carmecatala |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 20:57h
72 anys ben aptofitats. Que en pau descansi.
Accés de l'autorCategories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
carmecatala |
dissabte, 27 de juny de 2009 | 21:32h
Llegeixo la
premsa i a la dreta d’una pàgina veig un anunci que diu: <<¿ES HOY TU DIA?>> i segons sembla, perquè no hi he entrat, et dona una idea del dia que has de morir. Just al costat la notícia de la mort del malaurat Michael Jakson. Que hagués fet en
Michael si hagués sabut que aquell seria el seu últim dia de vida? I he pensat
bastant i la resposta sempre és la mateixa: exactament allò que va fer. És a dir,
demanar al metge aquella injecció a base de morfina que tant devia necessitar, perquè
allò que menys importància devia tenir, eren les conseqüències. Tenir pensaments
ontològics pot ser un signe d’insatisfacció i entrar en quests jocs de l’anunci
segur que ens pot crear desassossec. És millor pensar que la vida és un regal
que un dia hem de tornar.
carmecatala |
dissabte, 20 de juny de 2009 | 17:21h
El meu pensament és
el que dóna grandesa als meus sentiments.
No creieu que caldria en aquests moments de
crisi de valors buscar nous
models d’existència? No hi ha res d’innocent
en aquest pensament, perquè per canviar alguna cosa que transformés el nostre
sentiment, caldria expulsar del nostre jo, estigmes moralistes i càrregues
emocionals... per tornar a renéixer més purs, més naturals, més infantils, si ho voleu.
carmecatala |
dijous, 18 de juny de 2009 | 17:56h
 City El vent és una ferida del temps -diu Julie Dolphin-. -Això es el que pensen els indis. Ho sabia? Ells diuen que quan s'aixeca el vent ells diuen que s'arrebassat el gran mantell del temps. Aleshores, tots els homes perden el seu rastre i mentre el vent bufi, no el tornaran a trobar. Seguiran sense destí, perduts en una tempesta de pols. Els indis diuen que només alguns homes conèixen l'art d'arrebassar el temps. Els temen i els anomenen: "assassins del temps" M'ha semblat tant bonica aquesta cita d'aquest novel·lista i dramaturg nascut a Turin, que no m'he pogut resistir a posar-ho.
carmecatala |
dimecres, 17 de juny de 2009 | 21:16h
El Barça ha guanyat i estem contents. Ens han fet una T-1 preciosa, però..., no la gestionem. La nostra llengua es manté, però no progressa massa. No ens auto-governem. Quin futur podem esperar, doncs?
carmecatala |
diumenge, 14 de juny de 2009 | 16:17h
No passa un sol dia
que no ens comuniquin la mort d’una dona a mans del seu company, una ex
parella, etc. Això lliga amb el
tema de l’educació. Els pobles ens hem de moure en temes legislatius, i les
lleis han de complir-se, i han de donar suport a totes les conviccions. L’home
i la dona tenim un paper diferent en aquesta societat i aquest està relacionat
amb el gènere, er tant considero que els professors tenen l’obligació de respondre amb claredat, als
diferents plantejaments dels alumnes, sempre amb el màxim respecte i
documentació, com ara, entre allò que han escoltat o viscut a casa seva i allò que
van aprenent, ja que en cas contrari els pot crear sospita i finalment potser un cert desinterès que els pot decantar cap el cantó equivocat. Les dones som la
meitat important de qualsevol societat, l’altre meitat és l’home, potser
caldria que ens acostuméssim a trencar les tanques de confrontació que ens desuneixen
i ens obsequiéssim amb l’equitat que a tots ens correspon, per tal de no deixar cap dubte a les futures generacions.
carmecatala |
dimecres, 10 de juny de 2009 | 21:38h
El retolament dels carrers de manera oficial data de l'any 1770; aleshores fixaren uns plafons de rajoles de València amb el fons blanc damunt del qual destacava amb lletres blaves el nom del carrer, el del districte, el del barri i el de la parròquia.
Déu n'hi do.
carmecatala |
diumenge, 7 de juny de 2009 | 20:36h
Al carrer de les Mosques durant molts anys no hi havia sinó una entrada, menava a un bordell, per això els avis, en sentit burleta i maliciós deien:
Al carrer de les Mosques, fan funció a les fosques Aquest bordell tenia una certa categoria i era especialment concorregut per gent marinera.
Font:Joan Amades
carmecatala |
dijous, 4 de juny de 2009 | 22:41h
Polónia ja va
tenir una baixa participació, Alemanya i Espanya en precampanya, Regne Unit amb
els problemes de despeses dels seus diputats, Itàlia i els paradísos fiscals a
més dels escàndols de faldilles i naturalment França i Portugal són de les més
interessades en tirar endavant una estratègia d’unió.
Per molt que vulguis creure en una Europa unida i forta, als polítics semble que no els interessi que ho fem. Fan vergonya.
carmecatala |
dimecres, 3 de juny de 2009 | 20:51h
Avui finalment
han començat els vols de prova al Municipi del Segrià, Alguaire. L’aparell que
fa les maniobres és d’una empresa britànica. Espero que tot
vagi bé. Sort!
carmecatala |
dijous, 28 de maig de 2009 | 21:01h
Aprofito aquest moment per dir-vos que la lletra d'aquest himne va ser escrita per en Josep Maria Espinàs i en Jaume Picas. Així ho tinc entés, hi per tant, caldria citar sempre que s'en parli, els dos noms.
carmecatala |
diumenge, 24 de maig de 2009 | 19:48h
Cal parar l’orella per adornar-nos de l’harmonia que ens envolta. Avui al
matí, ben aviat, he sortit a la terrassa, amb ganes d’escoltar el silenci, i m’he
quedat fascinada de com gravitava sobre
meu l’acústica d’uns refilets de comunicació, més aviat de recerca de l’oposat,
diria jo. He seguit escoltant embadalida i m’he adonat que hi havia més
interconnexions sonores en la insignificant natura del meu espai; un borinot
negre s’ha passejat pel meu entorn, fent una mena de brunzit que a mi m’ha semblat
una reprovació per haver interferit en
la seva quotidianitat, mentre un espirògraf rosegava una flor golafrejant. Un
so llunyà conegut m’ha cridat l’atenció, era un petit ésser humà que tal vegada
reclamava el dret a xuclar unes sines, més endavant un avió, uns lladrucs
veïns, i una quasi bé imperceptible
remor de ciutat que s’ha anat fent, poc a poc, més perceptible, però aleshores jo,
ja em notava ben relaxada, i amb moltes ganes de comunicar-me amb la meva
família.
carmecatala |
dijous, 21 de maig de 2009 | 22:39h
APOLO I MART
 Aquesta pintura del renaixement m'ha semblat molt delicada, les dues figures estan ben proporcionades... M'agrada, espero que a vosaltres també.
carmecatala |
diumenge, 17 de maig de 2009 | 13:04h
Per a la meva neta que avui compleix un any de vida i té la verola benigna.
Un any quina passada, llàstima d’aquesta pell granissada. Ben lluny s’emporti el vent aquesta picor que et trasbalsa i torni la seda a imposar-se com un suau bes a la galta. |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |