Avui era una dia especial per a "la senyora" i per al partit que lidera, l'NLD, el principal partit de l'oposició birmana. Avui es complien 18 anys de les eleccions que van guanyar per més del 80 per cent dels vots.
Suu Kyi ha rebut la visita dels militars, que han anat a felicitar-la per l'aniversari, i de passada comunicar-li que la mantindran sota arrest domiciliari un any més.
Mentre esperem a veure si es compleix la promesa de deixar entrar l'ajut humanitari, mentre milions d'afectats pel Nargis estan encara amb un greu risc de contraure malalties, mentre encara hi ha cadàvers per recollir, ahir, dissabte 24 de maig, es va celebrar, a les zones més afectades pel cicló, la segona part del referèndum que ha de le legitimar la nova constitució redactada per la junta militar birmana.
Dissabte vinent, 24 de maig, s'ha de celebrar el maleït referèndum a les zones afectades pel cicló Nargis. Els internautes birmans fan circular aquests dies un document en què conviden a un macabre joc de les 7 diferències. Xina i Birmània: compara i vota.
Dues setmanes després de la devastació provacada pel cicló Nargis, el drama de la població birmana va deixant d'ocupar les portades dels nostres mitjans de comunicació.
La xifra oficial de morts, reconeguts per la junta militar, no para de créixer, i arriba avui prop dels 78.000, i prop de 56.000 desapareguts.
La junta militar no només no deixa entrar a Birmània aquelles persones que volen ajudar els damnificats. Va més enllà. No deixa que cap estranger s'acosti a les zones afectades. No deixa que s'hi acostin tampoc els periodistes birmans. Fins i tot no deixa que els birmans facin recol·lectes de diners i ajudin.
Cruels? Insensibles? Bèsties? Se m'acaben els adjectius.
Dos camions de l'ONU carregats de amterial d'emergència han pogut entrar finalment avui a Birmània, creuant la frontera amb Thailàndia per la població de Mae Sot.
No cal dir que és una notícia molt positiva, i sembla que si finalment aquest ajut es por distribuir, aquesta ruta podria ser un bon corredor per fer arribar els suministres.
Pitjor ho tenen els periodistes que esperen a Bangkok: aquests em temo molt que no, no passaran.
Del capitost Than Shwe no se'n sap res, fa dies que no surt ni per la tele ni pels diaris del govern. Però avui els militars birmans, soldats rasos, s'han deixat veure per primera vegada amb molts dies pels carrers de Rangoon. Reparteixien arròs i oli.
Ja és ben trist. Com acostuma a passar en cas de greus inundacions, el principal problema a hores d'ara pels habitants de Rangoon és no poder disposar d'aigua. Paradoxes de la vida.
De fet, d'aigua n'hi hauria, però com que no hi ha electricitat, no es pot bombar fins a les cases.
Mentre la xifra de víctimes no para de créixer, l'activitat a les zones afectades del país és intensa per tal de recuperar una mínima normalitat. A Rangoon internet avui tornava a funcionar, però encara no hi ha ni electricitat ni aigua.
Els militars, però, mantenen per a la major part del país la data del proper dissabte dia 10 de maig per a la celebració del referèndum sobre la constitució. Només a la zona de Rangoon s'ajorna pel dissabte 24 de maig.
Al telenotícies no n'han dit res. Entre ahir divendres al vespre i la matinada d'aquest dissabte un huracà (o cicló o tornado, no sé quin és el mot precís) ha devastat Rangoon, l'antiga capital i la ciutat més poblada de Birmània.
Se'n sap molt poca cosa, perquè les comunicacions han quedat molt afectades, en un lloc on el funcionament de la xarxa elèctrica i d'internet ja és habitualment molt precari. I on no són ben rebuts els enviats especials dels mitjans de comunicació internacionals.
M'ha sorprès llegir que la revista Time ha inclòs la líder de l'oposició birmana Suu Kyi en la llista de les 100 persones més influents del planeta. Sorprèn, per que es tracta d'una persona que s'ha passat els darrers anys de la seva vida sota arrest domiciliari, en un dels països absents de l'agenda política internacional.
Zoya Phan és una menuda noia birmana, de l'ètnia karen, que va deixar las seva llar, el verd de la selva, el dia que els militars van cremar el seu poble. El seu pare va ser assassinat, la seva mare va morir en un camp de refugiats, i ella ha anat a espetagar a Londres, des d'on no para de fer campanya a favor de la llibertat, els drets humans més bàsics i la democràcia per a Birmània.
Aquests dies els tibetans estan aconseguint cridar l'atenció, amb els saraus que s'organitzen al voltant de la torxa olímpica. Ben fet que fan. Llàstima que no es parli dels altres draps bruts de la Xina: el Sudan i Birmània.
Dissabte 10 de maig Birmània ha de votar un projecte de constitució, que té un article fet a mida per a "la senyora" Aung San Suu Kyi. Segons el redactat actual, no podrà ser president del govern una persona que estigui casada amb un estranger. O que hi hagi estat, com és el cas de Suu Kyi.