cresques... Un gènere a cavall de la biografia i de la ficció. Literatura o estudi històric? Quina és la frontera entre una biografia d'intenció documental i analítica i una novel·la que s'alimenta de dades certes en el cas que ambdues estiguin escrites amb un estil dens, un llenguatge ric i precís, i una prosa capaç de seduir l'atenció dels lectors? Possiblement els dos elements de diferenciació més clar siguin la manera com són organitzats els materials i la possibilitat, en el cas de la novel·la, de poder permetre's el dret de reconstruir més lliurement la subjectivitat -el món interior, la privacitat- del personatge. [Continuar]
El director de l´Institut Ramon Llull (IRL) ha qualificat d´"èxit indiscutible" la presència de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. Un èxit que ha destacat bona part de la premsa del Principat i de molts estats europeus i que podem confirmar tots i cada un dels escriptors que hem participat en les diverses activitats que s´han organitzat al recinte firal. N´hem parlat a la Literaturhaus i en els altres indrets on hi ha hagut una presència brillant i alhora aclaparadora dels representants de la nostra mil·lenària cultura. [Continuar]
Acte únic, Els anys del desig més ardent i Carrer de Blanquerna són obres escrites després de l'ensorrada de les idees rupturistes en temps de la transició. La definitiva consolidació del règim sorgit dels pactes entre la pretesa oposició (principalment PCE i PSOE) i el franquisme reciclat (UCD), va rompre la columna vertebral d'un canvi prosocialista i republicà. La criminalització i posterior desaparició de les avantguardes proconsellistes de finals dels seixanta, la consolidació únicament dels partits que havien acceptat la monarquia i l'economia de mercat, obligava a una reflexió i a un llarg exili interior a tots aquells que ens havíem compromès, des d'òptiques diverses, en la lluita per aconseguir un canvi revolucionari a l'estat espanyol.
De cop i volta, desfets els partits d'esquerra revolucionària, demonitzades les idees d'igualtat i socialisme entès com a poder dels treballadors, ridiculitzades les resolucions en defensa d'una cultura nacional-popular aprovades en el Congrés de Cultura Catalana, arribava resplendent, l'hora dels rèptils, dels cínics, dels menfotistes de totes les tendències. [Continuar]
La publicació de l’ antologia de poemes Naufragis lents (El Tall Editorial), en la col·lecció "La Sínia del Tall", que dirigeix Jaume Pomar, m’ha fet reflexionar novament en aquestes quatre dècades de conreu de la poesia, de demanar-me sobre l’origen de la majoria de treballs que surten en aquest llibre; m’ha duit a provar d’esbrinar, després de tants d’anys, algunes de les intencions dels poemes, situacions personals i col·lectives que feren possible els diversos llibres que he anat publicant en aquests quasi quaranta anys de conreu de la poesia.
Sovint és una tasca difícil esbrinar el passat. Per alguna cosa el temps passa irremeiablement damunt els homes i les dones, esborra molts records, acaba amb les vivències, amb els amors que semblaven més ferms, amb els imperis més poderosos, destroça i fa miques les situacions que pareixen resistir l’endemesa ferotge de les hores. Si en un determinat moment de la nostra existència la poesia va ser activa experimentació, arma de lluita contra la grisor burgesa i feixista, el metall damunt el qual havíem de bastir –i, en part hem bastit- aquestes dècades de resistència contra la banalitat regnant, ho va ser sobretot als vint anys. Aleshores la poesia que fèiem era l’instrument màgic que no solament ens havia de transformar a nosaltres sinó que també havia d’ajudar a trasbalsar el món. Per això, un dels nostres llibres de capçalera –i encara avui en diu ho és, un llibre estimat!- era el famós Deu dies que trasbalsaren el món, del periodista i revolucionari nord-americà John Reed. [Continuar]
Com han escrit recentment un grup d'historiadors "no oficials" (han publicat un manifest titulat "Combat per la història"): "volem lluitar contra l'oblit imposat per la transició". I més endavant, concreten: "Això [la transició] imposava l'oblit deliberat i 'necessari' de tota la història anterior a 1978. Calia tornar escriure una nova història oficial, donat que les versions franquista i antifranquista ja no servien al nou poder establert". I és des d'aquesta òptica nova, lluny de la història falsament "objectiva" dels servidors del poder que s'ha escrit Cultura i antifranquisme, el llibre que acaba de publicar "Edicions de 1984" (Barcelona, 2000). Aquesta obra consta de trenta-quatre capítols i de seguida hom comprova que l'esforç per anar bastint aquesta eina de reflexió i de lluita escrita des d'una perspectiva "no oficial" ha estat considerable. Sense una ingent acumulació d'articles, estudis, dades, diaris i revistes de totes les tendències, sense haver parlat amb molts protagonistes (la importància de la història oral), tot plegat com a producte de dècades de recerca i d'aplec de documentació, no hauria estat possible iniciar la feina. El primer capítol de l'assaig que comentam, "Art i literatura en els anys seixanta", és una recapitulació de les influències culturals que sacsejaren la part més progressista de la intel× lectualitat catalana dels anys seixanta i setanta. Després es parla de les Aules de Poesia, Teatre i Novel× la (1966-1968). S'analitzen en un altre capítol qüestions del Congrés de Cultura Catalana sistemàticament deixades de banda (malgrat la importància històrica que tengueren) per determinats estudiosos, d'aquests que pretenen fer "història objectiva" quan en realitat el que fan és lloar qui comanda, criminalitzant el dissident, els partits o persones que no poden oferir cap mena de privilegi a tan "imparcial" historiador (edició de llibres, reconeixements oficials, curriculum, etc., etc.) . [Continuar]
Palma (3-II-10) - Presentació del llibre de Miquel López Crespí "Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008)" (El Tall Editorial). La presentació va anar a càrrec de Mateu Morro (historiador) i Antoni Vidal Ferrando (escriptor). Una gentada omplí la Sala Multiusos de la Misericòrdia.
El Tall Editorial publica Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008)
Per Miquel López Crespí, escriptor
El llibre Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008), aquesta petita aproximació a quatre dècades de conreu de la literatura i el periodisme d’opinió, comença, com hem indicat en un altre article, sota l’"advocació" del Maig del 68.
Record la passió d´aquells dies plens d´esperances i d´il·lusions com si fos ara mateix. Mai no hauríem imaginat les tones d´oportunisme i de cinisme que, amb el temps, caurien damunt les idees de llibertat, socialisme i autodeterminació de les nacions oprimides. En aquells anys --embarcats en l'extraordinària aventura de voler canviar el món érem ja plenament conscients que la futura revolució havia de servir --a més d'alliberar la força de treball de l'esclavitud assalariada-- per a alliberar tota la creativitat del poble ofegada per la implacable divisió burgesa del treball (uns neixen per a dedicar-se al treball físic, per a ser dirigits; altres neixen per a ocupar-se de les activitats intel.lectuals, per a dirigir). Aleshores els partits d'aquesta esquerra empegueïda de lluitar contra el capitalisme no qüestionaven cap aspecte de la dominació burgesa dels esperits i les consciències. [Continuar]
Presentació del llibre de Miquel López Crespí "Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008)" (El Tall Editorial).
El Conseller de Cultura del Consell de Mallorca i El Tall Editorial vos conviden a la presentació del llibre de Miquel López Crespí "Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008)". La presentació anirà a càrrec de Mateu Morro (historiador) i Antoni Vidal Ferrando (escriptor). L’acte tindrà lloc, el dimecres 3 de febrer a les 20 hores a la Sala Multiusos del 1r. pis de la Misericòrdia. Plaça de l’Hospital, 4. Palma (Mallorca).
La decisió de mantenir el monument de Sa Feixina i el silenci de Cort és un menyspreu més a les víctimes de la guerra civil i de la dictadura franquista. Amb aquesta decisió es perpetua el sentit primigeni del monument: honorar al feixisme i recordar a les víctimes la victòria del feixisme sobre la democràcia.
Qualsevol ciutadà de les Illes Balears es mereix una resposta de les seves institucions. Totes aquelles persones que varen patir presó, assassinats, violacions i misèria eren demòcrates militants, com tots els representants polítics actuals, i la seva memòria es mereix una resposta clara, encara que sigui negativa. Totes les famílies dels desapareguts tenen dret, i hauria de ser una obligació, a ser tractats en igualtat de condicions per la justícia espanyola i a rebre una contestació quan fan una petició. Les lleis estatals com ara la de la Memòria Històrica és d’obligat compliment per part de qualsevol administració pública, i no són tan sols texts legals sotmesos a l’interpretació personal dels responsables polítics. Es impensable en democràcia que un partit llargament repressaliat pel feixisme contextutalitzi el monument de Sa Feixina I, de facte, al règim assassí que l’erigí. De cap de les maneres en democràcia una administració municipal pot defenssar els monuments dels assassins de la democràcia. De cap de les maneres en democràcia es pot contextualitzar i banalitzar el feixisme. PER TOT AIXÒ, MEMÒRIA DE MALLORCA DENUNCIA PÚBLICAMENT LA SITUACIÓ D’INDEFENSIÓ QUE PATEIXEN LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME I LES SEVES FAMÍLIES MEMÒRIA DE MALLORCA DENUNCIA PÚBLICAMENT I ENÈRGICAMENT EL SILENCI INCOMPRENSIBLE DE L’AJUNTAMENT DE PALMA. [Continuar]
L’Ajuntament de Palma en llevarà l’escut franquista i les lletres en relleu. A més, hi col·locarà una placa per convertir-lo en "símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures"
Enric Borràs | 02/02/2010 |
Cort no tomarà finalment el polèmic monument al creuer Baleares. Tan sols en llevarà l'escut franquista i la llegenda en relleu que hi ha a la cara principal, la de migjorn. També hi col·locarà una placa amb un text acordat entre tots els partits amb representació a l'Ajuntament. Tot i que, tal com és ara, el monòlit del parc de la Feixina vulnera la Llei de la memòria històrica, aprovada fa dos anys, pel Consistori és tan sols el record d'unes víctimes. Per legalitzar-lo, doncs, només els cal arreglar-lo, fer-lo políticament correcte.
La batlessa, Aina Calvo, volgué destacar ahir la "voluntat igualadora de totes les víctimes" de la Llei de la memòria històrica i recordà que no exigeix la retirada de tots els símbols del franquisme. Segons l'informe jurídic que l'Ajuntament havia encarregat a dos experts de la UIB, tan sols s'ha de contextualitzar el monòlit i suprimir-ne els motius que tinguin un significat exaltador del règim o de la confrontació.
A banda de retirar-ne símbols, s'hi col·locarà una placa que dirà, en català, castellà, anglès, alemany i francès: "Aquest monument va ser erigit l'any 1948 en record de les víctimes de l'enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures". [Continuació]
Memòria de Mallorca comunica que avui vespre, divendres dia 29 de gener de 2010, amb motiu de la celebració de "La Nit de la Memòria" organitzada per la Comissió per la dignitat, li sirà entregat el Premi a la Dignitat en reconeixement a la seva lluita per la Recuperació de la Memòria Històrica de les víctimes Republicanes de la guerra civil i per la seva lluita en pro de l'eliminació dels símbols feixistes de la guerra civil i la dictadura que encara podem trobar als pobles i ciutats de l'illa de Mallorca, especialment per la campanya engegada per Memòria de Mallorca, dedicada a eliminar el monument al Creuer de Guerra Franquista "Baleares" ubicat al Parc de Sa Feixina de Palma.
Memòria de Mallorca
(En posteriors comunicats els hi farem arribar algunes fotografies del lliurament dels Premis a la Dignitat)
l'Associació Memòria de Mallorca rep avui el prestigiós Premi Dignitat durant la "Nit de la Memòria"
La Comissió de la Dignitat lliura avui els Premis Dignitat 2009 al grup Al Tall, a l'historiador Josep Termes, a l'associació Memòria de Mallorca, a Emilio Silva i a l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica. El lliurament es fa durant la Nit de la Memòria, al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, amb l'assistència de personalitats com ara Neus Català, Josep M. Solé i Sabaté, Jordi Villarroya, Vicent Partal i Ventureta Ballús. (Sessió fotogràfica premsa a les 20.45). El Premi Dignitat d'enguany és per a l'associació Memòria de Mallorca, que fa molts anys que 'denuncia les arbitrarietats i falses interpretacions de la història' i que 'no ha deixat de lluitar per saber on són els republicans mallorquins assassinats pels franquistes'. Pel jurat, 'la lluita permanent per a recuperar la veritat històrica dels oblidats que donaren la vida per una Mallorca millor i democràtica és un model a seguir per tothom'. També reben el premi: Al Tall rep el premi per la 'digna tasca de recuperació de la memòria històrica', sobretot de la Guerra de Successió. El jurat es fixa, doncs, en la feina d'Al Tall des del disc 'Quan el mal ve d'Almansa' al de 'Vergonya, cavallers, vergonya', publicat l'any passat. La Comissió diu que les paraules de l'últim disc 'ens han d'empènyer a recuperar la nostra dignitat lluitant per deixar de ser un poble sotmès'.
L'historiador Josep Termes ha publicat molts estudis històrics dels moviments socials del nostre país, 'en especial de les arrels populars del catalanisme, contra el corrent que vol presentar-lo com un fenomen d'origen burgès'. Una tasca que, pel jurat, 'té una projecció cívica de compromís de recuperació de la memòria històrica'. Termes va néixer el 1936 a Barcelona, al si d'una família de pagesos provinent de la Terra Alta.
El navarrès Emilio Silva és periodista i un dels fundadors, i actual president, de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, col·lectiu 'que fa anys que cerca els llocs on foren enterrades les víctimes de la repressió franquista'. Aquesta associació espera ara l'autorització per a exhumar més fosses comunes.
"M. López Crespí: un escriptor rebel i crític amb un estil directe, sense adornaments ni randes" (Miquel Rayó)
Qui és Miquel López Crespí? A banda d'un bon company en la tertúlia imaginària que conformam els qui, homes o dones, ens dedicam a la pràctica de la literatura en català a Mallorca, un dels escriptors més definibles, dels més amonjoiables pels qui fan, tal vegada perquè no saben fer altra cosa, literatura sobre la literatura. I això, tant pel seu tarannà -primordialment rebel i crític-, com pel seu estil -directe, sense adornaments ni randes, i potser, però, sense matissos (aquest és l'únic retret que puc fer-li, des l'amistat, i des del gust del qui, en literatura, prefereix de vegades l'ornamentació i la forma, al contingut).
Arturo Van den Eynde ("Aníbal Ramos") i el trotsquisme en els Països Catalans
Per Miquel López Crespí http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/
Arturo Van den Eynde no era d'aquests intellectuals solament "teòrics" Però Arturo Van den Eynde no era d'aquests intellectuals solament "teòrics". El dirigent del POR s'implicà a fons no solament en la lluita a Catalunya, sinó que també participà activament en la batalla per a defensar les idees socialistes de l'Octubre Roig allà on la lluita classista contra la burgesia o la burocràcia ho fes necessari. El dirigent trotsquista polonès Stefan Bekier ha escrit a L'Aurora (núm. 30 de la nova època, maig 2003, pàgs. 8 i 9): "Ens vam conèixer a París l'any 1972, en una conferència organitzada per la tendència lambertista d'una IV Internacional dividida en diferents corrents. L'Aníbal venia d'una Espanya que resistia a la dictadura franquista. Representava a la Fracció Trotsquista del Grup Comunisme, antecessora del POR, organitzada en la clandestinitat al voltant de la revista La Aurora. Per part nostra, érem diversos refugiats polítics polonesos (després de la revolta de la joventut del març de 1968) arribats d'una Polònia que resista a la dictadura estalinista. Representàvem a la revista trotsquista Walka Klas (Lluita de classes) difosa de manera clandestina en el nostre país. Amb nosaltres hi havia també trotsquistes hongaresos, en particular Balazs Nagy (Michel Varga), un dels dirigents de la revolució hongaresa de 1956 i fundador de la Lliga dels Revolucionaris Socialistes d'Hongria; també trotsquistes txecoslovacs, al voltant de la revista Proletar i trostquistes iugoslaus al voltant de la revista Proleterska Avanguarda. [Continuar]
S'acostava el moment decisiu de l'aprovació o el rebuig de la Constitució que havia estat pactada d'esquena del poble. La posició a favor de l'abstenció activa va sortir publicada a la pàgina dotze del número set de Mallorca Socialista i deia, entre altres moltes matisacions: "És ANTIDEMOCRÀTIC el que es constitucionalitzi el sistema capitalista com a sistema socio-econòmic de l'Estat (marginant, per tant, a tots aquells que desitgen una transformació autèntica i profunda de la societat en un sentit de major justícia i igualtat) i d'aquí que sigui ANTIDEMOCRÀTIC que la Constitució no prevegi una estructuració de l'Estat d'acord amb el lliure joc de les voluntats dels diferents pobles que el composen.
Aquesta Constitució ha d'esser, per tant, considerada com a ANTISOCIALISTA I ANTINACIONALISTA".
Els servils del sistema aprofitaren per a blasmar contra el nacionalisme mallorquí sense aturar. Aleshores el PSM(PSI) estava molt debilitat, perquè molts dels seus dirigents i fundadors s'havien passat al partit que prometia més poltrones institucionals (el PSOE) en aquells moments. La consigna era silenciar, fer callar, destruir tots els partits de l'esquerra revolucionària. I el PSM entrava de ple dins aquesta qualificació. [Continuar]
El Govern fins ara no ha mogut ni un dit per evitar la construcció d’aquest camp de golf aferrat al Parc Natural de S’Albufera
El GOB responsabilitza directament el President Antich del que pugui passar a partir d’ara
---
Segons les informacions facilitades pel batlle de Muro, la promotora del projecte de camp de golf de la platja de Muro, ubicat a la zona de Son Bosc, ja ha fet el pagament de l’impost d’ús atípic de sol rústic, la darrera passa que li faltava per poder començar les obres. Així, les feines de construcció del camp de golf poden començar immediatament.
L’any 2001, el govern presidit per Francesc Antich protegia la zona de Son Bosc incorporant-la al Parc Natural de s’Albufera, a causa dels seus elevats valors ambientals i davant l’amenaça d’un incipient projecte de camp de golf. Malauradament, l’any 2003, amb Jaume Matas a la presidència de la Comunitat i Jaume Font al cap de la Conselleria de Medi Ambient, la protecció fou anul·lada.
Durant la darrera legislatura presidida per Matas, el projecte de camp de golf feu avanços en la seva tramitació, inclosos els informes favorables de la Comissió Balear de Medi Ambient, controlada per Jaume Font. Un vist i plau ambiental, amb uns informes tècnics que com a mínim el fan qüestionable, i que és un exemple de llibre de com fins i tot la major aberració pot aconseguir un informe favorable per part de l’administració ambiental.
Ja dins l’actual legislatura, en que Francesc Antich torna presidir el Govern, hem pogut veure com s’han seguit fent passes cap a la transformació de Son Bosc en un camp de golf, amb una Conselleria de Medi Ambient encapçalada per Miquel Àngel Grimalt (Unió Mallorquina) que únicament s’ha preocupat de cobrir-se legalment les esquenes amb un pla de conservació de l’orquídia de prat, però que pel que fa al projecte de camp de golf ha anat ben alerta a posar-hi cap entrebanc, si més no el contrari. Mentrestant la resta del Govern, i el President en particular, han mirat cap a un altre costat deixant les mans lliures a Grimalt.
A la vista que Son Bosc pot ser destruït en les properes setmanes, el GOB responsabilitza directament Francesc Antich de permetre la transformació irreparable d’aquest espai natural per convertir-lo en el camp de golf número 25 de Mallorca. El President ha demostrat una completa passivitat davant la situació, i ha deixat que Unió Mallorquina, amb només 3 dels 15 membres del Govern, impulsi la construcció d’aquest camp de golf.
Recordem que Son Bosc, a més d’haver estat Parc Natural durant 8 mesos, ha estat identificat com una de les árees de major biodiversitat de les Balears per investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB), que la seva diversitat biològica és més alta fins i tot que la majoria d’àrees de l’interior del Parc Natural de S’Albufera (informe del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient) i que la seva protecció ha estat reclamada fins i tot per la més important organització mundial per la conservació (IUCN, Unió Internacional per la Conservació de la Natura).
Ens trobam sense dubte davant una de les actuacions més lamentables d’aquest Govern.
No li escatimam qualitats ni personalitat en constatar que, en la conformació del seu bagatge polític, hi ha intervengut decisivament la figura del seu pare, Josep Melià Pericàs, primer en vida i després mitjançant el flux continuat d'idees que genera la seva obra. Així, Josep Melià Ques, nou president d'Unió Mallorquina, ha heretat el testimoni d'un intel·lectual i d'un home que va viure molt de prop els capítols decisius de l'ocàs franquista i del naixement de la democràcia. Ell sempre deia que no se sentia atret pel poder, s'estimava més moure's pels seus passadissos: el coneixement primer que l'acció podria haver estat el lema de la seva vida. D'aquest coneixement, sens dubte Josep Melià Ques n'ha pogut heretar els principis actius que se'n deriven.
Pel seu pare degué poder guaitar a una de les etapes més dramàtiques, esperançadores i apassionants de la història recent, aquells anys coneguts com la Transició -de la dictadura a la democràcia-, conduïda per Adolfo Suárez. Suárez, a penes nomenat president del govern, va viatjar a París i hi va fer aquelles lamentables declaracions sobre el català: com a llengua literària i una mica d'anar per casa, estava bé, però, per estudiar matemàtiques, "seamos serios, señores". Aquest mateix senyor dissenyava, poc temps després, l'Estat de les Autonomies. Què havia passat perquè Suárez canviàs tan substancialment la visió de l'Estat? Josep Melià hi va tenir una influència decisòria.[Continuar]
La restauració borbònica (la transició) i el teatre mallorquí: Carrer de Blanquerna
Per Miquel López Crespí, escriptor
Amb la publicació de l'obra de teatre Carrer de Blanquerna es tanca, crec que definitivament, el cicle iniciat a mitjans dels vuitanta, quan vaig començar a escriure la trilogia conformada per aquest llibre i per Acte únic (Ciutat de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, 2000) i Els anys del desig més ardent (Ciutat de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, 2004). Les tres obres fan referència a la mal anomenada transició, en realitat una nova restauració, la restauració borbònica feta seguint els plans ordits a iniciativa del general Franco. El pacte entre l'esquerra nominal i els franquistes reciclats va significar una convalidació "democràtica" de certs aspectes essencials del franquisme. Aquesta vegada la dreta, esgotat el model feixista de dominació, tornava a garantir el seu domini, amb l'ajut de l'esquerra nominal, emprant la llei, és a dir, emprant la Constitució. N'he parlat extensament en el llibre No era això: memòria política de la transició, editat per Edicions El Jonc l'any 2001. [Continuar]
La cultura xinesa en la poesia mallorquina: Lletra de batalla
Per Miquel López Crespí, escriptor
En El llibre de les odes, malgrat que fos una recopilació -en part- de material popular reconvertit en arma utilíssima per a l'educació i formació de la classe dominant feudal, s'hi troba arreu, gens dissimulada, aquesta fèrtil creativitat del poble, dels creadors anònims de la Xina d'aleshores. Evidentment -no podia deixar de ser així- molts dels poemes del Llibre de les odes serveixen per a cantar alabances als emperadors; però enmig d'aquest encens cortesà, sorgeix aquí i allà l'esperit d'insubmissió de l'intel× lectual xinès. En la part que té per títol "Els himnes de Shou" s'hi troba tota la potència creativa del camperolat xinès, del seu treball, de com sofria i lluitava mil anys abans de la nostra era, feinejant a la vorera del riu Groc.
El llibre de les odes té diverses lectures. Per una part pot ser estudiat com un text que engloba tot el que s'ensenyava a la classe dominant, als servidors de la cort. El llibre abraça el treball poètic de generacions d'autors xinesos des del segle IX al IV d'abans de la nostra era. Alguns estudiosos diuen que Confuci, el recopilador, provà de treure caràcter reivindicatiu, llimar contradiccions, convertir (transformant-lo) l'alè vital del poble en un bucòlic viatge a través de contrades bellíssimes on feliços pagesos lloen eternament la saviesa dels seus opressors (les successives monarquies feudals que els oprimien; els cruels senyors de la guerra que empraven la sang com qui empra l'aigua: com si no valgués res). [Continuar]
La cultura xinesa en la poesia mallorquina: Lletra de batalla (I)
Per Miquel López Crespí, escriptor
Lletra de batalla, el poemari que acaba de publicar [2003] l'Editorial Bromera del País Valencià, ha tengut molt més sort que el seu germà bessó Revolta, que edità l'editorial Moll en la famosa col·lecció de poesia La Balenguera el març de 2000. La multitud de problemes que l'autor hagué de patir, els entrebancs i travetes patides pel poemari al llarg de la geografia mallorquina i la de la resta dels Països Catalans ha estat descrita amb prou minuciositat en els capítols "La influència de la cultura xinesa en la poesia mallorquina contemporània" i "El llibre de les odes", pàg. 139-143 del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep Maria Llompart editat per Edicions Cort de Palma de Mallorca en la primavera de 2003.
En els primers dels capítols abans esmentats escrivia, entre d'altres coses: "
Sortosament assistim, aquests darrers anys, a la fi d'un determinat i nefast mandarinat literari. Em referesc als comissaris de la mentida i la tergiversació, els enemics d'una poesia popular, arrelada en les millors tradicions literàries de la pàtria i del món. Són els 'exquisits', els pseudoestetes del no-res, els ressentits que, per enlairar un autor, cerquen la seva 'raresa' (sovint plena de mediocritats, còpia barata d'un Kafavis, Pound o Riba, qui sap!). El cert és que proven de barrar el pas a l'autor compromès amb el seu poble i els seu temps. Aquest oblit permanent durant aquestes darreres dècades de Salvat Papasseit i Rosselló-Pòrcel, Pere Quart i Espriu. Sortosament l'alçada gegantina d'un Miquel Martí i Pol o un Vicent Andrés Estellés els fa callar, amagar en el més profund amagatall de les clavegueres literàries on coven la seva frustració. Quin d'aquests comissaris de la reacció no volia ser poeta, escriptor famós? D'on si no el malestar permanent, la insatisfacció que revelen tots i cada un dels escrits que publiquen en els suplements de cultura? Misèria personal permanent. Buidor intel× lectual total i absoluta". [Continuar]
Memòria de Mallorca i el monument feixista de sa Feixina
Des de fa mesos, Memòria de Mallorca insisteix que el monòlit dedicat al creuer Baleares incompleix la Llei de la Memòria històrica i representa perpetuar els valors de la violència i la repressió que caracteritzaren el franquisme, a la vegada que suposa un insult a la memòria de totes les víctimes (cada una d’elles i de les seves famílies) del règim dictatorial i assassí.
L’Ajuntament de Palma no ha contestat cap ni una de les peticions que li ha fet arribar la nostra Associació en nom dels més de tres-cents socis i de les més de cinquanta entitats que demanaven la demolició del monòlit. Tots els contactes per trobar una solució s’han limitat a una reunió amb la Regidora d’igualtat durant el mes d’octubre i a una resposta administrativa després de veure’ns obligats a interposar un recurs administratiu (és increïble haver d’arribar a interposar un recurs administratiu davant el silenci de Cort!). Des d’aleshores, dues respostes tècniques però cap contestació política. Ja es sap, no hi ha res més insultant i més desanimador que el silenci, perquè silenci equival a desconsideració.
Avui, hem pogut llegir a les pàgines d’un mitjà de comunicació que l’Ajuntament de Palma ja té l’informe que va encarregar per determinar el valor patrimonial i històric del monòlit de Sa Feixina i que aquest n’avala la demolició en compliment de la llei. Aquesta informació indica, a més, que la regidora de cultura coneix aquest informe des de fa mesos.
Així doncs, donant per bona la informació periodística, Memòria de Mallorca vol fer el següent comunicat:
Si es cert que l’Ajuntament de Palma coneix l’informe que avala la demolició del monòlit de Sa Feixina des de fa mesos, els seu silenci es converteix en una greu desconsideració envers de la societat mallorquina i indica una passivitat alarmant, una indefinició preocupant i una nul·la predisposició per complir el que ells mateixos prometien al seu programa electoral: la desaparició de la simbologia franquista de Palma.
La cultura xinesa en la poesia mallorquina: Lletra de batalla (I)
Per Miquel López Crespí, escriptor
Lletra de batalla, el poemari que acaba de publicar l'Editorial Bromera del País Valencià, ha tengut molt més sort que el seu germà bessó Revolta, que edità l'editorial Moll en la famosa col·lecció de poesia La Balenguera el març de 2000. La multitud de problemes que l'autor hagué de patir, els entrebancs i travetes patides pel poemari al llarg de la geografia mallorquina i la de la resta dels Països Catalans ha estat descrita amb prou minuciositat en els capítols "La influència de la cultura xinesa en la poesia mallorquina contemporània" i "El llibre de les odes", pàg. 139-143 del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep Maria Llompart editat per Edicions Cort de Palma de Mallorca en la primavera de 2003.
En els primers dels capítols abans esmentats escrivia, entre d'altres coses: "
Sortosament assistim, aquests darrers anys, a la fi d'un determinat i nefast mandarinat literari. Em referesc als comissaris de la mentida i la tergiversació, els enemics d'una poesia popular, arrelada en les millors tradicions literàries de la pàtria i del món. Són els 'exquisits', els pseudoestetes del no-res, els ressentits que, per enlairar un autor, cerquen la seva 'raresa' (sovint plena de mediocritats, còpia barata d'un Kafavis, Pound o Riba, qui sap!). El cert és que proven de barrar el pas a l'autor compromès amb el seu poble i els seu temps. Aquest oblit permanent durant aquestes darreres dècades de Salvat Papasseit i Rosselló-Pòrcel, Pere Quart i Espriu. Sortosament l'alçada gegantina d'un Miquel Martí i Pol o un Vicent Andrés Estellés els fa callar, amagar en el més profund amagatall de les clavegueres literàries on coven la seva frustració. Quin d'aquests comissaris de la reacció no volia ser poeta, escriptor famós? D'on si no el malestar permanent, la insatisfacció que revelen tots i cada un dels escrits que publiquen en els suplements de cultura? Misèria personal permanent. Buidor intel× lectual total i absoluta". [Continuar]
