 Sí amics, l'agonia ha estat llarga i al final l'hem enterrat. Mor Diari d'un Culer. Potser és una notícia agradable en mig de la desgràcia blaugrana d'aquest 2007 (o potser no). En realitat, he embogit de tal manera que he començat un nou blog anomenat "1 dia, 1 causa". Us convido a visitar-lo. Gràcies per tot! http://1dia1causa.blogspot.com/  Mare meva. Ningú m’ha esborrat el bloc encara
que jo hagi estat out durant mesos. Que gran és Internet. Algun dia em moriré i algú encara reclamarà un comentari sobre el partit del
diumenge (abans que això passí, espero gaudir unes quantes festes més i que el Barça guanyi 10 o 15 Champions). En tot cas, he tornat. Només estava cansat (com en Ronie) i espero
recuperar la bona forma de temporades anteriors.  Cap de setmana llarg sense Barça. Per si no fos prou gran la desgràcia, feixistes i tancs pel carrer i partit de la selecció espanyola. Davant d'un panorama tant trist vaig agafar l'avió per plantar-me 3 dies a Formentera i fugir de la realitat perdent-me entre La Mola, Illetes i el Cap de Barberia. I és que en setmanes tant difícils com la passada cal fer cas al president Laporta i reposar.  Victòria a Alemanya, dos gols i dos lesionats més. Tenim els 4 Fantàstics, Abidal és Superman i Valdés Spiderman, però la quota de superherois no converteix als nostres jugadors en invulnerables. Serà la mala sort o seran altres motius amb els que ja es comença a especular des de "l’entorn". I és que tancat (momentàniament) el debat Ronaldinho, necessitem nous temes per enfangar-nos-hi tots plegats.  Ni bronques de Rijkaard o de Laporta, ni xiulades, ni la pressió de la premsa: la reacció de l'equip ha estat propiciada per la protesta d'aquest bloc davant de l'apatia de l'inici de la temporada. Ha funcionat. Quatre partits, quatre victòries, 13 gols, espectacle, hat-trick d'Henry, Messi camí de superar a Maradona... i després de tot això "ja sóc aquí", amb les piles a tope, carregat de temes endarrerits (Nou Camp Nou, Ronaldinho...) i amb unes vibracions que m'han fet començar a estalviar per poder visitar Moscou la primavera del 2008.
 Sóc el Ronaldinho del blocàires. No per bo sinó per apàtic. Aquesta temporada no engego. Em falta ambició, creativitat, ganes, rutina d'entrenament... serà un virus que passa per Can Barça. Podria parlar sobre les substàncies què fuma Rijkaard, sobre les sortides irades de Laporta, del culebrot de la selecció catalana -mentre no tinguem selecció sempre serè de Rússia- o de com ens hem d'il·lusionar amb dos adolescents tenint els (suposats) millors jugadors de món a la plantilla. Però he decidit aturar-me. Tinc malestar general. Estic malalt i necessito una medicina: fins que no guanyem un partit fora de casa passo d'actualitzar el blog. Ens veiem d'aquí 15 dies o l'any que ve.  Que la Federació
Espanyola hagi suspès el Catalunya-EUA és una gran notícia. Sí, una “gran notícia”
que probablement recolliran a la CNN, al NY Times, al Washington Post i a la
resta d’influents mitjans de l'imperi. El sr. Villar i la seva cova dels 40
lladres (amb l’infame Gaspar de lloctinent) són tant inútils que no han pensat
que impedint que les seleccions estrangeres puguin jugar contra
Catalunya ens ajuden a internacionalitzar el cas de la nostra injustícia. Ens
hem estalviat un partit mediocre, mandrós i de costellada, i qui sap si haurem guanyat titulars i minuts de tele
des de St Francisco fins a New Jersey.  Avui comença La Lliga. Sí, el campionat sempre comença després del Gàmper i en el primer partit que juguem a l'Estadi, tot el que ha passat avanç és pretemporada. Malauradament, aquesta setmana prèvia ha estat tràgica i plena de notícies que, per mandra i per falta de temps, m'han quedat al pap i no he pogut comentar-les al bloc. Les emocions i reflexions les he convertit en píndoles per a un sol post i espero que també em serveixin de dòping pel curs que comença. Queda inaugurada la temporada 2007-08 del Diari d'un Culer.
 Em desperto amb el pesigolleig de veure com torna la Lliga després d'un estiu ple de portades il·lusionants, "fantàstics" i debats acalorats sobre com posar a la gespa la quantitat ingent de cracs mundials que habiten el nostre vestidor. Però minut rere minut, tota la tinta estiuenca es converteix en un conte de la lletera i acabo veient que el partit contra el Ràcing és una repetició dels de la temporada passada. El nostre dia de la marmota.  La producció
periodística estiuenca ens ha deixat un nom pel nou Barça: l'equip dels Quatre Fantàstics.
Quatre perquè les megaestrelles són una, dues, tres i quatre. Fantàstics perquè
són molt bons i perquè els còmics i Hollywood ens diuen que si la matemàtica
suma 4, l’adjectiu que toca és “fantàstics”. Però per què només quatre? Ningú
ha vist els partits que ha fet en Xavi aquesta pretemporada? I els punts que
salva Valdès? O les pilotes que rasca Touré? I posats a destacar coses de l’equip,
la defensa ha estat la millor línia que hem vist fins ara.  La gira asiatica del Barça vista des de Formentera no es percep a 20.000 quilometres de distància sinó en una altra dimensió. És curiosa la calma d'aquesta illeta que només està a 30 minuts de la discoteca Pacha d'Eivissa i de la resta de grans catedrals de la festa estiuenca. Però a La Mola, assegut a la barra de Can Toni, tot allò que es troba passats els penya-segats queda lluny. Molt lluny.  Portem tantes hores parlant de la maleïda gira asiàtica com quilòmetres hi ha entre St. Bartolomeu del Grau i Kyoto. El debat és més esgotador que qualsevol jet-lag que pugui viure un futbolista. Si tanta forma física han de perdre per anar fins al Japó, la solució és que tornin de l'extrem orient fent footing o amb bicicleta. Arribarien més quadrats que en Musculman.
 En un hotel de Roma
(d’aquells barats que envolten l’estació de Termini) poso la tele per satel·lit i m'apareix el primer pla d’un home de bigot
frondós plorant a raig com una magdalena. Superat el primer impacte, vaig descobrir que allò era una cadena àrab d'esports i que l’Iraq s’acabava de proclamar
campiona de la Copa d’Asia.  A TV3 s'han tornat bojos. Venim de setmanes de sequera futbolistica, amb un mono insuportable i els de la nostra van i programen una nit sencera de Barça. Volen que morim de sobredosi el primer dia. Van començar amb l'estrena del Barça a la pretemporada. De postres, recull de meravelles d'Henry. I, de resopó, sessió nocturna de Messi. Quan va acabar tot, vaig sortir al balcó de casa i baixava pel carrer una riuada de baba de culers despistats que encara no han tret el pitet de l'armari. Massa teca per un primer dia.
Ara mateix, la
televisió retransmet un esdeveniment de jardineria ‘pija’ com si fos una competició
esportiva. Sembla ser que l’espanyol Sergio Garcia podria guanyar l’Open Britànic
de golf. Quina emoció! Res em fa vibrar més que veure aquells polos color
pastel i, sens dubte, no hi ha un moment més excitant en el món de l'esport com quan l’home del ‘carritu’
escull el pal amb el què li han de fotre a la pilota. Sí, aquesta és la desgràcia
dels juliols que, per sort, ja s’acaba. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosELS QUE SóN MéS QUE UN CLUB
LA 'BLOC-ESFERA' CULé
NO NOMéS FUTBOL
QUI SóC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
