Es veu que a Catalunya Ràdio ens han llegit i contesten la pregunta que formulàvem en l'article d'ahir. Segons el locutor de les notícies, avui a les 14.10, les vendes de cotxes "s'han continuat desplomant".
Com que han gastat el terme desplomar quan no s'havia desplomat del
tot, si les vendes segueixen baixant ja no tenen cap terme més
sensacionalista i s'han de resignar a dir que continua el desplomament.
Ah, el misteris de la vida: una paret desplomada pot continuar
desplomant-se (i desplomant-se, i desplomant-se, i desplomant-se...). Com algunes credibilitats.
La Vaca Que Vola es queixa que la seva salut és en crisi, que se li ha desplomat la tensió arterial. Sembla greu, dit així. Vegem què vol dir amb "desplomar" segons el diccionari: "Fer perdre la posició vertical, especialment a una paret" És a dir, la tensió cauria fins a la base, fins a zero. Tanmateix La Vaca no és pas morta. Normalment té la tensió a 110 i li ha baixat a 105,5. Això és un 4% menys. Coi de Vaca, com se li acut dir que se li desploma només per una baixada del 4%?
Doncs llegint el diari: la secció d'economia d'El País d'avui 31-1-09 titula "La recesión de EE UU se agrava por el desplome del consumo". En el text de la notícia l'única referència al consum és "El consumo (...) cayó a un ritmo anualizado del 3,5% en el trimestre." I és clar, la Vaca ha fet comptes i s'ha esverat, ella ha tingut un descens semblant al que un rigorós El País qualifica de "desplome". Pobre Vaca, no sap que ara tot cau o pitjor, sigui pel valor que sigui. No sap que els periodistes han substituït els verbs descendir o baixar per caure o desplomar.
Vegem com titulava El Periódico del 30-8-08 un descens del 0'1% (atenció per als que són de lletres: ni tan sols és un u per cent, que és un zero coma u per cent!): "L'ocupació en el comerç minorista cau per primer cop en una dècada". I en el text explica que "el nivell d'ocupació en el sector va retrocedir al juliol el 0,1% respecte a (...) fa un any."
Algú podria pensar que està justificat saltar-se el significat de les paraules perquè en economia un descens petit és molt greu. Doncs no és aquest el cas. Vegem com expressa La Vanguardia digital del 22-9-8 (21.00 h) una disminució en un fet ben diferent: "Las rupturas de matrimonios caen casi un 6% en 2007". Ni baixada, ni disminució, ni punyetes: caiguda!
Per cert, pel descens de vendes dels diaris i coherentment amb aquests titulars, quina paraula farien servir els mateixos periodistes? En ordre de gravetat: baixar, caure, desplomar-se... quina paraula toca després?
Aquest article recull tot
el que La Vaca Que Vola ha publicat el 2008. (Un any en que, excepcionalment, la
Vaca no ha volgut assenyalar mancances de la premsa, sinó destacar tot el que
li agradés. Volia ser positiva. Sí, jo puc, es va dir a si mateixa. Però ara s'ha
desvetllat i rumia tornar a ser ella, gràcies a un bon cop de sabata al cul.)
Com havia promès en l'anterior article, la Vaca ha
revisatels dos exemplars
de La Vanguardia que tenia sobre la taula:el del7-5-07 (que parla de
la victòria electoral de Sarkozy) i el del 17-5-07 (de la seva proclamació com a
president francès), per entendre perquè aquest diari qualifica el triomf de Sarkozy sobre Royal d'aplastante si només li ha tret 6 punts. Només?
Les troballes, francament
estimulants, són dignes del país de la grandeur i la llengua de l’amour. Perquè sota aquest triomf “aplastante” hi
ha d'haver alguna cosa, pensa la Vaca (i recorda que el titular del 7-5-07 a El
Periódico era “Sarko, sí.” Què insinuava El
Periódico?). Però seguim amb La Vanguardia, amb 4 fotos i unes frases textuals i portades
al context més adequat.
1a) Fixem-nos en la noia de la foto
núm. 1 (La Vanguardia, 7-5-07, pàg.3): el seu “I love Sarko”, la seva
expressió eufòrica... Què en deu saber, aquesta noia, de Sarkozy? A la
mateixa pàgina, el subtítol “El líder de la derecha logra
una victoria aplastante sobre la socialista Royal” sembla insinuar alguna cosa sobre l'àmbit del triomf.
2a) La
pròpia Ségoléne Royal clarifica: "Algo
se ha levantado que ya no se detendrá" (La Vanguardia, 7-5-07,pàg. 8). No per res, a la foto núm. 2 no sembla disgustada del tot, mentre
mira alguna cosa. Després Royal diu que "No nos detendremos aquí. Lo
que iniciamos juntos lo continuaremos juntos”. Però una mica abans trobem que “en
presencia (...) del propio primer secretario, el atribulado Hollande"
[dirigent socialista i marit de Royal]. Atribulado és poc.
3a) En la foto núm. 3 (La Vanguardia, 17-5-07,portada) es veu com “Sarkozy besa a su mujer”,
segons el peu de foto. El títol aclareix que “Sarkozy asume la presidencia con
un nuevo estilo”. Quin estil, el d'aquest home, a qui acusaven de prepotent.
4a) Per acabar (La Vanguardia,
17-5-07,pàg. 4), s’explica que el primer que fa
Sarkozy com a president és visitar una altra dona, la cancellera alemanya
Angela Merkel. Vegem com en la foto núm. 4 ella el mira amb bona cara . Merkel declara que "Estoy segura de que
cooperaremos de una manera muy estrecha". Ella el rebia predisposada. “Entre
muestras recíprocas de complicidad, tanto el nuevo presidente francés como la
canciller alemana (...)”.Segons Sarkozy, “no hay tiempo que perder para reactivar la
Unión”. Van anar per feina i es veu que va acabar bé:
“‘Un milagro’, dijo la canciller.”
-Coi de francesos!, exclama la Vaca fullejant La
Vanguardia. -Pobres immigrants, com deuen estar les coses
per obtenir la residència! -Si el recent president de França, Sarkozy, ha hagut de guanyar unes
eleccions per aconseguir-la!
És que a la pàgina 3 de La
Vanguardia d’ahir, 17-5-07, sota el títol “Sarkozy imprime un nuevo estilo” [vegeu imatge n.1] hi diu textualment que “El presidente francés asume el
cargo y promete romper con los hábitos del pasado. Sarkozy es ya residente
de Francia. Tras recibir el relevo de Jacques Chirac, prometió cumplir sus
propuestas de cambio con un espíritu de apertura.”
Passat l’ensurt de la “p” desapareguda, la Vaca agafa curiositat per les eleccions franceses i busca els resultats a La Vanguardia de l'endemà de les eleccions, el 7-5-07. Veu en portada [vegeu imatge n.2] les
dades: Nicolas Sarkozy 53,06% i Ségoléne Royal 46,94%, i a sobre el gran titular
“Sarkozy presidirà Francia con un triunfo aplastante”. Aplastante?
-Coi de Vanguardia!, fa la Vaca. Troben aplastante la diferència de només un 6%? Que no recorden les anteriors presidencials del 2002? Chirac
va treure un 82,2% i Le Pen un 17,8%: una diferència del 64%, unes 10 vegades aplastante! És més, a La Vanguardia del mateix dia, p. 8, l'expert Jérôme Sainte-Marie diu que ni aplastar ni res, que “Nicolas Sarkozy ha obtenido un buen resultado, similar al
de Chirac en 1995, pero no ha arrasado”.
La Vaca pensa que La Vanguardia
segur que no usa el terme aplastante en va i creu que, si el diari
ho diu, per alguna altra cosa serà. Ho investigarà i ens ho explicarà en el
proper article.
