Un alt dirigent de Convergència i Unió ha perdut una ocasió d'or per a emetre un missatge polític i s'ha limitat a una crítica barroera. Dir que "ara no toca" fer la Llei de Vegueries és clarament un abús d'una frase que el president Pujol feia servir en contextos molt diferents. En realitat sí que toca, si més no parlar-ne: tot el que sigui desenvolupar el marc estatutari toca ara i sempre, i allò que hom espera d'un dirigent són clarícies sobre el com i el quan.
Els antecedents que exhibeix Rodríguez Zapatero no són els més adequats per a plantejar adequadament temes de gran trascendència i profunditat, especialment en el camp econòmic. Que ara hagi fet la proposta del retardament de l'edat de jubilació als 67 anys, no confereix més credibilitat a la mesura que quan va 'perdonar' 400 euros de l'IRPF, que quan ha retirat la mesura, que quan deia que el sistema bancari espanyol era solidíssim, que quan va incitar a la fusió de caixes d'estalvi, que quan es va oblidar que Brussel·les hi havia de dir alguna cosa - i ara els processos estan aturats - o que quan ha empedrat tot el país d'obres municipals moltes vegades prescindibles i que no han creat gaire ocupació.
El blog de Vilaweb és construït amb una sintaxi que permet usar-lo des de qualsevol navegador estàndard modern. Trobo que és una mala pràctica - que no s'hauria de permetre - introduir-hi subreptíciament programari que només es vegi bé amb el Firefox - o amb l'Explorer, o amb qualsevol altre. És el cas de Marcús, que a sobre se'n gloria. Si algú vol fer sectarisme, que el faci en pàgines annexes pròpies, no pas al blog.
Tots els esforços del W3C, atesos cada cop més pels productors de navegadors, van en el sentit de crear un estàndard absolutament unificat d'(X)HTML, CSS i JavaScript. Els navegadors poden distingir-se per les prestacions annexes, però no pas per la interpretació dels continguts, dels hipervincles i dels elements inserits.
Qualsevol acció que vagi en el sentit d'exagerar o de forçar les diferències que encara subsisteixen és un mal servei a Internet.
El 1979, durant l'època anomenada preautonòmica, l'Estat central va transferir a la Generalitat de Catalunya els dos ferrocarrils que no formaven part de la RENFE. Es tractava dels antics Ferrocarrils Catalans, que unien Barcelona amb Manresa i Igualada, passant per Sant Boi de Llobregat i per Martorell, i els antics Ferrocarrils de Catalunya, que unien Barcelona amb Sabadell i Terrassa, passant per Sant Cugat del Vallès, amb un tram, el de Sarrià a Barcelona, aleshores ja consolidat com línia de metro.
Amb la finalitat d’avaluar els resultats del 13-D, he establert una correlació entre el vot afirmatiu a la indepèndencia de Catalunya i el vot a CiU i a ERC a les eleccions de 2006 com a indicador de referència. En el primer cas he establert el percentatge sobre el padró; en el segon, sobre el cens electoral. He tingut en compte només les poblacions de 10.000 habitants o més.
avl3119 |
dilluns, 14 de desembre de 2009 | 02:00h
Avui s'ha celebrat arreu del país una sèrie de consultes sobre la independència de Catalunya. Per a la correcta interpretació dels resultats, cal tenir presents dues coses:
1) El conjunt de les poblacions en què s'ha celebrat la consulta no representen la mitjana de Catalunya quant a composició sociològica i per tant quan a opcions polítiques; es tracta d'una mostra clarament esbiaixada cap a la Catalunya sobiranista.
2) El fet que la consulta no sigui vinculant fa que no es puguin valorar per igual els SÍ que els NO. Cal suposar que molts partidaris del NO simplement s'han abstingut (més, en proporció, que partidaris del SÍ que s'han abstingut pel mateix motiu).
El proper diumenge 13 de desembre es celebraran consultes sobre la independència de Catalunya a nombrosos municipis.
El sol fet que d'una manera tan desacomplexada es plantegi la independència representa un salt qualitatiu en relació a allò a què estem acostumats. Sigui quin sigui el resultat, hi haurà un abans i un després: si més no, els partits amb representació parlamentària tindran molt més difícil l'ambigüitat i els pactes contra natura.
avl3119 |
dissabte, 28 de novembre de 2009 | 13:13h
Davant el lamentable espectacle de les contínues demores del tribunal Constitucional - més de tres anys - per a emetre sentència sobre la constitucionalitat del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, dotze diaris editats a Catalunya han publicat un editorial conjunt, sota el títol de "La dignitat de Catalunya".
L'escàndol del Palau de la Música ha somogut profundament la societat catalana. Com dissortadament és habitual, les extrapolacions indegudes sovintegen i, per poc que hi ajudi la nostra tendència a l'autoodi, encara veurem com el procés a Fèlix Millet esdevé un procés a la burgesia catalana, al catalanisme o, fins i tot, a tot Catalunya en bloc.
Per això és imprescindible de fer un esforç de clarificació a mesura que es coneixen les dades i d'exigir a qui pot fer-ho l'anàlisi detallada i pública d'allò que ha fallat - tant en l'àmbit judicial com en el polític - i que es prenguin les mesures perquè, en la mesura que sigui possible, aquestes situacions lamentables no es tornin a prooduir.
Com davant de qualsevol altre problema complex, sembla adient de mirar de trossejar-lo en unitats independents, tot i comptar amb la certesa que prou que intentaran barrejar-ho tot les veus interessades.
avl3119 |
dimarts, 22 de setembre de 2009 | 23:47h
El 13 de setembre de 2009 va tenir lloc una consulta informal a Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya. El resultat, que en part cal agrair a la histèria del govern espanyol, de la Brunete Mediàtica i de la manifestació de Falange Española, fou força bo: una participació del 41%, dels quals el 96% va optar pel Sí.
No passarà ni un any abans que les veritables característiques del penós acord de finançament acabat d'assolir quedin absolutament paleses. Quan, passat l'estiu, el govern Tripartit encetarà l'elaboració del pressupost per a 2010, tindrà dues opcions: o elaborar-ne un de realista, sense fer cas de la pròpia propaganda actual sobre les bondats del nou finançament, i en aquest cas el fracàs es farà evident ja abans d'acabar l'any, o creure's el seu interessat optimisme actual i adonar-se al cap de molt pocs mesos - fet i fet d'aquí a un any - que les perspectives no s'acompleixen. Mentrestant, és clar, haurà d'anar meditant a qui li carrega la culpa.
Probablement té raó l'Artur Mas quan diu que allargar un any la implantació del nou sistema de finançament autonòmic és il·legal.
No goso subscriure-ho amb gaire rotunditat, perquè l'Estatut està redactat d'una manera tan maldestra que ves a saber si fent no sé quins malabarismes es pot arribar a justificar la idoneïtat de la demora. Però és que em sembla que, ni de bon tros, sigui aquest el problema més greu.
El Ministeri d'Economia ha presentat unes dades referides a l'aplicació de l'actual sistema de finançament autonòmic. S'hi especifiquen les grans xifres referides al 2007 i s'hi fa una comparació amb les del 1999. En aquest període els recursos totals del les comunitats autònomes del territori LOFCA (exceptuades Ceuta i Melilla) han passat de 56.607 a 114.357 milions d'euros, cosa que representa un increment del 101,2%. En aquest mateix període, el finançament de Catalunya ha augmentat un 100,4%. A primer cop d'ull sembla que el creixement de Catalunya sigui harmònic amb el general: només unes dècimes de diferència. Però aquesta mena d'anàlisi, que tot indica que és la que farà servir el Govern espanyol, és altament deficient.
M'assabento pels mitjans de comunicació de la intenció del RACC de promocionar la candidatura del Fútbol Club Barcelona al Premio Príncepe de Asturias. Vull fer-vos avinent la meva més radical disconformitat amb aquesta intervenció.
