Veig que el nostre president (encara
que no l'he votat és el meu president perquè presideix el govern
del meu país) segueix entestat en no plantar-se. El discurs de
l'altre dia era una cortina de fum. Molt enfadat, molt parlar...
però al dia següent ha corregut a donar un missatge de submissió
total.
Ho ha dit el President Montilla. Bé,
ho diu en un llibre de converses. La tesi és que, si Catalunya
tingués el concert econòmic seria impossible quadrar els números
de l'estat espanyol.
Ahir es va signar un acord entre els
governs català i andorrà i uns quants municipis de les comarques
pirinenques mitjançant el qual els canals de Televisió de Catalunya
es podran veure a Andorra i els de la televisió andorrana a aquells
municipis pirinencs.
castany |
General |
divendres, 25 de juny de 2010 | 19:32h
La desgràcia ocorreguda la nit de la
revetlla de Sant Joan a l'abaixador de Castelldefels ens hauria de
fer reflexionar una mica. Aleshores t'adones que, a vegades, la sort
és la millor aliada en alguns moments de la nostra vida.
Llegeixo a l’Avui que el diputat d’ICV-EUA, joan Herrera ha
registrat una sèrie de preguntes al Congrès sobre la intervenció que sse li va
fer al rei a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Ahir el vaig veure per la tele i em va
fer llàstima. Sí, que vol que li digui? Penso que el President de
Catalunya ha de tenir un altre tarannà, que no pot anar manipulant
les coses com fa vostè. Va dir que CiU va votar per la
independència. D'on ho ha tret vostè això?
Quan algú diu que les esquerres i les
drets espanyoles són el mateix quan es tracta de retallar
l'autonomía de Catalunya, hi ha qui s'estira els cabells, com si
haguèssim dit una barbaritat. Doncs amb poques hores de diferència
he pogut escoltar i llegir el mateix discurs dit per un personatge de
dretes i un altre d'esquerres.
Llegint l’escrit “Desafecció espanyola envers Catalunya. Detalls que expliquen moltes coses”
del Bloc d’en Carles Puigdemont, el qual recomano (tant aquest escrit
com tot el bloc en general) he anat a parar a la entrevista a
l’escriptor José Emilio Pacheco, apareguda a La Vanguardia, que ell
mateix cita. I és aquí on se m’han passat pel cap un seguit de
reflexions que tot seguit exposo.