L'Assemblea Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va decidir, ahir a Girona, no presentar-se a les eleccions del Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya que es preveuen per al 2010 i centrar-se en el repte de les eleccions municipals del 2011.
Dilluns va fer vint anys que es va morir el manresà Enric Làzaro. L'Enric va ser amic i company de lluita a l'epòca en que arreu dels Països Catalans no hi havia més de mil independentistes.
He estat dos dies a Ciutat de Mallorca. Bé, de fet encara hi sóc però, un cop enllestida la feina, prenc l'avió aquest migdia. Quina feina? Estic preparant una cosa...
"Patumaires pobres, en aquest moment fan entrada al balcó les regidores de l'ajuntament dels pobres: les senyores de la neteja (ovació). Seguidament, farà entrada el Bisbe de Cardona, el volíem portar de Solsona però no hi havia pressupost per agafar-ne un de tant lluny, entra en Pere Àngel barreja en mà (ovació) i finalment entrarà al balcó el Porrer, en aquest cas exPorrer perquè gràciesadéu ha deixat els vicis menors, entre en Ricard Barraca barreja en mà (ovació). I en aquests moments tinc l'honor de col·locar a mode de bandera, l'escombra que representa els pobres. Que comenci la Patum dels pobres!!"
A les 12 del migdia a la plaça, sonen les campanades i arrenca el Tabal. "Ja hi tornem a ser", sento dir. Insistint en el ritual fem els mateixos comentaris moviments i gestos que l'any passat. L'improvització ens duu a la rutina: bon senyal: la Patum és eterna en nosaltres!
Avui Acció Cultural del País Valencià convoca la manifestació commemorativa de l'aniversari de la Batalla d'Almansa. De fet l'aniversari va ser fa 15 dies i així ja ho va commemorar l'Esquerra Independentista.
Entro a Barcelona per l'Avinguda
Meridiana: una, dues, tres, agafo el Carrer Aragó, quatre,
cinc, arribo fins a Sants, set i vuit estelades en balcons del meu
recorregut
És possiblement gent que després de Sant
Jordi –com jo– fan el ronso a l'hora de despenjar-la i s'hi està
un parell de setmanes de propina. Arribo a La Bordeta i des del cotxe
veig una merceria que tenen una estelada a l'aparador i penso...
Arran de l'autoexpulsió de Joan Carretero d'Esquerra s'ha alçat centenars de veus proclamant la necessitat de crear un front patriòtic, una opció transversal que per damunt de l'eix dreta-esquerra, tingués com a objectiu prioritari la proclamació de la independència.
De cop sembla que s'hagi descobert una estratègia infal·lible per aconseguir la independència de manera ordenada, sense conflictes i en un temps rècord. No m'agrada ser aixafaguitarres però no hi puc estar d'acord. Per 3 motius:
Ens hem anat veient, evidentment, ara amb un ara amb l'altre, però tots plegats no ens trobàvem des de la nit del 7 de maig de 2005, quan vam fer a Berga el concert Sempremés, el darrer del grup.
L'Albert Vila, el Jordi Castilla, el Sergi Beringues, el Guillem Vernis, el Xef, el David Rosell: els meus amics, amb els quals vaig viure tots aquells moments que romanen al lloc d'honor del museu de la memòria.
Quin goig tenir-los d'amics i quin goig fer el que vam fer.
[i m'he endut la càmera per fer una foto del moment però amb l'emoció me n'he oblidat, o sigui que poso aquesta, del 7 de maig de 2005]
He comprat la primera rosa de Calldetenes i he fet els honors a les 7 del matí. A dos quarts de vuit havíem quedat a Can Pamplona per a marxar cap a l'aeroport.
Aquesta cançó inclosa en el disc 300anys és una versió de la que van editar Els Esquirols en el seu disc "Com un anhel" (1982), dedicada als patriotes catalans empresonats.
Per norma, a aquestes alçades d'any acostumem a fer una estada de pretemporada en algun poble que acaba amb el concert de presentació de l'espectacle nou. Enguany però hi ha hagut contratemps que ho han impedit i s'ha hagut de deixar per més endavant. O sigui que farem la pretemporada a mitja lliga...