La Piscina dels hipòcrites
(article publicat en el llibre “què pensen de joan puig..., maig 2007)

He decidit incloure un especial sobre un dels fets que ha tingut una transcendència més enllà de la vida política. “L’assalt violent” a la piscina d’un conegut i poderós personatge m’ha comportat més d’un disgust. No només a la meva persona, sinó també al meu entorn més proper, familiar i polític. Amenaces, insults (alguns molt desagradables), intents de burles, impotències, alguna incomprensió, algun desenganys i fins i tot dins del meu estimat partit.

Però aquest “fet” (dedicat al Gami) m’ha donat una fortalesa innata, m’ha permès rebre la solidaritat de moltes persones anònimes i no tant anònimes i també comprovar els veritables amics i m’ha donat el ple convenciment de què aquells fets no són una fotesa, sinó tot al contrari, un acte solidari per denunciar una “okupació” il•legal de la costa mallorquina.

Vull agrair el suport rebut de molta gent, però en especial dels companys de Ses Illes i de les JERC, no tant sols d’Esquerra sinó també de les altres formacions i entitats cíviques que defensen el territori. Ses Illes Balears formen part ja de la meva pròpia vida, les porto al cor. Gràcies també a la premsa lliure de ses Illes i sobretot al suport del secretari general del meu partit, Joan Puigcercós, per entendrem i a la gent del Grup Parlamentari que m’ha suportat.

“L’assalt violent,” per cert, es refereix a l’actitud violenta d’uns personatges que ens volien impedir el pas per la costa mallorquina, tant sols pel que ha hagut de fer aquest poderós personatge per intentar mantenir aquesta il•legal piscina ja ha valgut la pena. Ha convertit la fermesa de la bona gent de les Illes en un exemple d’actitud solidaria, lliure i sense complexes. Si un petit grup de bones persones han fet tremolar aquest poderós personatge i bona part del poder de l’estat, que no podrien fer uns ciutadans sense complexos.

Perquè tinc el convenciment que acabarem guanyant la partida, la justícia ens donarà la raó i més d’un haurà de callar per vergonya de la seva submissió al poderós personatge.
Adjunto també algunes fotografies fetes principalment per la meva filla Aina, que per cert hi va ser present i va poder veure el que va passar.
Pocs dies després davant la informació que va publicar el mitjà del poderós personatge me va dir, “Papa, el que diu aquest diari no és veritat. Jo hi era i tinc molt clar el que es va fer” – 13 anys de coratge, gràcies Aina.

La piscina dels hipòcrites (article publicat al 2007 al Diari de Balears)

A primers d’agost i formant part del seguiment del treball parlamentari vaig assistir a la roda de premsa que diferents partits i entitats van convocar a Son Servera (Mallorca – Països Catalans) una roda de premsa per denunciar el tracte de favor i preferent que un famós propietari d’una finca a la costa del Pins ha rebut per part del Ministeri de Medi Ambient.

En refereixo a la concessió d’una piscina d’us públic de la que gaudeix per un us privat il•legal el famós periodista Pedro J. Ramírez i Codina (dels Codina de Sant Feliu de Guíxols). Qui és capaç d’amagar les seves arrels, en aquest cas la seva ascendència catalana, ja demostra la poca categoria moral que respira

Un cop acabada la roda de premsa, vàrem realitzar lo que ja havien anunciat, es a dir recórrer el camí de ronda, exercint el dret de pas que ens garanteix la llei de costes, es a dir gaudir del domini públic al que tenim dret els ciutadans i ciutadanes, independentment del color, categoria social de procedència.

Aquest fet el d’exercir el dret de pas per la zona marítima terrestre va desfermar tot un seguit de reaccions, encapçalats pel diari el Mundo del que es director l’il•lustre e intocable ocupador de l’espai públic Pedro J. Ramirez, que ha posat el grup de comunicació que dirigeix al servei dels seus inconfessables interessos particulars.
Ha obligat a tots aquells que te agafats per “deutes” a parlar contra la nostra actuació, ha fet pagar la penyora als “seus amics” començant per Acebes, Zaplana i el president de les Illes i còmplice de l’ocupació de la seva etapa de ministre, passant per un portaveu del Consell General del Poder Judicial, seguint per tota la Brunete mediatica de Onda Cero, ABC, la Razon i els opinadors professionals aduladors del insigne propietari.

Tots ells han parlat d’assalt, de vergonya, d’actuacions violentes, però al final el que es ha provocat i que ha ocupat més paper, es la meva foto en banyador i el meu tipus físic. No soc ni Brad Pitt, ni Zaplana, soc com soc i com me van parir i els que m’estimen i son amics de veritat m’accepten com soc, comprovar que simplement realitzar el que es creu que es correcte, desfermes entre els nostres enemics tanta passió es un plus i una satisfacció que val la pena tenir en compte.

Si una foto amb banyador amb estètica anti anorèxica, fa possible una més ràpida aplicació de la llei de costes tal com ha anunciat la Ministra de Medi Ambient benvingut sigui.
Si el President del Govern de les Illes Balears va demanar disculpes a casa del insigne propietari i el més intel•ligent que se li acut dir “es que de fora vingueren i de casa ens tragueren” en referència a la meva persona pel fet d’ésser nascut al Principat, en un acte de servilisme al poder de Madrid i de racisme intolerable vers la gent del Principat, es que molt mala consciència ha de tenir.
Si el President del Govern de les Illes Balears te mala consciència de la seva època de Ministre de Medi Ambient pel tracte de favor que li va atorgar al “insigne propietari” ho puc arribar entendre, encara que no ho comparteixo.

Si es va equivocar pressionat per l’il•lustre propietari que ho digui, però que no vulgui fer una defensa numantina del que es indefensable, compartir l’estiu amb persones defensores d’unes illes com espai de servilisme cap poder de Madrid demostren la poca estima que es té cap a la pròpia terra.

Per finalitzar vull donar les gràcies als molts que ens han encoratjat, ens han defensat i han donat la cara per nosaltres, tingueu per segur que seguirem endavant en la defensa de l’aplicació de la llei de costes a tot arreu, i que “l’insigne propietari” te perduda la concessió de la piscina, perquè es incapaç de fer-la d’us públic i per tant amb la informació que tenim, el Ministeri de Medi Ambiente retirarà la concessió i per tant restaurarà l’espai físic del camí de Ronda.

Des d’aquestes ratlles us convidem a retornar ben aviat a la costa del pins a celebrar la recuperació d’un espai tant important com aquest camí de ronda, la bona gent de les Illes que va començar la lluita per anar recuperant l’ús públic dels camins de ronda veurà compensat el seu treball. Gràcies a Jaume Sastre (Loby per la Independència) als grups ecologistes, al PSM, a E.U. i a tota la bona gent que ens han donat i segueix donant suport, seguirem fins aconseguir-ho.

Davant la sentencia de l’Audiència Nacional que confirma que la piscina okupada pel Pedro J, és d’ús públic reprodueixo l’article que el diputat Joan Tarda ha escrit en el seu bloc.

Un cop més l’actitud de PSC i EUiA davant el pressupost municipal ens porta assumir la responsabilitat de fer governable Blanes, desprès de negociacions amb l’equip de govern, ERC donarà suport al pressupost.

Un pressupost de contenció, social i realitzable, que assumeixi la crisi que afecta a totes les administracions i a la majoria dels ciutadans, i per tant ens cal assumir aquesta situació. Uns pressupostos socials i que donen capacitat de funcionament a la gestió municipal, si ERC no assumeix aquest compromís, difícilment podríem tirar endavant  la nostra ciutat, vista l’actitud negativa i demagògica  dels portaveus d’EUiA i del PSC.

El portaveu d’EUiA només començar m’ha citat tres vegades, per tirar mentides sobre ERC, no ens perdonen que treballem per Blanes, per que estem demostrant que alguna cosa tenen a veure els dos partits amb els deutes de l’Ajuntament,  la seva gestió va ser nefasta, projectes faraònics sense partida pressupostaria.

El portaveu del PSC segueix amb la seva actitud de bloqueig, igual que el portaveu d’EUiA, comença parlant d’ERC, ens diu que negociem informalment, continua amb les propostes del PSC pels pressupostos, la primera que els regidors amb dedicació exclusiva s’abaixin el sou, amb la seva excepció, per cert els dos regidors amb més sou de tot l’ajuntament, són socialistes, i un d’ells  el portaveu  i la segona que els grups municipals cobrin menys, és clar uns ens financem amb claredat i altres cobren “donatius” de grups de pressió.

No val la pena comentar més propostes, és nota que encara no han entès que no governen per la seva renuncia al diàleg, la seva prepotència els va portar a l’oposició, no van voler saber res amb ERC  i ens han portat a exercir la nostra responsabilitat.

Són temps difícils, però no abandonarem el vaixell, amb modèstia, treball, i generositat aprovem amb totes les conseqüències aquest pressupost, si no ho fem qui ho farà, uns portaveus del PSC i EUiA enrabiats?

I per últim, com pot, el regidor que més cobra de l’Ajuntament (portaveu del PSC i diputat provincial) demanar demagògicament que la resta de regidors s’abaixin el sou,? Demostra tenir molta barra.

Demà dilluns nova sessió plenària a l’Ajuntament de Blanes, i la secció local de Blanes presenta tres mocions per ser debatudes. La primera per tal de recuperar la celebració de l’aniversari de la proclamació de la República Catalana, la segona per tal que els ciutadans de Blanes puguin gaudir de les mateixes bonificacions promeses als ciutadans del Maresme en els peatges de l’autopista i la tercera en defensa del PEIN Pinya de Rosa i de la seva protecció.

Un cop més ERC, exerceix la seva responsabilitat portant al plenari municipal les diferents inquietuds ciutadanes, garantint la governabilitat de Blanes, mentre altres segueixen perduts en la rabieta d’haver perdut el govern municipal per la seva prepotència.

En aquest mateix plenari, és ratificarà el document signat per tal de trobar una sortida digna a la problemàtica de l’Illa de Blanes i la ciutat esportiva, document en el que ERC ha tingut un paper destacat per trobar una manera de desencallar el greu problema, res no es fet i caldrà que el Govern de la Generalitat posi el seu compromís al capdavant. El document dona tres mesos a la Generalitat per tal que assumeixi els seus compromisos.

La pinça dels portaveus del PSC i EUiA a Blanes (Marigó/Salmeron) contra ERC i l’alcalde de Blanes Josep Trias superant el que es admissible en política. Els seus atacs a Josep Trias i a Conxita Boldú, amaguen les seves incapacitats per gestionar Blanes i els vots que van rebre.

Menteixen, insulten, utilitzant militants seus per enverinar les entitats de Blanes en benefici dels seus partits i no s’aturen a l’hora d’amenaçar i comprar voluntats.

A l’any 2003 vaig creurem que les voluntats d’aquests dos partits eren fermes, i vaig defensar davant el meu partit el pacte per governar Blanes, reconec que va ser el pitjor error polític que vaig fer, m’ha vaig creure  el pacte signat. Lamentablement, a les primeres de canvi, és van passar pel folro l’acord, i van perjudicar molt a Blanes.

Un de tants exemples: vam signar defensar el desdoblament de la N-II per Tordera, és van fer enrere i és van vendre els boscos del Vilar pels seus interessos polítics, prova d’això és que anys mes tard (lamentablement tard) van canviar d’opinió i van votar la proposta sempre coherent d’ERC. Fins i tot el mateix Conseller Nadal reconeix públicament que el portaveu del seu partit el va trair.

I encara tenen la cara de dir que ens han salvat, malauradament si la justícia no resolt ràpidament, els boscos del Vilar seran espai arrasat, i sobre la seva consciencia els hi caurà tal despropòsit.

Estic fart que personatges mediocres s’omplin la boca de buides paraules, mentides consentides i que alguns mitjans li donin credibilitat.

Continuarà......

Aquest dimecres fa tres anys del pacte Mas-Zapatero, aquella encaixada de mans davant les càmeres que va acabar amb l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya i donava pas al text 'ribotat' que actualment regeix l'autonomia. Per 'celebrar' aquell acord que va sepultar l'ambiciós text estatutari inicial, ERC ha presentat a través d'Esquerra TV un vídeo commemoratiu recordant l'afer. Al vídeo, que duu per lema '3 anys del Pacte Mas-ZP: Recordem', s'hi poden veure diverses declaracions d'Artur Mas i Duran i Lleida defensant el text que finalment es va aprovar i on s'assegura que amb l'Estatut que van pactar 'La Generalitat no haurà d'anar a Madrid a demanar diners', una promesa ben allunyada de les negociacions pel finançament actuals.

En el darrer plenari de Blanes, el PSC i EUiA van presentar una moció teòricament en favor de les Associacions de Veïns, la realitat tot al contrari, una moció per desactivar la participació ciutadana, per consumar el despropòsit van utilitzar un veterà militant d’EUiA, arribat a Blanes ara fa uns anys i que presideix una entitat veïnal.

La moció, un clàssic del foment de la cultura del subsidi i en contra de la cultura dels emprenedors que tradicionalment s’ha fet a Catalunya, un cop fet els discursos de demagògia política per part dels portaveus dels grups municipals proponents, va tocar el torn del públic assistent.

Lògicament va demanar la paraula el veterà militant seguint les ordres del seu grup polític, malgrat tot jo encara pensava que demanaria explicació sobre el prostíbul que existeix en el barri, i que representa un greu problema, (com que el permís el va donar un regidor/a de l’esquerra amiga, ara no toca) doncs no, és va dedicar a carregar lamentablement contra ERC, pel fet de no votar una lamentable moció, i va fer-ho com tota la carrega del discurs més tronat de l’esquerra sectària.

Lamentable que un personatge amb carnet clarament polític, malbarati els seus esforços per atacar un grup municipal ple de coherència, en lloc de dedicar-se a denunciar els veritables problemes dels seus veïns, si cal explicaré en un nou post qui són els responsables del permís del prostíbul del barri.

D’aquesta manera i altres s’explica el silenci del personatge, per donar lliçons de comportament polític, el primer que cal és un comportament ètic.