Fins ara pensava que aquesta iniciativa era una mostra més de l'infantilisme en que ens fa viure l'Ajuntament de Barcelona. Però tot just han emès la notícia al TN vespre se m'ha encès la llumeta. Vols dir que aquesta iniciativa no preten evitar reivindicacions populars? Normalment les imatges del Tour de França van acompanyades de pintades al terra, pancartes i banderes. Recordo que al 92 el recorregut de la torxa olímpica va anar acompanyat de peticions constants de llibertat per Catalunya, ja fos en forma d'estelada o del clàssic "Freedom for Catalonia". Potser volen evitar que es repeteixi? Imatge: www.freecatalonia.cat
Passejar ociosament per Barcelona té aquestes coses, que veus el que normalment et passa per alt. Avui he anat a passejar per Montjuïc i m'he trobat amb varies sorpreses. La més flagrant és que l'Ajnutament de Barcelona encara no ha esborrat les pintades feixistes que van aparèixer al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, just allà on va ser afusellat Lluís Companys. Tants milions gastats amb frivolitats vàries i són incapassos d'esborrar un atac feixista a un dels símbols del país. Una altra sorpresa l'he trobada en el cartell informatiu d'unes obres. La pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona és... www.bcn.es, obviament.
M'estic llegint un llibre tirant a divulgatiu en el que en les primeres pàgines l'autor em diu: "Les meves paraules no pretenen ser cap prèdica ni una defensa. No pretenc convèncer ningú, només explico, de la manera més objectiva i senzilla possible, ...". He tingut la sensació que l'autor es pensa que sóc idiota. Realment hi ha alguna persona que expliqui alguna cosa sense la intenció que el creguin? Si expliques és perquè vols convèncer. Hi ha diferència entre voler que et creguin i voler convèncer? Jo no l'acabo de veure. Potser m'equivoco, però no l'acabo de veure.
Quan ja has tirat lo sobrer, quan has baixat la rentadora, la nevera, el llit, la prestatgeria, la roba, el sofà, la tele, el DVD, l'ordinador, la taula, ... Quan ja no hi ha res per baixar et trobes la casa plena d'allò que no et pots emportar. És curiós, però quan les habitacions són buides aparèixen els records. I se't mengen. Notes com van mossegant la boca de l'estòmac. Els veus, els notes, els sents potser per última vegada amb tanta intensitat. Cada habitació, cada anhelada d'aire que t'espera dins el pis, cada perfil de llum, ... tot és l'inici d'un miratge. Observes en silenci i te'n vas sabent que cada segon seràs un instant més buit.
En vaig tenir la sensació a la final de París, el millor va ser l'ambient previ. Poques hores abans del partit la ciutat estava nerviosa. Samarretes, banderes, bufandes, anhels, ... La gent anava amunt i avall i notaves el nerviosisme. Tenies la sensació que tots anàvem a una. Era semblant a la nit de Reis, tots teníem la il·lusió centrada en el mateix. Aquella sensació de comunitat i d'il·lusió alhora és el millor record que en guardo. A veure què passa avui... Sort Barça!!!!
Ja he començat bé el dia. Acabo de llegir l'artícle que Jaume Cabré publica a l'Avui. No us el perdeu: A toc de campanes. Jo ja me l'he guardat en pdf, realment bo. Per cert, si voleu llegir un llibre i no us decidiu per cap, trieu "Pedra de tartera" de Maria Barbal. És preciós i de la millor manera. És senzill, de fàcil lectura, eludeix tota acció sobrera i et deixa un pensament lluminós per la resta dels teus dies.
Diumenge vaig tornar d'Occitània i em vaig trobar amb la notícia que la Mavi ha mort. Em sobta, m'entristeix i m'enrabia. La Mavi Dolz és una de les poques professores que saludava si me les trobava i amb això ja dic molt.
La vaig tenir com a professora de català a la UAB. Jo aterrava a periodisme venint d'un batxillerat tecnico-artístic i un Cicle Formatiu tècnic. Mirava l'entorn universitari sense saber ben bé si me'n sortiria i en la classe de la Mavi hi vaig trobar un espai d'entusiasme. Ens va esperonar a ser crítics, sempre crítics, ens va transmetre respecte i amor per la llengua i ens va exigir nivell per aprovar. A partir d'ella vaig descobrir que el País Valencià és viu i que sempre cal seguir lluitant per la nostra cultura. En aquell temps jo treballava en un torn giratori que canviava cada setmana i em feia treballar de nits. Arribava a classe cansat, molt cansat, a vegades m'adormia i tot. Ella mai em va fer una mala cara i a més m'esperonava a treballar.
Ella i la seva energia. Sempre, sempre, sempre que me la vaig trobar desprenia una energia d'alt voltatge que t'animava a treballar pels ideals encara que semblés que no servia per a res. Era realment engrescadora.
Petits actes, petites accions que segurament ella no recordava, però que faran que la Mavi sempre estigui en el meu record.
En aquest vídeo es veu el gag que va fer el programa Polònia sobre el pacte PP-PSOE per governar el País Basc. Surten el Rajoy i el Patxi López escenificant l'acord i vomitant perquè els repugna compartir govern. Realment no saben llegir el que està passant? Crec que hagués estat més adient un gag on sortíssin el Patxi López i el Rajoy (a falta d'un cap conegut al PP del País Basc) radera una bandera espanyola cantant l'"A por ellos oe!!". Es obvi que els dos partits estan encantats de compartir trinxera contra els bascos (contra els bascos de nació no els de región).
Fa uns dies vaig publicar una entrada expressant la meva disconformitat amb la intenció dels estudiants de provocar un xoc amb els mossos. No entenia perquè feien una manifestació abocada a l'estopa. Avui em trec el barret per la intel·ligència de la seva acció. No sé si van rectificar o des del principi havien planificat tirar cap a Sants, però la jugada els ha sortit rodona. Ens han deixat a tots amb un pam de nas i han demostrat que són intel·ligents i pacífics. Els felicito per canviar la direcció de la manifestació sense que ningú ho sabés, els felicito pel cordó de seguretat que van muntar per evitar incidents i els felicito perquè han posat una mica de màgia a la vulgaritat diària. El factor sorpresa i la imatge de la gent aplaudint-los des del balcó mentre marxaven pel carrer és impagable. Això si, també felicito els mossos perquè van actuar professionalment. Podien haver carregat perquè la manifestació era il·legal i a més no anava per on estava previst, però van saben actuar. La decissió d'ahir dels mossos demostra que com a cos policial poden actuar bé, molt millor que la policia espanyola. Ahir va ser un dia positiu.
M'he trobat aquests nois treballant al carrer Rosselló de Barcelona. El tractor estava fent més fons el forat de terra on hi hauria d'haver un arbre. La furgoneta tenia escrit el nom d'una empresa de jardineria i portava matricula "CS" que diria que pot ser de Castelló. A mi m'ha donat la sensació que estaven fent una feina de jardineria i tenint en compte que estaven actuant a la via publica barcelonina crec que és un treball que correspon a Parcs i Jardins. Per això em pregunto si ja s'han començat a subcontractar empreses per fer la feina de Parcs i Jardins.
Fa pocs minuts he sentit que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha convocat una manifestació per dijous al vespre. Pel que he entès volen arribar a la Plaça Sant Jaume passant per les Rambles. Saben que els impediran fer el trajecte, però volen fer-lo perquè el carrer és de la gent i no de la policia. Bé, amb això només aconseguiran que hi hagi nous enfrontaments violents. Fer aquesta manifestació no ajudarà a que es revisi l'aplicació del procés de Bolonya i ajudarà a rectors universitaris, Generalitat i mitjans de comunicació a criminalitzar els anti-Bolonya. Ho veig jo i ho veu qualsevol amb dos dits de front. Per tant, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans s'equivoca. Però perquè pren la decisió de fer aquesta manifestació? Hi ha algun infiltrat o simplement no s'adonen que estan fent el que necessita el govern per desacreditar-los? I enmig de tot hi ha el noi que està en vaga de fam. Si us plau, convenceu-lo perquè s'aturi, ja que les seqüèles les pot arrossegar tota la vida.
A la fotografia es pot veure Tomàs Sayes, l'alumne de la UAB que està en vaga de fam des del 23 de febrer. Imatge: http://www.cerdanyola.info/recursos/13701_int
Doncs si, ens la foten per tots cantons. Acabo de llegir les Totxanes d'avui i quan he vist el títol "En Basté diu que no està d'acord amb Isabel-Clara Simó" ja m'hi he animat. Ja fa un temps que m'ha cansat en Basté, i mira que m'agradava, però no sé si ha canviat ell o he canviat jo. Hi ha tres punts que trobo especialment odiosos - Fa unes entrevistes porugues i pilotes que provoquen vergonya aliena. - N'estic fins al capdamunt dels referents culturals espanyols. Té una tendència a entrevistar grups de música i actors de l'òrbita espanyola que frega el provincianisme. Si fossin realment destacables ho entendria, però no és així. La majoria de les vegades es tracta d'artistes que coneixem perquè formen part del mercat que ens imposen. Dit d'una altra manera, si fossin francesos no n'hauríem sentit a parlar. - Finalment haig de confessar que ja no aguanto els tertulians. Quan escolto RAC1 tinc la sensació que l'"acoso i derribo" de la meseta castellana s'ha traslladat a Catalunya i parla català. Van fotent llenya al foc contra el tripartit sense avergonyir-se de caure en contradiccions. Mentre vagin fent grossa la bola ja n'hi ha prou. Això si, de tant en tant es posen responsables i foten canya contra tot el que pugui molestar l'ordre establert. A vegades s'ha arribat a utilitzar una demagògia tal, que com a oient m'he arribat a preguntar si es pensen que sóc idiota. Això sí, si te n'anéssis a Catalunya Ràdio et posaries a plorar si no és que abans no t'has adormit.
Bé, al que anàvem. Què ha dit l'Isabel Clara Simó? Doncs això:
ENRIC FRIGOLA
Fa
poc van foragitar l'Antoni Bassas de Catalunya Ràdio i hi va haver gent
molt enfadada que demanava explicacions. No n'hi ha hagut,
d'explicacions, ni les protestes han servit de res. Ara observo que
Enric Frigola també és fora, amb no sé quina història de la jubilació
anticipada. ¿Sabeu qui ès Enric Frigola? Jo el recordo sobretot a
l'època de Ràdio 4, quan s'emetia el català més digne i la fonètica més
acurada que s'ha produït en tota la nostra història radiofònica. Crec
que és un dels grans professionals que han fet més feina i més ben
feta. Com el seu pas per TVE-2, com la seva direcció de Catalunya
Cultura que ha desaparegut sense que sapiguem per què. Com el seu
projecte de fer una emissora de música catalana (què se n'ha fet?).
Recordo que, quan va morir
Franco, moguts pel pànic, els uns van començar a legislar sobre la
descentralització d'un Estat rotundament centralitzador (pànic que, un
cop esvaït, ara volen rectificar, i ho faran, pobres de nosaltres!), i
els altres van començar a jurar constitucions i a depurar els millors
periodistes que més havien defensat la democràcia. Tants anys després,
les caretes cauen. Els nacionalistes espanyols ens estan eliminant per
via legal i per via il·legal i nosaltres badem com si estiguéssim
mirant el tauler d'escacs d'uns altres jugadors.
Potser perquè veig gegants en
comptes de molins, potser perquè sóc gat escaldat o potser perquè
l'abundància de proves fa vàlida la inducció lògica, estic veient una
neteja ètnica, valgui la metàfora, a Catalunya Ràdio. Diuen que
s'arrenquen la crosta, però ¿vosaltres sabeu el mal que fa arrencar-se
la crosta d'una ferida? ¿I sabeu com s'infecta, si un cop arrencada, hi
espolsem caspa?
Avui m'he llevat tard i el dia ja rodava. Com sempre he obert els diaris i he vist que els mossos han tornat a entrar a una universitat i que el noi que va estafar als bancs ha estat detingut. I el pitjor de tot, Espanya ens prepara l'estocada final. Fa una quants anys la policia espanyola va entrar a la UAB i tothom va posar el crit al cel. Eren temps d'Aznar i les esquerres eren molt però que molt respectuoses amb els moviments progressistes. Actualment sembla que els mossos estiguin matriculats a totes les facultats. Sobre l'anomenat "estafador solidari" que vols que et digui, es veia venir que el detendrien. Però la detenció és una cosa i els drets del detingut són una altre. La policia del senyor Saura, el representant de l'esquerra més sensata i progre que existeix sobre la terra, té tancat aquest noi i encara no sabem de què l'acusen.
Finalment tenim en Pujol avisant que ens prohibiran la immersió lingüística. Portem més d'un any patint per veure quina serà la retallada definitiva de l'Estatut i ara s'hi suma el model educatiu. Tot plegat té molt mala pinta perquè no ens podem defensar. Sortir al carrer ja no té valor i els nostres polítics ja no tenen credibilitat. En pocs anys hem vist que el PSC no existeix, CIU no té un projecte clar, ERC no té talla política i IC viu entre la inseguretat i el síndrome d'Estocolm. Els veiem venir i estem sols i en pilotes.
La meva primera pregunta ha estat: Deute històric amb Andalusia? De què? I he anat al diari del PSOE per excel·lència a veure com ho justificaven. Resultat? Doncs això:
"¿Qué es eso de la deuda histórica?". A esta pregunta se ha tardado en
responder 27 años, cuando en el primer Estatuto de Autonomía para
Andalucía se acordó que la comunidad tenía que recibir anualmente un
dinero extra del Estado por el déficit con el que fueron transferidas
las competencias de vivienda, sanidad y educación y por la situación de
subdesarrollo de la que partía Andalucía.
Català (perquè no tots estem sota administració castellana): "Què és això del deute històric?. Aquesta pregunta ha tardat 27 anys a ser resposta, quan en el primer Estatut d'Autonomia per Andalusia es va acordar que la comunitat havia de rebre anualment uns diners extra de l'Estat pel dèficit amb el que van ser transferides les competències en habitatge, sanitat i educació i per la situació d subdesenvolupament de la que partia Andalusia.
Bé, molt bé, però això no ho estàvem pagant anualment amb l'anomenada solidaritat? Amb el re-equilibri territorial que en diuen? Bé, diria que si tot això continua colant és que els catalans (o la població de Catalunya, perquè vivint a Barcelona ja nosé com dir-ho) som burros.
Fins ara pensava que aquesta iniciativa era una mostra més de l'infantilisme en que ens fa viure l'Ajuntament de Barcelona. Però tot just han emès la notícia al TN vespre se m'ha encès la llumeta. Vols dir que aquesta iniciativa no preten evitar reivindicacions populars? Normalment les imatges del Tour de França van acompanyades de pintades al terra, pancartes i banderes. Recordo que al 92 el recorregut de la torxa olímpica va anar acompanyat de peticions constants de llibertat per Catalunya, ja fos en forma d'estelada o del clàssic "Freedom for Catalonia". Potser volen evitar que es repeteixi? 
Passejar ociosament per Barcelona té aquestes coses, que veus el que normalment et passa per alt. Avui he anat a passejar per Montjuïc i m'he trobat amb varies sorpreses. La més flagrant és que l'Ajnutament de Barcelona encara no ha esborrat les pintades feixistes que van aparèixer al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, just allà on va ser afusellat Lluís Companys. Tants milions gastats amb frivolitats vàries i són incapassos d'esborrar un atac feixista a un dels símbols del país.
Quan ja has tirat lo sobrer, quan has baixat la rentadora, la nevera, el llit, la prestatgeria, la roba, el sofà, la tele, el DVD, l'ordinador, la taula, ... Quan ja no hi ha res per baixar et trobes la casa plena d'allò que no et pots emportar. És curiós, però quan les habitacions són buides aparèixen els records. I se't mengen. Notes com van mossegant la boca de l'estòmac. Els veus, els notes, els sents potser per última vegada amb tanta intensitat. Cada habitació, cada anhelada d'aire que t'espera dins el pis, cada perfil de llum, ... tot és l'inici d'un miratge. Observes en silenci i te'n vas sabent que cada segon seràs un instant més buit.
Diumenge vaig tornar d'Occitània i em vaig trobar amb la notícia que la Mavi ha mort. Em sobta, m'entristeix i m'enrabia. 
Fa uns dies vaig publicar una entrada expressant la meva disconformitat amb la intenció dels estudiants de provocar un xoc amb els mossos. No entenia perquè feien una manifestació abocada a l'estopa. 
M'he trobat aquests nois treballant al carrer Rosselló de Barcelona. El tractor estava fent més fons el forat de terra on hi hauria d'haver un arbre. La furgoneta tenia escrit el nom d'una empresa de jardineria i portava matricula "CS" que diria que pot ser de Castelló. A mi m'ha donat la sensació que estaven fent una feina de jardineria i tenint en compte que estaven actuant a la via publica barcelonina crec que és un treball que correspon a Parcs i Jardins. Per això em pregunto si ja s'han començat a subcontractar empreses per fer la feina de Parcs i Jardins.
Fa pocs minuts he sentit que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha convocat una manifestació per dijous al vespre. Pel que he entès volen arribar a la Plaça Sant Jaume passant per les Rambles. Saben que els impediran fer el trajecte, però volen fer-lo perquè el carrer és de la gent i no de la policia.
Doncs si, ens la foten per tots cantons. Acabo de llegir les 
Els mossos li han fet el llit al Saura?
Avui m'he llevat tard i el dia ja rodava. Com sempre he obert els diaris i he vist que els mossos han tornat a entrar a una universitat i que el noi que va estafar als bancs ha estat detingut. I el pitjor de tot, Espanya ens prepara l'estocada final.
La meva primera pregunta ha estat: Deute històric amb Andalusia? De què? I he anat al diari del PSOE per excel·lència a veure com ho justificaven. Resultat? Doncs això:
