No estava morta, no, no, No estava morta, no, no... La música catalana, contrariament al què pensava, és ben viva. La setmana passada vaig veure en Miquel del Roig i La Iaia en concert.
Dissabte i diumenge (28 i 29) vam representar Supernormal al teatre del Círcol, a Badalona. Vam posar d'aquesta manera el punt i final a una altra aventura teatral.
Aquest dissabte 28 d'abril estreno el meu tercer text al Teatre del Círcol, a Badalona. Supernormal; un text sobre la corrupció, la traïció i el gruix de la línia que separa el bé del mal.
Un altre cop fent una entrada sobre la corrupció i els corruptes que tenim al país i que "tenen" el país. Això no hi ha quí ho aturi. I encara ens demanen que "creiem"?
A Espanya, pel què sembla, están una mica nerviosos. Contràriament al què pugueu pensar aquests nervis no tenen res a veure amb l'enèssim clàssic entre Barça i Madrid. O potser sí; més del què ens pensem.
Diuen els historiadors que el final d'una era no pot marcar-se sense que hagi passat un temps prudencial, suficient per mirar la linia temporal desde la recurrent perspectiva històrica.
Avui en dia, potser un xic més que mai, perquè ho hem tingut quasi tot al nostre abast i perquè veiem com ho estem perdent, la queixa permanent està a totes les agendes; tant a les de pobres com a les de rics.
La paraula acatar, desde que tinc us de raó (si és que això existeix i hi ha algú que en tingui) sempre m'ha semblat molt lletja. Una paraulota, fins i tot.
Un altre cop els heralds dels pobles lliures, fent onejar la bandera de la llibertat, ens diuen que l'assassinat cruel d'animals com a espectacle, en concret de toros, i no cap altre, s'ha de considerar art i cultura.
Poc ens podíem imaginar les badalonines i els badalonins que, pocs mesos
després de la elecció de Xavier García Albiol com a senyor alcalde de
Badalona, veneraríem aquella data i besaríem el terra que el popular
personatge trepitja. No pot ser veritat - Germans de Sang (El musical) de Stephen Sondheim
Si no teniu ni un duro o voleu viure l'experiència d'algún d'aquests pocapenes que no en tenen, una de les coses que podeu fer per passar la estona i no gastar és a anar a la platja a banyar-vos. Ah! És clar. Però per fer això heu de tenir platja a prop de casa.
Fa uns dies he descobert una cançó d'un grup que es diu Cala Mitjana, i m'ha agradat tant que no paro d'escoltar-la de dia i de nit. Podria ser la meva cançó de l'estiu, si és que existeixen aquestes coses.
Fa un parell de setmanes vaig descobrir per casualitat i amb grata sorpresa un programa del Canal 33 anomenat Herois Quotidians. I la cosa te mèrit perquè pràcticament no veig mai la tele. Prop del mar - Vicky Peña & Constantino Romero / S. Sondheim, del musical Sweeney Todd, el Barber Diabòlic del Carrer Fleet